Pàgines

dilluns, de novembre 27, 2006

SECOND LIFE, ENTORNO VIRTUAL, APRENDIZAJE REAL

Acab de llegir en el congrés de la Cibersocietat una ponència sobre Second Life. Hi ha dues coses que m'han atret:
  1. La quantitat d'empreses que ja s'estan fent una seu virtual a SL
  2. La reutilització de l'entorn com un sistema d'aprenentatge virtual

Pel punt 1 el que començ a veure és que un milió d'habitants són pocs. Necessitaran més habitants per poder vendre els seus productes, no?

dilluns, de novembre 20, 2006

Transferencia de conocimiento como activo de comunicación para mejorar la identidad y la reputación individual y corporativa

En el III Congrés online de l'Observatori per la Cibersocietat han publicat el meu primer article sobre el tema que duc investigant des de 2003.

Transferencia de conocimiento como activo de comunicación para mejorar la identidad y la reputación individual y corporativa


Resum:

En un sistema de gestión del conocimiento, parte de este conocimiento puede convertirse en un activo de comunicación e incorporarse en los mensajes que la organización emite a sus diferentes públicos para llamar su atención, despertar su interés y conducir a la acción. De esta forma la transmisión de conocimiento hacia fuera de las organizaciones también puede mejorar la imagen y la reputación corporativa de las organizaciones. Para que esto se produzca se tiene que haber implantado una fuerte cultura corporativa porque son todos los trabajadores, no sólo los responsables del departamento de comunicación, los que se pueden convertir en emisores de los mensajes. Esto también afecta al planteamiento del trabajo de los departamentos de comunicación y relaciones públicas los cuales ya no sólo actúan en el mundo offline sino que también tiene que empezar a actuar en el ciberespacio y en las redes de relaciones. Este artículo forma parte de las conclusiones de la investigación que realicé durante el Seminario sobre Gestión del Conocimiento del Doctorado Internacional Multidisciplinario Sociedad de la Información y el Conocimiento de la Universitat Oberta de Catalunya.

Cròniques d'una Segona Vida

Impressionant tot el que s'arriba a contar del Second Life, aquí en castellà. Fins i tot la gent va a concerts de U2 i es publiquen vídeos a YouTube.

diumenge, de novembre 19, 2006

Vicent Partal a Mallorca

Demà dilluns a les 19.00 hores en Vicent Partal donarà una conferència al centre cultural de Sa Nostra en el cicle de conferències sobre "comunicació digital, cap a una societat més lliure amb més cirteri?"

Partal, va ser un dels pioners d'Internet a Catalunya. Donada la seva trajectòria i després d'have-lo escoltat alguna vegada, em dóna la sensació que té una visió molt serena dels inicis d'Internet i la seva evolució.

dijous, de novembre 16, 2006

Entre Google i Second Life - entre la raó i l'emoció

No sé si és bo o dolent, però entre Google i Second Life estan monitoritzant el pensament racional i el pensament emocional de les persones i així com es relaciona entre elles i entre ells.

El següent gran salt serà quan les dues companyies es fusionin per compartir informació dels usuaris, i llavors, serà quan realment tendran tota la infrastructura necessària per montar qualsevol campanya de publicitat sigui basada en la raó, en l'emoció o un mixt, perquè tendran totes les bases necessaries per no fallar ni en el públic objectiu ni en el missatge perfecte que necessiten sentir per conduir-los a l'acció.

Si a més, a través de Blogger i Youtube (Google) s'analitza la blocosa i el ciberespai, la publicitat ja té la part cultural coberta, per acabar d'encertar l'èxit de l'acció de màrketing, en l'acceptació grupal de les seves propostes.

S'està creant un monstre virtual de dos hemisferis on s'enllaça la raó i l'emoció de la societat de forma brutal, en forma de conceptes i en forma d'imatges. Ni la lògica ni els desitjos ja no són ni secrets ni personals, són col.lectius i compartits. I això és una eina, o una arma, que la publicitat mai s'hagués pensat que podria tenir al seu abast.

Només cal llegir un poc de bibliografia tenint en ment el funcionament de Google i de Second Life per adonar-nos que la publicitat té oberta a la seva disposició la parts que fins ara havien estat les més ocultes de les persones: les raons, les emocions i els desitjos, materialitzats en forma de cadenes de cerques, apunts i avatars. Fent un ús eficient d'aquesta informació les campanyes ben montades podran aconseguir objectius inimaginables. I qui es farà d'or és qui està montant les infrastructures del cervell global.

Algunes lectures per ser llegides pensant en el paper de Google y Second Life en el ciberespai:

En fi, per resumir. La xarxa s'està convertint en un Gran Hermano mental i visceral perquè molts pocs actors estan donant unes infrastructures tan brutals de relació, treball en xarxa i expansió dels desitjos, que tenen tanta informació de noltros, que utilitzada de forma òptima per la publicitat, crec que mos poden arribar a manipular de veres, fins i tot als més excèptics amb això dels missatges publicitaris. Saben molt millor que noltros els nostres desitjos més profunds. O millor dit, els poden saber creuant quatre rastres que anam deixant.





dimecres, de novembre 15, 2006

Gestió de la reputació

Article introductori a les bases
Reputation Management
Keep an eye on the horizon for reputation management to become a method for evaluating knowledge workers

dimarts, de novembre 14, 2006

dissabte, de novembre 11, 2006

Edward De Bono ve a Mallorca

Aquest si que és important anar-lo a escoltar, i si no es pot, llegir els seus llibres, al manco un: El Pensamiento Lateral. Llibre obligatori per tot publicitari. Segur que tots aquests que venen de les grans agències l'han estudiat en algun moment de la seva vida.

Edward De Bono, juntament amb Webb Young, són els dos autors que m'han influenciat més alhora de moldejar el meu cervell per aprendre a pensar i a inventar.

De Bono serà a Can Domenge dimarts dia 21 de novembre.

dimecres, de novembre 08, 2006

Contra el agobio, pereza

‘Contra el agobio, pereza’ es el lema que arrastra a gentes, ciudades y profesionales que abogan por la conquista del tiempo.


Publicat a El Dominical de El País, diumenge 5/11/2006

"Tenc peresa" o "Me fa peresa" és una expresió ben típica de Mallorca, i, la tenim ben arrelada. Ara entenc que és una arma de defensa personal, perquè impedeix extressar-nos de més, optimitzar el temps que dedicam a fer les coses i cercar aquelles coses que més requereixen de la nostra atenció i deixar passar aquelles que ens despisten.

Després de llegir l'article vaig entendre que no anam per mal camí, i que aquesta actitud és fonamental per sobreviure a l'era de la informació.

dimarts, de novembre 07, 2006

"Amo a Laura" arriba a Mallorca

Els creatius de Tiempo BBDO vendran dia 16 de novembre a Can Domenge, Palma, a explicar la campanya Amo a Laura. Al workshop organitzat per Doctor Marí també hi participen altres grans del món de la publicitat interactiva.

diumenge, de novembre 05, 2006

Què passa si no gestiones la teva pròpia identitat virtual?

Ja he tengut aquesta conversació amb vàries persones.

Què passa si no gestiones la teva pròpia identitat virtual? Molt fàcil. Si ets un personatge públic en un entorn determinat, sigui local, regional, nacional o més ampli, si tu com a persona no te preocupes de dir qui ets, que fas i que penses, quan una altra persona cerqui informació de tu per Internet només trobarà aquellainformació que hi han posat els altres, per exemple notícies que han sortit als diaris, publicacions del BOE o d'altres diaris oficials amb informació per exemple de multes que no has pagat, de problemes legals amb l'ajuntament, etc. Qualsevol cosa que te puguis imaginar.

Per això, sobretot per les persones públiques és important que tenguin cura de la seva identitat digital i que la gestionin de forma òptima en el ciberespai, perquè quan una altra persona cerqui la persona per Internet, trobi la informació i la imatge que la persona hagi volgut donar, i no la que altres hagin transmès sobre ella.

Seguint amb aquest raonament és interessant la darrera Gazzetta publicada per Manfatta. (Som incapaç de trobar-la a la seva web, així que, com que donen els permisos corresponents, la reprodueixo aquí):


La gazetta: ISSN 1697-0918
La gazetta


Visibilidad

En un entorno cada vez más competitivo, donde los profesionales somos marcas, la visibilidad adquiere un valor estratégico. ¿En qué consiste? ¿Cómo se adquiere? ¿Cómo funciona la industria de la visibilidad?

En 1997 Tom Peters publicó The Brand Called You, el artículo que dio origen al concepto de marca personal. En él, sostenía que todos somos directores de una empresa, “Yo, S.L.”, y que como tales cuidamos (o deberíamos) de nuestro posicionamiento. Por activa o por pasiva, todos tenemos una reputación, basada en la percepción que el otro tiene de nosotros. Peters propone la diferenciación como estrategia activa para prosperar en nuestro sector profesional.

La visibilidad

Para tener una reputación, el requisito previo es ser visible. Si no te ven, no eres. Lo cuentan Irving Rein y Philip Kotler en High Visibility. Esta gazetta presenta algunos de sus conceptos clave.

Según sus autores, “Cuando una persona logra crearse una marca diferenciada, dicha persona resulta conocida para su público objetivo, goza de capacidad de permanencia a largo plazo en su mercado, se diferencia de forma clara y significativa de sus competidores; esto se traduce en una prima económica por su visibilidad.” (pág. 6).

Los sectores profesionales que se han preocupado por la visibilidad han variado a lo largo del tiempo. Al principio, príncipes y presidentes tuvieron el monopolio. Les siguieron los artistas en sus varias acepciones, culminando con la industria del cine. Las prácticas publicitarias de Hollywood fueron entonces adoptadas por los deportistas de elite. De ahí pasaron a los presidentes y directores de grandes compañías, que actúan como portavoces de las mismas.

Hoy en los EEUU, el país de referencia en gestión de marca personal, son ya muy diversos los profesionales con una estrategia activa de proyección: abogados, cirujanos, incluso agentes inmobiliarios. En general, a mayor competencia en el sector, mayores esfuerzos por conseguir visibilidad individual.

La industria de la visibilidad

Los autores del libro distinguen cuatro etapas en la búsqueda de visibilidad. La primera es de factura casera. El aspirante se apoya en su familia y amigos y gestiona como mejor sabe la exposición pública de su talento: no existe aquí la intermediación.

En la etapa de “industrialización temprana”, el aspirante cuenta con apoyos profesionales (un agente, un abogado, un gestor financiero), a menudo sólo en casos de crisis y sin una estrategia a largo plazo.

La “industrialización tardía” se caracteriza por la sofisticación del modelo. El aspirante cuenta con el apoyo de organizaciones que pueden proporcionarle todo tipo de servicios, desde los relacionados con su imagen personal hasta la realización de estudios de mercado. En esta fase el control del proceso pasa del aspirante a la organización.

La fase de “descentralización” globaliza el servicio, a beneficio de los que podríamos llamar “famosos mundiales” (actrices, expresidentes, directivos de multinacionales) cuya base de operaciones es el mundo.

Las cuatro fases de la industria de la visibilidad coexisten hoy. El libro presenta un análisis pormenorizado de todos los perfiles profesionales que operan en el sector y la manera como interrelacionan.

En casa

¿Existe aquí una industria similar a la descrita en el libro? En mi experiencia estamos aún en una fase incipiente. Si no hay demanda, no hay oferta, y no nos animamos a demandar servicios de visibilidad. No nos interesa ser visibles. Al respecto resulta revelador y extrapolable el excelente artículo publicado por Carmen García Ribas, “Barcelona y la perpetua insignificancia” (La Vanguardia, 29.10.06). La autora explica muy bien el sentimiento de “inhibición emocional” que nos frena y nos lleva a la “clandestinidad social”. Quiero pensar que podemos cambiar este clima ciudadano y conseguir el reconocimiento público del logro, como manera efectiva para fomentar la creatividad y el mérito.

La próxima Gazetta estará en tu buzón el día 15. Hasta entonces, esta conversación continua en nuestro blog.

Neus

Neus es socia directora de Manfatta, empresa de comunicación especializada en nuevos formatos.

Nos gustará recibir tus comentarios en lagazetta@manfatta.com.

Reservados algunos derechos Copyleft 2006 de La gazetta: Manfatta SL. Puedes reproducir este artículo citando el autor y la fuente, de acuerdo con estas condiciones de uso.

La gazetta se publica quincenalmente. Su distribución es gratuita.

Para suscribirte o darte de baja puedes utilizar los formularios que encontrarás en www.lagazetta.com.

Provant Blogger Beta

Tot i que no he provat el Blogger Beta en aquest blog, encara, si que n'he creat un de nou i privat per a organitzar la meva feina i compartir-la amb la gent amb qui treball.

De moment trob que és molt útil perquè és molt fàcil de manejar. Les etiquetes que utilitzo corresponen als projectes i a l'agenda. Vaig anotant totes les tasques els estats relacionats en cada projecte. Des de cada etiqueta tenc tota la informació de l'estat de cada projecte.

Puc convidar persones relacionades amb els projectes que també hi vagin anotant l'estat de les seves tasques i persones que ho llegeixin que puguin saber en tot moment l'estat de càrrega de feina i una visió de l'estat dels projectes en tot moment.

Inconvenients: la informació està en un espai que en qualsevol moment podria desaparèixer. És un greu problema.
Solucions: copiar o transferir aquesta informació en un servidor propi.

Jornades: el Futur i Perspectives del Copyright i el Copyleft.

Jornades: el Futur i Perspectives del Copyright i el Copyleft.
8, 9 i 10 de novembre. Edifici Jovellanos. Uib

Es pretén proporcionar una visió global del que implica el copyright i el copyleft des de perspectives diferents.

Per una banda s’analitzaran les bases legals i econòmiques del copyright i el copyleft: els aspectes legals i la perspectiva econòmica de la propietat intel•lectual. Es tracta de mostrar la postura de la legislació espanyola davant el copyright i el copyleft.

Per altra banda es tractarà la postura que mantenen els autors de les obres intel•lectuals davant aquestes formes de propietat, així com les diferents possibilitats de difusió de les seves obres.

En darrer lloc es presentarà com les empreses es posicionen davant aquests dos nous models de negoci derivats de les noves formes de propietat intel•lectual existents.