Pàgines

dimarts, d’octubre 07, 2008

Flipant amb Facebook

De totes les xarxes socials virtuals que he provat Facebook és la que em té més intrigada pel que fa la gent per:

  • Hi he trobat gent, sense vida digital pública anterior.
  • Descubresc qui són els amics dels meus coneguts i d'alguns familiars. Impensable en la vida offline. Ja sé que les altres xarxes també permet fer-ho, però en les altres xarxes eren més aviat contactes professionals, de gent propera en interessos però llunyana geogràficament o emocionalment.
  • Puc conèixer la vida "privada" d'alguns companys de feina amb qui normalment no vaig a berenar!
  • Reconnect amb gent que fa 10 anys que no veia i estam organitzant un sopar a BCN.
  • Trob que es converteix en una eina de resocialització, i que, si segueix al ritme que va, deixarà una altra bretxa digital excloent (volia dir: exclosió social digital) als no facebookeats.
  • Puc saber, per exemple, quins esdeveniments s'estan preparant a Palma, buscant per Palma - Events. I encara més. Puc saber qui diu que hi anirà i qui no ho sap. Per exemple al Tapalma.
La típica expressió mallorquina "et faré de veure a" o "el faré de veure a" queda més vigent que mai, perquè la xarxa s'està convertint en un poble per la forma de comportar-se de la gent. La xarxa no és una ciutat on la gent si vol pot ser anònima, la xarxa és un llogaret on tothom es coneix i si no es coneix pot saber com pot arribar a conèixer a la persona que li interessa.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Creo que si llevo años sin contactar con una persona es porque esa persona no me interesa o porque yo no le intereso a ella, lo mismo si una persona que tengo a mi lado no ha querido compartir conmigo su vida privada. No entiendo por qué se debe forzar la socialización por el simple hecho de coincidir en una web.

Llámale Facebook o Fotolog (en las discotecas también funciona lo de conectar por "haber visto tu Fotolog"). Creo que valdría la pena hacer una reflexión sobre lo superficial/consumista que resulta contactar con los individuos así. Miramos perfiles en redes sociales como si estuviéramos comprando productos cosméticos.

Bel ha dit...

Ei Carlos,
yo no juzgo lo que és o pude ser o como puede ser, sólo digo lo que me parece. Creo que mucha gente lo está utilizando como una herramienta de socialización, igual que los adolescentes utilizan fotolog o el messenger. Vale la pena leer "cultura messenger" para entender muchas de las cosas que están pasando.

Anònim ha dit...

Totalment d'acord amb el teu apunt, però només tinc un dubte: Respecte a la fractura digital, no tinc tant clar que es doni. També he detactat que ha entrat a Facebook una nova fornada que no estava per la xarxa, però potser aquesta nova fornada fa el salt del no res a Facebook. És a dir, potser abans estaven deslligats de les TIC i ara hi entren de cop. No sé si m'explico. Al meu bloc faré uns especials de Facebook avui i els propers dies, potser queda més clar.

Salut!
Marc Roca

Bel ha dit...

Rectific: més que bretxa digital volia dir d'exclosió social digital, no és el mateix.

Anònim ha dit...

Hay una diferencia entre la socialización de la mensajería instantanea y Facebook.

El MSN se apoya en una red social física pre-existente. En principio agregamos a la gente que previamente nos ha dado su cuenta de mensajería instantanea, hay un confianza mutua previa y un interés en llevar adelante una relación digital.

En cambio en Facebook compartimos datos personales por la cara para que nos localicen personas que nosotros decidimos en algún momento de nuestra vida perder el contacto (si realmente quieres manterner el contacto con una persona que conociste no es necesario usar Internet). La interacción es bastante pobre en comparación con otras herramientas, por tanto, ¿para qué sirve realmente Facebook? Lo dicho, a mi parecer una forma de cosmética digital que banaliza las relaciones sociales.