Ahir em van telefonar des d'una tarja de fidelització d'una companyia aèria de la qual som soci.
Hem van oferir provar una assegurança d'accidents per dos mesos. Com ells trobaven lògic els hi havia de donar el número de tarja de crèdit per poder-los també donar el nom del beneficiari per si me moria.
Ja, ja, ja.
La veritat, no em ve de gust poder provar aquesta assegurança durant dos mesos.
Vaja oferta més macabra.
La imatge que tenia de la companyia aèria va caure empicat. El més trist és que juguen en un oligopoli, i vulgui o no, si vull sortir d'aquesta illa, encara que sigui negociant el preu, tard o d'hora em tocarà tornar volar amb ells.
Comunicació, imatge, prestigi, participació en xarxes socials, gestió del coneixement, comunitats virtuals, web semàntica,... i, també indústria turística digital. Nova secció: "Think global act local"
dimarts, de març 20, 2007
dimarts, de març 13, 2007
D. Bel, o, estimado Señor Bel
Sovint la percepció dels altres del meu jo a la xarxa és un home. A vegades reb correus que comencen així, dirigit-se a mi d'aquesta manera:
"Estimado Sr. Bel,"
Però avui, la percepció del Sr. Bel, ja ha sortit de la xarxa. Acab de rebre una carta en paper d'aquesta manera.
Deu ser per què a la xarxa hi ha més senyors? Deu ser per què a les taules de blocaires sempre hi ha més homes? Deu ser pel meu estil comunicatiu? Deu ser perquè el meu nom no és reconegut i per defecte el confonen amb Abel?
Al principi no resolia la confusió, perquè em divertia que l'altre es pensàs que jo era un home, si mai ens coneixíem suposava que ja se n'adonaria compte de la confusió. Amb aquest apunt només faig un primer intent d'aclariment, perquè si algú em vol enviar informació, i ho vol tenir present que li tengui.
El dubte que tenc és d'on copien les meves dades perquè tant a la tarja de visita, com a la firma del meu correu electrònic com en tot el que he trobat a la xarxa surt com a "coordinadora" i no com a "coordinador" "de comunicación digital".
És cert, que en aquest bloc, fins que no vaig posar la meva foto no ho especificava.
PD: Bel és el diminutiu d'Isabel a Mallorca, enlloc d'Isa, com empren a la Península.
"Estimado Sr. Bel,"
Però avui, la percepció del Sr. Bel, ja ha sortit de la xarxa. Acab de rebre una carta en paper d'aquesta manera.
Deu ser per què a la xarxa hi ha més senyors? Deu ser per què a les taules de blocaires sempre hi ha més homes? Deu ser pel meu estil comunicatiu? Deu ser perquè el meu nom no és reconegut i per defecte el confonen amb Abel?
Al principi no resolia la confusió, perquè em divertia que l'altre es pensàs que jo era un home, si mai ens coneixíem suposava que ja se n'adonaria compte de la confusió. Amb aquest apunt només faig un primer intent d'aclariment, perquè si algú em vol enviar informació, i ho vol tenir present que li tengui.
El dubte que tenc és d'on copien les meves dades perquè tant a la tarja de visita, com a la firma del meu correu electrònic com en tot el que he trobat a la xarxa surt com a "coordinadora" i no com a "coordinador" "de comunicación digital".
És cert, que en aquest bloc, fins que no vaig posar la meva foto no ho especificava.
PD: Bel és el diminutiu d'Isabel a Mallorca, enlloc d'Isa, com empren a la Península.
Etiquetes:
Identitat
dilluns, de març 12, 2007
L'altra Barcelona, no digital, no informacional
D'ençà a nou anys enrera les notícies que m'arriben de Barcelona, a través dels mitjans digitals o feeds als que estava i estic subscrita, era i és la d'una ciutat cosmopolita, intel.lectual, moderna, de disseny, amb projecció internacional, a través de projectes com el 22@, l'organització de Congressos com el IGC, macroprojectes com el Forum de les Cultures, edificis singulars com la Torre AGBAR, el desenvolupament de Parcs Tecnològics, com el Parc Tecnològic del Vallés, el Parc Mediterrani de la Tecnologia, el faraònic desenvolupament del parc barcelona media, el naixement d'empreses dedicades a la innovació, la tecnologia i la comunicació... Tot tecnologia, tot innovació, tot modernitat, poblat de treballadors del coneixement,...
Però hi ha una altra Barcelona, la de la perifèria que envolta la gran i apretada urbe. És una perifèria que no surt en les notícies d'innovació i de progrés, com a molt surt en les de la recuperació medioambiental o en la dels embotellaments. És un perifèria poblada d'immigració, dels treballadors de la societat industrial que van arribar d'arreu d'Espanya quaranta o cinquanta anys enrera, i que ara és repoblada per mà d'obra pel sector serveis i llars procedent de tots els continents. Potser destaquen els marroquins, sudamericans (llevat dels argentins que es decanten per Gràcia potser), senegalesos, xinesos i paquistanís (molts d'ells, paquistanís, concentrats al raval, però),.. encara que segur que n'hi ha d'altres nacionalitats que no som capaç de destriar.
Ahir vam recórrer quasi 10 km caminant (3 hores) al costat del Besòs, des de Montcada fins al Fòrum de les Cultures. Vam passar per davant el cementiri de Santa Coloma, la fàbrica d'Estrella Damm, el camp de futbol de Sant Adrià,... a prop del barri de la Mina, per l'altra banda del riu, fins a arribar al mar.
Al principi del tram trobàvem famílies locals amb bicileta, gent gran que anava a passejar, 2 ramats d'ovelles, amb el corresponent pastor i el ca. Ja entrats al Parc del Besòs, recuperat per l'esbarjo, tots el rostres eren llunyans. Estaven al cau del riu concentrats però separats per races, vigilats, per serveis i càmeres de seguretat.
Acostumada a gaudir d'espai al poble, a topar-me amb persones contades i conegudes quan vaig a passejar els cans; a la ciutat de Palma, com a capital de província, perifèrica; a la calma del ParcBit, tot i les obres,..., a la fira de Menorca des d'on vaig aterrar dissabte a Bcn, cada vegada que pos els peus en aquesta metròpoli és un xoc a tots els sentits; sobretot ho és per la "densitat", "interculturitat", "skyline", "mescla".
Però la imatge que m'arriba de Barcelona, la identitat digital, percebuda a partir de múltiples comunicacions, que reb a través de la xarxa, les activitats que m'arriben, la gent que hi conec, només és la meitat o menys del que hi està passant. Perquè hi ha tota la part de la perifèria, que es mou en un altre espai físic i en un altre ciberespai a partir de les interaccions dels quals, alguna cosa no prevista en els plans d'innovació i projecció de la ciutat, per força hi haurà de tenir repercusió, tard o d'hora, no se sap com.
La Barcelona del centre, rambles, passeig de gràcia, principi de gràcia, born, està presa pels turistes europeus, americans i japonesos.
La línia blava del metro, ja cap al final des de Badal fins a Cornellà, torna estar presa per la immigració, pots catalans s'hi veuen en cap de setmana.
La plaça Espanya és una mescla de tot, i els dies de fira, de gent de tot Espanya o d'arreu d'Europa.
Els caps de setmana, on són els catalans de parla catalana? perquè catalans ho són tots els que hi viuen. Fins i tot, sovint, passejant, sent parlar algun mallorquí o menorquí, que són inconfundibles.
Però hi ha una altra Barcelona, la de la perifèria que envolta la gran i apretada urbe. És una perifèria que no surt en les notícies d'innovació i de progrés, com a molt surt en les de la recuperació medioambiental o en la dels embotellaments. És un perifèria poblada d'immigració, dels treballadors de la societat industrial que van arribar d'arreu d'Espanya quaranta o cinquanta anys enrera, i que ara és repoblada per mà d'obra pel sector serveis i llars procedent de tots els continents. Potser destaquen els marroquins, sudamericans (llevat dels argentins que es decanten per Gràcia potser), senegalesos, xinesos i paquistanís (molts d'ells, paquistanís, concentrats al raval, però),.. encara que segur que n'hi ha d'altres nacionalitats que no som capaç de destriar.
Ahir vam recórrer quasi 10 km caminant (3 hores) al costat del Besòs, des de Montcada fins al Fòrum de les Cultures. Vam passar per davant el cementiri de Santa Coloma, la fàbrica d'Estrella Damm, el camp de futbol de Sant Adrià,... a prop del barri de la Mina, per l'altra banda del riu, fins a arribar al mar.
Al principi del tram trobàvem famílies locals amb bicileta, gent gran que anava a passejar, 2 ramats d'ovelles, amb el corresponent pastor i el ca. Ja entrats al Parc del Besòs, recuperat per l'esbarjo, tots el rostres eren llunyans. Estaven al cau del riu concentrats però separats per races, vigilats, per serveis i càmeres de seguretat.
Acostumada a gaudir d'espai al poble, a topar-me amb persones contades i conegudes quan vaig a passejar els cans; a la ciutat de Palma, com a capital de província, perifèrica; a la calma del ParcBit, tot i les obres,..., a la fira de Menorca des d'on vaig aterrar dissabte a Bcn, cada vegada que pos els peus en aquesta metròpoli és un xoc a tots els sentits; sobretot ho és per la "densitat", "interculturitat", "skyline", "mescla".
Però la imatge que m'arriba de Barcelona, la identitat digital, percebuda a partir de múltiples comunicacions, que reb a través de la xarxa, les activitats que m'arriben, la gent que hi conec, només és la meitat o menys del que hi està passant. Perquè hi ha tota la part de la perifèria, que es mou en un altre espai físic i en un altre ciberespai a partir de les interaccions dels quals, alguna cosa no prevista en els plans d'innovació i projecció de la ciutat, per força hi haurà de tenir repercusió, tard o d'hora, no se sap com.
La Barcelona del centre, rambles, passeig de gràcia, principi de gràcia, born, està presa pels turistes europeus, americans i japonesos.
La línia blava del metro, ja cap al final des de Badal fins a Cornellà, torna estar presa per la immigració, pots catalans s'hi veuen en cap de setmana.
La plaça Espanya és una mescla de tot, i els dies de fira, de gent de tot Espanya o d'arreu d'Europa.
Els caps de setmana, on són els catalans de parla catalana? perquè catalans ho són tots els que hi viuen. Fins i tot, sovint, passejant, sent parlar algun mallorquí o menorquí, que són inconfundibles.
Etiquetes:
Identitat
dijous, de març 08, 2007
Interessant reflexió de sobre com donar a conèixer un programa de televisió
Bitassa a lloure - Blog de Benjamí Villoslada » Experiments televisius
Benjamí explica un cas pràctic de comunicació viral per a que la gent se n'assabenti sobre un programa que s'emet des de Mallorca.
És interessant l'explicació de Benjamí.
El programa, Ítaca, en general, està molt bé.
Benjamí explica un cas pràctic de comunicació viral per a que la gent se n'assabenti sobre un programa que s'emet des de Mallorca.
És interessant l'explicació de Benjamí.
El programa, Ítaca, en general, està molt bé.
Etiquetes:
Visibilitat
Des de Menorca
Avui escric des de Menorca.
Som a la Fira de la Ciència i la Tecnologia. En aquest recinte, que podeu veure en directe, els dies 8, 9 i 10.
Hem montat un estand de l'IBIT per fomentar el coneixement de les TIC i el seu ús responsable. Els visitants juguen a la Gimcana Virtual, o simplement naveguen per Internet.
És interessant veure la traça de persones de 8, 9 o 10 anys per connectar-se i cercar jocs, i jugar.
Troben el que volen, encara que potser no són gaire conscients de com hi han arribat.
Els estands veïns són escoles. Són els mateixos alumnes els que ensenyen ciència. Al davant tenc un IES de Ciutadella, un de Mallorca i un d'Eivissa. Han vengut els alumnes amb els professors i ensenyen roques, electricitat sense riscos i energia eòlica, respectivament.
És la tercera fira en menys d'un mes, després d'aquesta me'n queden dues més a Mallorca.
Etiquetes:
IBIT
dimecres, de març 07, 2007
coRank
coRank es un sitio donde puedes compartir aquellas páginas y noticias que te parecen interesantes, con gente que valora tu opinión, y donde tú también puedes averiguar qué páginas y noticias son interesantes para gente cuya opinión tú valoras, tanto si te conocen como si no. En coRank, tu portada es solo tuya, y presumiblemente diferente a la de otros, al estar basada en cómo reacciona la-gente-que-tú-selecciones a las noticias y páginas enviadas a coRank
Etiquetes:
Eines
Subscriure's a:
Missatges (Atom)