Pàgines

dijous, de juliol 31, 2008

La sala dels miralls


Des del primer moment que hem van proposar ser comissària de l'exposició d'identitat digital, no en tenia ni idea de com es podia tornar físic un concepte tan virtual. Pero hi havia una cosa que tenia clara. Que l'exposició havia de tenir una sala de miralls, perquè a Internet igual que a la vida real les notres identitats estan fragmentades, i es visualitzen de forma diferent segons el context i l'interlocutor. I també, segons com t'ho miris pot donar peu a males interpretacions, manipulacions o falsetats.

Sergi Cases, ens va retratar a na Marga i a mi, com a comissàries de l'exposició a la sala de miralls. Aquesta fotografia forma part del reportatge "La Identitat a la xarxa" (pàgina 1, pàgina 2) publicat per Antoni Agüera, al diari de Balears dia 30 de maig (tot i que l'exposició ja havia tancat les seves portes a Palma, el concepte segueix més vigent que mai).

M'agrada aquesta fotografia perquè el fotògraf ha sabut captar l'essència que volíem transmetre. Ens podeu veure de front, seim una al costat de l'altre, però segons a on mires, com a la dreta superior, pareix que estam assegudes una enfront de l'altre. Si mires a l'esquerra, entre geolocalització i vídeo, pot donar peu a males interpretacions, es forma una identitat irreal formada per la part superior del cos d'una i les cames de l'altre. A l'esquerra, el reflex del fotògraf, pareix que ens fa la fotografia des de l'esquerra, quan realment estava a la dreta, per l'efecte mirall, precisament.

Per mi, aquesta sala era vital per l'exposició, perquè mentre anaves descobrint els conceptes que te podíen identificar t'anaves veient reflectit en la metàfora del ciberespai.

L'exposició arribarà a Menorca i a Eivissa, al novembre i al desembre respectivament.

Tenir les pautes per gestionar la identitat al ciberespai és vital per controlar la teva imatge i la teva reputació. Però amb aquests conceptes es manifesten dues visions contraposades. Per una part hi ha el tema de la visibilitat -si controles on apareix la teva identitat pots gestionar la teva visibilitat i fer-te més visible, popular i valorat- (d'aquest tema li agrada molt parlar-ne a na Neus Arqués), però per altra banda, si vas deixant informació sobre tu mateix per diferents espais virtuals que no són teus (com jo ara faig aquí) estàs donant una informació molt valuosa i íntima a unes empreses capitalistes que no saps massa bé que arribaran a fer amb la teva informació (això li preocupa a n'en Carlos Seda, qui també va participar en l'exposició d'identitat digital).

La meva estratègia és, i no m'importa dir-ho, només publicar allò relacionat amb mi que vulgui que és difongui i que ho sàpiga quanta més gent millor. A vegades he anat a publicar alguna cosa que no ho he acabat publicant perquè preferesc no difondreu. Per tant, senzillament no ho public ni ho pos enlloc. ni per correu electrònic. Si publicàs alguna cosa sota pseudònim i algun dia se sapigués que havia estat jo, estaria preparada per donar la cara, perquè abans de publicar-ho hauria pensat amb aquest fet, i quines mesures hauria de prendre si se sapigués.

Som conscient de la informació que he deixat, però no en som tant del rastre que he deixat fent cerques. Sé quin rastre puc deixar fent cerques i com hem poden contextualitzar, però no sé qui pot veure aquest rastre i a qui li interessaria analitzar-ho.

I la següent pregunta seria. Fins a quin punt els miralls distorsionen la realitat o en poden ser un reflex? Si la distorsionen, les empreses capitalistes de poc els hi serviran les notres dades, si en són un reflex els hi poden ser molt útils, i també a l'estat, en cas que els interesàs saber més sobre certes persones. En aquestes altures, podríem mirar de protegir-nos, però crec que a la societat de la informació i el coneixement, només la gent que té el capital es pot permetre el luxe de ser invisible. Perquè avui, segons a que et dediquis, ser visible és una necessitat. Ser invisible només és un luxe que es poden permetre aquelles persones que tenen caps visibles per moure el capital i la confiança. L'altre tema és el poder de les xarxes, com bé em vas explicar, Carlos, i utilitzar-les per fer circular idees. Però has de tenir en compte que les idees que fas circular t'identifiquen. O no? Potser és aquest el problema. Si és aquest el problema cal canviar d'estratègia.

diumenge, de juliol 27, 2008

Aspectes socials de la web 2.0

Aquest article, que m'ha enviat na Marga Castells, co-comisària de l'exposició d'Identitat Digital, no té desperdici.

Realitza un itinerari conceptual passant per referències bibliogràfics pels aspectes que significa participar en la Web 2.0 i contextualitzant-los en termes d'identitat, visibilitat, xarxes, privacitat, memòria, sociabilitat,...

dijous, de juliol 24, 2008

Pels que vengueu a Mallorca aquest estiu

Som bastant mala amfitriona perquè mai sé on duu la gent que em ve a veure. Potser per això darrerament no en ve gaire. Quan venien amigues i amics de BCN sempre els hi mostrava la "meva Mallorca", els meus redols, els llocs pocs turístics, interiors, i costers on anar a pegar un capfico, que per descontat preferesc no publicar-ho a Internet.

Ara amb Internet és més fàcil trobar llocs així:

Recoman:
Ah, per cert, alerta a les meduses (grumers o jellifish). Duis careta, i les veureu venir, no hi ha problema. I un gambaner per pescar-les, diuen que aviat seran un menjar per gourmettes.

dijous, de juliol 17, 2008

i-què?

Ja fa temps que em van fugir les ganes de desitjar un iphone. I ara després de llegir l'article d'en Paco Ros la disonància cognoscitiva m'és útil no pel que he comprat sino pel que vaig decidir en el seu moment ignorar. ;-)

Però el més divertit de tot no és el que vulgui o no vulgui, el que em saturi o no, sino el comentari que em va fer una companya de feina sobre els mòbils que es basen en "tecnologia touch" per dir-ho d'alguna manera. Em va dir que tenia la sensació que aquest tipus de mòbil no acaben de funcionar perquè quan parles si te'ls atraques molt a l'orella es veu que l'orella els comença a tocar, i comencen a fer coses no previstes, fins al punt de no deixar-te acabar la conversació. Jo encara ric quan hi pens :-))))

Arqués i Seda renoven bloc amb objectius un poc oposats i alguns en comú

És curiós, amb pocs dies de diferència m'assabent que dues de les persones de les que seguesc la seva vida professional digital renoven bloc i de forma diferent però al mateix temps amb alguns punts en comú.

Neus Arqués ha decidit ajuntar els seus diferents "jo" en un sol espai virtual on aglutini els pensaments que comparteix digitalment. D'aquesta manera aconsegueix confluir els diferents aspectes de les seves múltiples ocupacions en un sol lloc, al cap i a la fi ella és ella. Aquesta unificació fa que potencii la imatge d'una sola Neus polifacètica a diferència de les múltiples Neus disperses i sense connexió, però amb entitat pròpia, que fins ara havien coexistit per la xarxa. Així guanya visibilitat de forma conjunta.

Carlos Seda obre bloc. Decideix obrir un bloc en un servidor propi i tancar totes les comptes creades en altres espais virtuals per guanyar independència digital. Aquest fet ha estat provocat pel neguit que perceb per no tenir el control sobre la informació d'un mateix que vas cedint alegrament en diferents espais. Vol guanyar seguretat protegint la seva intimitat però sense deixar de tenir vida digital exposant la seva visibilitat en un sol lloc propi.

I el curiós és que tots dos posen el mateix exemple, però exposat des de punts de vista diferents. Na Neus comenta aquesta oferta de feina, destacant la importància de construir una identitat per crear-se visibilitat a partir de diferents eines (tot i que ho publiqui al bloc de la seva empresa). En Carlos, ho comenta al final d'un article que publica sota el títol de "contextualizando mi miedo" on segueix amb la filosofia de l'article anterior exposant els motius de perquè no vol mantenir identitats formades per recursos que publicava en llocs dispersos.

Al final l'important és tenir els objectius clars. Si primer te planteges que vols aconseguir, llavors pots analitzar com utilitzar les eines. Ells dos ho han fet així. Sort als dos en les vostres estratègies i accions.

dimarts, de juliol 01, 2008

Redescobrint la blogosfera

Preparar un curs, a més d'ordenar idees i coneixements, serveix per cercar exemples recents o històrics, i en el procés descobrir elements important que havíen passat desaparcebuts, com els 25 estils d'escriure blogs (vía artesanía en red):
" (...)
The 25 Basic Styles of Blogging. Está realizada por Rohit Bhargava y Jesse Thomas, de Ogilvy Public Relations Worlwide.
(...)
  1. Insight blogging: compartir pensamientos, análisis propios, ideas originales en torno a un determinado asunto... o respecto a unos cuantos, como Juan Freire.
  2. Ambition blogging: con la intención de captar atención en torno a algo. Vamos, marketing.
  3. Meme blogging: comenzar respondiendo a uno de los memes de la red y pasándolo a otros blogger para extender la cadena. Ya lo conoces, ¿no? Pásalo.
  4. Piggyback blogging: escribir en torno a uno de esos asuntos que está arriba arriba en las listas de búsquedas de Technorati os sitios parecidos.
  5. Life blogging: también llamado reality blogging, se trata de postear acerca de lo que te pasa en tu vida personal. Up to you, que dirían los colegas de Shakespeare. Consultor Anónimo se mueve mucho por este lado últimamente.
  6. Brand blogging: centrados en un producto o una marca con la intención de enfatizar los aspectos positivos. Puede ser oficial u oficioso.
  7. Detractor blogging: éste nos encanta, claro. Dale que te pego a algo que no nos ha gustado, sea un producto o servicio. Se requieren críticas ácidas y bien construidas.
  8. Announcement blogging: pues evidente, ¿no? Contar algo en primicia, utilizar el blog como canal preferente de comunicación de una noticia. ¿Sabías que la Pantoja ha pasado por los calabozos?
  9. Link blogging: postear introduciendo enlaces que conducen a artículos de otras personas. Como cuando añades las etiquetas de del.icio.us en un post (cosa, por cierto, que con Blogger parece que no es posible hacer, snif, snif). Lo que hace muy a menudo Steve Rubel, por ejemplo.
  10. Video blogging: ni lo explico, video de elaboración personal a tutiplén.
  11. Photo blogging: me repito, fotos a tutiplén.
  12. Review blogging: postear en torno a un producto o servicio de forma más aséptica (o no) describiéndolo de forma crítica.
  13. Evangelist blogging: pasión puesta al servicio de contar las maravillas de algo en lo que quien bloguea cree y, por tanto, trata de diseminarlo por el mundanal ruido.
  14. List blogging: lo que hace Guy Kawasaky o este mismo post que estoy escribiendo. O sea, listar, enumerar características de algo con el ánimo de captar la atención.
  15. Survey blogging: usar el blog para lanzar preguntas a las que se dará cumplida respuesta. Cuidado, que luego hay que saber responder.
  16. Feature blogging: crear una categoría específica en torno a la que escribir de forma constante con el ánimo de ser referente en torno a ella.
  17. Repost blogging: reescribir partes o artículos completos de otras personas bien a modo divulgativo o añadiendo comentarios personales, algo que hacemos muchos (me incluyo).
  18. Guest blogging: blogueo que incorpora metódicamente la opinión de otras personas, por su relevancia o autoridad en la materia.
  19. Interview blogging: llevar a cabo entrevistas que luego son transcritas en texto, audio o video. En nuestro entorno, Blog de blogs en texto o Jordi Abad en audio, quien entrevista, por cierto, al aborigen extremeño y sin embargo soltero, Adolfo Estalella, por ejemplo ;-)
  20. Event blogging: que se pone en marcha como medio de comunicación básico en torno a un evento a fin de conocer su agenda, materiales de consulta, etc. Un ejemplo: el blog de la Web 2.0 Expo de San Francisco.
  21. Live blogging: lo que nos ponemos a hacer como posesas/os cuando estamos en un sarao y comenzamos a retransmitir en vivo y en directo lo que pasa por allí.
  22. Bridge blogging: introducir temas que pueden quedar ajenos al público habitual a fin de sensibilizar respecto a ciertas cuestiones.
  23. Classified blogging: anuncios clasificados pero reconvertidos al formato blogging.
  24. Response blogging: típicos blogs que surgen como respuesta global ante un problema o una crisis como forma de comunicar con la audiencia de forma directa y reconducir, en la medida que se pueda, la situación.
  25. Contact blogging: escribir en torno a una persona con la intención de establecer contacto con ella, sea por los motivos que sea
(...)"