Des de fa un temps estic fascinada per les dades, les fonts, els indicadors, les relacions, les influències, les correlacions... Vaig aprenent a poc a poc. Vaig aprendre SmartPLS, SPSS i ara estic amb R-Commander.
La propera passa serà, si puc, aprendre a extreure dades.
De moment per anar començant a la fira Menorca Connecta vaig fer un exercici de detectar fonts i indicadors per entedre com ha evolucionat la demanda turística d'aquesta illa i como ho poden aprofitar les pimes per identificar noves estratègies i nous mercats. La gran troballa va ser que els passatgers que venen de França s'han doblat el darrer any i que de les regions franceses on hi ha més interés per Menorca és Languedoc-Rosseló i Midi-Pirinées. Una pregunta és: les pimes de Menorca tenen les seves webs en francès? A la presentació trobareu més preguntes.
dijous, de desembre 04, 2014
dimecres, de desembre 03, 2014
Presentación sobre el análisis de la imagen cognitiva de un destino turístico a partir de las búsquedas realizadas en Google. TURITEC Málaga
El pasado día 23 y 24 de octubre estuve en el Congreso Turitec (turismo y tecnologías de la información y las comunicaciones, en Málaga).
Presenté la ponencia "Búsquedas sobre turismo en Google: un reflejo de la imagen cognitiva del destino percibida por los usuarios de países emisores"
Resumen:
Los buscadores son las herramientas más utilizadas en Internet para informarse sobre destinos turísticos y planificar viajes. Según el grado de conocimiento del destino las búsquedas son más o menos exhaustivas, en función al tipo y el número de palabras empleadas en las cadenas de búsqueda. Analizando las tipologías de las búsquedas medias mensuales sobre un destino turístico se puede observar el tipo de imagen cognitiva que se tiene de ese sitio en función a las asociaciones relacionadas en los términos de búsqueda. En un análisis exploratorio sobre las búsquedas relacionados con Mallorca, realizado con la herramienta Google Global Market Finder, se ha detectado que hay países que tienen una imagen más exhaustiva y compleja del destino que otros que la tienen más simple. A partir de estos análisis una OMD (Organización de Marketing de Destino) puede contrastar cuales son los atributos cognitivos del destino más buscados por los potenciales visitantes de diferentes países y verificar, a partir de los resultados, si están correctamente promocionados.
Podéis leer el artículo entero en la página 136 del Libro de actos del congreso.
Presenté la ponencia "Búsquedas sobre turismo en Google: un reflejo de la imagen cognitiva del destino percibida por los usuarios de países emisores"
Resumen:
Los buscadores son las herramientas más utilizadas en Internet para informarse sobre destinos turísticos y planificar viajes. Según el grado de conocimiento del destino las búsquedas son más o menos exhaustivas, en función al tipo y el número de palabras empleadas en las cadenas de búsqueda. Analizando las tipologías de las búsquedas medias mensuales sobre un destino turístico se puede observar el tipo de imagen cognitiva que se tiene de ese sitio en función a las asociaciones relacionadas en los términos de búsqueda. En un análisis exploratorio sobre las búsquedas relacionados con Mallorca, realizado con la herramienta Google Global Market Finder, se ha detectado que hay países que tienen una imagen más exhaustiva y compleja del destino que otros que la tienen más simple. A partir de estos análisis una OMD (Organización de Marketing de Destino) puede contrastar cuales son los atributos cognitivos del destino más buscados por los potenciales visitantes de diferentes países y verificar, a partir de los resultados, si están correctamente promocionados.
Podéis leer el artículo entero en la página 136 del Libro de actos del congreso.
Turitec busquedas mallorca_llodra from Fundació Bit
Conclusiones:
Conclusiones:
Analizando el volumen y la larga cola de búsquedas relacionadas con los diferentes tipos de productos turísticos de Mallorca, se puede observar que desde Alemania hay una mayor
asociación a tipos de turismo de Mallorca que en el Reino Unido y España.
En general, desde Alemania se buscan más términos y con más volumen de búsquedas. Esto
indica que desde Alemania se tiene un conocimiento mayor de la isla, al buscar términos
mucho más específicos.
Lo que más se busca son el alojamiento y el tiempo. De alojamiento lo más buscado son
hoteles en general en Mallorca; por zonas, sólo los buscan en Palma y en Alcudia. Aunque
hay búsquedas generales de la mayoría de zonas turísticas de la isla sin especificar que
busquen alojamiento. El segundo tipo de alojamiento buscado desde Alemania es ―finca.
Este tipo de alojamiento suele ser una casa de campo muy bien cuidada y de categoría
superior. Se trata de un tipo de turismo en alza, rural, tranquilo y de calidad.
Al igual que concluyeron otros estudios (Xiang et al., 2009) hay una larga cola de palabras
asociadas al destino que reflejan el abanico de atributos de la imagen cognitiva percibida.
Los gestores de turismo deberían analizar si la larga cola de las palabras de búsqueda tiene
correspondencia con los contenidos publicados en las páginas Webs del destino y en los
idiomas que son buscados. De esta forma, podrán ir ajustando la demanda de información o
servicios a la oferta promocionada.
dimecres, d’octubre 15, 2014
Gate to the Future a Artà
Divendres dia 3 d'Octubre vaig tenir el plaer de participar a la jornada Gate to the Future a Artà (Mallorca), sobre turisme, marketing online i empreneduria.
Allà hi vaig presentar les conclusions de la investigació sobre la formació de la imatge del destí turístic en el context del turisme 2.0., com a cas d'exemple sobre la fragmentació i desmonopolització de la comunicació, en un format més amé que de costum (esper).
Va venir gent del territori nacional de multinacionals i empreses de creació d'events experts en negocis digitals i estratègies digitals de comunicació i marketing, també de "content branded". Hi ha totes les sessions publicades a Youtube.
Vos deix amb la meva presentació i el meu vídeo. Va ser la primera vegada que presentava des d'un escenari d'un teatre. Estava totalment buit. Ni una taula, ni un cadafal, ni una cadira. Només negre amb els llums d'atmósfera. No veia les cares de la gent. Només vaig poder saber la seva impressió quan algunes persones em van comentar posteriorment el que els hi havia parescut. Va ser una experiència diferent.
En aquest cas vaig tenir l'oportunitat de parlar amb la gent que va venir de fora a Mallorca a Artà. Molts es van reservar l'agenda per l'any que ve. Un 3 d'octubre assolellat és un moment ideal per gaudir de les platges més netes, menys massificades, i a una temperatura més agradable, després d'un dia de feina intens. Una nit serena amb reminiscències d'estiu encara és un moment agradable per sopar en un corral d'una casa senyorial en bona companyia. Un matí clar amb un dia prometedor és la millor manera de despertar-se sobretot si un està allotjat en un entorn rural amb vistes obertes. Aquesta és la sensació que em van donar els altres ponents a partir dels seus comentaris i de les imatges que anaven compartint al grup de Whatsapp.
Allà hi vaig presentar les conclusions de la investigació sobre la formació de la imatge del destí turístic en el context del turisme 2.0., com a cas d'exemple sobre la fragmentació i desmonopolització de la comunicació, en un format més amé que de costum (esper).
Va venir gent del territori nacional de multinacionals i empreses de creació d'events experts en negocis digitals i estratègies digitals de comunicació i marketing, també de "content branded". Hi ha totes les sessions publicades a Youtube.
Vos deix amb la meva presentació i el meu vídeo. Va ser la primera vegada que presentava des d'un escenari d'un teatre. Estava totalment buit. Ni una taula, ni un cadafal, ni una cadira. Només negre amb els llums d'atmósfera. No veia les cares de la gent. Només vaig poder saber la seva impressió quan algunes persones em van comentar posteriorment el que els hi havia parescut. Va ser una experiència diferent.
En aquest cas vaig tenir l'oportunitat de parlar amb la gent que va venir de fora a Mallorca a Artà. Molts es van reservar l'agenda per l'any que ve. Un 3 d'octubre assolellat és un moment ideal per gaudir de les platges més netes, menys massificades, i a una temperatura més agradable, després d'un dia de feina intens. Una nit serena amb reminiscències d'estiu encara és un moment agradable per sopar en un corral d'una casa senyorial en bona companyia. Un matí clar amb un dia prometedor és la millor manera de despertar-se sobretot si un està allotjat en un entorn rural amb vistes obertes. Aquesta és la sensació que em van donar els altres ponents a partir dels seus comentaris i de les imatges que anaven compartint al grup de Whatsapp.
divendres, de setembre 26, 2014
Presentación ponencia en Elx: FUENTES DE INFORMACIÓN E IMAGEN DEL DESTINO: ANÁLISIS DE LA VALORACIóN ATENDIENDO AL SEGMENTO
La semana pasada presenté en el marco del Congreso de AEMARK 2014 (XXVI Congreso de Marketing) la ponencia titulada "FUENTES DE INFORMACIóN E IMAGEN DEL DESTINO: ANÁLISIS DE LA VALORACIÓN ATENDIENDO AL SEGMENTO".
Os dejo las conclusiones y a continuación os explico mis impresiones sobre Elx (Elche):
"En general, la mayoría de fuentes de información y plataformas Web no presentan diferencias significativas en cuanto a la utilidad que representan para los segmentos analizados. De forma global, las fuentes orgánicas y autónomas adquieren una mejor valoración que las inducidas. Aunque si se desea llegar a potenciales visitantes que nunca han estado en Mallorca y que tampoco conocen a residentes y viven en el extranjero, se deben seleccionar los mejores y más rentables canales de comunicación. Por este motivo, hay que tener en cuenta una serie de pequeñas diferencias a la hora de planificar las acciones de comunicación de un destino turístico. Se observan algunas fuentes de información y plataformas Web más idóneas según los segmentos de población en tipos de comunicación tradicionales y emergentes. El grueso de diferencias más relevantes se da en las fuentes de información autónoma, que son mejor valoradas por los residentes fuera de España.
Os dejo las conclusiones y a continuación os explico mis impresiones sobre Elx (Elche):
"En general, la mayoría de fuentes de información y plataformas Web no presentan diferencias significativas en cuanto a la utilidad que representan para los segmentos analizados. De forma global, las fuentes orgánicas y autónomas adquieren una mejor valoración que las inducidas. Aunque si se desea llegar a potenciales visitantes que nunca han estado en Mallorca y que tampoco conocen a residentes y viven en el extranjero, se deben seleccionar los mejores y más rentables canales de comunicación. Por este motivo, hay que tener en cuenta una serie de pequeñas diferencias a la hora de planificar las acciones de comunicación de un destino turístico. Se observan algunas fuentes de información y plataformas Web más idóneas según los segmentos de población en tipos de comunicación tradicionales y emergentes. El grueso de diferencias más relevantes se da en las fuentes de información autónoma, que son mejor valoradas por los residentes fuera de España.
Atendiendo a la ubicación
geográfica, cuando se trata de impactar a residentes fuera de España
para darles a conocer Mallorca, hay que tener en cuenta, además de
las fuentes mejor puntuadas en general, los medios especializados en
turismo y los rodajes de cine y televisión como soportes de gran
impacto para dar visibilidad a la isla. El resto de fuentes de
información autónoma también son mejor valoradas por parte de los
residentes extranjeros. Por tanto, cuando se plantea el dar a conocer
el destino en mercados emergentes, resulta de gran interés analizar
las fuentes autónomas de más impacto entre la población de un país
concreto para intentar difundir el destino en dicho país. Por otro
lado, el hecho de conocer a residentes hace que se valore mejor la
fuente orgánica de amigos y conocidos. En este sentido, resulta
interesante implicar a los propios residentes en las campañas de
comunicación del destino.
En cuanto a las plataformas Web, la
mayor parte de las que recibe unas medias significativas diferentes
se concentra en las que el contenido es generado por los propios
usuarios. Es en este grupo donde existe más variabilidad en las
puntuaciones. Cabe destacar que cuanto más se conoce el destino,
mejor se valoran los mapas tipo Google; esto puede deberse a que se
tiene acceso a un mejor conocimiento del territorio. Por otro lado,
es importante señalar que está incrementando el auge de una nueva
modalidad turística que sigue las pautas de los modelos de negocio
de consumidor a consumidor (C2C). En el caso del turismo, se trata de
ofrecer servicios turísticos de viajero a viajero, o de residente a
viajero, como intercambio de casas para pasar las vacaciones, el
alquiler de habitaciones o casas particulares para turismo o foros.
El tipo de plataformas que permiten esta modalidad de turismo se
valora más positivamente por parte de los residentes fuera de
España.
Se ha constatado que conocer a
residentes ofrece un conocimiento del destino también mayor, lo cual
proporciona una utilidad superior a los buscadores, al conocerse de
antemano lo que se está buscando. En cambio, no conocer a residentes
proporciona más valor, tanto a la información oficial publicada en
la Web de las OMD cómo a la información de tipo informal sobre
turismo publicada por los UGC, en concreto por los propios
residentes. Destacan las Web de alquiler propio y la de viajeros
hospitalarios que acogen a turistas en sus casas.
No haber visitado Mallorca con
anterioridad sólo presenta ligeras diferencias en las Web de
viajeros hospitalarios, foros y Web de alojamientos turísticos, que
son mejor valoradas por los no visitantes. En este sentido, se
recomienda a las OMD seguir publicando información turística y útil
en sus Web e implicar a residentes y viajeros en las campañas de
comunicación para llegar de una forma más orgánica a futuros
viajeros potenciales.
Este estudio tiene la limitación que
sólo se consideran a usuarios de Internet para realizar la encuesta,
sin embargo hay que tomar en consideración que en según datos de la
Encuesta de Gasto Turístico (EGATUR, 2013) del Instituto de Estudios
Turísticos, el 63,3% de los turistas que visitaron las Islas
Baleares en 2011 utilizan Internet en la preparación de sus viajes.
Como futuras investigaciones, se
propone tomar en consideración el uso de los dispositivos móviles a
la hora de consultar información turística y en concreto de las
Apps y su tipología. Por ejemplo, en este estudio no se han tenido
en cuenta aplicaciones tipo Forsquare o Pinterest que en el último
año se han puesto tan de moda entre los usuarios de “smartphones”.
Otra línea de investigación que se recomienda desarrollar es
examinar si la proyección de la imagen deseada de un territorio
explicada en el plan de marketing de la OMD se ajusta a la imagen
proyectada en la Web de la OMD. Además, también se propone analizar
si la imagen proyectada por la OMD se ajusta a la imagen compartida
por los UGC."
A continuación os dejo la presentación:
Como en todos los congresos la parte enriquecedora es conocer a los otros congresistas. En esta ocasión la gente venía de España y latinoamérica, todos ellos eran profesores de márketing, y algunos de ellos especializados en márketing turístico. Algunos con los que hablé tenían interiorizado lo que supone Internet en el cambio de paradigma de comunicación y comercialización y en consecuencia en los contenidos a explicar a sus alumnos en sus asignaturas.
En esta ocasión para romper el hielo mi trabajo de estudio de los congresistas era de dónde venían y con qué medio de transporte habían llegado hasta Elx. La conclusión fue que España está muy mal comunicada en transporte público, que cualquier trayecto que no tenga como destino o punto intermedio Madrid se convierte en un viaje largo y tedioso para ir en transporte público. De hecho me sentí una afortunado porque hay vuelo directo PMI - Alicante (Elx) y a buen precio.
El programa turístico del congreso fueron las tapas por la ciudad y la visita a un huerto de Palmeras que es patrimonio de la Unesco: El Palmeral. Sólo para descubrir la cultura de la palmera vale la pena la visita a esta ciudad y a éste oasis en medio de la urbe.
A continuación os dejo la presentación:
Fuentes de información e imagen del destino: Análisis de la valoración atendiendo al segmento from Fundació Bit
Como en todos los congresos la parte enriquecedora es conocer a los otros congresistas. En esta ocasión la gente venía de España y latinoamérica, todos ellos eran profesores de márketing, y algunos de ellos especializados en márketing turístico. Algunos con los que hablé tenían interiorizado lo que supone Internet en el cambio de paradigma de comunicación y comercialización y en consecuencia en los contenidos a explicar a sus alumnos en sus asignaturas.
En esta ocasión para romper el hielo mi trabajo de estudio de los congresistas era de dónde venían y con qué medio de transporte habían llegado hasta Elx. La conclusión fue que España está muy mal comunicada en transporte público, que cualquier trayecto que no tenga como destino o punto intermedio Madrid se convierte en un viaje largo y tedioso para ir en transporte público. De hecho me sentí una afortunado porque hay vuelo directo PMI - Alicante (Elx) y a buen precio.
El programa turístico del congreso fueron las tapas por la ciudad y la visita a un huerto de Palmeras que es patrimonio de la Unesco: El Palmeral. Sólo para descubrir la cultura de la palmera vale la pena la visita a esta ciudad y a éste oasis en medio de la urbe.
diumenge, de setembre 14, 2014
Presentació a Praga: Assessing the influence of social media on tourists´ motivations and image formation of a destination
La setmana passada vaig estar a Praga presentant el "paper" "Assessing the influence of social media on tourists´ motivations and image formation of a destination" (programa) en el Congrés "17th QMOD conference on Quality and Service Sciences ICQSS 2014, September 3-5".
El congrés es feia a la Universitat d'Econòmiques. Un edifici que gairebé passa desapercebut quan camines per davant, perquè la façana és com qualsevol altre façana de la ciutat, antiga i senyorial, camuflada per un parc, però que quan hi entres descobreixen una modernitat inesperada. Aquí algunes imatges.
El que presentava eren els resultats d'una ampliació de la meva tesi doctoral, "Gestión de la Imagen del destino en el contexto del turismo 2.0. Recomendaciones estratégicas para las Organizaciones de Marketing de Destino (OMD)".
En aquest cas, els resultats demostren que les motivacions que algú té per viatjar a un lloc condiciona la imatge que pugui percebre d'aquell lloc. Això significa, que quan es promociona un destí turístic ha d'apelar a les diferents motivacions dels diferents públics objectius". En tot cas, si vos interessa el tema també podeu consultar la tesi doctoral.
L'interessant d'aquests congressos no és només el que hi presentes sino el que escoltes. A més de les diferents sessions sobre turisme i TIC i alguna de Big Data, hi havia bastantes sessions sobre gestió de qualitat en salut i sistemes de mobilitat. Al cap i a la fi la qualitat és transversal a tots els sectors. La gran novetat era que parlaven de l'"economia de l'experiència", fent referència en com el servei percebut afecta al sistema econòmic. Un dels exemples que van posar un dels ponents de les sessions plenàries va ser el cas de Samsung. Des que Samsung havia implantat un sistema de cultura corporativa les seves ventes havien crescut exponencialment.
A part d'aprendre dels ponents de les sessions que un pot assistir, ja que hi havia al mateix temps 4 sessions paral.leles, és interessant parlar amb la gent. Saber d'on ve, cap on va, a què es dedica i com a cas d'estudi que m'interessa a mi, quina percepció tenen de Mallorca.
Gairebé tothom amb qui vaig parlar sabia on era Mallorca. Alguns d'ells hi coneixien algú (un de Dinamarca i un Mexicà), encara que cap d'ells hi havia estat i tenia pendent anar-hi. Només una persona de Malasya no sabia on era. Cap d'ells tenia previst anar-hi en breu, tot i que algun d'ells els hi agradaria.
En canvi, la gent amb qui vaig parlar sabia on era Barcelona, gairebé tots amb els que hi vaig parlar hi havien estat. Algun hi havia estudiat un master. Una persona de Nova Zelanda hi anava de visita al cap de dos dies, a una ruta per Espanya que passava també per Sevilla (només per visitar l'Alhambra) i Málaga, de camí a Portugal on enllaçava amb un altre congrés. Em va demanar si li podia assenyalar punts d'interés turístic damunt Google Maps al seu flamant nou Samsung Galaxy que acabava d'estrenar. Li vaig demanar que li interessava i em va contestar: "old stones". Una al.lota d'Itàlia estava interessada en anar a Barcelona només per comprar roba de Desigual. Deia que sempre que hi podia hi anava per carregar de roba, i al grup amb qui parlaven més gent va admetre que també ho feia. Explicaven que algunes amigues seves també ho feien.
Vaig trobar Praga una ciutat fàcil, i global. Però com amb totes les ciutats turístiques, el centre, que és una senya d'identitat i d'atracció turística, a més d'estar poblat de turistes, està envaït de marques globals. Els aparadors d'aquestes marques globals roben identitat a les ciutats substituïnt-la per les seves identitats corporatives que es reprodueixen o clonen de forma idèntica als centres de la resta de ciutats turístiques del món. Hi havia algun moment que no sabies molt bé a quin cantó de quina vella ciutat estaves. Per escapar d'aquesta sensació la millor manera és agafar el transport públic i arribar a l'altra punta de la ciutat, fugir del centre, arribar a la perifèria, i pel camí veure com canvia la percepció d'estar en un entorn global homogeni en un ambient local amb personalitat pròpia.
De totes maneres, Praga és una ciutat per tonar-hi, per perdre's pels carrerons darrera els portals de les grans marques, i descobrir racons com Charles University, en concret l'edifici Carolina, on hi ha l'Aula Magna de la universitat més antiga d'Europa. També és una ciutat on anar a descobrir les diferents barriades, i perdre's entre la gent local. I si hi ha temps, per arribar més enllà de la perifèria i descobrir quin tipus de natura l'envolta.
El congrés es feia a la Universitat d'Econòmiques. Un edifici que gairebé passa desapercebut quan camines per davant, perquè la façana és com qualsevol altre façana de la ciutat, antiga i senyorial, camuflada per un parc, però que quan hi entres descobreixen una modernitat inesperada. Aquí algunes imatges.
El que presentava eren els resultats d'una ampliació de la meva tesi doctoral, "Gestión de la Imagen del destino en el contexto del turismo 2.0. Recomendaciones estratégicas para las Organizaciones de Marketing de Destino (OMD)".
En aquest cas, els resultats demostren que les motivacions que algú té per viatjar a un lloc condiciona la imatge que pugui percebre d'aquell lloc. Això significa, que quan es promociona un destí turístic ha d'apelar a les diferents motivacions dels diferents públics objectius". En tot cas, si vos interessa el tema també podeu consultar la tesi doctoral.
L'interessant d'aquests congressos no és només el que hi presentes sino el que escoltes. A més de les diferents sessions sobre turisme i TIC i alguna de Big Data, hi havia bastantes sessions sobre gestió de qualitat en salut i sistemes de mobilitat. Al cap i a la fi la qualitat és transversal a tots els sectors. La gran novetat era que parlaven de l'"economia de l'experiència", fent referència en com el servei percebut afecta al sistema econòmic. Un dels exemples que van posar un dels ponents de les sessions plenàries va ser el cas de Samsung. Des que Samsung havia implantat un sistema de cultura corporativa les seves ventes havien crescut exponencialment.
A part d'aprendre dels ponents de les sessions que un pot assistir, ja que hi havia al mateix temps 4 sessions paral.leles, és interessant parlar amb la gent. Saber d'on ve, cap on va, a què es dedica i com a cas d'estudi que m'interessa a mi, quina percepció tenen de Mallorca.
Gairebé tothom amb qui vaig parlar sabia on era Mallorca. Alguns d'ells hi coneixien algú (un de Dinamarca i un Mexicà), encara que cap d'ells hi havia estat i tenia pendent anar-hi. Només una persona de Malasya no sabia on era. Cap d'ells tenia previst anar-hi en breu, tot i que algun d'ells els hi agradaria.
En canvi, la gent amb qui vaig parlar sabia on era Barcelona, gairebé tots amb els que hi vaig parlar hi havien estat. Algun hi havia estudiat un master. Una persona de Nova Zelanda hi anava de visita al cap de dos dies, a una ruta per Espanya que passava també per Sevilla (només per visitar l'Alhambra) i Málaga, de camí a Portugal on enllaçava amb un altre congrés. Em va demanar si li podia assenyalar punts d'interés turístic damunt Google Maps al seu flamant nou Samsung Galaxy que acabava d'estrenar. Li vaig demanar que li interessava i em va contestar: "old stones". Una al.lota d'Itàlia estava interessada en anar a Barcelona només per comprar roba de Desigual. Deia que sempre que hi podia hi anava per carregar de roba, i al grup amb qui parlaven més gent va admetre que també ho feia. Explicaven que algunes amigues seves també ho feien.
Vaig trobar Praga una ciutat fàcil, i global. Però com amb totes les ciutats turístiques, el centre, que és una senya d'identitat i d'atracció turística, a més d'estar poblat de turistes, està envaït de marques globals. Els aparadors d'aquestes marques globals roben identitat a les ciutats substituïnt-la per les seves identitats corporatives que es reprodueixen o clonen de forma idèntica als centres de la resta de ciutats turístiques del món. Hi havia algun moment que no sabies molt bé a quin cantó de quina vella ciutat estaves. Per escapar d'aquesta sensació la millor manera és agafar el transport públic i arribar a l'altra punta de la ciutat, fugir del centre, arribar a la perifèria, i pel camí veure com canvia la percepció d'estar en un entorn global homogeni en un ambient local amb personalitat pròpia.
De totes maneres, Praga és una ciutat per tonar-hi, per perdre's pels carrerons darrera els portals de les grans marques, i descobrir racons com Charles University, en concret l'edifici Carolina, on hi ha l'Aula Magna de la universitat més antiga d'Europa. També és una ciutat on anar a descobrir les diferents barriades, i perdre's entre la gent local. I si hi ha temps, per arribar més enllà de la perifèria i descobrir quin tipus de natura l'envolta.
 |
| Praga. |
diumenge, d’agost 17, 2014
Evolució del model de la promoció turística de les Illes Balears
Dijous es van publicar al BOIB dues informacions interessants que fan reflexionar de com està evolucionant la promoció del turisme a les Illes Balears:
La reflexió que es despren de llegir aquestes dues informacions és:
- Núm. 14471. Resolució del president de l'Agència de Turisme de les Illes Balears (ATB), d’1 d’agost de 2014, per la qual s'aproven les bases de la convocatòria pública de subvencions en espècie per a esdeveniments que contribueixin a la promoció turística de les Illes Balears durant l'any 2015, d'acord amb el Pla Integral de Turisme de les Illes Balears (2012-2015).
- Núm. 14473. Resolució del president de l'Agència de Turisme de les Illes Balears (ATB) per la qual s'aproven les bases de la convocatòria pública de subvencions en espècie per al foment del producte turístic de les Illes Balears durant l'any 2015, d'acord amb el Pla Integral de Turisme (PITIB).
La reflexió que es despren de llegir aquestes dues informacions és:
- Núm. 14471:
- Voluntad de col.laboració público-privada per dur a terme la promoció de les marques de les Illes.
- Ànim de diversificar i fragmentar la promoció d'esdeveniments capaços d'atreure a públic cap a les Illes.
- No acab d'entendre per què s'hi exclouen els workshops o les exposicions, si poden ser igualment un reclam cultural alienat amb la categoria de producte cultural que proposa el PITIB.
- Tampoc no acab d'entendre per què només es valoren els acords amb operadors turístics, que em sembla bé, però no es valoren els acords amb altres tipus d'entitats de fora de les Illes Balears, que podrien ser co-organitzadores o una forma d'atreure a una llarga coa de segments. Per exemple: universitats, associacions de qualsevol índole, federacions,...
- Crida l'atenció, de forma positiva, els barems de puntuació per tot el que és la comunicació i la comercialitzación a través d'Internet. Tot i que potser seria interessant analitzar també l'estratègia en les diferents plataformes i la global, no només indicar si les utilitzaran o no.
- En total sembla que hi ha disponible per subvencionar en espècie 300.000 €.
- Ja tenc ganes de veuere quins esdeveniments se subvencionaran per saber quina serà l'agenda cultural-turística de l'any 2015. [Vaig descobrir la fantàstica web www.40putes.com, gràcies a que li havien concedit una subvenció i ho havia vist a un boib]
- Núm. 14473:
- Els projectes subvencionables sembla ser que són els vinculats en la creació o millora de rutes o itineraris, i els relacionats amb el posicionament i la millora de les marques i la imatge. Sempre vinculats a les categories turístiques definides en el PITIB.
- En cas d'indicar un import sol·licitat superior a 10.000 euros, el projecte quedarà exclòs.
- En total sembla que hi ha disponible per subvencionar en espècie 300.000 €.
- Al mateix BOIB sortia publicat aquest anunci:
- Núm. 14470. Adjudicació del contracte de serveis pel disseny, desenvolupament e implantació del projecte Escaparate Turistic Intel·ligent (TIE) de les Illes Balears:
- Pressupost base de licitació
- a) Import net: 1.564.462,81 €
- b) IVA % : 328.537,19€
- c) Import total: 1.893.000€
- Adjudicació
- a) Data: 30 de maig de 2014
- b) Adjudicatari: Informàtica El Corte Inglés SA
- c) Import total d’adjudicació: 1.451.727,75€ (IVA inclòs)
- En aquest document hi ha les 20 pàgines dels plecs tècnics. Es tracte d'un projecte ambiciós on hi ha reflectits inventariar cada m2 de les Illes, dirigit als turistes, govern, inversors i emprenedors. Millor llegir el document que no jo fer-ne un resum i que em pugui equivocar.
- Des d'aquí es pot accedir a l'inventari turístic de les Illes Balears. L'enllaç duu als més de 1.000 registres de Mallorca.
- Serà interessant veure com evolucionen aquest tres projectes: promoció, creació de nous productes i desenvolupament tecnològic de l'escaparate turístic. I també veure com es creen i difonen tots els continguts relatius als tres projectes. Crec que és prudent no opinar fins a veure els resultats.
diumenge, d’agost 10, 2014
Quin valor afegit tendran els hotels si el turisme p2p guanya terreny?
Aquests dies m'he endinçat en algunes plataformes de turisme p2p. Totes elles destaquen el contacte amb els locals per atreure gent. També ofereixen poder rendibilitzar l'espai, o que les vacances puguin sortir més econòmiques si intercanvies nits o la casa.
La veritat és que crear-se una confiança dins aquest sistema de reserves d'allojaments particular o de menjar a casa, és una feinada. I a més, com més confiança vols crear, perquè surti bé la reserva, més informació sobre tu i la teva vida has de compartir.
Això que en un principi pot parèixer fàcil i assequible potser a la llarga és excessiva feina i complex. Has de crear xarxa, t'han de puntuar, has de puntuar, t'han de deixar comentaris, has de comentar. A més, no tothom està disposat a deixar part de la informació de la seva vida en diferents plataformes.
Davant aquest fenòmen crec que els hotels tenen un clar element diferencial, de valor afegit i competitiu: l'ANONIMAT i la inmediatesa si no està tot ocupat. És a dir, poder fer una reserva, relativament ànonima, només amb un Document d'Identitat i 4 dades personals, però sense entrar en els detalls de qui ets, d'on vens, on t'agradaria anar, si tens la teva casa ordenada, desordenada, animalets de companyia, família, bicicleta, les plantes mig vives o mig mortes i un llarg etcètera etcètera etcètera.
La següent pregunta és, com poden competir els hotels amb els preus dels particulars. Bé, aquesta competència ja va sortir fa dècades, quan van néixer els apartaments turístics. La diferència substancial entre els apartaments turístics i els hotels, és que s'abaratia els preus perquè no oferien serveis de neteja i menjar durant l'estada, o mínims. I després van aparèixer els híbrids aparthotels.
No sé, potser ara diré una barbaritat. Però, podríen els hotels entrar en l'economia p2p mantenint l'anonimat? Com? Baixant preus, com? Exemples:
La veritat és que crear-se una confiança dins aquest sistema de reserves d'allojaments particular o de menjar a casa, és una feinada. I a més, com més confiança vols crear, perquè surti bé la reserva, més informació sobre tu i la teva vida has de compartir.
Això que en un principi pot parèixer fàcil i assequible potser a la llarga és excessiva feina i complex. Has de crear xarxa, t'han de puntuar, has de puntuar, t'han de deixar comentaris, has de comentar. A més, no tothom està disposat a deixar part de la informació de la seva vida en diferents plataformes.
Davant aquest fenòmen crec que els hotels tenen un clar element diferencial, de valor afegit i competitiu: l'ANONIMAT i la inmediatesa si no està tot ocupat. És a dir, poder fer una reserva, relativament ànonima, només amb un Document d'Identitat i 4 dades personals, però sense entrar en els detalls de qui ets, d'on vens, on t'agradaria anar, si tens la teva casa ordenada, desordenada, animalets de companyia, família, bicicleta, les plantes mig vives o mig mortes i un llarg etcètera etcètera etcètera.
La següent pregunta és, com poden competir els hotels amb els preus dels particulars. Bé, aquesta competència ja va sortir fa dècades, quan van néixer els apartaments turístics. La diferència substancial entre els apartaments turístics i els hotels, és que s'abaratia els preus perquè no oferien serveis de neteja i menjar durant l'estada, o mínims. I després van aparèixer els híbrids aparthotels.
No sé, potser ara diré una barbaritat. Però, podríen els hotels entrar en l'economia p2p mantenint l'anonimat? Com? Baixant preus, com? Exemples:
- Poder seleccionar quan el client vol que li fassin el llit i l'habitació neta. Potser no cal fer-ho a diari.
- Oferint intercanvi de feines. Per exemple: arreglar una tuberia, crear continguts per la pàgina web corporativa, fer de barman una nit, realitzar un anàlisis financer,... (Bé, segur que tot això entraria en la il.legalitat, o alegalitat,..., però bé la innovació mai ha estat regulada, es regula posteriorment, tot es pot analitzar i veure si convé o no).
dissabte, d’agost 09, 2014
De la innovación social al crowdsourcing
Estos días de verano tengo la suerte de trabajar en el análisis de plataformas de economía colaborativo y cual es su uso en Baleares. He visitado más de 100 y leído alguna bibliografía. El documento aún está en pañales y van apareciendo más preguntas que respuestas.
En primer lugar, intento entender la evolución del concepto y así como voy descubriendo y analizando plataformas que van desde compartir habitaciones, pisos, coches, intercambiar casas, hasta prestar dinero a desconocidos, me vienen a la cabeza multitud de conceptos, que quizás hayan hecho possible que, hoy en día, confiemos en los desconocidos. Mañana lunes, seguiré investigando, por el momento dejo anotados una cadena de conceptos:
En primer lugar, intento entender la evolución del concepto y así como voy descubriendo y analizando plataformas que van desde compartir habitaciones, pisos, coches, intercambiar casas, hasta prestar dinero a desconocidos, me vienen a la cabeza multitud de conceptos, que quizás hayan hecho possible que, hoy en día, confiemos en los desconocidos. Mañana lunes, seguiré investigando, por el momento dejo anotados una cadena de conceptos:
- Pasamos de la sociedad agrícola, a la sociedad industrial, a la sociedad de la información y del conocimiento.
- Castells nos habló de la sociedad red y la sociedad informacional.
- Los economistas introdujeron que la información formaba parte del proceso de producción, cómo un bien, materia primera, aportaba valor al producto final.
- Llegaron las plataformas p2p.
- Poco a poco llegaron otras plataformas p2p, la economía p2p. La gente empieza a compartir coche, alquilar su coche, alquilar habitaciones, intercambiar sus casas en vacaciones! Las empresas empiezan a alquilar espacios sobrantes. Nacen un montón de plataformas de Crowfounding. La gente alquila, presta o intercambia lo que es suyo.
- La confianza se convierte en la nueva moneda de cambio.
- Mientras la Comisión Europea habla de "innovación social", entendido como innovaciones al alcance de la ciudadanía que solucionan problemas a los cuales los gobiernos no llegan.
- De forma casi paralela, nos damos cuenta que se trata de Economía Colaborativa (Sharing Economy).
- Parecía que las webs de intercambiar, como las de vender y comprar productos de segunda mano, habían nacido en un contexto de crisis, pero quizás si se adentra en la tipología de usuarios se descubre que estos son de clase media o media-alta. Las clases medias comparten sus activos para seguir siendo clases medias.
- Ya se había hablado de "Open Innovation". Parecía que este concepto no había calado, pero alcanza otra dimensión si se analiza en el contexto del Crowdsourcing,
- Javier Creus, habla de Pentagroth, las palancas que posibilitan el crecimiento de las empresas basadas en la producción de sus usuarios.
De la aplicación de todos estos conceptos en el modelo de producción capitalista me llaman la atención varios fenómenos:
- La capacidad de montar empresas cuya producción o servicios los producen las multitudes, ellas sólo organizan y se preocupan de generar la confianza suficiente. No tienen ni plantas de producción ni posesiones. Se basa en tecnología y en la capacidad de formar una comunidad que produzca (contenidos, o servicios, o conocimiento,...).
- El reto de poner en marcha fácilmente plataformas bajo estos conceptos pero con la dificultad de hacer crecer esta comunidad, lo cual las llevaría al fracaso.
- La posibilidad de cambiar el sistema financiero. Sobretodo, en este sentido, me ha llamado la atención el concepto de Crowdlending, es decir, la capacidad de los particulares de prestar dinero de forma directa a las empresas que les interesa, en lugar de invertir en fondos de inversión de un banco, por ejemplo.
- La oportunidad de las empresas existentes (y los gobiernos) de meter el Crowdsourcing en sus estrategias empresariales o políticas. ¿Sólo los más innovadores, arriesgados y apasionados por su trabajo serán capaces de beneficiarse de esta evolución?
- Muchas de estas prácticas no están reguladas, y los políticos en vez de apostar por regularlas y contribuir al desarrollo de la economía local se apresuran a legislar en contra, seguramente porque atentan contra el "establishment". Las cuotas de mercado se fragmentan, haciendo gala de la "Long Tail", y cada día se hace más difícil controlar una economía descentralizada.
Será intersante ver cómo evoluciona esto a nivel económico:
- Mercados P2P
- Regulación
- Fiscalización
- Calidad
- Sostenibilidad
- PIB
- ...
Para Baleares es importante, porque el mercado turístico es uno de los que ha calado más hondo en la economía P2P.
divendres, d’agost 08, 2014
La Smart City amb humor negre
Tomeu Crespí i Joaquín Inarejos venen samarretes i amb la comanda regalen un llibre imprès sobre Smart Cities. Deu ser sobre les anècdotes de Palma com a Smart City. En algun moment del llibre parla de Bicing Palma. En to d'humor narren la lleugera línia que hi ha entre una Smart City i una Stupid City.
El llibre es pot llegir també en digital, només deixant les dades de contacte i sense cap cost.
Jo l'he llegit amb un SmartPhone, entre temps morts. Hi ha troços enginyosos, com per exemple com explicar que és una Smart City a un fontaner, un abogat o un fuster. M'ha entretingut una estona mentre esperava per altres coses i al manco no estava "enxufada" a les xarxes socials.
Crec que més enllà d'una Smart City, ens hauríem de plantejar construir una Smart Island a partir de Smart Citizens. Tot i que la cosa es complica, perquè amb això ja implica posar d'acord a més persones.
En resum, està bé per passar una bona estona i imaginar-se el llarg recorregut que queda per posar d'acord als "Smart Poders" perquè fassin viable una Smart Regió, per fins funcionals i útils.
El llibre es pot llegir també en digital, només deixant les dades de contacte i sense cap cost.
Jo l'he llegit amb un SmartPhone, entre temps morts. Hi ha troços enginyosos, com per exemple com explicar que és una Smart City a un fontaner, un abogat o un fuster. M'ha entretingut una estona mentre esperava per altres coses i al manco no estava "enxufada" a les xarxes socials.
Crec que més enllà d'una Smart City, ens hauríem de plantejar construir una Smart Island a partir de Smart Citizens. Tot i que la cosa es complica, perquè amb això ja implica posar d'acord a més persones.
En resum, està bé per passar una bona estona i imaginar-se el llarg recorregut que queda per posar d'acord als "Smart Poders" perquè fassin viable una Smart Regió, per fins funcionals i útils.
dijous, d’agost 07, 2014
En Estados Unidos el interés por Magaluf supera al de Mallorca
Magaluf era una zona turística más de Mallorca especializada en sol y playa y ocio nocturno, frecuentada por jóvenes ingleses, y se está convirtiendo en un reclamo mundial a causa de las etiquetas #mamading y #balconing. Se está convirtiendo en un "reality" de alcohol y sexo (británco) que está desbancando mediáticamente a la famosa área Ballerman6 frecuentado por los compatriotas germanos.
¿Y por qué despierta tanto interés en USA, que el precio de esta palabra "Magaluf" en Google Adwords supera los 18euros el click (Google Global Market Finder)? Y además, en poco tiempo se está convirtiendo en una tendencia de búsqueda que incluso supera Mallorca, aunque no le llega ni a la suela de los zapatos a la codiciada Ibiza (Google Trends).
Creo que hay muchas incógnitas abiertas sobre cómo tratar la marca "Magaluf", qué estrategias elaborar y que acciones tomar. ¿Qué impacto puede tener sobre la marca "Mallorca" y sobre el conocimiento de esta isla y de esta zona en diferentes países del mundo?
¿Y por qué despierta tanto interés en USA, que el precio de esta palabra "Magaluf" en Google Adwords supera los 18euros el click (Google Global Market Finder)? Y además, en poco tiempo se está convirtiendo en una tendencia de búsqueda que incluso supera Mallorca, aunque no le llega ni a la suela de los zapatos a la codiciada Ibiza (Google Trends).
Creo que hay muchas incógnitas abiertas sobre cómo tratar la marca "Magaluf", qué estrategias elaborar y que acciones tomar. ¿Qué impacto puede tener sobre la marca "Mallorca" y sobre el conocimiento de esta isla y de esta zona en diferentes países del mundo?
diumenge, d’agost 03, 2014
Show your work. 10 Ways to share your creativity and get discovered
Lectura d'estiu.
Estic llegint el llibret d'Austin Kleon: "Show Your Work!: 10 Ways to Share Your Creativity and Get Discovered (English Edition)
". El vaig comprar a la llibreria del Macba a Barcelona, pertany a La Central.
Kleon es defineix com una escriptor que dibuixa. De fet, el llibre està ple de dibuixos, il.lustracions, figures, en blanc i negre. Explica com es pot mostrar i compartir el treball encara que no estigui acabat.
Diu que no mostris ni cans, ni moixos, ni bebés, ni menjars,.. mostra la teva feina, crea networking. I, explica que si la feina no està acabada i no es pot mostrar el producte final, mostris el procés. El procés és, un esboç, el que has après, el que estàs llegint,... En fi, un llibre molt evident, però que està ben ordenat, fàcil de llegir, i que et recorda el que ja saps, el que has de fer, però que per circumstàncies no fas (no faig).
Un consell que dóna Kleon és tenir en compte el temps. Diu: no pensis en projectes, no pensis en anys, no pensis en setmanes, no pensis en mesos. Pensa en dies. Pensa que la teva unitat de treball és un dia. Per tant, pensa quin temps tens del dia per donar a conèixer el que fas. Un dia pot ser un tweet, un altre un apunt al facebook, un altre una fotografia a instagram, un altre un pin a pinterest,.... Però no oblidis el blog o el web. El teu espai digital, el teu arxiu, el lloc on les coses han de quedar ordenades i arxivades és el teu blog o la teva web. És el lloc on poses les teves notes, i on ordenes el teu treball, per poder-lo consultar en el futur i que te serveixi de font d'inspiració. La resta, totes les plataformes socials, són eines d'inspiració i de difusió, però l'important és mantenir un blog o un web.
Kleon recorda que avui en dia és quasi més important l'activitat digital que no el CV (ell escriu "résumé"). Per tant, ens recorda l'importància de mantenir aquesta activitat digital, però no per compartir el dia a dia personal, sino els aprenentatges per seguir amb la nostra vida professional.
Vos recoman el llibre com a lectura d'estiu, per recordar i inspirar-vos, i perquè vos torni venir ganes o vos faci ganes mantenir un blog amb les vostres reflexions, anotacions, "book",...
Estic llegint el llibret d'Austin Kleon: "Show Your Work!: 10 Ways to Share Your Creativity and Get Discovered (English Edition)
". El vaig comprar a la llibreria del Macba a Barcelona, pertany a La Central.Kleon es defineix com una escriptor que dibuixa. De fet, el llibre està ple de dibuixos, il.lustracions, figures, en blanc i negre. Explica com es pot mostrar i compartir el treball encara que no estigui acabat.
Diu que no mostris ni cans, ni moixos, ni bebés, ni menjars,.. mostra la teva feina, crea networking. I, explica que si la feina no està acabada i no es pot mostrar el producte final, mostris el procés. El procés és, un esboç, el que has après, el que estàs llegint,... En fi, un llibre molt evident, però que està ben ordenat, fàcil de llegir, i que et recorda el que ja saps, el que has de fer, però que per circumstàncies no fas (no faig).
Un consell que dóna Kleon és tenir en compte el temps. Diu: no pensis en projectes, no pensis en anys, no pensis en setmanes, no pensis en mesos. Pensa en dies. Pensa que la teva unitat de treball és un dia. Per tant, pensa quin temps tens del dia per donar a conèixer el que fas. Un dia pot ser un tweet, un altre un apunt al facebook, un altre una fotografia a instagram, un altre un pin a pinterest,.... Però no oblidis el blog o el web. El teu espai digital, el teu arxiu, el lloc on les coses han de quedar ordenades i arxivades és el teu blog o la teva web. És el lloc on poses les teves notes, i on ordenes el teu treball, per poder-lo consultar en el futur i que te serveixi de font d'inspiració. La resta, totes les plataformes socials, són eines d'inspiració i de difusió, però l'important és mantenir un blog o un web.
Kleon recorda que avui en dia és quasi més important l'activitat digital que no el CV (ell escriu "résumé"). Per tant, ens recorda l'importància de mantenir aquesta activitat digital, però no per compartir el dia a dia personal, sino els aprenentatges per seguir amb la nostra vida professional.
Vos recoman el llibre com a lectura d'estiu, per recordar i inspirar-vos, i perquè vos torni venir ganes o vos faci ganes mantenir un blog amb les vostres reflexions, anotacions, "book",...
Aprofit l'apunt per comprovar si funciona el sistema d'afiliació d'Amazon. Si vos fa ganes comprar el llibre clickau aquí primer i comprau-ho en menys de 24 hores. Si vos agrada comprar ensumant i tocant, qualsevol llibreria es bona per perdre's entre les estanteries i el paper.
divendres, d’abril 25, 2014
Creis que els mitjans socials poden predir si la borsa pujarà o baixarà?
Aquí teniu un estudi - experiment que explora que quan les emocions fluïen a Twitter el dia següent la borsa baixava:
"To put this in simple words, when the emotions on twitter fly high, that is when people express a lot of hope, fear, and worry, the Dow goes down the next day. When people have less hope, fear, and worry, the Dow goes up. It therefore seems that just checking on twitter for emotional outbursts of any kind gives a predictor of how the stock market will be doing the next day.
Just to be clear, what we have presented here are very early preliminary results, and much more work is needed to scientifically verify it".
"To put this in simple words, when the emotions on twitter fly high, that is when people express a lot of hope, fear, and worry, the Dow goes down the next day. When people have less hope, fear, and worry, the Dow goes up. It therefore seems that just checking on twitter for emotional outbursts of any kind gives a predictor of how the stock market will be doing the next day.
Just to be clear, what we have presented here are very early preliminary results, and much more work is needed to scientifically verify it".
dissabte, de febrer 08, 2014
Gestión de la imagen del destino en el contexto del turismo 2.0: Recomendaciones estratégicas para las Organizaciones de Marketing de los Destinos (OMD)
El 22 de noviembre defendí mi tesis doctoral, "Gestión de la imagen del destino en el contexto del turismo 2.0: Recomendaciones estratégicas para las Organizaciones de Marketing de los Destinos (OMD)" en la Universidad Castilla-La Mancha, bajo la dirección de María Pilar Martínez Ruiz y Ana Isabel Jiménez Zarco.
Resumen:
En el nuevo paradigma de la comunicación, acaecido por la irrupción de las Tecnologías de la Información y las Comunicaciones (TIC), la formación de la imagen de un destino turístico se ve afectada por los contenidos generados por los propios viajeros. En esta Tesis Doctoral se revisa cómo se forma la imagen de un destino turístico, cómo incide Internet en la información turística y se analiza qué peso tienen las diferentes plataformas Web en la formación de la imagen de un destino turístico, y en especial la Web 2.0 (e.g., redes sociales, foros, blogs, plataformas de intercambio de casas, plataformas de viajeros hospitalarios). Para ello, se fusionan varios modelos explicativos sobre la formación de la imagen de un destino turístico y se añade el factor plataformas Web a las fuentes de información clásicas. Esta evolución de modelos anteriores intenta explicar el peso que tienen no sólo las fuentes de información, sino además, las plataformas Web utilizadas para informarse sobre un destino sobre la formación de la imagen turística de un destino. Se tiene también en cuenta los aspectos personales, como los sociodemográficos, motivaciones de viaje y satisfacción de la visita previa -en el caso que el encuestado haya visitado el destino previamente. Con todas estas variables, se analizan los elementos que influyen en la formación de la imagen cognitiva, la imagen única y la imagen afectiva y que peso tienen estas tres imágenes en la imagen global del destino. Finalmente, se estudia el peso de la imagen global del destino en la intención de repetición, primera visita o recomendación del destino turístico.
Para llevar a cabo el estudio se han considerado 182 variables relacionadas con la formación de la imagen de Mallorca como destino turístico y las características sociodemográficas de los viajeros y turistas. Se analiza si hay diferencias entre residentes, no residentes, visitantes previos y no visitantes, y la influencia que puede ejercer conocer a residentes sobre la formación de la imagen del destino. Para realizar todo este análisis se aplican las técnicas de análisis factorial exploratorio para la reducción de componentes, análisis factorial confirmatorio y un modelo estructural de ecuaciones (SEM).
Los resultados obtenidos permiten obtener conclusiones importantes sobre cómo los contenidos generados por los propios viajeros, así como por los residentes y las motivaciones de viaje influyen en la formación de la imagen del destino. Además, permiten ofrecer diferentes recomendaciones de gran utilidad en la gestión estratégica de la imagen del destino por parte de administraciones, organizaciones e instituciones de ámbito público y privado.
Resumen:
En el nuevo paradigma de la comunicación, acaecido por la irrupción de las Tecnologías de la Información y las Comunicaciones (TIC), la formación de la imagen de un destino turístico se ve afectada por los contenidos generados por los propios viajeros. En esta Tesis Doctoral se revisa cómo se forma la imagen de un destino turístico, cómo incide Internet en la información turística y se analiza qué peso tienen las diferentes plataformas Web en la formación de la imagen de un destino turístico, y en especial la Web 2.0 (e.g., redes sociales, foros, blogs, plataformas de intercambio de casas, plataformas de viajeros hospitalarios). Para ello, se fusionan varios modelos explicativos sobre la formación de la imagen de un destino turístico y se añade el factor plataformas Web a las fuentes de información clásicas. Esta evolución de modelos anteriores intenta explicar el peso que tienen no sólo las fuentes de información, sino además, las plataformas Web utilizadas para informarse sobre un destino sobre la formación de la imagen turística de un destino. Se tiene también en cuenta los aspectos personales, como los sociodemográficos, motivaciones de viaje y satisfacción de la visita previa -en el caso que el encuestado haya visitado el destino previamente. Con todas estas variables, se analizan los elementos que influyen en la formación de la imagen cognitiva, la imagen única y la imagen afectiva y que peso tienen estas tres imágenes en la imagen global del destino. Finalmente, se estudia el peso de la imagen global del destino en la intención de repetición, primera visita o recomendación del destino turístico.
Para llevar a cabo el estudio se han considerado 182 variables relacionadas con la formación de la imagen de Mallorca como destino turístico y las características sociodemográficas de los viajeros y turistas. Se analiza si hay diferencias entre residentes, no residentes, visitantes previos y no visitantes, y la influencia que puede ejercer conocer a residentes sobre la formación de la imagen del destino. Para realizar todo este análisis se aplican las técnicas de análisis factorial exploratorio para la reducción de componentes, análisis factorial confirmatorio y un modelo estructural de ecuaciones (SEM).
Los resultados obtenidos permiten obtener conclusiones importantes sobre cómo los contenidos generados por los propios viajeros, así como por los residentes y las motivaciones de viaje influyen en la formación de la imagen del destino. Además, permiten ofrecer diferentes recomendaciones de gran utilidad en la gestión estratégica de la imagen del destino por parte de administraciones, organizaciones e instituciones de ámbito público y privado.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)