Pàgines

diumenge, d’agost 17, 2014

Evolució del model de la promoció turística de les Illes Balears

Dijous es van publicar al BOIB dues informacions interessants que fan reflexionar de com està evolucionant la promoció del turisme a les Illes Balears:



La reflexió que es despren de llegir aquestes dues informacions és:


  • Núm. 14471:
    • Voluntad de col.laboració público-privada per dur a terme la promoció de les marques de les Illes.
    • Ànim de diversificar i fragmentar la promoció d'esdeveniments capaços d'atreure a públic cap a les Illes.
    • No acab d'entendre per què s'hi exclouen els workshops o les exposicions, si poden ser igualment un reclam cultural alienat amb la categoria de producte cultural que proposa el PITIB.
    • Tampoc no acab d'entendre per què només es valoren els acords amb operadors turístics, que em sembla bé, però no es valoren els acords amb altres tipus d'entitats de fora de les Illes Balears, que podrien ser co-organitzadores o una forma d'atreure a una llarga coa de segments. Per exemple: universitats, associacions de qualsevol índole, federacions,...
    • Crida l'atenció, de forma positiva, els barems de puntuació per tot el que és la comunicació i la comercialitzación a través d'Internet. Tot i que potser seria interessant analitzar també l'estratègia en les diferents plataformes i la global, no només indicar si les utilitzaran o no.
    • En total sembla que hi ha disponible per subvencionar en espècie 300.000 €.
    • Ja tenc ganes de veuere quins esdeveniments se subvencionaran per saber quina serà l'agenda cultural-turística de l'any 2015. [Vaig descobrir la fantàstica web www.40putes.com, gràcies a que li havien concedit una subvenció i ho havia vist a un boib]


  • Núm. 14473:
    • Els projectes subvencionables sembla ser que són els vinculats en la creació o millora de rutes o itineraris, i els relacionats amb el posicionament i la millora de les marques i la imatge. Sempre vinculats a les categories turístiques definides en el PITIB
    • En cas d'indicar un import sol·licitat superior a 10.000 euros, el projecte quedarà exclòs.
    • En total sembla que hi ha disponible per subvencionar en espècie 300.000 €.

diumenge, d’agost 10, 2014

Quin valor afegit tendran els hotels si el turisme p2p guanya terreny?

Aquests dies m'he endinçat en algunes plataformes de turisme p2p. Totes elles destaquen el contacte amb els locals per atreure gent. També ofereixen poder rendibilitzar l'espai, o que les vacances puguin sortir més econòmiques si intercanvies nits o la casa.

La veritat és que crear-se una confiança dins aquest sistema de reserves d'allojaments particular o de menjar a casa, és una feinada. I a més, com més confiança vols crear, perquè surti bé la reserva, més informació sobre tu i la teva vida has de compartir.

Això que en un principi pot parèixer fàcil i assequible potser a la llarga és excessiva feina i complex. Has de crear xarxa, t'han de puntuar, has de puntuar, t'han de deixar comentaris, has de comentar. A més, no tothom està disposat a deixar part de la  informació de la seva vida en diferents plataformes.

Davant aquest fenòmen crec que els hotels tenen un clar element diferencial, de valor afegit i competitiu: l'ANONIMAT i la inmediatesa si no està tot ocupat. És a dir, poder fer una reserva, relativament ànonima, només amb un Document d'Identitat i 4 dades personals, però sense entrar en els detalls de qui ets, d'on vens, on t'agradaria anar, si tens la teva casa ordenada, desordenada, animalets de companyia, família, bicicleta, les plantes mig vives o mig mortes i un llarg etcètera etcètera etcètera.

La següent pregunta és, com poden competir els hotels amb els preus dels particulars. Bé, aquesta competència ja va sortir fa dècades, quan van néixer els apartaments turístics. La diferència substancial entre els apartaments turístics i els hotels, és que s'abaratia els preus perquè no oferien serveis de neteja i menjar durant l'estada, o mínims. I després van aparèixer els híbrids aparthotels.

No sé, potser ara diré una barbaritat. Però, podríen els hotels entrar en l'economia p2p mantenint l'anonimat? Com? Baixant preus, com? Exemples:

  • Poder seleccionar quan el client vol que li fassin el llit i l'habitació neta. Potser no cal fer-ho a diari.
  • Oferint intercanvi de feines. Per exemple: arreglar una tuberia, crear continguts per la pàgina web corporativa, fer de barman una nit, realitzar un anàlisis financer,... (Bé, segur que tot això entraria en la il.legalitat, o alegalitat,..., però bé la innovació mai ha estat regulada, es regula posteriorment, tot es pot analitzar i veure si convé o no).
Si algú té ganes d'invertar-se una plataforma SAS per oferir als hotels per crear un hibrid entre outsourcing de feinetes i descomptes en habitacions, m'apunt. Seria alguna cosa així però integrat dins la central de reserves de l'hotel. Com ho veis?


dissabte, d’agost 09, 2014

De la innovación social al crowdsourcing

Estos días de verano tengo la suerte de trabajar en el análisis de plataformas de economía colaborativo y cual es su uso en Baleares. He visitado más de 100 y leído alguna bibliografía. El documento aún está en pañales y van apareciendo más preguntas que respuestas.

En primer lugar, intento entender la evolución del concepto y así como voy descubriendo y analizando plataformas que van desde compartir habitaciones, pisos, coches, intercambiar casas, hasta prestar dinero a desconocidos, me vienen a la cabeza multitud de conceptos, que quizás hayan hecho possible que, hoy en día, confiemos en los desconocidos. Mañana lunes, seguiré investigando, por el momento dejo anotados una cadena de conceptos:


De la aplicación de todos estos conceptos en el modelo de producción capitalista me llaman la atención varios fenómenos:

  • La capacidad de montar empresas cuya producción o servicios los producen las multitudes, ellas sólo organizan y se preocupan de generar la confianza suficiente. No tienen ni plantas de producción ni posesiones. Se basa en tecnología y en la capacidad de formar una comunidad que produzca (contenidos, o servicios, o conocimiento,...).
  • El reto de poner en marcha fácilmente plataformas bajo estos conceptos pero con la dificultad de hacer crecer esta comunidad, lo cual las llevaría al fracaso.
  • La posibilidad de cambiar el sistema financiero. Sobretodo, en este sentido, me ha llamado la atención el concepto de Crowdlending, es decir, la capacidad de los particulares de prestar dinero de forma directa a las empresas que les interesa, en lugar de invertir en fondos de inversión de un banco, por ejemplo. 
  • La oportunidad de las empresas existentes (y los gobiernos) de meter el Crowdsourcing en sus estrategias empresariales o políticas. ¿Sólo los más innovadores, arriesgados y apasionados por su trabajo serán capaces de beneficiarse de esta evolución?
  • Muchas de estas prácticas no están reguladas, y los políticos en vez de apostar por regularlas y contribuir al desarrollo de la economía local se apresuran a legislar en contra, seguramente porque atentan contra el "establishment". Las cuotas de mercado se fragmentan, haciendo gala de la "Long Tail", y cada día se hace más difícil controlar una economía descentralizada. 
Será intersante ver cómo evoluciona esto a nivel económico:
  • Mercados P2P
  • Regulación
  • Fiscalización
  • Calidad
  • Sostenibilidad
  • PIB
  • ...
Para Baleares es importante, porque el mercado turístico es uno de los que ha calado más hondo en la economía P2P.

divendres, d’agost 08, 2014

La Smart City amb humor negre

Tomeu Crespí i Joaquín Inarejos venen samarretes i amb la comanda regalen un llibre imprès sobre Smart Cities. Deu ser sobre les anècdotes de Palma com a Smart City. En algun moment del llibre parla de Bicing Palma. En to d'humor narren la lleugera línia que hi ha entre una Smart City i una Stupid City.
El llibre es pot llegir també en digital, només deixant les dades de contacte i sense cap cost.

Jo l'he llegit amb un SmartPhone, entre temps morts. Hi ha troços enginyosos, com per exemple com explicar que és una Smart City a un fontaner, un abogat o un fuster. M'ha entretingut una estona mentre esperava per altres coses i al manco no estava "enxufada" a les xarxes socials.

Crec que més enllà d'una Smart City, ens hauríem de plantejar construir una Smart Island a partir de Smart Citizens. Tot i que la cosa es complica, perquè amb això ja implica posar d'acord a més persones.

En resum, està bé per passar una bona estona i imaginar-se el llarg recorregut que queda per posar d'acord als "Smart Poders" perquè fassin viable una Smart Regió, per fins funcionals i útils.

dijous, d’agost 07, 2014

En Estados Unidos el interés por Magaluf supera al de Mallorca

Magaluf era una zona turística más de Mallorca especializada en sol y playa y ocio nocturno, frecuentada por jóvenes ingleses, y se está convirtiendo en un reclamo mundial a causa de las etiquetas #mamading y #balconing. Se está convirtiendo en un "reality" de alcohol y sexo (británco) que está desbancando mediáticamente a la famosa área Ballerman6 frecuentado por los compatriotas germanos.

¿Y por qué despierta tanto interés en USA, que el precio de esta palabra "Magaluf" en Google Adwords supera los 18euros el click (Google Global Market Finder)? Y además, en poco tiempo se está convirtiendo en una tendencia de búsqueda que incluso supera Mallorca, aunque no le llega ni a la suela de los zapatos a la codiciada Ibiza (Google Trends).

Creo que hay muchas incógnitas abiertas sobre cómo tratar la marca "Magaluf", qué estrategias elaborar y que acciones tomar. ¿Qué impacto puede tener sobre la marca "Mallorca" y sobre el conocimiento de esta isla y de esta zona en diferentes países del mundo?



diumenge, d’agost 03, 2014

Show your work. 10 Ways to share your creativity and get discovered

Lectura d'estiu.

Estic llegint el llibret d'Austin Kleon: "Show Your Work!: 10 Ways to Share Your Creativity and Get Discovered (English Edition) ". El vaig comprar a la llibreria del Macba a Barcelona, pertany a La Central.

Kleon es defineix com una escriptor que dibuixa. De fet, el llibre està ple de dibuixos, il.lustracions, figures, en blanc i negre. Explica com es pot mostrar i compartir el treball encara que no estigui acabat.

Diu que no mostris ni cans, ni moixos, ni bebés, ni menjars,.. mostra la teva feina, crea networking. I, explica que si la feina no està acabada i no es pot mostrar el producte final, mostris el procés. El procés és, un esboç, el que has après, el que estàs llegint,... En fi, un llibre molt evident, però que està ben ordenat, fàcil de llegir, i que et recorda el que ja saps, el que has de fer, però que per circumstàncies no fas (no faig).

Un consell que dóna Kleon és tenir en compte el temps. Diu: no pensis en projectes, no pensis en anys, no pensis en setmanes, no pensis en mesos. Pensa en dies. Pensa que la teva unitat de treball és un dia. Per tant, pensa quin temps tens del dia per donar a conèixer el que fas. Un dia pot ser un tweet, un altre un apunt al facebook, un altre una fotografia a instagram, un altre un pin a pinterest,.... Però no oblidis el blog o el web. El teu espai digital, el teu arxiu, el lloc on les coses han de quedar ordenades i arxivades és el teu blog o la teva web. És el lloc on poses les teves notes, i on ordenes el teu treball, per poder-lo consultar en el futur i que te serveixi de font d'inspiració. La resta, totes les plataformes socials, són eines d'inspiració i de difusió, però l'important és mantenir un blog o un web.

Kleon recorda que avui en dia és quasi més important l'activitat digital que no el CV (ell escriu "résumé"). Per tant, ens recorda l'importància de mantenir aquesta activitat digital, però no per compartir el dia a dia personal, sino els aprenentatges per seguir amb la nostra vida professional.

Vos recoman el llibre com a lectura d'estiu, per recordar i inspirar-vos, i perquè vos torni venir ganes o vos faci ganes mantenir un blog amb les vostres reflexions, anotacions, "book",...

Aprofit l'apunt per comprovar si funciona el sistema d'afiliació d'Amazon. Si vos fa ganes comprar el llibre clickau aquí primer i comprau-ho en menys de 24 hores. Si vos agrada comprar ensumant i tocant, qualsevol llibreria es bona per perdre's entre les estanteries i el paper.