Pàgines

dimecres, de gener 26, 2011

Docència per directius de docents

Avui vespre he donat un curs sobre identitat digital a directors de centres educatius públics. M'han convidat des del CEP de Palma per donar aquesta sessió de dues hores, dins del cicle La funció directiva: l'aplicació de les TIC al centre i a la pràctica docent.

Em va costar preparar la sessió, perquè tot i reutilitzar material que ja tenia de partida, l'he hagut de retocar i contextualizar dins el món educatiu públic. Per això he buscat informació sobre el per què una institució pública, en aquest cas, un centre educatiu públic, necessita formar part de la comunitat, guanyar visibilitat, presència i prestigi. Una de les poques reflexions sobre identitat digital als centres educatius que vaig trobar va ser aquest article de Juan José de Haro.

Em preocupava que els assistents no compartissin la visió que jo tenc de la necessitat que l'escola pública i l'activitat que duu a terme s'ha d'obrir a la societat, i encara més, tenint en compte que eduquen a les persones que viuran de ple a la societat de la informació. Però la visió compartida no ha estat el problema. Ho hem entès igual.

El problema ha vengut quan hem arribat a la part del què s'ha de comunicar i del com, per construir una identitat digital i difondre-la perquè la societat pugui tenir una imatge bona i útil dels centres escolars i dels professors, i del què fan, abans d'arribar a la part de per quins canals.

El problema, ha estat el temps. Però aquest problema no és exclusiu del professorat, sino també de les pimes, dels autònoms i d'altres isntitucions. Encara pensam que la difusió és una feina més que ens portarà més temps. Pot ser és un poc veritat.

El repte que els he intentat explicar és que la difusió, a través del compartir, ha de formar part del procés de producció o d'ordenació del coneixement que ells transmeten a l'alumnat. I a més, ells estan en avantatge perquè la seva matèria primera de feina és el coneixement mateix. Només utilitzant les TIC per ordenar, classificar i anotar el coneixement que gestionen per transmetre, ja és una feina que poden aprofitar per compartir, i d'aquesta manera difondre i fer-se un nom com a commutadors. Al cap i a la fi els professors són guies i connectors, i les TIC és una eina ideal per facilitar la seva feina: buscar informació, classificar-la, reconstruir-la, compartir-la i difondre-la.

Per demostrar-los que compartir coneixement no té perquè dur tanta feina els hi he posat l'exemple institucional de la Fundació iBit. Des del juny a l'iBit tenim un blog, gràcies al director Toni Roig. Després de 10 anys parlant de blogs ha estat el primer director de l'iBit que ha apostat per aquesta eina de comunicació. Fins fa un any només teníem una web, construïda a l'any 2004, que 7 anys després encara no tenim recursos per poder-la renovar. El blog ha servit per renovar-nos un poc i per donar veu pròpia a tots els treballadors de l'iBit (tesis de The Cluetrain Manifesto). Al blog s'hi escriu 6 dies a la setmana. El director és qui més escriu (dóna exemple) i a ell li toca els diumenges. A cada departament li toca un dia a la setmana. I el dia que ens toca decidim qui del departament escriurà. Jo crec que en 6 mesos hi he escrit només 3 vegades. Per mi tampoc ha estat tanta feina. Escrivim sobre els projectes que feim o sobre el que aprenem en les nostres feines. Després hi ha una persona que cada dia dedica màxim 10 minuts a twittejar les novetats i podríem tenir el twitter sincronitzat amb al facebook. Al facebook aquesta persona ha de revisar el feedback. Es va intentar montar de forma que està molt delimitat el temps que hi ha de dedicar cada persona. Ara el repte seria incorporar nous canals de comunicació i amb això ja s'està fent feina. De moment els canals de difusió són bàsics però damunt això es pot començar a millorar. L'important és definir quines persones han d'estar a cada canal o plataforma segons el grau d'especialització temàtica.

No sé si se n'han anat gaire convençuts o no, potser alguns si i altres no.

A mi m'ha servit per entrar en contacte amb un món nou i molt interessant. De veritat crec que els centres educatius s'han d'obrir a la societat perquè són un dels pilars de la societat del coneixement ja que són els principals transmissors de coneixement en les primeres edats de les persones. I per això han de formar part de la societat xarxa d'una forma totalment integrada.


dilluns, de gener 17, 2011

Docència: identitat digital a través de les xarxes socials i altres eines Web 2.0

La setmana passada, durant dos dies, dues hores cada dia al capvespre, vaig tenir la sort de poder impartir dues classes del curs Identitat, visibilitat i reputació digital de professionals, entitats i equipaments socioculturals, a la UIB (Universitat de les Illes Balears).

Sempre m'agrada participar en cursos com aquests. M'obliga a actualitzar-me, m'ajuda a concretar el discurs. Crec que de cada vegada faig les presentacions més sintètiques per poder fer les explicacions un poc més profundes i poder mostrar algunes aplicacions en temps real. També em va bé interactuar amb els alumnes, perquè així les classes es fan més interessants i puc anar enfocant més als seus interessos, necessitats o dubtes. Això també em dóna peu a aprendre, sempre hi ha algú que coneix algun exemple, alguna aplicació més...

El curs el va organitzar na Marga Castells (perdona Marga, però no sé on t'he de linkar, ho faré a Linkedin, que crec que és la pàgina que empres per presentar-te oficialment). Na Marga va coordinar l'exposició sobre Identitat Digital que es va fer a Sa Nostra l'any 2008-2009 amb qui vaig ser co-comissària. I ara ha organitzat aquest curs convidant a diferents persones que li han donat una visió ben àmplia i útil. En aquesta pàgina de fans a Facebook hi ha un resum de les intervencions.

Vos deix les dues presentacions. Una l'he deixada a Slideshare, on en tenc d'altres, amb el mateix discurs, però amb diferents actualitzacions, i l'altre està a Prezi, on també en tenc d'altres bastant similars.