Pàgines

divendres, de juny 29, 2007

Informe comunicació Catalunya 2005 - 2006

Informe de la comunicació a Catalunya 2005-2006

Aniré anotant troços que em semblin interessants, volia fer comentaris, però no tenc paraules, els textos em semblen del més encertat. Només puc dir: JA ERA HORA QUE HO DIGUÉS ALGÚ AMB AUTORITAT I REFORÇAT PER LA MARCA D'UN GOVERN!:

De com la publicitat està mudant la pell. Joaquin Lorente

(...)

"L'aparició de nous instruments per comunicar-se s'ha multiplicat, i com a conseqüència directa, el concepte "publicitat és igual a crear i publicar anuncis" està esdevenint, a passos irreversiblement accelerats, quelcom limitat i limitador.

Els anunciants, base i essència de la publicitat, n'han après. I han pres consciència que ja no s'ha de parlar de publicitat, sinó de comunicació comercial global.

L'agència de publicitat tradicional, que durant dècades ha ofert als seus comensals una carta basada en premsa, ràdio, televisió, publicitat exterior i, de vegades, algun aperitiu al punt de venda, ha quedat definitivament desfasada. La imaginació, amb la perxa de la tecnologia, ha impulsat una multiplicitat de noves possibilitats de comunicar-se (...)

Hi ha un defecte d'origen: a les empreses que paguen per donar a conèixer els seus productes encara se les anomena "anunciants", és a dir, aquells que fan i publiquen anuncis. La realitat, però, és que les empreses no tenen la més mínima necessitat de fer només anuncis, sinó que tenen autèntica necessitat de ser conegudes i reconegudes, d'expressar i expandir la utilitat de la seva oferta i la provocació de la seva temptació, fet que des de l'inici dels temps es defineix amb el meravellós terme de "vendre".

Així hem entrat al segle XXI:

  1. Amb el màxim nivell de competència i multiplicitat d'oferta fins avui conegut a tots els sectors.
  2. Amb una rotunda consciència per part de tots els productors de la necessitat de comunicar-se amb els seus mercats.
  3. Aquesta necessitat de fer saber i convèncer, fins ara proveïda majoritàriament per les agències de publicitat mitjançant els anuncis, ha quedat desbordada per la multiplicitat de possibilitats de comunicació.

En síntesi, i per entendre amb tota la transcendència i profunditat un futur en el qual ja hem arribat, hauríem de començar fer efectius dos canvis semàntics.

El primer, és que ja no hi ha anunciants, sinó empreses i organitzacions amb la necessitat de comunicar: són els nous "comunicadors comercials" i "comunicadors ideològics". El segon, és la transformació parcial de les organitzacions conegudes com a agències de publicitat. Òbviament, n'hi haurà que mantindran la seva oferta de comunicar a través d'anuncis, però la demanda ja està forçant i consolidarà l'aparició d'agències de comunicació global, capaces d'atendre sense limitacions els interessos dels seus clients.

(...)

L'empresa del segle XXI

L'empresa tindrà una oberta consciència comunicadora. La comunicació serà un dels cinc apartats més importants de la seva inversió, juntament amb la investigació i el disseny, l'equip de lideratge intel·lectual, la logística de producció i distribució i el manteniment i creixement per qualitat de la postvenda.

Això suposarà, en les empreses importants, una vicepresidència de comunicació directament dependent de la presidència. Englobarà la imatge corporativa i tot allò que avui entenem com a publicitat, que deixarà de dependre dels departaments de màrqueting, la feina dels quals serà l'apèndix de nous departaments comercials amb una profunda i permanent visió global del triangle mercat- producte-client. Hi haurà una incontenible proliferació de petites empreses de reduït àmbit d'actuació geogràfica, amb un altíssim component de creativitat en els seus productes i serveis. Les millors seran els gèrmens futurs, com ha passat sempre, de magnífiques mitjanes -i, fins i tot, grans- empreses.

(...)

La publicitat del segle XXI

Hi haurà una reformulació dràstica del que avui coneixem com a agència de publicitat. Les millors seran estructures mínimes de nuclis hiperpotents en la creació de conceptes i estratègies, assistits per equips mínims d'hàbils i coneixedors compradors de redacció, art i logística de la producció, que es realitzarà a través d'equips de freelances, preferiblement captius.

Hi haurà una concentració del talent decisori. Això significa l'eliminació dràstica d'equips i reunions de personatges semiociosos, sense cap poder de decisió. La comunicació adquirirà tal transcendència que només hi tindran accés les persones amb capacitat de decisió i les que estiguin en una fase prèvia a un evident llançament professional.

Es convertirà en realitat la proliferació de mínimes estructures de reduït abast geogràfic, capaces de donar servei a un alt nombre d'anunciants del mateix perfil.

I, a més, experimentarem una extraordinària elevació del talent creatiu, conseqüència lògica de la hiperalimentació neurològica de les noves generacions. Aquest procés -que en moltes ocasions s'atindrà a les formes-, quan vulgui aconseguir el triomf professional inqüestionable, s'haurà de conduir cap a l'imprescindible i de vegades aparentment avorrit sentit de l'eficàcia publicitària, que no és altre que crear valor autèntic i vendes creixents per a una marca"

(...)

L'àgora digital. Jordi Pericot.

(...)

"L'increment del volum de trànsit que darrerament ha experimentat la xarxa ens hauria de fer sentir optimistes, en la mesura que pressuposa uns canvis substancials en les relacions socials, els seus valors i les formes de vida.

Però aquest optimisme, que de moment sembla precipitat, no hauria de ser un obstacle que ens impedís veure les dificultats que, ara per ara, posen fre al lliure desplegament de la xarxa digital i preguntar-nos, tot seguit, si l'ús que en fem respon a la voluntat de crear nous espais institucionals de debat i coneixement o, al contrari, si aquest ús segueix supeditat als interessos de poder i domini d'una cultura que ben poc tenen a veure amb el món digital.

Un dels obstacles per a la lliure implantació social de les tecnologies digitals de la comunicació està en l'obstinat ancoratge dels megamèdia a unes estructures i uns privilegis heretats de la cultura industrial. La voluntat dels actuals mitjans de comunicació de concentrar el poder econòmic i polític no sembla la manera més idònia d'implantar una tecnologia que, per la seva pròpia naturalesa, és descentralitzada, igualadora i lliure. Tampoc és pròpia d'un món digital interactiu, obert i participatiu la producció industrial i estandarditzada de continguts homogeneïtzats, destinats al consum passiu de les grans masses.

El ciberespai defuig qualsevol tipus d'estructura piramidal i no accepta l'ancoratge a cap forma de poder, ja sigui geogràfic, econòmic o polític. El ciberespai és immaterial i, per tant, impossible de ser concentrat a mans d'una elit industrial/mediàtica. Entrar en el ciberespai comporta acceptar la descentralització de la informació, la dessincronització de les activitats i la desmaterialització dels intercanvis. És a dir, el ciberespai substitueix el compromís i la servitud individual d'una societat burgesa i jerarquitzada per una nova individualitat, integrada de manera informal i mutant en un espai actiu, permanentment obert a l'expansió i a la modificació.

En el ciberespai, l'individu deixa de ser el consumidor passiu d'uns continguts pensats per altres i esdevé un element doblement actiu. L'individu té el dret i la possibilitat d'interrogar, en un pla d'igualtat, els individus d'altres grups i institucions i, a més a més, té la facultat de crear i divulgar, amb les mateixes condicions que els altres internautes, els propis missatges.

Un altre dels obstacles per a la plena implantació de la cultura digital, i que també manté un parentesc alarmant amb les estratègies capitalistes, el trobem en l'intrusisme legal que practiquen els megamèdia per frenar els canvis i seguir mantenint els privilegis d'una propietat que, evidentment, no els pertany.

(...)

És així com els mitjans de comunicació, sempre propicis a una visió simplificada i aparentment coherent del món, van creant un sentiment d'ordre cada vegada més allunyat del debat i la crítica i més a prop del simulacre i l'espectacle. Aquesta estratègia, que certament té molt d'èxit, ha permès que els megamèdia vagin ocupant i globalitzant tots els sectors de la cultura de masses fins a transformar-se en el braç ideològic d'una mundialització liberal.

En el nou ordre dels sistemes de comunicació social, la informació ja no és atribuïble als mitjans, sinó a les possibilitats de lliure intercanvi i creació de continguts i significats que ens ofereix la xarxa. Parodiant McLuhan, podríem dir que la xarxa és el missatge que, amb el seu magma cognitiu/perceptiu/afectiu, defineix les possibilitats de l'enunciat. Neix així una nova societat íntimament associada a la xarxa i que posa de manifest la necessitat d'un espai comunitari
sense delimitacions territorials ni nacionals. Un espai digital on coexisteixen les noves unitats de legitimació i representació política en forma de comunitats unitàries.

Aquest perfil del ciberespai, com a xarxa de lliure circulació i intercanvi espontani de les noves comunitats identitàries, és molt pròxim a la idea tradicional d'àgora.

(...)

La nova àgora digital també és propera al concepte d'esfera pública, idealitzat per Jürgen Habermas i definit com un espai amb capacitat de generar opinió i coneixement a partir de les seves possibilitats d'associació universal, no vertical i en un continu debat entre els seus individus. Ara bé, mentre que l'esfera pública habermasiana està constituïda per persones privades agrupades en un públic que reivindica l'espai reglamentat per l'autoritat, en discuteix les regles generals d'intercanvi i se'n serveix directament contra aquest poder, en el cas de l'àgora digital l'escenari no ve projectat des de l'experiència d'una realitat històrica burgesa-industrial, sinó que es defineix per la juxtaposició interactiva i mutant d'unes comunitats identitàries que dilueixen les clàssiques fronteres entre classes socials, com també entre l'espai públic i el privat."

(...)

dimarts, de juny 26, 2007

Oficines d'informació turística i destins 2.0.

Avui, conduint, pensava en el paper de les DMOs (Destination Management Organisations) i les Oficines d'Informació Turística. En concret pensava en com s'haurien de convertir en "destins 2.0".

En realitat amb el que pensava era amb aquestes preguntes:

  • Una DMO hauria d'aglutinar tota la informació d'uns destí i oferir eines web 2.0 perquè els seus usuaris puguin personalitzar i cocrear continguts?
  • Una DMO hauria de ser un agregador de continguts turístics d'altres fonts que parlin sobre el destí?
  • Una DMO hauria de sortir de ca la seva web i participar en altres espais digitals per contestar amb coneixement de causa la demanda d'informació turística que es produeix en diferents foros i comunitats virtuals, o ampliar o enriquir la informació turística que algun blogger va deixant sobre el destí que ha visitat?
I les respostes en les que pensava dependrien de la maduresa del destí. En funció de la informació turística que hi hagi del destí a la xarxa.

Per exemple si anam a Google i cercam una regió de l'estat espanyol i una regió de Mexic i una de Xile:

  • Mallorca "tourism information": 24.400 entrades
  • Jalisco "tourism information": 1.330 entrades
  • Valparariso "tourism information". 981 entrades

Està clar que no basta fer aquestes simples cerques per tenir un indicador fiable de la informació que hi ha sobre una zona turística, però podria ser una lleugera referència.

En funció de la maduresa del destí i de la informació turística del destí que hi hagi en aquests moments al ciberespai proposaria una estratègia o una altra o una combinació per a promocionar el destí turístic a Internet. I invertiria més o manco esforç en una o altra acció.

dijous, de juny 21, 2007

Título de Experto Universitario en Creatividad Publicitaria. Marçal Moliné.

Aquest hivern participaré en el curs "Título de Experto Universitario en Creatividad Publicitaria", coordinat per Marçal Moliné, i que s'impartirà a la Universitat Cardenal Herrera de València (CEU).

La veritat és que m'ha fet molta il.lusió poder aportar la visió de la xarxa en aquest curs dirigit a creatius del sector de la publicitat. De fet jo vaig estudiar publicitat, i m'he anat especialitzant en investigar la comunicació mediada per ordinador, tant a través del doctorat, com posant en pràctica diseminació de projectes a través de la xarxa per l'IBIT, com amb aquest bloc com a experiment personal.

És cert que la creativitat es pot aprendre, de fet la creativitat és un 99% de transpiració i un 1% d'inspiració. Record quan ens ensenyaven creativitat a la UAB, les tècniques, com aplicar-la, era fascinant. I al final per mi es va convertir en una actitud.

La meva aportació al curs serà ensenyar a entendre la xarxa, com a mitjà de comunicació i de relació, com va néixer, per quins motius, com es comporta la gent, quines normes hi ha, per esbrinar com està canviant el paradigman de comunicació clàssic. Cal entendre això per saber com es pot aplicar la comunicació comercial dins aquest nou espai o ciberespai. A grans trets, la temàtica que donaré serà la següent:

1. CONCEPTOS. PRINCIPIOS OPERATIVOS DE LA PARTICIPACIÓN EN EL CIBERESPACIO
Análisis de las transformaciones que se están dando en la sociedad y en las empresas gracias al uso de las TICs. Entender el cambio es necesario para plantearse como encajar estrategias de comunicación utilizando las TICs.

2. APLICACIONES AL ALCANCE DE LOS USUARIOS
Visión panorámica de buena parte de las herramientas que en estos momentos están utilizando millones de usuarios: blogs, redes sociales, podcasts, vídeos, lectores de feeds, agregadores, MUDS (entre ellos second life), etc. De cada herramienta se analizará que target la está utilizando y con que finalidades. Se advertirá que la participación deja un rastro que puede afectar a la imagen personal.

3. ESTRATEGIAS DE COMUNICACIÓN EN LA RED

4. SENTIR LA RED. EN LA RED TODO EL MUNDO ES ALGUIEN
El objetivo de este módulo es que los alumnos entren en la red y actúen. Sientan la red, sientan lo que se siente al compartir y al entrar en relación con sus iguales y quizás con admiradores o seguidores, actúen como usuarios para que experimenten lo que sienten los usuarios de la red, lo que les gusta, lo que les molesta. Es importante sentirse como un usuario activo para intentar saber como se sienten aquellos usuarios más activos que tienen más repercusión a la hora de dar más visibilidad a ciertas informaciones.

5. A DEBATE
Como estamos en una época donde aún nadie ha creado dogmas hay que plantearse muchos temas sobre el mercado de la publicidad. Hay que crear un foro de opinión donde alumnos y profesores planteen temas sobre el cambio de paradigma de comunicación y como esto afecta a la publicidad y al proceso de creación y ejecución.




dimarts, de juny 19, 2007

Vida social

Potser als paísos mediterranis, als pobles o a les ciutats petites no ens plantejam formes online d'engrandir la nostra vida social en el món real perquè ja en tenim a bastament i sovint ni tan sols tenim temps de veure a qui ens agradaria veure. O això sembla.

En canvi diuen que els francesos, sobretot a París, són més individualistes i tenen cercles socials més reduïts (no sé si és cert, però ho he sentit a dir). Si fos cert, entendria perfectament que hagin sortit aplicacions que de forma virtual reuneixin gent que estan a prop de forma real i els convoquin per sortir junts. És el cas de Sortir sur Paris i Peuplade, que enfocat a públics objectius diferents, tenen l'objectiu de reunir presencialment la gent propera. Aquí susa fer-ho amb kedadas y beers and blogs, però el que pretenen els francesos és fer-ho de forma més genèrica, sense necessàriament haver de ser un freaky per tenir una excusa per quedar amb gent similar.

(Notícia publicada a Le Monde)

El repte a un poble, com podria ser qualsevol poble de Mallorca, seria construir una aplicació que te permetés entablar conversacions amb gent que potser coneixes de vista, que te saludes, però que mai has estat capaç d'intercanviar més de dues paraules amb ella. Potser ens enduríem més de dues agradables sorpreses.

L'altre dia a un bar, parlant amb una amiga meva, vam pensar que estaria bé que hi hagués algun tipus de relacions públiques virtual, o potser algun tipus de xat, no sé, de la gent del bar, on, ja que als bars musicals difícilment es pot conèixer una altra persona parlant, hi hagués algun tipus de sistema que trencàs el gel. Potser ja existeix en algun lloc alguna iniciativa similar. Fa uns anys, per exemple, et podies trobar amb gent afí pels carrers o el metro de Londres programant el mòbil. Però s'ha de tenir en compte que la forma d'actuar del relacions públiques virtual per fomentar el networking o el netliguing real dins el bar hauria d'actuar diferent si és un bar on la gent no se sol conèixer o si és un bar on la gent potser es tengui vista.

Si és donàs aquest cas potser les marques de begudes o snacks estarien interessades en crear aquestes comunitats o participar-hi. S'hauria de consultar amb en Pere Rosales, expert en comunitats virtuals.

Visió present - futurista de la revolució mediàtica

diumenge, de juny 17, 2007

Empatia com a estratègia de comunicació?

N'Oriol proposa crear empatia com un punt del Business Plan, aprofitant les xarxes socials per acostar-se més als clients, sense pensar que les xarxes socials han de donar beneficis en elles mateixes.

Estic d'acord, però jo ho proposaria dins el pla de comunicació, com una estratègia per guanyar visibilitat i reputació.

dimarts, de juny 12, 2007

Betatester

Podria ser divertit fer de betatester d'un projecte que no he coordinat, cansada de reportar buggs dels meus propis projectes :-)

No és mala idea el que proposa aquesta gent, així no cremen el personal, ho potser el cremen de tot, per la quantitat de buggs que poden arribar a rebre.

M'agradaria tenir una hora o dues per fer aquest exercici.

"migoa betatesters contest

Think you're the best beta tester? Prove it and a Plasma TV and the Xbox are yours!

Have you ever dreamed of having a plasma TV but just didn't know how'd you justify splurging on such an expensive new toy? Well, now you don't need to justify anything! And better yet – imagine coupling your new Plasma TV with your new Xbox 360.

Perfect combination, isn't it?

That's why we here at migoa.com, thinking about you, are offering a Plasma TV and an Xbox 360 to the best betatester out there.

Why are we offering such cool gifts? Well, we are pretty happy with our site, but that's simply not good enough. Migoa.com is already the world's ONLY integrated vertical search engine, but before we launch our public beta site, we want to get YOUR feedback and make sure that YOU are as happy with migoa.com as we are.

The betatester who best analyzes our website, its design and its programming, who finds the most bugs, and who offers the most interesting and constructive new ideas, will win a super plasma screen TV of 32" and an Xbox 360. The winner can also opt to receive 750 euros, if he or she so prefers.

Participating in the contest couldn't be easier. Just sign in to migoa.com and check the option "I want to participate in the contest". You will automatically receive an email with a password that grants you access to the private beta. After that, you'll be able to enter, analyse and test the private beta version whenever you want, simply by typing in your e-mail address and your password. Once you have completed your masterful analysis of our site, all you need to do is send an e-mail to betatester@migoa.com with your analysis. The analysis must be done in the form you can download clicking here. You can write it in the following languages: Spanish, English, Germany and French. It's as simple as that.

The contest starts on 8 June and ends on 29 June. The winner will be announced by mid-july. The contest will be judged by migoa.com's programming team and by our advisory board: Joaquim Calaf (managing director of Orbital-BBDO), Juan Lusi Hortelano (Tecnorantes) and Albert Armengol (eConozco). To read the contest's rules, please click here.

Good luck!!!

migoa.com team"

divendres, de juny 08, 2007

kyte: TV out of the box

Primer va ser blogger, després flirck, després youtube, després twitter i ara Kyte. Millora youtube perquè treu la TV fora d'Internet, i la veus des del mòbil. La informació que ofereix Kyte és de quanta gent està veient aquell vídeo el mateix temps que tu ho estàs veient i quanta gent l'ha vist (youtube només t'informa de quanta gent ja l'ha vist).

A més, pots emetre en directe des del teu mòbil i pots xatejar damunt les imatges amb l'altra gent que veu el mateix vídeo al mateix moment (encara que no té perquè veure el mateix frame o la mateixa seqüència).

kyte: TV out of the box

PD: Gràcies Carlos, per la lliçó d'avui.