Pàgines

divendres, de febrer 27, 2009

Anonimat, pseudonimat, identitat

Al congrés d'e-society aquesta setmana a Barcelona, a la mateixa sessió on presentava WHO ARE YOU ON THE INTERNET? DIGITAL IDENTITY: AN EXHIBITION CONCERNING THE TECNOSOCIAL USES OF THE NET (R139) escrit juntament amb na Margalida Castells, la japonesa Akiko Orita presentava USERS’ ATTITUDES TOWARDS ANONYMITY IN USER GENERATED CONTENT: BASED ON STRUCTURE OF ANONYMITY (F045).

És curiós, mentre nosaltres estudiam quins elements fan que una persona vulgui projectar la seva identitat a consciència o la projecti inconscientment Akiko estudia quins són els elements que fan que molta gent se senti més còmode actuant de forma anònima. Akiko em va contar que tenia un altre estudi realitzat a Japó, que encara no pot publicar, que era semblant a l'enquesta sobre qui ets a Internet que vam llançar a través de la web www.identitatdigital.net, els resultats de la qual són semblants.

El que m'ha agradat d'aquest congrés és que és molt internacional, que hi ha gent de totes les parts del món. Ahir vaig compartir sessió amb una japonesa i avui he compartit dinar amb una keniana que viu a sudàfrica.

Una conclusió ràpida i potser agoserada de l'hora de dinar: què comparteix Japó amb Kènia? Resposta: l'ús massiu de la telefonia mòbil. Llegint Multitudes inteligentes d'en Howard Rheingold i comparant amb el que explicava la keniana, és interessant observar l'ús massiu del mòbil en aquests dos països. A Kènia el Govern planteja l'administració digital a través del telèfon mòbil amb aplicacions específiques perquè tota la població hi té accés, en canvi no té accés a un ordinador. Al viatge a Senegal de l'any 2007 també ja vam observar que a Senegal tothom disposa de mòbil.


Potser enlloc d'anar al congrés d'e-society m'hauria d'haver colat en el de m-learning que també semblava interessant i es feia en el mateix lloc.

dimecres, de febrer 25, 2009

Servicio en pruebas para analizar y comparar con sus más directos competidores la reputación y el posicionamiento de su marca turística en Internet.

Para facilitar el acceso del sector turístico andaluz a estas herramientas y en su constante labor de previsión de las necesidades del sector, el Área de Servicios para Empresas de Turismo Andaluz en colaboración con CINNTA, pone a disposición de las empresas turísticas andaluzas un servicio en fase de pruebas que puede ayudarle a analizar y comparar con sus más directos competidores la reputación y el posicionamiento de su marca turística en Internet. El servicio estará accesible a través de http://smo.andaluciapro.com/ y durante tres meses a partir de la fecha de presentación todos los usuarios registrados en el portal www.turismoandaluz.com o en www.cinnta.com podrán utilizar dicha herramienta y generar de forma gratuita informes personalizados sobre la situación de sus marcas en Internet.

Via CINNTA que parla de la reputació online.

Reputación e Identidad

"La reputación ya no se mide en notas de prensa: se mide en conversaciones. Y gracias a Internet hoy cualquier empresa y profesional puede hacerse visible ante su propio mercado."
(...)
"
La interactividad es una conversación que nos define. Nuestra identidad digital se dibuja cada vez más en función de las interacciones que mantenemos con otros usuarios"
Neus Arqués en una entrevista de Marc Cortés en Interactividad

dijous, de febrer 05, 2009

2008 Web Trend Map

Via Toni Mascaró descubresc el Web Trend Map 2008. Document per a analitzar i descobrir nous conceptes i noves eines.

dimecres, de febrer 04, 2009

Risto Mejide. El pensamiento negativo

Sincerament, no m'ha agradat, en general el llibre de Risto Mejide. El vaig comprar i llegir ja fa més de mig any, no sé si arriba a l'any. Mejide no fa cap venda enganyosa, avisa a la contraportada: "La buena noticia es que este libro no te va ayudar a nada. La mala, que lo va a prentender". Tot i així el vaig comprar per pura curiositat, ni més ni menys.

Però he de reconèixer que si que m'han agradat una sèria de coses:
  • Subtítol: Acierta mal y pensarás
  • Desagradecimientos: en la línia de la impertinència de Mejide. Ho he trobat divertit.
  • Quan queden 141 pàgines per acabar el llibre el desvarieig que duu a damunt és tal, que o t'ho llegeixes una nit de marxa, un capítol a capítol amb amics que els hi agradi desvariejar una estona o no és aguantador. Tot té la seva utilitat, sobretot els braimstormings com "las 50 maneras de dividir el mundo" o"50 razones a bote pronto para seguir utilizando condón". És pot considerar un manual exemplar per ensenyar a a fer braimstormings.
  • L'enumeració de les pàgines, començant al revés, així sabem quantes pàgines ens queden per llegir: p.186 "Cada vez que leo un libro me obsesiono por tener controlado en todo momento cuántas páginas me faltan para acabarlo (...), he decidido paginarlo hacia atrás". Ho he trobat una decisió intel.ligent.
  • P. 161 Mediocres: "Todo acabó cuando decidieron no decidir". Ho trob una gran frase digne de citar.
  • P. 151. M'alegro de ser del 20% dels lectors que han comprat el llibre per llegir-lo més enllà d'aquesta pàgina, perquè arrib a la p. 141 on Mejide manifesta: "Casi ninguna marca ha entendido de verdad el primer postulado del Cluetrain Manifesto, eso de que los mercados son conversaciones". UAAAAAAAAAAAAAUUUUUUUUUUUU. Que digui això un expert en grans marques i la personalització de la marca en ell mateix significa que hi ha un gran repte per endavant per fer entrar les marques en "las conversaciones".
Altres escrits a aquest bloc sobre aquest personatge, aquí, i aquí.

dimarts, de febrer 03, 2009

Mi jefe y el IBIT

Sempre m'havia interessat la lectura de The Cluetrain Manifesto des d'un punt de vista de la comunicació, i de fer visible la comunicació de l'empresa en els mercats que són conversacions.

Ahir, en Toni Roig, el director de l'IBIT, fundació on faig feina, va publicar una visió del Cluetrain des del punt de vista de l'organització interna, i com ens estam organitzant a l'IBIT.

Jo al mateix temps form part del procés de canvi treballant en algunes tasques concretes d'aquest canvi, juntament amb persones d'altres departaments, i en seré "beneficiària". He de dir que a mi m'agraden els canvis, i m'hi sent còmoda. De fet és un bon any per canviar coses perquè coincideix amb l'any internacional de Darwin, i és important recordar que deia alguna cosa semblant a això: "No sobreviuran els més forts ni els més intel.ligents, sino aquells que s'adaptin al canvi més ràpidament".

Des de comunicació esperam que aquest canvi intern també es noti per fora, farem feina en aquest sentit.