Pàgines

dilluns, de febrer 27, 2006

1r Encuentro de Personal Branding & Networking

Les persones, dins el mercat laboral, són marques. Artistes, esportistes, tenen els seus propis mánagers que els hi gestionen, però la majoria de professionals se l'han de gestionar ells mateixos. Uns ho fan a consciència i altres per intuició.

El personal branding, es comença a donar a conèixer.

1r Encuentro de Personal Branding & Networking

divendres, de febrer 24, 2006

Agradable sorpresa

Después de una intensa semana de trabajo, habiendo estado ausente de la blogosfera, descubro que el profesor Orihuela me cita en uno de sus listados de blogs periódicos.
Agradezco el enunciado [Una selección periódica, muy personal, de buenos weblogs de hoy y de ayer] y la clasificación [cibercultura]. Siempre es mejor que te clasifiquen otros que clasificarse uno mismo.

divendres, de febrer 17, 2006

Menéame

Menéame és segons s'explica a la pròpia web:

"Es un web que te permite enviar una historia que será revisada por todos y será promovida, o no, a la página principal. Cuando un usuario envía una noticia ésta queda en la cola de pendientes hasta que reúne los votos suficientes para ser promovida a la página principal."

Vaig tenir la sort que fossin els propis creadors de l'artefacte, en Ricardo, en Benjamí i en Guillem, que m'explicassin en persona que era això de Menéame.

Pel que vaig entendre és una lloc on són els usuaris els que hi envíen notícies que troben interessants o rellevants (no per fer-se autopromoció del que escriven) i són els propis usuaris els que les valoren, i sengons els vots i el Karma dels que les ha votat, les notícies van pujant de posició. I supòs que així es deu anar creant l'estat d'opinió pública. L'opinió pública que abans la determinava els "media" ara la determinen els usuaris, les persones.

El que vaig trobar més interessant va ser el tema del Karma, ideat per en Ricardo. Aquí explica de què va la història:

"Los votos de los usuarios registrados no cuentan igual que un anónimo. Un voto anónimo vale cuatro (4) puntos, mientras que el voto de los usuarios registrados depende del karma que tenga el usuario. El karma base de los usuarios es ocho (8). Al menos dos veces por día se recalcula el valor del karma de cada usuario."

De fet el Karma, ve a ser com la reputació de les persones en funció de les vegades dels seus encerts en també votar una notícia que altres també consideren que és interessant. [Estic segura que em corregireu si aquesta reflexió és errònia ;-)]

A part d'això del Karma, també m'ha impressionat la velocitat en que aquesta web s'ha posicionat sorgint del no res tant a google com al rànking d'Alexa. En aquest cas, a diferència de FON, no crec que l'estratègia de posicionament hagi estat tan planificada, sino que els mateixos que ho han creat ja estaven posicionats a la xarxa i gràcies al seu posicionament ha corregut la veu molt aviat, i també gràcies a que l'eina estava creada, encara que en Peta (= Beta, però en basto) [eh Benjamí?], però ja es podia emprar.

Ara caldria analitzar com evoluciona l'eina i com desenvolupen el karma certs usuaris i aconseguiexen ser més reconegudes certes notícies escrites per certs individus o publicades en certs mitjans, i tot això, en realitat quins beneficis els hi aporta als participants.

Caldria una eina així per fer anar la mítica democràcia electrònica? Potser si. I seria molt interessant analizar com construir el karma de polítics, tècnics i ciutadans, ponderant les seves posicions, el seu treball, els seus encerts i restant tots els errors i falses promeses. Com ho veis?

BlocCat

En Pere Quintana, ha dinamitzat un grup per xerrar de la blogosfera catalana.
Aquí teniu el perquè de tot plegat.
Els primers dies hi va haver bastanta participació. Reconec que no he tengut temps per seguir del tot el debat. De totes maneres seguint el fil dels temes m'he quedat amb l'essència que s'ha parlat molt sobre si dir-ne "bloc" o "blog".

Abans d'això, en Pere i més gent va crear l'agregador formigues elèctriques, on hi estem agregats uns quants bloggers de per aquests indrets. Al cap i a la fi es tracta de fer xarxa, no?

Meam si mos coneixem personalment qualque dia idò! ;-)

Blogs en los Media

Por fin los medios generalistas, después de más de tres años de explosión del fenómeno, consideran los blog noticias u opinión. Al menos en ámbitos más regionales donde el fenómeno blog aún había pasado desapercibido.

Esta noche el Telenotícies de TV3 ha repasado los blogs de políticos, por el hilo del recién estrenado de Maragall.

[Ara no sé perquè escrivia en castellà]

M'han sobtat les imatges que han tret d'en Maragall amb l'ordinador, perquè semblava que estava navegant pel gestor de correus i per un document d'un processador de textos, però no pel seu blog ni per cap eina per fer blogs. No sé. Quan realment mostraven el blog d'en Maragall era un pla detall i no es veia qui estava navegant. Ha estat una impressió de poca traça tot plegat. La càmera, encara ara, deu impresionar.

Na Neus de Manfatta de bon matí m'ha enviat un article d'opinió sobre blogs del diari de Balears, escrit per en Miquel A. Lleuger. El primer article de blogs que vaig llegir en la premsa regional d'aquí va ser l'escrit per en Pere Marí, al Diario de Mallorca, el novembre passat. En ambdós casos saben del que parlen perquè tant en Pere com en Miquel tenen els seus propis blogs i crec que deuen tenir bastant interioritzat el que significa ser blogger i lector de blogs.

Blogs de empresas II

Ramon Ananos también está recopilando una lista sobre este tipo de blogs.

Artículo interesante:
Blogs y empresa.
Una aproximación a la vanguardia de la blogosfera corporativa

Enrique Dans


dimarts, de febrer 14, 2006

Una altra manera d'utilitzar els bloggers al servei de les marques

Via Alianzo descobresc un post que explica com Coca-Cola convida a bloggers joves a retransmetre els jocs olímpics d'hivern de Torino.

En aquest cas una marca consolidada utilitza noves eines i noves tendències en comunicació per estar més a prop del seu públic objectiu i mantenir la seva presència en les seves ments.

dilluns, de febrer 13, 2006

Una revolució o una guerra?

Carai la guerra de bits i lletres que ha encetat FON!
N'hi ha per tots els gustos
http://www.informativos.telecinco.es/fon/varsavsky/blogs/dn_20215.htm
http://www.blogs.telecinco.es/abordaje/post/2006/02/10/fon-y-blogs
http://www.microsiervos.com/archivo/weblogs/wsj-blogs-empresas.html
http://mnm.uib.es/gallir/posts/2006/02/09/635/
http://mnm.uib.es/gallir/posts/2005/10/30/482/
http://www.merodeando.com/blog/archivos/2006/02/10-terremoto-fon.php
http://vacasueca.blogspot.com/2006/02/las-crticas-fon.html

  • Fon apareix en blocs aparentment de consellers amb expectativa de lucre
  • Mitjans de comunicació ataquen els bloggers per publicitat encoberta
  • Altres bloggers se'n fan ressò, a través de la notícia aparaguda en els mitjans de comunicació i critiquen l'ètica de certs bloggers
  • Alguns bloggers es defensen públicament, altres no, altres ataquen
Ara caldria analitzar quina imatge i reputació queda de FON. El temps ho dirà. El que ningú pot negar és que s'ha convertit en una marca quasi de la nit al dia.

Apunt important: darrera la marca hi ha un líder clar: Varsavsky
Un altre apunt important: si cumpleixen els objectius els hi haurà anat fantàsticament bé, i si no els cumpleixen, tampoc no crec que hi perdin massa, però almenys hauran provat com haurà anat tota aquesta guerra de guerrilles estil revolució per vendre un producte al temps que encara s'està fent i veure quina expectativa està generant abans de treure'l al mercat com a producte acabat. [l'altre dia a Mallorca en Xarxa, ara no record si en antena o fora d'antena, parlàvem de la tendència de que tot s'està convertint en Beta, i mai no surt del Beta, com el menéame mateix, que per cert, és mereix també una reflexió, però un altre dia]. Bona nit.

Varsavsky , FON, i canals alternatius de publicitat

Varsavsky, un personatge que primer el vaig sentir alabar i després criticar, amb poc temps de diferència i en entorns molt diferents.

M'ha cridat l'atenció aquest article de BAQUIA perquè presenta la blogosfera com un mitjà de comunicació que li possibilita estalviar-se molts de doblers en publicitat convencional.

Ara no sé en quin espai, no ho record, però he sentit crítiques pel fet que hi hagi bloggers que difundeixen coses que són com a publicitat. Sigui cobrant o no, jo pens que és totalment lícit. Estem en un entorn on les regles de la comunicació estan canviant. L'important és que cada persona tengui els suficients instruments crítics com per valorar aquella informació que li arriba, tant online, com offline. És tant respectable o criticable un blogger que difon allò que li doni la gana (i si és cobrant millor per ell) com un mitja de comunicació que filtra allò que li dóna la gana.

Tres hurras por FON

08/02/2006

2 comentarios - Envía el tuyo

FON es un claro ejemplo de esas ideas empresariales que salen adelante gracias a la férrea determinación de la persona que las concibe, impulsa y promociona. Es algo habitual en los Estados Unidos: la figura del emprendedor que -con fe ciega- se lanza contra viento y marea, asumiendo todos los riesgos que ello conlleva. No estamos muy acostumbrados a convivir en España con este tipo de personajes, pero Martín Varsavsky está dando un ejemplo a todos de lo lejos que se puede llegar con una buena idea y una gran dosis de entusiasmo.

El proyecto de FON es atípico también por otros motivos. Desde el principio, la concepción, gestación y evolución de FON ha estado marcada por la transparencia, pues el propio Varsavsky ha narrado en su blog todos los pasos recorridos, y así se propone seguir haciendo. Precisamente, los blogs han tenido un papel fundamental en la expansión de FON: aprovechando el potencial de difusión y el efecto cadena que genera la blogosfera, Varsavsky ha reclutado a destacados blogueros para dar a conocer o difundir su proyecto, actuando así como colonizadores de nuevos mercados, y de paso ahorrándose las enormes partidas que hubiera tenido que destinar de decantarse por la publicidad en los canales tradicionales.

Ahora FON ha conseguido el respaldo económico de Index Ventures, Sequoia Capital y los creadores de Skype... Casi nada. Los mismos que confiaron en Google y Skype se convierten ahora en accionistas de la compañía, y tendrán un asiento reservado en los Consejos de Administración. Al margen del respiro financiero, ver los nombres de Google y Skype asociados a un proyecto empresarial va a inyectar una dosis extra de confianza en los usuarios: de hecho, el mismo día en que se hicieron públicos los acuerdos, se multiplicó por tres el número de suscriptores. Por ahora alcanzan los 9.000 registrados, y Varsavsky ve cada vez más cerca el sueño de crear la mayor red del mundo de puntos wifi.

Como explica desde su blog Janus Friis, cofundador de Skype junto a Niklas Zennström, “No hay un objetivo común más importante en nuestra industria que ayudar a crear un acceso a Internet de banda ancha universal y de bajo coste: si lo conseguimos, todos ganaremos.” Y no hay mejor camino para ello que el poder de las comunidades, como pronto empezarán a descubrir los foneros. Más.

diumenge, de febrer 12, 2006

Blogs relacionados con empresas

Visto el éxito del MEME lanzado por Neus y Eva de Manfatta sobre mujeres bloggers, ahora me atrevo a lanzar uno para empezar, por fin, con el trabajo de investigación de mi tesis doctoral.

Lo primero que necesito es tener una lista de blogs cuyos autores manifiesten en su blog una relación directa con una empresa sea propia o como trabajador, o sea autónomo. Recopilo los que ya tengo y paso el testigo a los que salen en esta lista. Gracias. Cuando termine mi tesis, que va sobre como la transferencia de conocimiento puede ayudar a trabajar la visibilidad y la imagen corporativa, compartiré con vosotros los resultados.

dimecres, de febrer 01, 2006

Llocs per organitzar viatges i compartir experiències

Sens dubte alhora de triar on anar de viatge és molt important les recomanacions que altres persones facin. Quan ja un ha triat el destí, sovint intenta, si coneix, posar-se en contacte amb residents dels llocs perquè li conti els llocs "menys turístics" que ha de visitar. O no?

Acab de descubrir via Atrapalo, edestino, un lloc on compartir experiències i organitzar viatges. A primera vista, trob que el plantejament és una mescla del que hem desenvolupat a Itineraris i Racons, ensenya i descobreix les Illes Balears des d'un altre punt de vista, i el funcionament tradicional dels Wikis.

D'aquestes iniciatives n'hi ha moltes d'altres, ara les hauria de cercar,... Bé quan pugui. Pot ser la diferència entre Itineraris i Racons i altres webs d'aquests tipus, és que la d'Itineraris i Racons, de moment només cubreix, així com està plantejada les Illes Balears, de moment, i les altres, abarquen tot el món.

La pregunta és: com pot repercutir en la imatge d'un destí turístic les opinions i recomanacions de visitants i residents sobre les seves experiències i vivències?