Pàgines

dijous, de maig 03, 2007

Risto Mejide: de l'expectativa a...

Vaig veure que l'IDI (només hi podeu accedir amb explorer, avís) organitzava la 7 setmana del disseny. Vaig llegir els títols de les conferències. Vaig veure un títol que em va cridar l'atenció:

"Conclusions d'un publicista anunciat a la televisió" de Risto Mejide (a la wikipedia, en aquests moments posa que és l'autor de "Be Water my friend" però ell va dir que d'aquest no ho era tot i que havia treballat en altres ocasions per la marca). No identificava el personatge, perquè no hi havia cap foto, però el títol no el vaig entendre, i vaig pensar hi aniré.

Ni m'enrecordava de la conferència el dia clau, per casualitat, ho vaig veure anunciat en un diari gratuït, i casualment hi havia la foto del personatge. Tot d'una ho vaig identificar amb Operación Triunfo. Era el tipo del jurat que era el més directa amb el seu veredicte i que tenia una postura en la forma d'asseure's més políticament incorrecte. Jo era d'aquelles audiències que esperava a que acabàs ell de parlar abans de continuar el zapping.

Abans d'escriure l'apunt he fet una cerca a google a meam que sortia sobre ell: 164.000 referències moltes d'elles de blocs o de programes especialitzats en televisió. La primera un bloc dedicat a ell escrit per dos joves (ara no sé si ho fan perquè realment són fans o si és en realitat un montatge), buscant fans de Risto.

Tenia la ponència absolutament controlada. Cada frase era com la frase d'un spot de 30 segons. L'objectiu era mantenir l'atenció, el ritme.

Alguns comentaris que va dir a la conferència (no cito exactament textualment, resumesc):

  • no sé perquè m'han convidat a mi. Jo hauria convidat a Toni Segarra, Robert Mckee (storytelling) o Mark Burnett (un dels pares del Reality Shows).
  • qui volia veure "Operación Risto" (amb imatges i banda sonora d'operación triunfo) ja pot marxar"
  • la humanitat es demana "què faig jo aquí". Hi ha 4 vies per respondre: religió, filosofia, ciència i cultura popular. Les marques estan dins la cultura popular. McDonalds pagava perquè un grup de rap introduís la paraula BigMac dins una cançó. A Victoria Beckham, marca de masses, li paguen 15M$ per fer una mudança. L'objectiu de les marques és colar-se dins la cultura popular.
  • Google s'ha transformat en el pulsímetro per mirar on estàs col.locat en la cultura popular. Per odre de referències: Coke, Madonna, Jesus, Dios, Internet.
  • Per estar a la cultura popular t'han d'imitar
  • Les marques en la publicitat tradicional interrompien, després estaven (product placement) i ara han de ser part del contingut (branded entertaiment).
  • Abans es valorava la freqüència pel nombre d'impactes, ara es valora l'eficàcia a través de quantes vegade es vol compartir aquell producte o missatge. Això també és un gran canvi en el plantejament creatiu. "Amo a Laura" és la campanya més exitosa en temes de rendabilitat pel baix preu de producció.
  • Va anomenar The Cluetrain Manifesto. I va recomanar que ens ho llegissim.
  • Va fer servir Operación Triunfo per crearse una marca d'ell mateix, seguint les regles del joc que havia aplicat als productes que havia publicitat. Sobre la seva estratègia a Operación Triunfo: violència verbal, insight, sinceritat, valor i compromís. Les interpretacions falses que s'han fet: jugava un paper i conspiració.
  • En publicitat cada vegada es donarà més la co-creació. Exemple Whynot.net. Grup de Bilma Bosé (no trob l'enllaç). En el projecte milmilks una agència de publicitat convida a artistes a que vagin a crear a l'agència, per estar en contacte en noves disciplines i inspirar-se.
  • Les campanyes polítiques són gestionar la por d'un tio.

Fins aquí la conferència.
Un altre dia les meves reflexions sobre ell com a marca. Sobretot vull indagar en la seva identitat digital. De moment encara no sé si ell es preocupa de gestionar-la o no.

4 comentaris:

Benjamí ha dit...

Si configuro el navegador Konqueror per enganyar el web de l'IDI i dir que és un Explorer, aleshores m'hi deixa entrar i tot funciona.

És així de penosa, la curtor de mires... tecnològiques.

Benjamí ha dit...

Ah, i molt bo el Mejide. En cercar històries seves a Internet, el problema és saber quines són veritat. N'hi ha de molt bones. Que li agradi el Cluetrain, aquesta no la sabia, però ja lliga amb la resta. Encara està per acabar de traduir i després afinar-ho. Potser caldrà un avis bis de blog: http://wiki.bitassa.cat/index.php/Cluetrain

(ups, al comentari anterior m'he deixat portar per la cosa de la imposició d'un producte des d'un lloc públic. Em sap massa greu que usin doblers públics per promocionar una sola empresa d'aquesta manera)

Bel ha dit...

A mi em va fer peresa canviar de navegador per comprovar que hi havia el programa i posar un enllaç directa al programa. Si em posen obstacles, no hi entro.

Igual que amb Air Europa, que quan vaig a comprar un bitllet d'avió no veig que la connexió sigui segura (no veig que sigui https://). No compr.

MC ha dit...

Crec que en aquest post te refereixes a na Bimba Bosé, que té un grup que es diu The Cabriolets

http://www.myspace.com/thecabriolets

Feia molt que no entrava en el teu blog, com darrerament ens veim els dimarts pensava que anava al dia, però ja veig que no, que hi contes moltes altres coses interessants. No sabia que haguessis vist en Risto. Ja me contaràs ;)

Salut, MC