Pàgines

dimecres, de novembre 24, 2010

Mi carta a los reyes magos, de Oriente o mágicos para la confección de los programas electorales

Leo, veo, escucho las noticias y no salgo de mi asombro. Hay crisis si. Era de esperar con todas las decisiones erróneas que se han tomado sumado a los casos de corrupción. Se han expoliado las arcas públicas entre corrupción y gastos desmesurados en infraestructuras faraónicas. Y ahora lo pagamos todos.

Pido a los reyes magos y a la estrella que los guía que traigan sentido común a la política mallorquina, sobretodo en temas de movilidad cuyas inversiones erróneas afecta a todos los demás temas (crisis, turismo, economía, servicios sociales, innovación):

  • Que paren el proyecto del tren de Artà. No es sólo el gasto actual. Hay que sumar el gasto de mantenimiento y de explotación, el gasto para llevar el tren de Artà a Cala Ratjada y el de Son Carrió a Porto Cristo y el mantenimiento de todo esto que es horrendamente deficitario. (Por favor, que nadie me diga que los todos los servicios públicos son deficitarios. Si un bus óptimo es más eficiente que un tren desmesurado, no hace falta tener que gastar más en trenes).
  • Que a ningún partido político se le ocurra la aberrante idea de proyectar más trenes ni más autopistas ni autovías sin sentido. Antes de hablar que estudien, cuales son los problemas reales de movilidad y que crecimiento prevén por aquellos lugares donde quieran construir más infraestructuras.
  • Antes de proponer cemento que propongan servicios. No hace falta poner trenes si ponen autobuses. No hace falta hacer autovías si los autobuses van llenos y por fin dejamos de necesitar comprar coches porque ir en bus sea más eficiente, más cómodo y más económico.
  • Que apliquen las tecnologías de la información para optimizar buses por capacidad en función a la demanda de desplazamientos y a los horarios, con un transporte flexible en horario y en trayecto. Esto no lo permiten los trenes.
  • Que no se les ocurra decir que como no van a hacer trenes hay que hacer autopistas. No hace falta ni una cosa ni la otra si se fomenta un buen transporte público basado en autobuses y se reservan espacios para los buses, para disuadir del uso del coche. Es más, el coche no tiene que ser un elemento de estatus sino de sobra y de gasto inútil porque el transporte público funcione de maravilla.
  • Que no estropeen más el paisaje con infraestructuras faraónicas. Hay que cuidar lo pequeño, limpiar los arcenes, poner carriles para bicicletas, convertir las antiguas vías de tren en vías verdes, arreglar las paredes de piedra cuyos muros se caen en los arcenes de carreteras secundarias y caminos rurales.
No más lemas electorales cuya bandera sea un tren o una autopista.
No más partidos políticos que hacen de un tren un lema político electoral sin haber analizado su impacto en el paisaje, ambiental, en la economía, en el déficit público, con los efectos colaterales en la des inversión en salud y en educación.
No más propuestas electorales que su proyecto estrella sea una gran infraestructura sin haber analizado el porqué a fondo y sin haber analizado los pros y los contras de otras alternativas.

Que salgan partidos políticos cuyos lemas sean:
  • Eficiencia
  • Organización
  • Coordinación
  • Respeto
  • Simplificación de la burocracia
  • Propuestas transparentes con la participación público - privada
  • Análisis
  • Investigación
  • Innovación
  • Cooperación
  • Participación ciudadana real (no ficticia manipulada)
  • Productividad
  • Conciliación
  • Sostenibilidad (pero no económica dando más poder a las multinacionales que fabrican trenes, molinos de viento, placas solares, biodiesel...). Sostenibilidad local (fomento a los negocios locales, familiares, agricultura, transformación de productos locales, turismo, tecnología,...).
El reto está en concretar todos estos valores en propuestas reales, tangibles y medibles. Que es el trabajo que tendrían que hacer los políticos. Y cuando sea necesario, admitir el error si no se cumplen los indicadores y rectificar a tiempo antes de malgastar más dinero y hundirnos en una deuda pública que nos lleva la deriva más sumisa. Si asumimos el error, honramos la rectificación.

Medir es muy importante, definir indicadores a priori, antes de empezar el proyecto. Lo que no puede ser es el ejemplo de la Consejería de Movilidad regida por el PSM que proyecta un tren en Noviembre de 2008, lo modifica en Julio de 2009, lo había empezado en mayo de 2009, lo ejecuta diferente a lo expuesto públicamente, y no expone públicamente los estudios de movilidad que lo justifican. La Asociación Alternativa al Tren, solicita estos estudios desde abril de 2009. Los obtiene en Noviembre de 2010 y exponen claramente que el tren será deficitario y necesitará de considerables subvenciones. Sin que haya estudios que analicen si es más eficiente un tren o buses. Es más, el proyecto se rige por una ley estatal, porque en Baleares aun teniendo las competencias en materia ferroviaria no se ha legislado al respeto, que indica que no hay que abrir líneas de tren que no sean viables económicamente y socialmente. Y aun peor, el proyecto se ejecuta forzando la expropiación cuando esta práctica, es ilegal, al no tratarse de un momento donde haya una guerra o una tragedia. Ni este tipo de actuaciones ni la corrupción ejercida en la anterior legislatura tendrían que volver a repetirse en un nuevo gobierno.

¿Que más podemos pedir para que no nos hipotequen más durante el resto de nuestras vidas?

dissabte, de novembre 20, 2010

Turisme i comunicació 2.0 a les jornades UOC Alumni a Mallorca

Avui he tengut el plaer de compartir taula de ponències amb Oriol Miralbell, Javier Velilla de Comuniza, Tomeu Cabrer, Amic Andreu i Alejandro Ramón a unes jornades que organitzava la UOC a Palma. També he pogut saludar a Llorenç Valverde de Felanitx i en Jaume del punt UOC de Manacor i na Tona Pou. Un matí rodó sense desperdici.

Miralbell ens ha recordat la part teòrica de la societat i l'empresa xarxa, conceptes que mai no hem d'oblidar per entendre com evoluciona el món.

Velilla ha introduït en la seva presentació un concepte que desconeixia però que és una clara evolució del que està passant: SOCIAL CRM 2.0

Cabrer ha estat molt pràctic, l'Amic Andreu molt il.lustratiu i exemplar i Ramón molt sintètic i concís, cosa que també s'agraeix.
Jo he explicat el plantejament de la part del pilot de gestió de la reputació online d'un destí turístic, que és un treball que estic fent pel projecte al4tour liderat per Autoritas Consulting i que n'Oscar Moya va explicar de forma resumida en aquest article del blog de l'iBit. Encara em queda molta feina per fer per anar definint una metodologia de feina per analitzar la reputació d'un destí turístic. És un treball metòdic, sistemàtic i complex. No estam fent el seguiment d'una marca concreta sino d'un territori compost per un conjunt de topònims i un conjunt de marques que el representen.

A la tesi doctoral que estic tramitant el plantejament difereix un poc, es tracta d'analitzar la imatge online d'un destí turistic i de saber com les opinions de la xarxa influeixen en els turistes alhora de fer-se una imatge mental del destí. També és bastant complex.

En resum, em sent bé dins la complexitat.

Aquí la presentació:


dijous, de novembre 04, 2010

Autorepresentació, reputació 2.0, Usos TIC, Jornades negocis TIC

En aquest apunt mesclaré unes quantes coses.

Dimarts vaig tenir la sort d'anar a una conferència i visita guiada de l'exposició "Bad Romance". Un grup de joves s'autoretraten intentant representar-se visualment. És interessant, perquè han de pensar sobre la seva identitat, i com volen projectar la seva imatge de cara als altres. És un tema totalment vigent donat la quantitt de fotografies que se fan i publiquen a diferents espais d'Internet. El professor Jordi Pallarès ensenya als joves a reflexionar sobre aquest fet i a ser conscients de la imatge que volen projectar.

Dia 18 de Novembre comença el curs Reputació 2.0 a la UOC. La matrícula és oberta. En tornaré a ser consultora amb na Cristina Aced. El curs va ser dirigit per Neus Arqués. M'agrada donar cursos perquè avui en dia, quan ensenyes aprens igual o més del que ensenyes, gràcies a la necessitat de posar-te al dia i a la interacció amb els alumnes.

Avui des de la Conselleria d'Innovació han donat una roda de premsa per presentar l'estudi les TIC a la PIME Balear redactat per Francina Mas i Jordi Morell. Com a coordinadora del departament de Cibersocietat de la Fundació iBit he dirigit l'estudi, cosa que ha estat molt fàcil, gràcies a la professionalitat i metodologia de na Francina i en Jordi.

Una de les conclusions de l'estudi és que les PIMES estan ben conectades i ben equipades però no fan un ús intens de la tecnologia.

Precisament, per donar a conèixer bons usos i possibilitats d'usos de la tecnologia, la Fundació iBit organitza la Jornada PIME DIGITAL, SOLUCIONS PRÀCTIQUES PEL TEU NEGOCI. Es durà a terme dia 9 a Mallorca, dia 15 a Eivissa i dia 18 a Menorca. En aquestes jornades es combinen presentacions de treballadors de l'iBit explicant els projectes que han desenvolupat i com poden ser útils per les PIMES amb ponents convidats perquè donin explicacions més generals o especialitzades dels usos de les TIC o ponents que han col.laborat en projectes de la Fundació iBit.

Bona part dels projectes que es presenten s'han cogut dins el departament de cibersocietat de l'iBit. Han estat mesos de feina intensa amb persones molt implicades. Vos convid a mirar l'agenda de les jornades que ha estat confeccionada gràcies a la implicació d'en Marcos Blázquez, en Dani Boerner, na Melissa del Cerro i na Carme Martínez, na Maria Antònia Aloy, na Francina i en Jordi amb qui treballam en la línia de feina de PIME DIGITAL del Plan Avanza al departament de cibersocietat. A les jornades també hi participen el departament de turisme i d'administració digital.

dimarts, d’octubre 26, 2010

Palafrugell - Palma - Barcelona - Gijón

Setmana ben intensa.

Dilluns 18. Taller d'Identitat digital professional a Palafrugell. Al blog de l'iBit explic el que vaig ensenyar. L'interessant d'anar donar cursos és que sempre coneixes gent interessant que t'explica iniciatives engrescadores com una ferreteria per Internet que ven per tot Espanya o el projecte Espais Escrits, que vaig conèixer gràcies a la Fundació Josep Pla, el lloc on es duien a terme els tallers.

Dijous i divendres 21 i 22. INTO. Congrés Internacional d'Innovació i Turisme. Palma. ParcBit. A la web es podran descarregar les ponències. Va ser especialment interessant el darrer debat, on hi va haver bastanta crítica sobre el model turístic a les Balears i la formació. Tot i així, Aina Maria Munar, congresista, va donar un missatge esperançador: Les Baleras poden exportar "Know How" en turisme, perquè són una mina en "Know How". En el Blog de l'INTO hi ha molts bons resums de cada sessió.

Dissabte 23. Kosmopolis. Bookcamp. CCCB. Barcelona. Gairebé de pura casualitat dissabte vam acabar, amb Chalamanch, al CCCB i vam participar en dos tallers: els de les biblioteques 2.0 i el de Archinhand. Anna Bröll va conduir el taller de biblioteques 2.0 i va parlar de la importància de donar accés a la lectura a través dels llibres a les biblioteques. No m'imagin com serà aquest accés en l'era de les plataformes tecnològiques (e-books) ni en que es convertiran els préstecs. El que m'agradaria amb els llibres digitals propis o en préstec és poder subratllar-los i posar comentaris virtualment, i que aquests es poguessin ordenar i recuperar. Si a més em pogués treure referències bibliogràfiques indicant la pàgina per poder redactar cites en diferents escrits ja seria una passada de servei. Arribarà algun dia alguna aplicació que permetin totes aquestes funcionalitats?

Vam poder escoltar en viu i en directe a Zygmunt Bauman i Lawrence Lessig. L'altra sorpresa va ser trobar-nos a Karma Peiró qui havia entrevistat a Lessig.




Dimarts i dimecres, 26 i 27. Gijón. Congrés Internacional de Menors i TIC. La identitat digital s'ha fet un forat en qualsevol congrés que parli de menors, joves i TICS. Seré al Congrés parlant sobre Identitat Digital. Conèixer els altres ponents i poder conversar una estona amb ells ja és més que motiu suficient per anar a Gijón i gaudir del congrés. És un gran luxe poder compartir taula amb tots aquests ponents.




diumenge, d’octubre 17, 2010

Preocupa la Identitat Digital, però no hem de caure en la paranoia digital

Els horabaixes d'aquesta setmana els he dedicat a impartir un mòdul d'identitat i imatge digital al Campus Extens de la UIB. Era la primera vegada que utilitzava Moodle, com a plataforma d'educació online. Fins ara només coneixia el campus virtual de la UOC com a alumne del doctorat i com a consultora del curs de Reputació 2.0.

Els alumnes del Campus Extens han estat molt participatius en el fòrum. Les seves intervencions, amb les preocupacions que els hi ha causat el temari de l'assignatura i els exemples que han aportat, m'han servit per replantejar la meva intervenció en el II Congrés Internacional dels Menors en les TIC.

Moltes de les intervencions dels meus alumnes han coincidit amb les que dimecres es van aportar al programa Banda Ampla de TV3 sobre les xarxes socials.

Sobretot han estat les xarxes socials, i sobretot la participació activa dels internautes a Facebook i a Tuenti les que fan agafar consciència de la quantitat d'informació que hi abocam sobre les nostres vides quotidianes, però no hem d'oblidar que estar en aquestes xarxes és voluntari i que Internet és molt més que tot això. Llaurar una reputació digital conscient i professional és la contrapartida als problemes de privacitat que veim a la xarxa, però no hem d'oblidar que part, només part, d'aquesta privacitat la controlam nosaltres. I això és el que hem d'ensenyar per no caure en la paranoia digital.

És clar que els menors i adolescents s'estan construit la identitat pròpia al mateix temps que utilitzen les eines TIC i no tenen assumits quins són i que representen els escenaris públics i privats. Ensenyar que és públic i que és privat és de vital importància per evitar els "perills" d'emetre més informació de la necessària per a sociabilitzar amb els "iguals". I això forma part de l'educació.

No podem ser alarmistes. Simplement hem d'ensenyar a "no parlar amb desconeguts", i si ho feim perquè ens sentim protegits per la pantalla a procurar no desvetllar dades personals, encara que sapiguem que aquestes poden ser desvetllades per altres.

dilluns, d’octubre 04, 2010

Reputació 2.0 de nou a la UOC

La formació sobre la gestió de la reputació online segueix tenint demanda.

La UOC torna a programar el curs Reputació 2.0. durant l'hivern després de l'èxit de convocatòria del curs d'estiu. Hi tornaré ser consultora. Els apunts digitals han estat produïts per na Neus Arqués i na Cristina Aced, coautores del llibre Visibilidad, Cómo gestionar la reputación en Internet.

En el curs passat un dels punts més difícils d'ensenyar va ser la part sobre com dissenyar una estratègia de visibilitat i de gestió de la reputació basada en les plataformes d'ús comú.

Analitzar la reputació també és una estratègia. Cal definir quins són els conceptes a analitzar, triar les eines per crear alertes, analitzar els missatges i continguts per determinar si són positius o negatius, valorar-los en funció de la credibilitat i la popularitat de la font i realitzar informes.

Algunes empreses publiciten eines per ajudar en aquesta gestió, però de moment, encara, les que he vist, no són molt precisses. I encara que en poguem trobar de precisses (s'accepten sugerències) la metodologia per definir el sistema de cerca i d'anàlisi variarà en funció al sector on un es mou. No és el mateix gestionar la reputació d'una marca d'un producte de gran consum, que d'un destí turístic, que d'un partit polític o que d'un projecte de canvi. La diferència està en els termes de cerca que un defineix, les fonts on buscarà, i els termes que restarà perquè no tenen res a veure amb el que un analitza.

Per la meva experiència en el curs anterior, part de la riquesa va estar en els debats, en les pròpies experiències que els alumnes compartien entre ells. Amb el creixement desbordant d'aplicacions a les quals podem accedir dia a dia, és molt difícil conèixer-les totes i és molt enriquidor que els alumnes te presentin eines noves, per poder-les analitzar per saber en què ens poden servir exactament en cada estratègia de gestió de la reputació online.


dilluns, de setembre 06, 2010

Velles novetats

Fa més d'un any es va crear el departament de cibersocietat a la Fundació iBit que estic coordinant. En el primer article que vaig publicar al recent inaugurat blog de l'iBit explic a que ens dedicam.

El repte ha estat interessant, formar un grup de treball coordinat i coherent sota un mateix fil conductor de persones de diferents disciplines que gestionen diferents projectes. A l'apartat de cibersocietat del blog cada cap de projecte va explicant en què consisteixen els projectes que gestiona i les àrees temàtiques en que treballen.

La majoria dels resultats dels projectes es veuran a final d'any, mentre ens adaptam a la nova forma de dirigir l'iBit, a les circumstàncies en que ens trobam i els objectius de futur.

dimarts, de juny 29, 2010

Cuando las decisiones son irracionales las consecuencias son imprevisibles




Aún no me puedo creer que un gobierno, dícese socialista de izquierdas y de progreso, tome decisiones tan irracionales cuyas consecuencias ya están hipotecando la vida de todos los ciudadanos:

El tren más irracional de Mallorca cuesta 190 millones de euros (si no hay sobrecoste en el presupuesto como viene pasando con las últimas obras políticas como el Palma Arena o el Hospital de Son Espases). La bajada de sueldos representa 50 millones de euros.

Si no se construyese el tren con menos demanda de toda Mallorca, que no tiene una cobertura social suficiente y es totalmente deficitario económicamente, se podría sufragar 4 años de descuentos en las nónimas de los funcionarios de Baleares, y muchos más años si sólo no redujeran el sueldo a los funcionarios de la salud y la educación.

Cabe recordar que la salud y la educación también son competencia de la comunidad autónoma de Baleares, como los ferrocarriles. Y también cabe recordar que así como otras comunidades autónomas cuyas competencias en ferrocariles les han sido tranferidas han legislado en esta materia (Catalunya, el País Vasco), Baleares no ha legislado en materia de transportes ferroviarios.

Intentando analizar estas decisiones aparentemente irracionales llego a la conclusión que tienen su lógica: una sociedad enferma e ignorante no se opone a las decisiones drásticas de un poder cuya misión es perpetuar una economía basada en el consumo depredador de territorio a base de grandes vías de comunicación y la urbanización de sus nodos (sin ningún tipo de estética, diseño ni encanto). Primero fueron las autopistas y ahora los ferrocarriles, sin una verdadera apuesta por un transporte público eficiente, óptimo y basado en las infraestructuras ya existentes. Desgraciadamente no tenemos ninguna propuesta política para evitar la desgracia de Mallorca porque nisiquiera los partidos "ecologistas" son capaces de denunciar tales barbaridades, al contrario, las promoueven.

divendres, de juny 11, 2010

Cursos online i presencials sobre la gestió de la reputació

Aquest estiu participaré en la impartició de dos cursos sobre gestió de la reputació a Internet:

dijous, de juny 10, 2010

Premi Web 2010. Balearweb

He tengut l'honor de formar part del jurat del Premi Web organitzat per Balearweb. També vaig ser portaveu per anunciar el veredicte del jurat. El lliurament de premis va ser dimecres dia 9 de juny al Castell de Bellver a Palma.



Que recordi Balearweb va ser el primer o un dels primers directoris de pàgines webs de les Illes Balears, creat l'any 1996. És una entitat privada que ha arraigat en la cultura de les Illes Balears. Ha facilitat a totes les persones poder tenir allotjades pàgines webs i blocs, relacionats amb Balears o de gent que hi viu.

Jo hi vaig allotjar la meva primera pàgina de quadres (2002) (avui un poc desfassada) i el meu primer quadern de bitàcola (2003) (creat amb bitàcora fácil).

Gràcies Elena i Ramon pel servei que donau per a que totes les persones de les Balears i entitats sense ànim de lucre es puguin iniciar de forma fàcil en un trocet de ciberespai dedicat a les Balears i mantenir-hi el contacte a través de la comunitat de blocs.

dissabte, de maig 29, 2010

Palma – Mercadal – Mollina: el triangle de la identitat digital del mes de Maig.

Just dos anys després d'haver inaugurat l'exposició “Identitat Digital, i tu qui ets, a Internet?” els continguts i tot l'aprenentatge encara tenen vigència i són demandats en diferents entorns.



Watch live streaming video from innovemtv at livestream.com


  • INJUVE va organitzar els Encuentros Estatales de Servicios Juveniles a Mollina (Málaga). Els informadors joves són els treballadors de l'administració pública tractors dels usos de les xarxes socials per estar en contacte amb la ciutadania (en aquest cas joves) i tenir-la informada. Estan experimentant amb l'ús de les xarxes socials amb molta cautela i consideració. Poden ser un cas de bones pràctiques per la resta de departaments i serveis de l'administració pública. Es plantegen des de la formació en comunicació, l'ètica de la informació i les bases dels drets d'imatge, l'honor i la intimitat, i molts d'altres temes, preocupacions i oportunitats que van anar sortint entorn a l'ús de les xarxes socials. A partir d'aquesta presentació, van sortir les conclusions que podeu trobar en el grup de treball “Identidad digital y huella digital”.



Fotografia de grup d'Antonio Lara Perales publicada a la Xarxa Redsij

La identitat digital és un tema que afecta a tots, els pares i mares, els fills i filles, els empresaris i les seves empreses, els informadors funcionaris o personal laboral de l'administració pública, l'administració a la que representen i als adolescents i joves a qui informen. Els principis operatius de la projecció de les identitats digitals són els mateixos. Els riscos i oportunitats aniran en funció de la vulnerabilitat o fortalesa de l'individuu que la projecti, en funció de si segueix unes pautes i una estratègia o no.





dijous, de maig 06, 2010

Conversacions, anotacions i capes: efectes en la reputació

L'any 2003, amb en Toni Ramis, vam començar el projecte Roda (Xarxa de coneixement descentralitzat a través d'anotacions). La idea era agafar el projecte Annotea del W3C i mirar com les anotacions a partir d'un sistema ordenat de post-its sobre les pàgines web podien aportar coneixement compartit a les persones.

L'any 2005, a l'iBit, vam continuar amb la idea de les anotacions amb Anota, el fons era el mateix, anotar damunt webs, però ho volíem provar també damunt pdfs i combinar les anotacions amb un bloc i ordenar les anotacions per usuari i per temes. El pilot va funcionar però no vam poder popularitzar el seu ús ni adoptar-lo.

Les anotacions, com una capa més sobre les pàgines web, no deixava de ser una forma més d'enriquir la informació original, com també ho es publicar comentaris, per exemple a un bloc a una notícia.

Per ordenar els comentaris i seguir els comentaris, que publicam en els blocs i les webs dels altres, va néixer el cocomment.

Per mi la diferència entre els comentaris i les anotacions és que quan es fa un comentari a una web o a un bloc d'un altre, no sempre es pot gestionar (modificar, esborrar), en canvi amb un sistema d'anotacions si que l'usuari podria tenir més fàcil gestionar-les, al cap i a la fi, es tracta d'afegir informació per capes damunt webs que ja existeixen.

Fa poc va néixer Sidewiki, de Google, com a sistema d'anotacions. Al mateix temps, aproximadament, a Barcelona naixia Layers.com.

Layers és molt amigable i ofereix bones expectatives. Qualsevol ho pot provar des de la web de layers. Jo ho acab d'instal.lar al meu bloc. Basta introduir un codi que te donen automàticament entre el <> i el < /head > del bloc. Volia provar-ho un poc abans de definir el pilot que hem de fer a la Fundació iBit en el marc del projecte edit@. Aquest vídeo és molt il.lustratiu per entendre que farà l'eina edit@ que "s'incrustarà" al gestor documental i de continguts Alfresco.
Layers només és una utilitat més d'edit@.

Però m'interessava parlar de les anotacions sobre les webs en format post-it o en format capes sobre la web, on també s'hi poden generar conversacions sense que el propietari de la web ho tengui present ni ho sàpiga.

Així com evoluciona Sidewiki i Layers és difícil imaginar quina repercusió tendrà això sobre la reputació de les webs. De moment no sembla que l'ús estigui molt estès, la idea de les anotacions ja té més de 7 anys amb Annotea. Però el fet que cada vegada aquesta tecnologia sigui més amigable, interactiva i fàcil d'instal.lar podria facilitar-ne el seu ús. Aleshores la imaginació se'm dispara:

  • Com podrem trobar anotacions d'altres?
  • Quina privacitat o visibilitat tendran les anotacions?
  • Com el propietari d'una web podrà saber quines anotacions han fet sobre la seva web? De moment layers t'ho diu si instal.les un codi. Però i si les anotacions són privades? Poden ser privades?
  • Hi haurà cercadors d'anotacions?
  • Com es podrà posar metainformació a les anotacions perquè siguin més fàcils de buscar?
  • Es podran realitzar anotacions sobre altres documents, com per exemple pdf?
  • Podran servir algun dia les anotacions com a notes bibliogràfiques i es generarà automàticament la cita bibliogràfica per citar la font quan l'anotació sigui introduïda dins un text?
  • On s'ordenaran, i com, les anotacions que anem deixant pel món virtual?
  • Utilitzarem diferent tipus de sistemes d'anotacions com per exemple ara tenim diferents xarxes socials?
  • Tendran popularitat les anotacions? I ranking, pageranks, autoritat,..?
Escrit està. Si algú em vol deixar una anotació utilitzant layers.com ho agrairé, així podré analitzar el grau d'interactivitat i veure, des del sistema de gestió, com m'arriba la notificació i com puc visualitzar les anotacions i les converses.






divendres, d’abril 23, 2010

Requiem por Mallorca

Este artículo lo escribo desde la tristeza y la rabia.

Estas semanas están marcando las expropiaciones a lo largo de 30,47 kilómetros de la comarca de Llevant de Mallorca (Manacor - Sant Llorenç - Son Carrió - Son Servera - Artà). Ahora ya se ve que parte de la tierra quedará destruida en nombre de un tren con menos demanda de la historia de este país.

Encuentro muy perverso que un partido dícese de izquierdas, el PSM, construya un proyecto tan impactante sobre el territorio porque lo prometió en unas elecciones, sin una rentabilidad social y sin analizar todas sus consecuencias. Se trata de una promesa que carece de fundamentos lógicos sobre la utilidad de este tren. Al contrario, el trayecto que pretenden reabrir es el que tiene menos demanda de Mallorca, según el plan en el cual lo basan. Es más, la línea de autobús que pretende substituir este tren (Manacor - Artà L431) sólo tiene 8 servicios en cada dirección de lunes a viernes. Y aun más, el autobús, la mayoría de las veces viaja vacío. Entonces, ¿para qué hay que destruir más de 450.000 metros cuadrados de suelo rústico y con encanto paisajístico para substituir un bus que sólo transporta 34.505 pasajeros al año? El mismo PSM denunciaba que el metro de Palma era un proyecto no justificado porque sólo transportaba 1.153.000 de pasajeros y necesitaria 19.000.000 para ser rentable. Para que nos hagamos una idea de que cifras estamos hablando.

Igualmente encuentro denunciable que ni los otros miembros del BLOC (ERC y Els Verds, aunque ahora estén desintegrados) ni el ejecutivo del PSOE ni UM ni la oposición del PP tengan nada que decir al respeto, y al contrario, sean cómplices de la ingente magnitud de la estupidez de la obra de tren de Manacor a Artà. Una obra que cuesta 190.000.000 de euros contando que no haya sobrecostes, como ha pasado con las últimas grandes obras públicas.

Lo que más rabia me da es esa capacidad de manipulación que autoridades de ayuntamientos y opositores al gobierno tuvieron durante una década aproximadamente para manipular a un sector de la población y hacerles creer que el tren de Artà sería ecológico y "bonito", gracias a la desinformación y a la ignorancia (la cual también viví). Más tarde el informe de impacto ambiental (resumen página 44-45 de este dossier) ha demostrado que de ecológico no tiene nada (sólo recordar que además del consumo brutal de territorio se necesitan 3 transformadores para mover el tren que si sigue la misma suerte que los autobuses de la línea L431 la mayoría del tiempo irá vacío).

Sobre la tristeza, hay tres hechos que me despiertan un Requiem por Mallorca y la sociedad que la habita:

  • La destrucción: No sólo me entristece la destrucción del paisaje, también la destrucción de la vida rural. La vida rural significa poder ir por el campo y pasar a la finca del vecino, con su permiso y con el respeto a su siembra y a sus animales, sin encontrarte 30 kilómetros de vallas, zanjando el territorio, que te lo prohiban.
  • La sumisión y la pérdida de valores: No puedo dejar de pensar en la sumisión al partido de algunos políticos y políticas que al principio de sus responsabilidades de cargos electorales te contaban una opinión sobre este proyecto y a la hora de rendir cuentas a su partido y a su cargo pierden todos cuantos valores podían tener. Esta lealtad al partido que les ha dado la fama y el dinero les ha costado el precio de perder, al menos ante mi insignificante persona, mi respeto y la estima que en algún momento pudiera haberles tenido. Supongo que a ellos y a ellas esto les da absolutamente igual y les rebota.
  • El silencio: Por último otra cosa que me entristece y me hace pensar en la sumisión de esta sociedad al "tammateix" "ja ho veurem" "faran el que voldran", es el silencio sepulcral de aquellos que no dicen nada. Ni a favor, para saber cuales son sus verdaderas razones para querer este proyecto, ni en contra, posicionándose públicamente así si consideran que es una barbaridad. El silencio me indica dejadez, pereza, desidia, apatía, indolencia, descuido, negligencia, abandono, decaimiento, flojera, debilidad; o ser complice de este Requiem por Mallorca, por callar ante el miedo al que dirán.
Aquí les dejo una fotografía que nunca más será realidad porque a estos asustados algarrobos les pasará un tren por encima.

diumenge, d’abril 04, 2010

Jornades de Centres de Coneixement

Després de més d'una setmana d'haver assistit a les Jornades de Centres de Coneixement (26 i 27 de març, Citilab, Cornellà), voldria compartir aquelles reflexions i impressions que m'han calat i que encara tenc presents. Tot i que vaig prendre moltes notes, expòs ara, aquelles que potser m'han arrelat i intentaré no oblidar.

Les jornades vertien sobre com les persones, com a ciutadans i com a consumidors, podem intervenir en els processos d'innovació fins ara relegats a les universitats, els centres tecnològics i els departaments d'r+d+i de les empreses. Amb aquesta nova corrent, ara, s'estan creant metodologies per incorporar les aportacions de les persones en els processos d'innovació, per poder crear nous productes i serveis o millorar-los. En aquest sentit, el discurs d'Artur Serra, ho explica clarament. I les metodologies que s'experimenten en el Citilab (per exemple, el projecte BREAKOUT per a experimetar el CO-WORKING) són per seguir-les i tenir-les en compte.

Si bé de forma espontànea i caòtica moltes persones ja compartim idees a través d'Internet, en blocs, xarxes social o fòrums, en el món físic s'estan articulant uns espais, uns contenidors, nomenats Living Labs que estan evolucionant cap als Centres de Coneixement. El Citilab de Cornellà és un primers i grans Living Labs d'Espanya, i un model a seguir, com van repetir diverses vegades diferents participants en les jornades. La idea del Citilab feia molts d'anys que s'estava gestant, no record si ho va dir l'alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, o el director del Citilab, Vicenç Badenes, o tots dos. Cercant aquesta informació per la xarxa, he trobat una entrevista de Manuel Castells, on explica la seva opinió sobre el Citilab, i ho presenta com a prototip.

Entre el que m'ha explicat el director del Citilab, el que vaig sentir a les jornades sobre els Living Labs i els Centres del Coneixement i després d'haver llegit l'opinió del doctor Castells, si a mi em demanàs algú que explicàs que és el Citilab crec, que en aquests moments, reservant-me el dret a canviar d'opinió, i deixant-me corregir si m'equivoc, ho explicaria de la següent manera: És un projecte que va néixer a la ment d'unes quantes persones fa uns 15 anys o més per a investigar sobre els usos, l'aprenentatge i l'evolució de les TIC. Aquestes persones abans de construir un somni i projectar-lo sobre un edifici van poder experimentar l'ús de les TIC en termes de participació ciutadana des de vàries òptiques i en diferents projectes, mentre la societat de la informació anava accelerant cap a la societat del coneixement. En aquesta evolució aquests mentors van passar de promoure la connexió a barris i ciutats a incentivar la participació ciutadana fins a arribar a la conclusió que les persones també poden participar en els processos d'innovació. Mentre, des d'Europa sorgia la idea dels Living Labs i l'estat espanyol seguia invertint en les polítiques de la societat de la informació. Així, després de molts d'anys i amb molta experiència acumulada, aquella idea inicial es va poder convertir en una realitat. Una vegada transformat l'antic edifici tèxtil de Can Suris amb el Centre per difondre la Societat del Coneixement amb l'ús de les TIC, el Citilab, diferents investigadors de diferents universitats i centres s'hi acosten per dur a terme les seves investigacions antropològiques i per participar en nous projectes socials a partir de l'ús de les TIC. Tenir en el mateix edifici a les persones que hi van per aprendre i per utilitzar les TICs és un gran avantatge alhora de plantejar projectes o iniciatives des de la participació dels propis usuaris.

A les jornades van comparèixer representants d'institucions que estan construint Living Labs i Centres de Coneixement o tenen en ment fer-ho, per a aprendre de l'experiència del Citilab i dels ponents a les jornades. També hi havia promotors de Telecentres, els quals pareix que també estan evolucionant cap a Centres de Coneixement.

De tot el que vaig absorbir, de les presentacions dels diferents projectes, els tallers i la idea principal de les jornades (el consumidor, el ciutadà, la persona com a partícep del procés d'innovació) em qued amb la idea que el granet d'arena que puc aportar en aquesta idea és que quan proposi projectes nous, tengui en compte l'usuari des del principi, i no cap al final, i que l'usuari sigui, fins i tot, co-creador del projecte. Aquesta idea, que és tan bona d'escriure, en els procesos administratius amb els quals es regeixien molts de projectes és difícil d'aplicar, o això pareix, però crec ho podem intentar.

No he trobat blocs amb reflexions sobre les jornades de "Centros de Conocimiento" però si que durant les jornades molts dels assistent les van estar twittejant sota el tag "joceco".

dimarts, de març 16, 2010

Identitat i reputació digital

L'any 2003 quan vaig començar a escriure aquest bloc em costava trobar referències en espanyol i en català. Fa poc més d'un any els conceptes reputació digital, identitat digital i visibilitat han agafat tanta d'importància que ja hi ha moltes empreses i emprenedors que es dediquen a la consultoria i a la gestió.

Avui estic de doble celebració. Avui fa un any que juntament amb Neus Arqués, Magali Benítez, Cristina Aced i Eva Sanagustín vam publicar el llibre "Visibilidad. Cómo gestionar la reputación en Internet" editat per Gestión 2000 (es pot comprar a la Casa del Libro). En motiu del primer aniversari sortejam 2 llibres. Entrar al sorteig és molt fàcil, basta compartir, com ho feim per gestionar la visibilitat i la reputació online. Aquí trobareu les instruccions. Hi ha de temps fins a mitja nit. Podeu seguir-ho també via twitter.

La sorpresa ha estat quan consultant el Facebook del Govern de les Illes Balears m'he trobat amb la difusió de la publicació "Els Joves i Societat Xarxa", on s'explica el concepte d'Identitat Digital. La publicació ha estat editada per l'Observatori de la Joventut de les Illes Balears (OBJOIB), el Servei de Documentació i Estudis i l'Institut Balear de la Joventut (IB-Jove). Hem van convidar a participar en unes jornades de les quals s'ha abstret material per a la redacció d'aquesta publicació, i hi he vist reflectits alguns dels temes que vam estar comentant a la taula rodona.

dijous, de març 04, 2010

Visibilitat a la producció científica i a les publicacions locals

Avui he anat a la presentació de la Biblioteca Digital de les Illes Balears. M'ha agradat molt el projecte, espcialment dues coses:

  • La informació està indexada i preparada de forma que es puguin llançar cerques des de qualsevol altra biblioteca del món i s'arribin als registres arxivats a la Biblioteca Digital de les Illes Balears. Això dóna més visibilitat a la probabilitat de trobar tota la documentació arxivada en aquesta biblioteca.
  • L'arxiu digital de les revistes de la Premsa Forana, publicacions locals de les Illes Balears. Poder accedir a exemplars antics des del propi ordinador, tirat en el sofà o des de qualsevol lloc del món no té preu. És una producció feta per moltes persones durant molts anys que han anat informant dels quefers de cada poble en profunditat. Recullen naixements, defuncions, pluviometria, xaferderies, estudis, reportatges, personalitats, festes, possessions, almanacs, costumari... de cada poble, moltes tenen més de 50 anys, i ara tot és consultable a través d'Internet. Això és un gran tresor i una forma de donar visibilitat a tota aquesta informació local.
Copii la descripció que m'han eviat que explica de forma completa que es pot trobar a la Biblioteca Digital de les Illes Balears:

La Biblioteca Digital de les Illes Balears és una plataforma web a la qual s’hi ofereix un ample conjunt de documents digitals d’interès per a la comunitat universitària i per la societat de les Illes Balears en general.

La Biblioteca Digital de les Illes Balears conté inicialment més de 17.000 documents a text complet relacionats amb la investigació, la ciència, la cultura i la memòria històrica de les Illes Balears.

Aquest repositori documental ha estat fruit de diversos projectes de digitalització, que han rebut un tractament bibliogràfic normalitzat amb metadades Dublin Core i són accessibles mitjançant un entorn de cerca homogeni que possibilita la navegació y la cerca intuïtiva gràcies al motor d’una base de dades basada en la tecnologia Greenstone Digital Library.

La BiDIB te com a missió augmentar la visibilitat de la producció científica de la UIB i permetre la seva difusió a nivell mundial i facilitar l’accés dels estudiants i investigadors a la documentació de caràcter erudit i al material bibliogràfic rar o de difícil accés produïts a les Illes Balears o d’interès per a l’estudi de la nostra realitat.

El contingut de la Biblioteca està integrat per diversos blocs de contingut.

  • Producció Científica de la UIB a la qual podem trobar digitalitzades totes les revistes editades per la Universitat, tesis doctorals i projectes de final de carrera, així com articles i ponències a congressos dels principals grups d’investigació i altres materials produïts a la nostra institució universitària.

  • Altres publicacions científiques i erudites de les Illes Balears on podem trobar publicacions tan emblemàtiques com el Butlletí de la Societat Arqueològica Luliana, la Revista Endins o l’anuari ornitològic de les Illes Balears.

  • Llibres i manuscrits antics entre els que podríem destacar la sèrie de llibres sobre la Guerra del Francés, els manuscrits de la Universitat de Campos o els plànols cadastrals del segle XIX de Manacor i Capdepera.

  • Premsa Retrospectiva ofereix la col·lecció de Premsa Forana de Mallorca que cobreix una cinquantena de publicacions amb més de 10.000 números de les diverses revistes locals, i les col·leccions completes de la Revista Bellpuig, Llevant, la Ignorància.

  • Documentació sobre serveis socials i cooperació al desenvolupament amb uns 2.000 documents recopilats sobre aquestes temàtiques pel Portal Social i el CD2.

La BiDIB és una iniciativa de la UIB, que han posat en marxa el seu Servei de Biblioteca i Documentació i el Centre de Tecnologies de la Informació i que ha comptat amb la col·laboració de diverses institucions públiques i privades de les Illes que han aportat els originals a digitalitzar i han contribuït econòmicament en el projecte: els ajuntaments de Capdepera, Manacor, Artà i Campos, la Caixa de Balears Sa Nostra, la Direcció General de Política Lingüística, l’IBESTAT, la Generalitat de Catalunya, El Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, L’Associació de Premsa Forana de Mallorca, la Fundació Revista Bellpuig, la Societat Arqueològica Luliana, la Societat d’Història Natural, el GOB i el CEDOC.

En el moment de presentar-se públicament la BiDIB duu un llarg període de funcionament en proves durant el qual s’ha obert als cercadors OAI i ja ha obtingut una audiència apreciable, de manera que des de l’agost de 2009 ha rebut més d’un milió visites. Així mateix pel seu tamany és una de les més importants de l’estat espanyol, ocupant el sisè lloc pel que fa a número de documents a text complet que ofereix, només per darrera de la Universidad Complutense, l’Autònoma de Barcelona, la Menendez Pelayo, la Universitat de Salamanca i la Universitat de la Laguna.

La BiDIB és un projecte en creixement i obert a totes les institucions de les Illes que vulguin utilitzar aquesta plataforma per encabir els seus projectes digitals. Cara al futur està previst recopilar sistemàticament tota la producció dels investigadors de la UIB, iniciar un repositori de materials docents i incorporar noves publicacions cientifiques o erudites, ara mateix ja s’està digitalitzant el Bolletí de la Societat d’Història Natural i s’estan estudiant diversos projectes am la Catedra Ramon Llull i altres institucions.

A partir d’aquest presentació pública la UIB vol encoratjar totes les institucions de les Illes Balears a col·laborar en aquest projecte, posant a la seva disposició tant la plataforma com els servidors que l’allotgen així com la infraestructura de digitalització i el personal tècnic que ha fet possible el projecte.

dimarts, de gener 19, 2010

Dimensions pel posicionament d'un destí turístic

No funciona igual un destí turístic emergent, que madur o en decliu. Perquè tant les característiques del territori, dels recursos, del mediambient, com la predisposició d'hospitalitat dels residents és diferent. Totes aquestes dimensions s'han de tenir en compte alhora tant de posicionar un destí turístic com d'interpretar la reputació.

A la pàgina 105 de l'article Marketing the competitive destination of the future escrit pel professor Dimitrios Buhalis podeu veure els impactes turístics en funció del cicle de vida del destí turístic. És important fixar-se amb el tipus de comunicació en funció també del cicle de vida. Mentre en un estat emergent es pren consciència, en un estat en creixement s'informa, i en un estat madur es persuadeix.

dilluns, de gener 18, 2010

Web 2.0 for the Travel Marketer and Consumer A white paper

Aquest document, Web 2.0 for the Travel Marketer and Consumer, resumeix com està repercupint en la indústria del turisme l'evolució de la tecnologia cap a la Web 2.0 i la dedicació de turistes i viatgers a explicar a través dels mitjans socials els relats de viatges i recomanacions. També obri, molt breument, una finestra al que serà la Web 3.0 i com podrà ser utilitzada per les empreses turístiques.

Posa especial atenció a la gestió de la reputació.

És un document bàsic per veure a vista d'ocell com s'aplica la web 2.0 al món turístic, i que poden fer les empreses per entrar-hi.