Pàgines

dimecres, de maig 16, 2007

Colors

Sempre m'ha fascinat el tema dels colors i el seu lligam amb les sensacions que produeixen, per exemple, vermell, passió, guerra, groc, perill, blau, equilibri...
El que mai m'hagués pensat és que una professora, en aquest cas, Mariona Grane, utilitzaria un dels meus quadres per a una presentació sobre colors! El quadre en qüestió està en aquests moments en mans de l'arquitecte Marc Chalamanch.


El quadre forma part de la sèria "Art i poesia de la gestió del coneixement".

dimarts, de maig 15, 2007

De la teoria a la pràctica en marketing online, explicat a Mallorca

Acab de rebre aquesta Gazzeta de na Neus Arqués, especialista de marketing digital i autora de la novel.la Un Hombre de Pago, que ha donat a conèixer i ha aconseguit donar-li visibilitat tenint en compte algunes de les tendències que teoritza en aquest escrit. Na Neus Arqués explicarà la seva experiència dia 17 de maig a les 10.30 hores a l'edifici Anselm Turmeda de la UIB, en el marc de la jornada Superar la por escènica digital.

Reproduesc aquí l'escrit.

Social Media: El futuro ya no es lo que era
Las nuevas tecnologías convierten los mercados en conversaciones. En ellas, los medios de comunicación continúan desempeñando un papel, pero ya no tienen el monopolio de la distribución de la información.
Los social media, en los que el propio usuario genera el contenido, son una realidad en auge. Al principio fueron la web personal, el foro, la comunidad. Hoy los medios sociales incluyen además blogs, wikis, podcasts, videos en YouTube y mini portales en MySpace. ¿Qué implicaciones plantea este nuevo escenario a los profesionales que trabajamos en Marketing y comunicación?
La caída del monopolio
En la era a. NT. (antes de la penetración masiva de las Nuevas Tecnologías) los medios de comunicación eran los únicos distribuidores de información. Con el fin de hacer frente a los gastos asociados a dicha distribución debían a) cobrar por la información y b) dirigirse a un público lo más amplio posible para reducir el coste unitario.
En la era p. NT., en cambio, el coste de distribución de la información ha desaparecido: cualquier usuario, de forma gratuita o a un coste muy bajo, puede retransmitir su propio contenido, sea cual sea: desde el video del bautizo de su hijo a una crítica literaria, pasando por valoraciones de todo tipo de productos, servicios o marcas.
En este nuevo escenario, el especialista en relaciones públicas Richard Stacy publicó en septiembre de 2006 un post del cual tomo prestado el título para esta Gazetta. En él desarrolla diez predicciones sobre el impacto de los medios sociales. Las retransmito aquí, y te recomiendo la lectura del original íntegro (en inglés).
El futuro ya no es lo que era
1. El precio de la publicidad en medios convencionales se reducirá en un 50% en los próximos 5 años.
2. En 10 años, los principales grupos periodísticos mundiales no producirán contenido.
3. El anuncio de 30 segundos sobrevivirá.
4. Las agencias de publicidad a) se especializarán o b) actuarán como productoras – agregadoras de talento.
5. La proposición única de venta (USP) morirá y será sustituida por
la narrativa de marca.
6. Los departamentos de marketing se dividirán en dos: el departamento de narrativa y el departamento de conversaciones.
7. Para determinadas categorías de producto con escasa posibilidad narrativa (por ejemplo, los detergentes), el consumidor actuará como franquiciador y el fabricante como franquiciado.
8. Surgirán, gracias a las nuevas posibilidades de segmentación, las “micromarcas” de alcance global
9. Veremos actuar a los “guardianes” (profesionales o voluntarios) de las marcas, que velarán por su reputación on-line.
10. La
identidad múltiple, propia de los entonos digitales, será diagnosticada como trastorno médico.

En un entorno de información distribuida y nanosegmentada, las empresas deben replantearse sus estrategias de comunicación. La inversión continuada en medios tradicionales ha llegado a los límites de su eficacia. En su What Sticks, Red Briggs y Grez Stuart muestran como de 300 mil millones de dólares que las empresas estadounidenses invierten anualmente en publicidad, 112 son ineficientes. En palabras del Director de Marketing de Procter & Gamble: “El actual modelo de marketing no funciona. Estamos aplicando estrategias y procesos anticuados a un nuevo universo de posibilidades”.
El primero que lo entienda, tiene mucho que ganar.
Esta conversación continua en nuestro blog y en mi mail. Volvemos a tu buzón el próximo 1 de junio.
Hasta entonces, un saludo social.
Neus

Neus Arqués es socia-directora de Manfatta, empresa de marketing especializada en nuevos formatos.

Nos gustará recibir tus comentarios en lagazetta@manfatta.com.

Reservados algunos derechos. Copyleft 2007 de La gazetta: Manfatta SL. Puedes reproducir este artículo citando el autor y la fuente, de acuerdo con estas condiciones de uso.

La gazetta se publica quincenalmente. Su distribución es gratuita.

Para suscribirte o darte de baja puedes utilizar los formularios que encontrarás en www.lagazetta.com.

divendres, de maig 11, 2007

Coneixement, informació, publicitat

On és la frontera entre el coneixement, la informació i la publicitat?
Sovint a Internet la frontera entre informació i publicitat es dilueix.
En els missatges que rebem, hi ha notícies en mitjans de comuncació, que pel titular, busquen tenir més impacte que un anunci de publicitat, i al revés un anunci de publicitat busca passar inadvertit com si es tractàs d'una informació més.
Per altra banda, com li podem donar publicitat al coneixement? Disseminant?

Si abans les fronteres eren clares, ara de cada vegada o són manco.

dimarts, de maig 08, 2007

Bases Legales / Yo Soy Viajero Barceló

Em va cridar l'atenció el concurs proposat per Viatges Barceló. Vaig veure l'anunci al Diario de Mallorca i a El País (ambdos casos en la versió en paper). Vaig anar a la web i em vaig llegir les bases.

Tot i que al principi trobava que era una bona iniciativa per engrescar la gent a fer continguts i compartir-los amb l'objectiu de viatjar de forma gratuïta, després de llegir les bases vaig arribar a la conclusió que no em sortia a compte. No encaixa en el tipus de viatge que volem fer i no ens imaginam anant pel món en un "kit Barceló" (ens ho vam imaginar tipus persona-anunci), ni tampoc estant una setmana al mateix hotel. Segurament hi haguéssim participat si haguéssim estat nosaltres qui haguéssim pogut dissenyar, però en directe i improvisant, i publicant dia per dia, l'itinerari, no en haver acabat la ruta del viatje. A més el nostre viatje ens agradaria que duràs entre 15 i 21 dies. Està clar que no encaixam en el seu públic objectiu. Quina llàstima! perquè hagués estat divertit.

També ens va desmotivar aquesta frase:
"Para poder disfrutar del premio los ganadores y sus acompañantes deberán suscribir un contrato con Barceló, en el que se especificará el material periodístico, audiovisual y fotográfico que deberán entregar a su vuelta, incluyendo el compromiso de actuar en el viaje según las instrucciones recibidas y la cesión de sus derechos de propiedad intelectual y de imagen."
No per la frase en si, sino sobretot, per no saber les regles de joc abans de començar la jugada, i sobretot per la cessió del dret d'imatge!

Tampoc em va agradar aquesta frase:
"(...) y hasta su paso al dominio público, pudiendo BARCELÓ ceder, transferir por cualquier medio y licenciar a terceros tales derechos." Ho trob molt fort.

Una cosa és que sigui un concurs i pel concurs, en l'espai del concurs o per promocionar el mateix concurs i fins i tot l'empresa, s'empri, ja que per això ho fan, però d'aquí a que Barceló tengui el dret d'explotació per si ho utilitzen altres ho trob excessiu. Però bé, són les regles del joc i si un ho sap és lliure de jugar o no. Però cal pensar,... Quina repercusió pot tenir en la imatge personal un vídeo gravat per un concurs si resulta que aquesta persona es fa famosa d'aquí posem a 10 anys per exemple? Quin valor podrien tenir aleshores aquestes imatges?

De totes maneres, encara que no hi participi, per aquestes raons, trob la iniciativa interessant. Els destins turístics (DMOs) en podríen prendre nota per a promocionar els seus destins, ajustant les regles de joc de forma un poc més flexible.







dijous, de maig 03, 2007

Reflexions sobre Risto Mejide i una pregunta per les agències de publicitat

Com que en Risto va fer una breu pinzellada sobre The Cluetrain Manifesto, però sense aprofundir, i només nomenant la primera tesi, “els mercats són conversacions”, em vaig armar de valor, el cor em va començar a bategar a mil, la sala estava plena d’estudiants de disseny, joves, però vaig decidir-me. La pregunta que vaig fer-li i estenc (en forma de “meme”) a tots els publicitaris o persones del sector de la comunicació que em puguin llegir és :

Tenint en compte dues tesis de The Cluetrain Manifesto, la que parla que la veu corporativa de les organitzacions sona arcaica (com el llenguatge de la cort francesa del segle XVIII) i que els consumidors volen conversar no només amb els caps i la gent de marketing sinó amb els treballadors simpàtics de l’organització perquè els hi poden ensenyar coses, com creus que les agències de publicitat i els departaments de marketing i publicitat haurien de plantejar el seu paper dins l’empresa en la mediació de la comunicació?

Em va dir que era una bona pregunta :-0 La seva resposta va ser un poc confusa, (però bé, ho entenc, no crec que ningú encara tengui la resposta i molt manco el coratge de posar-ho en pràctica a consciència plena). Només va dir que els creatius haurien de tornar a assistir en els consells d’administració de les empreses com feien a l’edat d’or de la publicitat (anys 70), i no només treballar en la comunicació sinó també en la creació o innovació del producte i de l’organització.

És un principi bàsic per a convèncer als directius i després poder planificar una estratègia de comunicació que impliqui a treballadors varis de l’empresa que puguin comunicar encara que no sigui el seu rol oficial dins l’empresa. Però cal definir molt bé l’estratègia, el contingut, el ritme, el que s’ha de dir, l’estil, i sobretot el que no s’ha de dir, i ha d’estar fonamentat en un sistema de gestió del coneixement de l’empresa. Els departaments de marketing i comunicació (els creatius) han de liderar l’estratègia, els continguts i vigilar els espais d’informació (revisar bibliografia de BOISSOT per saber que és un espai d’informació) o les comunitats de pràctica, marcar el ritme, l’estil, i la capacitat de resposta per conduir al diàleg, a la conversació. És una opinió personal, i estic totalment convençuda que implantar-la i implicar el personal és una batalla tràgica i molts de mals de caps. Però això només és una part de l’estratègia, només és aquella que es fa a través d’un mitjà molt especial: la comunicació a través de l’ordinador.

Sobre Risto. Ha estat intel·ligent. Ha sabut utilitzar a la perfecció el mitjà que domina, la televisió, per crear-se una imatge a través d’una estratègia de gestió de la seva pròpia marca. Va ser a 2006, ara ja som a 2007 i encara deu poder viure d’ella, però ni ell sap quan de temps pot durar. Depèn de com la continuï treballant. Ell tenia X minuts de televisió a la setmana, i en aquests minuts havia de dir dues paraules impactants que l’audiència pensava sobre l’artista i que recordassin, amb odi o passió, tota la setmana. A la conferència va treure un gràfic sobre com va pujar l’audiència setmana a setmana en funció a les paraules amb les que havia definit l’artista.

A la xarxa hi ha molta informació sobre Risto, però tota és o imatges gravades d’aparicions en canals de televisió o opinions d’altres persones. Quants minuts digué sortir exactament a la televisió, sumant-los tot? 100 minuts? Quant d’spots de 30 segons serien? 200? a “prime time”. Quantes persones l’han vist i amb quina repetició. Així ha aconseguit el record de marca que encara perdura, i ha creat la suficient polèmica perquè parlin d’ell. Reflexió: de moment, encara, qui tengui la televisió a la seva disposició per crear-se una imatge personal que l’utilitzi, és molt més ràpid. La comunicació de masses, forma part de la cultura de masses i està mediada pels mitjans de comunicació de masses. Ara, de cada vegada hi ha més atomització de mitjans, i és difícil poder estar o interrompre en una programa amb audiències tan altes. Per això es fa necessari començar a dominar altres mitjans, com les noves tecnologies, sobretot quan el contingut i el producte no són de masses sino de “nicho”, que n’hi ha molts més que de masses.

L’única font primària que he trobat de Risto va ser la que ell va dir, com a columnista al diari ADN. Ara la pregunta és, una columna és suficient per crear-se una identitat digital? Jo pens que la identitat digital no es pot dibuixar només amb el monòleg, cal diàleg, interacció amb els altres, un poc d’espontaneïtat, visibilitat, però no només del que diuen els altres de tu, sinó també de la presència construïda a través de la interacció.

Risto Mejide: de l'expectativa a...

Vaig veure que l'IDI (només hi podeu accedir amb explorer, avís) organitzava la 7 setmana del disseny. Vaig llegir els títols de les conferències. Vaig veure un títol que em va cridar l'atenció:

"Conclusions d'un publicista anunciat a la televisió" de Risto Mejide (a la wikipedia, en aquests moments posa que és l'autor de "Be Water my friend" però ell va dir que d'aquest no ho era tot i que havia treballat en altres ocasions per la marca). No identificava el personatge, perquè no hi havia cap foto, però el títol no el vaig entendre, i vaig pensar hi aniré.

Ni m'enrecordava de la conferència el dia clau, per casualitat, ho vaig veure anunciat en un diari gratuït, i casualment hi havia la foto del personatge. Tot d'una ho vaig identificar amb Operación Triunfo. Era el tipo del jurat que era el més directa amb el seu veredicte i que tenia una postura en la forma d'asseure's més políticament incorrecte. Jo era d'aquelles audiències que esperava a que acabàs ell de parlar abans de continuar el zapping.

Abans d'escriure l'apunt he fet una cerca a google a meam que sortia sobre ell: 164.000 referències moltes d'elles de blocs o de programes especialitzats en televisió. La primera un bloc dedicat a ell escrit per dos joves (ara no sé si ho fan perquè realment són fans o si és en realitat un montatge), buscant fans de Risto.

Tenia la ponència absolutament controlada. Cada frase era com la frase d'un spot de 30 segons. L'objectiu era mantenir l'atenció, el ritme.

Alguns comentaris que va dir a la conferència (no cito exactament textualment, resumesc):

  • no sé perquè m'han convidat a mi. Jo hauria convidat a Toni Segarra, Robert Mckee (storytelling) o Mark Burnett (un dels pares del Reality Shows).
  • qui volia veure "Operación Risto" (amb imatges i banda sonora d'operación triunfo) ja pot marxar"
  • la humanitat es demana "què faig jo aquí". Hi ha 4 vies per respondre: religió, filosofia, ciència i cultura popular. Les marques estan dins la cultura popular. McDonalds pagava perquè un grup de rap introduís la paraula BigMac dins una cançó. A Victoria Beckham, marca de masses, li paguen 15M$ per fer una mudança. L'objectiu de les marques és colar-se dins la cultura popular.
  • Google s'ha transformat en el pulsímetro per mirar on estàs col.locat en la cultura popular. Per odre de referències: Coke, Madonna, Jesus, Dios, Internet.
  • Per estar a la cultura popular t'han d'imitar
  • Les marques en la publicitat tradicional interrompien, després estaven (product placement) i ara han de ser part del contingut (branded entertaiment).
  • Abans es valorava la freqüència pel nombre d'impactes, ara es valora l'eficàcia a través de quantes vegade es vol compartir aquell producte o missatge. Això també és un gran canvi en el plantejament creatiu. "Amo a Laura" és la campanya més exitosa en temes de rendabilitat pel baix preu de producció.
  • Va anomenar The Cluetrain Manifesto. I va recomanar que ens ho llegissim.
  • Va fer servir Operación Triunfo per crearse una marca d'ell mateix, seguint les regles del joc que havia aplicat als productes que havia publicitat. Sobre la seva estratègia a Operación Triunfo: violència verbal, insight, sinceritat, valor i compromís. Les interpretacions falses que s'han fet: jugava un paper i conspiració.
  • En publicitat cada vegada es donarà més la co-creació. Exemple Whynot.net. Grup de Bilma Bosé (no trob l'enllaç). En el projecte milmilks una agència de publicitat convida a artistes a que vagin a crear a l'agència, per estar en contacte en noves disciplines i inspirar-se.
  • Les campanyes polítiques són gestionar la por d'un tio.

Fins aquí la conferència.
Un altre dia les meves reflexions sobre ell com a marca. Sobretot vull indagar en la seva identitat digital. De moment encara no sé si ell es preocupa de gestionar-la o no.

dimecres, de maig 02, 2007

Coneixent gent especialitzats en marketing turístic

El Beers and Blogs de Palma a l'Hotel Horizonte (n'Andreu en fa un bon resum de l'assistència i el debat) podríem dir que es va especialitzar sobretot en el sector turístic, pel tipus de bloggers que van venir i també pel context en que es va celebrar, després d'una jornada de tecnologies aplicades al sector turístic (en Carlos en va fer un seguiment en directe a través de Twitter).

Em va sorprendre conèixer gent de la zona del Llevant de la Península. Professionals dedicats al món del turisme i que utilitzen les noves tecnologies per aquest fet. Fins ara, potser, la gent que havia conegut en encontres similars eren o més generalistes o especialitzats més en temes polítics i de l'administració digital.

Una de les coses de conèixer gent és després visitar els seus blocs i revisar el lector de feeds incorporant les noves fonts conegudes:

  • com.es de Ferran Arricivita. [veig que també se'n va fer ressò de l'anunci d'AVIBA]
  • Marketing turístico d'Isaac Vidal. No té desperdici, com per exemple, l'apunt que parla sobre quins ingredients ha de tenir un bloc corporatiu per tenir èxit, citant a Claudio Bravo i exemplificant la iniciativa de Costa Blanca Magic.
  • El menorquí Jaume Pons, d'ITH, l'organitzador de la jornada. Qui em va explicar que una de les seves aficions és pintar amb petroli ("xapapote"). D'en Jaume m'interessa veure com combina el seu jo blogger, amb el seu jo professional institucional d'ITH i el seu jo artista. Pens que pot tenir el mateix dilema d'identitat que pugui tenir jo, o potser no.
  • Blog del sector turismo de Javier García. Hi ha alguns resums d'algunes jornades que ha anat, relacionades amb el turisme que no estan gens malament.
  • PopMK y Costa Blanca, d'en Ferran i na Núria. Cal seguir aquests dos per veure com posen en pràctica les teories.
  • Quetzal de Pedro Fiol. Està duent a terme el projecte CómeteMallorca, un sistema de recomanacions de bars i restaurants.
  • Josep Pocalles. Emprenedor. Interessant analitzar els projectes que ha posat en marxa.

[No sé si em deixo algú, en tot cas agrairia un comentari]