Pàgines

dimecres, octubre 15, 2014

Gate to the Future a Artà

Divendres dia 3 d'Octubre vaig tenir el plaer de participar a la jornada Gate to the Future a Artà (Mallorca), sobre turisme, marketing online i empreneduria.

Allà hi vaig presentar les conclusions de la investigació sobre la formació de la imatge del destí turístic en el context del turisme 2.0., com a cas d'exemple sobre la fragmentació i desmonopolització de la comunicació, en un format més amé que de costum (esper).

Va venir gent del territori nacional de multinacionals i empreses de creació d'events experts en negocis digitals i estratègies digitals de comunicació i marketing, també de "content branded". Hi ha totes les sessions publicades a Youtube.

Vos deix amb la meva presentació i el meu vídeo. Va ser la primera vegada que presentava des d'un escenari d'un teatre. Estava totalment buit. Ni una taula, ni un cadafal, ni una cadira. Només negre amb els llums d'atmósfera. No veia les cares de la gent. Només vaig poder saber la seva impressió quan algunes persones em van comentar posteriorment el que els hi havia parescut. Va ser una experiència diferent.

En aquest cas vaig tenir l'oportunitat de parlar amb la gent que va venir de fora a Mallorca a Artà. Molts es van reservar l'agenda per l'any que ve. Un 3 d'octubre assolellat és un moment ideal per gaudir de les platges més netes, menys massificades, i a una temperatura més agradable, després d'un dia de feina intens. Una nit serena amb reminiscències d'estiu encara és un moment agradable per sopar en un corral d'una casa senyorial en bona companyia. Un matí clar amb un dia prometedor és la millor manera de despertar-se sobretot si un està allotjat en un entorn rural amb vistes obertes. Aquesta és la sensació que em van donar els altres ponents a partir dels seus comentaris i de les imatges que anaven compartint al grup de Whatsapp.


divendres, setembre 26, 2014

Presentación ponencia en Elx: FUENTES DE INFORMACIÓN E IMAGEN DEL DESTINO: ANÁLISIS DE LA VALORACIóN ATENDIENDO AL SEGMENTO

La semana pasada presenté en el marco del Congreso de AEMARK 2014 (XXVI Congreso de Marketing) la ponencia titulada "FUENTES DE INFORMACIóN E IMAGEN DEL DESTINO: ANÁLISIS DE LA VALORACIÓN ATENDIENDO AL SEGMENTO". 

Os dejo las conclusiones y a continuación os explico mis impresiones sobre Elx (Elche):

"En general, la mayoría de fuentes de información y plataformas Web no presentan diferencias significativas en cuanto a la utilidad que representan para los segmentos analizados. De forma global, las fuentes orgánicas y autónomas adquieren una mejor valoración que las inducidas. Aunque si se desea llegar a potenciales visitantes que nunca han estado en Mallorca y que tampoco conocen a residentes y viven en el extranjero, se deben seleccionar los mejores y más rentables canales de comunicación. Por este motivo, hay que tener en cuenta una serie de pequeñas diferencias a la hora de planificar las acciones de comunicación de un destino turístico. Se observan algunas fuentes de información y plataformas Web más idóneas según los segmentos de población en tipos de comunicación tradicionales y emergentes. El grueso de diferencias más relevantes se da en las fuentes de información autónoma, que son mejor valoradas por los residentes fuera de España.
Atendiendo a la ubicación geográfica, cuando se trata de impactar a residentes fuera de España para darles a conocer Mallorca, hay que tener en cuenta, además de las fuentes mejor puntuadas en general, los medios especializados en turismo y los rodajes de cine y televisión como soportes de gran impacto para dar visibilidad a la isla. El resto de fuentes de información autónoma también son mejor valoradas por parte de los residentes extranjeros. Por tanto, cuando se plantea el dar a conocer el destino en mercados emergentes, resulta de gran interés analizar las fuentes autónomas de más impacto entre la población de un país concreto para intentar difundir el destino en dicho país. Por otro lado, el hecho de conocer a residentes hace que se valore mejor la fuente orgánica de amigos y conocidos. En este sentido, resulta interesante implicar a los propios residentes en las campañas de comunicación del destino.

En cuanto a las plataformas Web, la mayor parte de las que recibe unas medias significativas diferentes se concentra en las que el contenido es generado por los propios usuarios. Es en este grupo donde existe más variabilidad en las puntuaciones. Cabe destacar que cuanto más se conoce el destino, mejor se valoran los mapas tipo Google; esto puede deberse a que se tiene acceso a un mejor conocimiento del territorio. Por otro lado, es importante señalar que está incrementando el auge de una nueva modalidad turística que sigue las pautas de los modelos de negocio de consumidor a consumidor (C2C). En el caso del turismo, se trata de ofrecer servicios turísticos de viajero a viajero, o de residente a viajero, como intercambio de casas para pasar las vacaciones, el alquiler de habitaciones o casas particulares para turismo o foros. El tipo de plataformas que permiten esta modalidad de turismo se valora más positivamente por parte de los residentes fuera de España.

Se ha constatado que conocer a residentes ofrece un conocimiento del destino también mayor, lo cual proporciona una utilidad superior a los buscadores, al conocerse de antemano lo que se está buscando. En cambio, no conocer a residentes proporciona más valor, tanto a la información oficial publicada en la Web de las OMD cómo a la información de tipo informal sobre turismo publicada por los UGC, en concreto por los propios residentes. Destacan las Web de alquiler propio y la de viajeros hospitalarios que acogen a turistas en sus casas.

No haber visitado Mallorca con anterioridad sólo presenta ligeras diferencias en las Web de viajeros hospitalarios, foros y Web de alojamientos turísticos, que son mejor valoradas por los no visitantes. En este sentido, se recomienda a las OMD seguir publicando información turística y útil en sus Web e implicar a residentes y viajeros en las campañas de comunicación para llegar de una forma más orgánica a futuros viajeros potenciales.

Este estudio tiene la limitación que sólo se consideran a usuarios de Internet para realizar la encuesta, sin embargo hay que tomar en consideración que en según datos de la Encuesta de Gasto Turístico (EGATUR, 2013) del Instituto de Estudios Turísticos, el 63,3% de los turistas que visitaron las Islas Baleares en 2011 utilizan Internet en la preparación de sus viajes.

Como futuras investigaciones, se propone tomar en consideración el uso de los dispositivos móviles a la hora de consultar información turística y en concreto de las Apps y su tipología. Por ejemplo, en este estudio no se han tenido en cuenta aplicaciones tipo Forsquare o Pinterest que en el último año se han puesto tan de moda entre los usuarios de “smartphones”. Otra línea de investigación que se recomienda desarrollar es examinar si la proyección de la imagen deseada de un territorio explicada en el plan de marketing de la OMD se ajusta a la imagen proyectada en la Web de la OMD. Además, también se propone analizar si la imagen proyectada por la OMD se ajusta a la imagen compartida por los UGC."

A continuación os dejo la presentación:

Como en todos los congresos la parte enriquecedora es conocer a los otros congresistas. En esta ocasión la gente venía de España y latinoamérica, todos ellos eran profesores de márketing, y algunos de ellos especializados en márketing turístico. Algunos con los que hablé tenían interiorizado lo que supone Internet en el cambio de paradigma de comunicación y comercialización y en consecuencia en los contenidos a explicar a sus alumnos en sus asignaturas.

En esta ocasión para romper el hielo mi trabajo de estudio de los congresistas era de dónde venían y con qué medio de transporte habían llegado hasta Elx. La conclusión fue que España está muy mal comunicada en transporte público, que cualquier trayecto que no tenga como destino o punto intermedio Madrid se convierte en un viaje largo y tedioso para ir en transporte público. De hecho me sentí una afortunado porque hay vuelo directo PMI - Alicante (Elx) y a buen precio.

El programa turístico del congreso fueron las tapas por la ciudad y la visita a un huerto de Palmeras que es patrimonio de la Unesco: El Palmeral. Sólo para descubrir la cultura de la palmera vale la pena la visita a esta ciudad y a éste oasis en medio de la urbe.




diumenge, setembre 14, 2014

Presentació a Praga: Assessing the influence of social media on tourists´ motivations and image formation of a destination

La setmana passada vaig estar a Praga presentant el "paper" "Assessing the influence of social media on tourists´ motivations and image formation of a destination" (programa) en el Congrés "17th QMOD conference on Quality and Service Sciences ICQSS 2014, September 3-5".

El congrés es feia a la Universitat d'Econòmiques. Un edifici que gairebé passa desapercebut quan camines per davant, perquè la façana és com qualsevol altre façana de la ciutat, antiga i senyorial, camuflada per un parc, però que quan hi entres descobreixen una modernitat inesperada. Aquí algunes imatges.

El que presentava eren els resultats d'una ampliació de la meva tesi doctoral, "Gestión de la Imagen del destino en el contexto del turismo 2.0. Recomendaciones estratégicas para las Organizaciones de Marketing de Destino (OMD)". 

En aquest cas, els resultats demostren que les motivacions que algú té per viatjar a un lloc condiciona la imatge que pugui percebre d'aquell lloc. Això significa, que quan es promociona un destí turístic ha d'apelar a les diferents motivacions dels diferents públics objectius". En tot cas, si vos interessa el tema també podeu consultar la tesi doctoral

L'interessant d'aquests congressos no és només el que hi presentes sino el que escoltes. A més de les diferents sessions sobre turisme i TIC i alguna de Big Data, hi havia bastantes sessions sobre gestió de qualitat en salut i sistemes de mobilitat. Al cap i a la fi la qualitat és transversal a tots els sectors. La gran novetat era que parlaven de l'"economia de l'experiència", fent referència en com el servei percebut afecta al sistema econòmic. Un dels exemples que van posar un dels ponents de les sessions plenàries va ser el cas de Samsung. Des que Samsung havia implantat un sistema de cultura corporativa les seves ventes havien crescut exponencialment. 

A part d'aprendre dels ponents de les sessions que un pot assistir, ja que hi havia al mateix temps 4 sessions paral.leles, és interessant parlar amb la gent. Saber d'on ve, cap on va, a què es dedica i com a cas d'estudi que m'interessa a mi, quina percepció tenen de Mallorca.

Gairebé tothom amb qui vaig parlar sabia on era Mallorca. Alguns d'ells hi coneixien algú (un de Dinamarca i un Mexicà), encara que cap d'ells hi havia estat i tenia pendent anar-hi. Només una persona de Malasya no sabia on era. Cap d'ells tenia previst anar-hi en breu, tot i que algun d'ells els hi agradaria.

En canvi, la gent amb qui vaig parlar sabia on era Barcelona, gairebé tots amb els que hi vaig parlar hi havien estat. Algun hi havia estudiat un master. Una persona de Nova Zelanda hi anava de visita al cap de dos dies, a una ruta per Espanya que passava també per Sevilla (només per visitar l'Alhambra) i Málaga, de camí a Portugal on enllaçava amb un altre congrés. Em va demanar si li podia assenyalar punts d'interés turístic damunt Google Maps al seu flamant nou Samsung Galaxy que acabava d'estrenar. Li vaig demanar que li interessava i em va contestar: "old stones". Una al.lota d'Itàlia estava interessada en anar a Barcelona només per comprar roba de Desigual. Deia que sempre que hi podia hi anava per carregar de roba, i al grup amb qui parlaven més gent va admetre que també ho feia. Explicaven que algunes amigues seves també ho feien.

Vaig trobar Praga una ciutat fàcil, i global. Però com amb totes les ciutats turístiques, el centre, que és una senya d'identitat i d'atracció turística, a més d'estar poblat de turistes, està envaït de marques globals. Els aparadors d'aquestes marques globals roben identitat a les ciutats substituïnt-la per les seves identitats corporatives que es reprodueixen o clonen de forma idèntica als centres de la resta de ciutats turístiques del món. Hi havia algun moment que no sabies molt bé a quin cantó de quina vella ciutat estaves. Per escapar d'aquesta sensació la millor manera és agafar el transport públic i arribar a l'altra punta de la ciutat, fugir del centre, arribar a la perifèria, i pel camí veure com canvia la percepció d'estar en un entorn global homogeni en un ambient local amb personalitat pròpia. 

De totes maneres, Praga és una ciutat per tonar-hi, per perdre's pels carrerons darrera els portals de les grans marques, i descobrir racons com Charles University, en concret l'edifici Carolina, on hi ha l'Aula Magna de la universitat més antiga d'Europa. També és una ciutat on anar a descobrir les diferents barriades, i perdre's entre la gent local. I si hi ha temps, per arribar més enllà de la perifèria i descobrir quin tipus de natura l'envolta.


Praga. 


diumenge, agost 17, 2014

Evolució del model de la promoció turística de les Illes Balears

Dijous es van publicar al BOIB dues informacions interessants que fan reflexionar de com està evolucionant la promoció del turisme a les Illes Balears:



La reflexió que es despren de llegir aquestes dues informacions és:


  • Núm. 14471:
    • Voluntad de col.laboració público-privada per dur a terme la promoció de les marques de les Illes.
    • Ànim de diversificar i fragmentar la promoció d'esdeveniments capaços d'atreure a públic cap a les Illes.
    • No acab d'entendre per què s'hi exclouen els workshops o les exposicions, si poden ser igualment un reclam cultural alienat amb la categoria de producte cultural que proposa el PITIB.
    • Tampoc no acab d'entendre per què només es valoren els acords amb operadors turístics, que em sembla bé, però no es valoren els acords amb altres tipus d'entitats de fora de les Illes Balears, que podrien ser co-organitzadores o una forma d'atreure a una llarga coa de segments. Per exemple: universitats, associacions de qualsevol índole, federacions,...
    • Crida l'atenció, de forma positiva, els barems de puntuació per tot el que és la comunicació i la comercialitzación a través d'Internet. Tot i que potser seria interessant analitzar també l'estratègia en les diferents plataformes i la global, no només indicar si les utilitzaran o no.
    • En total sembla que hi ha disponible per subvencionar en espècie 300.000 €.
    • Ja tenc ganes de veuere quins esdeveniments se subvencionaran per saber quina serà l'agenda cultural-turística de l'any 2015. [Vaig descobrir la fantàstica web www.40putes.com, gràcies a que li havien concedit una subvenció i ho havia vist a un boib]


  • Núm. 14473:
    • Els projectes subvencionables sembla ser que són els vinculats en la creació o millora de rutes o itineraris, i els relacionats amb el posicionament i la millora de les marques i la imatge. Sempre vinculats a les categories turístiques definides en el PITIB
    • En cas d'indicar un import sol·licitat superior a 10.000 euros, el projecte quedarà exclòs.
    • En total sembla que hi ha disponible per subvencionar en espècie 300.000 €.

diumenge, agost 10, 2014

Quin valor afegit tendran els hotels si el turisme p2p guanya terreny?

Aquests dies m'he endinçat en algunes plataformes de turisme p2p. Totes elles destaquen el contacte amb els locals per atreure gent. També ofereixen poder rendibilitzar l'espai, o que les vacances puguin sortir més econòmiques si intercanvies nits o la casa.

La veritat és que crear-se una confiança dins aquest sistema de reserves d'allojaments particular o de menjar a casa, és una feinada. I a més, com més confiança vols crear, perquè surti bé la reserva, més informació sobre tu i la teva vida has de compartir.

Això que en un principi pot parèixer fàcil i assequible potser a la llarga és excessiva feina i complex. Has de crear xarxa, t'han de puntuar, has de puntuar, t'han de deixar comentaris, has de comentar. A més, no tothom està disposat a deixar part de la  informació de la seva vida en diferents plataformes.

Davant aquest fenòmen crec que els hotels tenen un clar element diferencial, de valor afegit i competitiu: l'ANONIMAT i la inmediatesa si no està tot ocupat. És a dir, poder fer una reserva, relativament ànonima, només amb un Document d'Identitat i 4 dades personals, però sense entrar en els detalls de qui ets, d'on vens, on t'agradaria anar, si tens la teva casa ordenada, desordenada, animalets de companyia, família, bicicleta, les plantes mig vives o mig mortes i un llarg etcètera etcètera etcètera.

La següent pregunta és, com poden competir els hotels amb els preus dels particulars. Bé, aquesta competència ja va sortir fa dècades, quan van néixer els apartaments turístics. La diferència substancial entre els apartaments turístics i els hotels, és que s'abaratia els preus perquè no oferien serveis de neteja i menjar durant l'estada, o mínims. I després van aparèixer els híbrids aparthotels.

No sé, potser ara diré una barbaritat. Però, podríen els hotels entrar en l'economia p2p mantenint l'anonimat? Com? Baixant preus, com? Exemples:

  • Poder seleccionar quan el client vol que li fassin el llit i l'habitació neta. Potser no cal fer-ho a diari.
  • Oferint intercanvi de feines. Per exemple: arreglar una tuberia, crear continguts per la pàgina web corporativa, fer de barman una nit, realitzar un anàlisis financer,... (Bé, segur que tot això entraria en la il.legalitat, o alegalitat,..., però bé la innovació mai ha estat regulada, es regula posteriorment, tot es pot analitzar i veure si convé o no).
Si algú té ganes d'invertar-se una plataforma SAS per oferir als hotels per crear un hibrid entre outsourcing de feinetes i descomptes en habitacions, m'apunt. Seria alguna cosa així però integrat dins la central de reserves de l'hotel. Com ho veis?


dissabte, agost 09, 2014

De la innovación social al crowdsourcing

Estos días de verano tengo la suerte de trabajar en el análisis de plataformas de economía colaborativo y cual es su uso en Baleares. He visitado más de 100 y leído alguna bibliografía. El documento aún está en pañales y van apareciendo más preguntas que respuestas.

En primer lugar, intento entender la evolución del concepto y así como voy descubriendo y analizando plataformas que van desde compartir habitaciones, pisos, coches, intercambiar casas, hasta prestar dinero a desconocidos, me vienen a la cabeza multitud de conceptos, que quizás hayan hecho possible que, hoy en día, confiemos en los desconocidos. Mañana lunes, seguiré investigando, por el momento dejo anotados una cadena de conceptos:


De la aplicación de todos estos conceptos en el modelo de producción capitalista me llaman la atención varios fenómenos:

  • La capacidad de montar empresas cuya producción o servicios los producen las multitudes, ellas sólo organizan y se preocupan de generar la confianza suficiente. No tienen ni plantas de producción ni posesiones. Se basa en tecnología y en la capacidad de formar una comunidad que produzca (contenidos, o servicios, o conocimiento,...).
  • El reto de poner en marcha fácilmente plataformas bajo estos conceptos pero con la dificultad de hacer crecer esta comunidad, lo cual las llevaría al fracaso.
  • La posibilidad de cambiar el sistema financiero. Sobretodo, en este sentido, me ha llamado la atención el concepto de Crowdlending, es decir, la capacidad de los particulares de prestar dinero de forma directa a las empresas que les interesa, en lugar de invertir en fondos de inversión de un banco, por ejemplo. 
  • La oportunidad de las empresas existentes (y los gobiernos) de meter el Crowdsourcing en sus estrategias empresariales o políticas. ¿Sólo los más innovadores, arriesgados y apasionados por su trabajo serán capaces de beneficiarse de esta evolución?
  • Muchas de estas prácticas no están reguladas, y los políticos en vez de apostar por regularlas y contribuir al desarrollo de la economía local se apresuran a legislar en contra, seguramente porque atentan contra el "establishment". Las cuotas de mercado se fragmentan, haciendo gala de la "Long Tail", y cada día se hace más difícil controlar una economía descentralizada. 
Será intersante ver cómo evoluciona esto a nivel económico:
  • Mercados P2P
  • Regulación
  • Fiscalización
  • Calidad
  • Sostenibilidad
  • PIB
  • ...
Para Baleares es importante, porque el mercado turístico es uno de los que ha calado más hondo en la economía P2P.

divendres, agost 08, 2014

La Smart City amb humor negre

Tomeu Crespí i Joaquín Inarejos venen samarretes i amb la comanda regalen un llibre imprès sobre Smart Cities. Deu ser sobre les anècdotes de Palma com a Smart City. En algun moment del llibre parla de Bicing Palma. En to d'humor narren la lleugera línia que hi ha entre una Smart City i una Stupid City.
El llibre es pot llegir també en digital, només deixant les dades de contacte i sense cap cost.

Jo l'he llegit amb un SmartPhone, entre temps morts. Hi ha troços enginyosos, com per exemple com explicar que és una Smart City a un fontaner, un abogat o un fuster. M'ha entretingut una estona mentre esperava per altres coses i al manco no estava "enxufada" a les xarxes socials.

Crec que més enllà d'una Smart City, ens hauríem de plantejar construir una Smart Island a partir de Smart Citizens. Tot i que la cosa es complica, perquè amb això ja implica posar d'acord a més persones.

En resum, està bé per passar una bona estona i imaginar-se el llarg recorregut que queda per posar d'acord als "Smart Poders" perquè fassin viable una Smart Regió, per fins funcionals i útils.