Serà la web 3.0. la web semàntica?

Fa uns dies que sent a parlar de la web 3.0. Des de can Carlos m'ha remès a ca La Vanguardia. He llegit un parells d'articles i comentaris però no ho veig clar.

La primera vegada que vaig sentir xerrar de la web semàntica va ser l'any 2001 perquè en.red.ando va organitzar una jornada sobre el tema, liderat per en Luis Ángel Fernández Hermana, que vam retransmetre per videoconferència a les Balears a través de l'IBIT.

Aleshores l'IBIT va fer difusió sobre el tema "web semàntica" com una tasca més de la institució en la difusió de la innovació i el coneixement. Per això em vaig haver de documentar molt sobre el tema. Esteve Lladó em va anar guiant i suggerint textos per anar llegint. Ell va escriure aquest artícle: Què és la web semàntica? encara ara vigent, i aquest altre: Què han de fer les empreses per a incorporar-se a la web semàntica.

Des de llavors l'IBIT ha participat en varis projectes relacionats amb la web semàntica, els llenguatges de marcat, ontologies i queryes, a través de projectes com roda, anota, amedida, swap o lip, entre d'altres.

Jo no som informàtica per tant tot i que he pogut arribar a entendre els pilars de la web semàntica o les diferents etapes per arribar-hi, no sé la dificultat tècnica que pot comportar. Pens que ja hi ha molta tasca feta i que la web semàntica, o alguns dels seus components, ja s'està utilitzant en sectors concrets, com el de la sanitat o l'administració pública, per solventar problemes d'interoperabilitat i poder llançar consultes a diferents bases de dades tot i que estiguin construïdes de diferents maneres. També hi ha empreses que es dediquen a aplicar tecnologia de la web semàntica en els seus desenvolupaments, com fa ISOCO. Però d'aquí a que es pugui popularitzar l'ús d'aquestes eines tal i com s'ha popularitzat la web 2.0. ho veig lluny.

• El principal benefici de la web semàntica és dotar de significat els continguts. Això implica:

1. Utilitzar uns llenguatges de marcat per realitzar anotacions sobre els continguts. És un tema tècnic.


2. Posar-se d'acord amb el significat d'allò que s'anota. És un tema social. Un mateix concepte no té perquè significar el mateix per tothom, o no té perquè tothom entedre-ho de la mateixa manera.


3. La tasca d'anotar els continguts.

• Qui ha d'anotar els continguts, amb quines eines i en base a quines ontologies?

1. Els hauria d'anotar l'autor o un intermediari?


2. Qui defineix les ontologies, qui les revisa, qui les manté?


3. S'han d'anotar de forma manual o automàtica?


4. Es popularitzaran eines com ontoweb o protegé?

El que em fa mantenir l'esperança que algun dia arribarà la web semàntica com una eina per millorar les cerques estalviant-nos temps és que ja hem assolit dues etapes bàsiques, encara que no sigui amb la tecnologia recomanada pel consorci W3C:

• La distribució de continguts, el que coneixem com a sindicació.
• Les etiquetes. El fet que els usuaris comencem a anotar, a través d'etiquetes (folksonomia) els continguts que escrivim. Demostra que els usuaris estam disposats a anotar la informació. Això és bàsic perquè després pugui ser recuperada de forma molt més eficient.

Pens que la "Kill application" de la Web 3.0 si aquesta vol aproximar-se a la Web Semàntica, serà aquella que apropi als usuaris eines d'anotació basades en ontologies d'un camp de coneixement concret, i basades en la confiança que permeti anotar la informació de forma que pugui ser més fàcilment sindicable i recuperable per temàtiques concretes. D'aquesta manera també es millorarà en el posicionament (marketing) dels serveis i dels continguts en temes concrets. Aleshores, per exemple, quan volguem comprar un viatge ja no anirem a una web de viatges sino a un agregador de components de viatges que escrutant en moltes webs ens serveixi la informació que més s'ajusti als nostres criteris de cerca. Per començar s'ha de començar anotant si un contingut és una informació, una oferta, una opinió, una crítica, un llibre o un servei. Perquè si cercam sobre viatges ens apareixi el que ens interessa: revistes de viatges, opinions d'usuaris, o el paquet (suma de components, que no tenen perquè ser del matix proveidor) amb l'oferta del viatge. Pens que per arribar a l'eslabó superior, el de la confiança, haurà d'entrar en joc el rol dels usuaris que realitzen anotacions. Així no només l'autor hauria d'anotar, sinó també altres tipus d'usuaris, com els dels intermediaris o els clients o lectors, depenent del cas.

En definitiva. Sembla un món complex. Però si és llegeix Berners-Lee, a Weaving the Web, al cap i a la fi, pens que és així com ell havia imaginat la web. Per sort ja hi ha molta gent construint la web.

La persona de l'any ets TU

I tu, i tu, i tu, i tu,...
Això publica Time's.

Se'ns dubte de cada dia ens apropam més al "Global Brain". Però ara ja no només ho diuen els investigadors, ja també és notícia! I el més important, tots n'estam prenent consciència.

Copy & Paste de palla

Alguna vengada tenc conversacions, no sé si dir-ne interessants o subrealistes.
Avui em deien:
"Jo, si volen palla per aquesta justificació, els hi faré "copypaste" de palla".

És que de vegades tenim tant per llegir i per fer, que a un li dóna la sensació de "deja vu". I que tot es va repetint i al cap i a la fi és dificil destriar el gra de la palla; però sembla que la palla sigui necessària per fer embalum, encara. Igual que quan els mestres volien tones de treball perquè semblàs que l'alumne havia treballat.

I això que l'economia de l'atenció no està per històries. Tot i que l'espai sembla que sigui ilimitat, per ficar i ficar informació, més palla que gra, (n'hi ha que en diuen desinformació), és necessari que algú ens senyali el que és important o que la gent deixi de pensar que la quantitat de paraules és més important que la brevetat on s'explica la petita innovació que cada un pot aportar al conjunt.

Taller Web 2.0. Sobre com estaria bé que fossin les administracions digitals

Na Mentxu va marcar precedents a Vitòria. Participants catalans a Vitòria van aconseguir que se celebràs a Catalunya. I ara s'està escrivint el decàleg del Taller Web de Catalunya, complementari al de Vitòria. Vaig estar contenta de retrobar-me amb Eva, Carlos, Francisco, Roc, de conèixer els organitzadors, Natàlia, Ricard i de blocaires en ocasions llegits que encara no coneixia personalment com Alberto.

Bloc del taller d'Internet d'Humanitats UIB

Interessant taller on s'explica, a través d'un bloc, la utilitat dels blocs des del punt de vista de les humanitats.
Conduit per Carlos Seda.

Tresserras de professor a conseller de la Generalitat de Catalunya

Vaig tenir Joan Manuel Tresserras de professor d'història de la comunicació quan estudiava primer de publicitat i relacions públiques a la UAB (no sé si després de 14 anys hauran canviat el pla d'estudis).

Record que l'assignatura la donava dos dies la setmana de 7.30 a 9 de la nit. I tothom escoltava embadalit les explicacions que ens oferia a través de la veu suau i embriagadora que tenia. Era una assignatura on el temps passava volant, i de les poques on el temps s'esvaia sense ansietat de sortir a correcuita.

Esper que Tresserras sigui tan bon conseller (de cultura i comunicació) com va ser professor.

He trobat aquesta conversació entre Tresserras i Manuel Castells on parlen de mitjans de comunicació i identitat.

L'obra de Warhol arriba a Mallorca

Una exposició per no perdre's, la d'Andy Warhol en Es Baluard, amb 142 peces, incloses les de les sopes Campbell i la de na Marylin Monroe.

Si Warhol va ser el gran artista de l'època del mass media i la cultura de masses, qui serà el gran o la gran artista plàstic de la cultura digital? Seran els que experimenten amb el Net Art? Si és així segurament no hi haurà un gran artista, sino molts!

SECOND LIFE, ENTORNO VIRTUAL, APRENDIZAJE REAL

Acab de llegir en el congrés de la Cibersocietat una ponència sobre Second Life. Hi ha dues coses que m'han atret:

1. La quantitat d'empreses que ja s'estan fent una seu virtual a SL
2. La reutilització de l'entorn com un sistema d'aprenentatge virtual

Pel punt 1 el que començ a veure és que un milió d'habitants són pocs. Necessitaran més habitants per poder vendre els seus productes, no?

En el III Congrés online de l'Observatori per la Cibersocietat han publicat el meu primer article sobre el tema que duc investigant des de 2003.

Transferencia de conocimiento como activo de comunicación para mejorar la identidad y la reputación individual y corporativa

Resum:

En un sistema de gestión del conocimiento, parte de este conocimiento puede convertirse en un activo de comunicación e incorporarse en los mensajes que la organización emite a sus diferentes públicos para llamar su atención, despertar su interés y conducir a la acción. De esta forma la transmisión de conocimiento hacia fuera de las organizaciones también puede mejorar la imagen y la reputación corporativa de las organizaciones. Para que esto se produzca se tiene que haber implantado una fuerte cultura corporativa porque son todos los trabajadores, no sólo los responsables del departamento de comunicación, los que se pueden convertir en emisores de los mensajes. Esto también afecta al planteamiento del trabajo de los departamentos de comunicación y relaciones públicas los cuales ya no sólo actúan en el mundo offline sino que también tiene que empezar a actuar en el ciberespacio y en las redes de relaciones. Este artículo forma parte de las conclusiones de la investigación que realicé durante el Seminario sobre Gestión del Conocimiento del Doctorado Internacional Multidisciplinario Sociedad de la Información y el Conocimiento de la Universitat Oberta de Catalunya.

Cròniques d'una Segona Vida

Impressionant tot el que s'arriba a contar del Second Life, aquí en castellà. Fins i tot la gent va a concerts de U2 i es publiquen vídeos a YouTube.

Vicent Partal a Mallorca

Demà dilluns a les 19.00 hores en Vicent Partal donarà una conferència al centre cultural de Sa Nostra en el cicle de conferències sobre "comunicació digital, cap a una societat més lliure amb més cirteri?"

Partal, va ser un dels pioners d'Internet a Catalunya. Donada la seva trajectòria i després d'have-lo escoltat alguna vegada, em dóna la sensació que té una visió molt serena dels inicis d'Internet i la seva evolució.

Entre Google i Second Life - entre la raó i l'emoció

No sé si és bo o dolent, però entre Google i Second Life estan monitoritzant el pensament racional i el pensament emocional de les persones i així com es relaciona entre elles i entre ells.

El següent gran salt serà quan les dues companyies es fusionin per compartir informació dels usuaris, i llavors, serà quan realment tendran tota la infrastructura necessària per montar qualsevol campanya de publicitat sigui basada en la raó, en l'emoció o un mixt, perquè tendran totes les bases necessaries per no fallar ni en el públic objectiu ni en el missatge perfecte que necessiten sentir per conduir-los a l'acció.

Si a més, a través de Blogger i Youtube (Google) s'analitza la blocosa i el ciberespai, la publicitat ja té la part cultural coberta, per acabar d'encertar l'èxit de l'acció de màrketing, en l'acceptació grupal de les seves propostes.

S'està creant un monstre virtual de dos hemisferis on s'enllaça la raó i l'emoció de la societat de forma brutal, en forma de conceptes i en forma d'imatges. Ni la lògica ni els desitjos ja no són ni secrets ni personals, són col.lectius i compartits. I això és una eina, o una arma, que la publicitat mai s'hagués pensat que podria tenir al seu abast.

Només cal llegir un poc de bibliografia tenint en ment el funcionament de Google i de Second Life per adonar-nos que la publicitat té oberta a la seva disposició la parts que fins ara havien estat les més ocultes de les persones: les raons, les emocions i els desitjos, materialitzats en forma de cadenes de cerques, apunts i avatars. Fent un ús eficient d'aquesta informació les campanyes ben montades podran aconseguir objectius inimaginables. I qui es farà d'or és qui està montant les infrastructures del cervell global.

Algunes lectures per ser llegides pensant en el paper de Google y Second Life en el ciberespai:

• Hacia una perspectiva nética del los sistemas de mensajería instantánea. Sobretot la introducció i les conclusions.
• CUSTOMER-MADE: time to tap into THE GLOBAL BRAIN!
• The perfection of nothing

En fi, per resumir. La xarxa s'està convertint en un Gran Hermano mental i visceral perquè molts pocs actors estan donant unes infrastructures tan brutals de relació, treball en xarxa i expansió dels desitjos, que tenen tanta informació de noltros, que utilitzada de forma òptima per la publicitat, crec que mos poden arribar a manipular de veres, fins i tot als més excèptics amb això dels missatges publicitaris. Saben molt millor que noltros els nostres desitjos més profunds. O millor dit, els poden saber creuant quatre rastres que anam deixant.

Gestió de la reputació

Article introductori a les bases
Reputation Management
Keep an eye on the horizon for reputation management to become a method for evaluating knowledge workers

Fora de la xarxa

Aquesta és una de les raons per passar més temps fora de la xarxa.
;-) 

Edward De Bono ve a Mallorca

Aquest si que és important anar-lo a escoltar, i si no es pot, llegir els seus llibres, al manco un: El Pensamiento Lateral. Llibre obligatori per tot publicitari. Segur que tots aquests que venen de les grans agències l'han estudiat en algun moment de la seva vida.

Edward De Bono, juntament amb Webb Young, són els dos autors que m'han influenciat més alhora de moldejar el meu cervell per aprendre a pensar i a inventar.

De Bono serà a Can Domenge dimarts dia 21 de novembre.

Contra el agobio, pereza

‘Contra el agobio, pereza’ es el lema que arrastra a gentes, ciudades y profesionales que abogan por la conquista del tiempo.

Publicat a El Dominical de El País, diumenge 5/11/2006

"Tenc peresa" o "Me fa peresa" és una expresió ben típica de Mallorca, i, la tenim ben arrelada. Ara entenc que és una arma de defensa personal, perquè impedeix extressar-nos de més, optimitzar el temps que dedicam a fer les coses i cercar aquelles coses que més requereixen de la nostra atenció i deixar passar aquelles que ens despisten.

Després de llegir l'article vaig entendre que no anam per mal camí, i que aquesta actitud és fonamental per sobreviure a l'era de la informació.

"Amo a Laura" arriba a Mallorca

Els creatius de Tiempo BBDO vendran dia 16 de novembre a Can Domenge, Palma, a explicar la campanya Amo a Laura. Al workshop organitzat per Doctor Marí també hi participen altres grans del món de la publicitat interactiva.

Què passa si no gestiones la teva pròpia identitat virtual?

Ja he tengut aquesta conversació amb vàries persones.

Què passa si no gestiones la teva pròpia identitat virtual? Molt fàcil. Si ets un personatge públic en un entorn determinat, sigui local, regional, nacional o més ampli, si tu com a persona no te preocupes de dir qui ets, que fas i que penses, quan una altra persona cerqui informació de tu per Internet només trobarà aquellainformació que hi han posat els altres, per exemple notícies que han sortit als diaris, publicacions del BOE o d'altres diaris oficials amb informació per exemple de multes que no has pagat, de problemes legals amb l'ajuntament, etc. Qualsevol cosa que te puguis imaginar.

Per això, sobretot per les persones públiques és important que tenguin cura de la seva identitat digital i que la gestionin de forma òptima en el ciberespai, perquè quan una altra persona cerqui la persona per Internet, trobi la informació i la imatge que la persona hagi volgut donar, i no la que altres hagin transmès sobre ella.

Seguint amb aquest raonament és interessant la darrera Gazzetta publicada per Manfatta. (Som incapaç de trobar-la a la seva web, així que, com que donen els permisos corresponents, la reprodueixo aquí):

La gazetta: ISSN 1697-0918
La gazetta

Visibilidad

En un entorno cada vez más competitivo, donde los profesionales somos marcas, la visibilidad adquiere un valor estratégico. ¿En qué consiste? ¿Cómo se adquiere? ¿Cómo funciona la industria de la visibilidad?

En 1997 Tom Peters publicó The Brand Called You, el artículo que dio origen al concepto de marca personal. En él, sostenía que todos somos directores de una empresa, “Yo, S.L.”, y que como tales cuidamos (o deberíamos) de nuestro posicionamiento. Por activa o por pasiva, todos tenemos una reputación, basada en la percepción que el otro tiene de nosotros. Peters propone la diferenciación como estrategia activa para prosperar en nuestro sector profesional.

La visibilidad

Para tener una reputación, el requisito previo es ser visible. Si no te ven, no eres. Lo cuentan Irving Rein y Philip Kotler en High Visibility. Esta gazetta presenta algunos de sus conceptos clave.

Según sus autores, “Cuando una persona logra crearse una marca diferenciada, dicha persona resulta conocida para su público objetivo, goza de capacidad de permanencia a largo plazo en su mercado, se diferencia de forma clara y significativa de sus competidores; esto se traduce en una prima económica por su visibilidad.” (pág. 6).

Los sectores profesionales que se han preocupado por la visibilidad han variado a lo largo del tiempo. Al principio, príncipes y presidentes tuvieron el monopolio. Les siguieron los artistas en sus varias acepciones, culminando con la industria del cine. Las prácticas publicitarias de Hollywood fueron entonces adoptadas por los deportistas de elite. De ahí pasaron a los presidentes y directores de grandes compañías, que actúan como portavoces de las mismas.

Hoy en los EEUU, el país de referencia en gestión de marca personal, son ya muy diversos los profesionales con una estrategia activa de proyección: abogados, cirujanos, incluso agentes inmobiliarios. En general, a mayor competencia en el sector, mayores esfuerzos por conseguir visibilidad individual.

La industria de la visibilidad

Los autores del libro distinguen cuatro etapas en la búsqueda de visibilidad. La primera es de factura casera. El aspirante se apoya en su familia y amigos y gestiona como mejor sabe la exposición pública de su talento: no existe aquí la intermediación.

En la etapa de “industrialización temprana”, el aspirante cuenta con apoyos profesionales (un agente, un abogado, un gestor financiero), a menudo sólo en casos de crisis y sin una estrategia a largo plazo.

La “industrialización tardía” se caracteriza por la sofisticación del modelo. El aspirante cuenta con el apoyo de organizaciones que pueden proporcionarle todo tipo de servicios, desde los relacionados con su imagen personal hasta la realización de estudios de mercado. En esta fase el control del proceso pasa del aspirante a la organización.

La fase de “descentralización” globaliza el servicio, a beneficio de los que podríamos llamar “famosos mundiales” (actrices, expresidentes, directivos de multinacionales) cuya base de operaciones es el mundo.

Las cuatro fases de la industria de la visibilidad coexisten hoy. El libro presenta un análisis pormenorizado de todos los perfiles profesionales que operan en el sector y la manera como interrelacionan.

En casa

¿Existe aquí una industria similar a la descrita en el libro? En mi experiencia estamos aún en una fase incipiente. Si no hay demanda, no hay oferta, y no nos animamos a demandar servicios de visibilidad. No nos interesa ser visibles. Al respecto resulta revelador y extrapolable el excelente artículo publicado por Carmen García Ribas, “Barcelona y la perpetua insignificancia” (La Vanguardia, 29.10.06). La autora explica muy bien el sentimiento de “inhibición emocional” que nos frena y nos lleva a la “clandestinidad social”. Quiero pensar que podemos cambiar este clima ciudadano y conseguir el reconocimiento público del logro, como manera efectiva para fomentar la creatividad y el mérito.

La próxima Gazetta estará en tu buzón el día 15. Hasta entonces, esta conversación continua en nuestro blog.

Neus

Neus es socia directora de Manfatta, empresa de comunicación especializada en nuevos formatos.

Nos gustará recibir tus comentarios en lagazetta@manfatta.com.

Reservados algunos derechos Copyleft 2006 de La gazetta: Manfatta SL. Puedes reproducir este artículo citando el autor y la fuente, de acuerdo con estas condiciones de uso.

La gazetta se publica quincenalmente. Su distribución es gratuita.

Para suscribirte o darte de baja puedes utilizar los formularios que encontrarás en www.lagazetta.com.

Provant Blogger Beta

Tot i que no he provat el Blogger Beta en aquest blog, encara, si que n'he creat un de nou i privat per a organitzar la meva feina i compartir-la amb la gent amb qui treball.

De moment trob que és molt útil perquè és molt fàcil de manejar. Les etiquetes que utilitzo corresponen als projectes i a l'agenda. Vaig anotant totes les tasques els estats relacionats en cada projecte. Des de cada etiqueta tenc tota la informació de l'estat de cada projecte.

Puc convidar persones relacionades amb els projectes que també hi vagin anotant l'estat de les seves tasques i persones que ho llegeixin que puguin saber en tot moment l'estat de càrrega de feina i una visió de l'estat dels projectes en tot moment.

Inconvenients: la informació està en un espai que en qualsevol moment podria desaparèixer. És un greu problema.
Solucions: copiar o transferir aquesta informació en un servidor propi.

Jornades: el Futur i Perspectives del Copyright i el Copyleft.

Jornades: el Futur i Perspectives del Copyright i el Copyleft.
8, 9 i 10 de novembre. Edifici Jovellanos. Uib

Es pretén proporcionar una visió global del que implica el copyright i el copyleft des de perspectives diferents.

Per una banda s’analitzaran les bases legals i econòmiques del copyright i el copyleft: els aspectes legals i la perspectiva econòmica de la propietat intel•lectual. Es tracta de mostrar la postura de la legislació espanyola davant el copyright i el copyleft.

Per altra banda es tractarà la postura que mantenen els autors de les obres intel•lectuals davant aquestes formes de propietat, així com les diferents possibilitats de difusió de les seves obres.

En darrer lloc es presentarà com les empreses es posicionen davant aquests dos nous models de negoci derivats de les noves formes de propietat intel•lectual existents.

II Edició del Concurs Comparteix els Racons de les Illes Balears

A la Fundació IBIT hem posat en marxa aquesta segona edició del concurs, Comparteix els Racons de les Illes Balears. Hi ha premis. Consulta les bases. La idea de fons, és que la gent aprengui a compartir les seves experiències i els seus coneixements i a utilitzar Internet com a eina per fer-ho. Hi ha de temps per participar en aquesta edició fins dia 30 de novembre. Després l'aplicació seguirà oberta per seguir compartint experiències, però sense concurs obert, fins que comenci una nova edició.

Com va sortir la idea i la participació de l'any passat.

Premi Web 2006 de Balearweb

Queden uns 10 dies per inscriure's a la setena edició del Premi Web, concurs de pàgines web en català que organitza anualment BalearWeb amb l'objectiu de promocionar les webs de les illes Balears que utilitzen aquesta llengua.

M'han proposat per formar part del jurat. Quina responsabilitat!

Agència de notícies a Second Life

Reuters ha creat una agència de notícies a Second Life.
[Notícia a yahoo]

On arriba el límit entre la realitat i la ficció? El que som i el que voldríem ser? On podem fer realitat els nostres somnis i imaginacions? Quines identitats hem de fer servir?
Més d'un milió de persones estan vivint una segona vida virtual. I jo no tenc temps ni de viure la meva pròpia vida real!
El que està clar és que el món comercial té una via d'accés directe per arribar als desitjos més profund de la gent. Sobretot la publicitat que fa feina amb desitjos i emocions té una font inesgotable de motivacions i un imaginari on vendre tot allò que pot ajudar a complir els somnis i desitjos més profundos de la gent. Té una via d'accés directe a l'imaginari.

Sloodle = Second Life + Moodle

SLoodle is a project to integrate the VLE platform Moodle with the 3D world of Second Life. Imagine a Moodle course that, if you wanted, could turn into a proper 3D interactive classroom with all your Moodle resources available to your students in the virtual world.

Agències de publicitat a SecondLife

Antonio Mas explica com les agències de publicitat ja tenen un ull o un peu posat al Second Life.

Potser el negoci és fer un jo al Second Life i montar allà l'agència de publicitat a una parceleta que compri i que Archikubik em faria el projecte arquitectònic.

Identitat Virtual 2.0.

José A. del Moral referencia Nuestro Yo 2.0.

Intervenció en el curs Convergència de mitjans i periodisme 3.0

Quan la Fundació Sa Nostra em va fer l'encàrrec de participar en aquest curs em va dir que la meva funció era donar una visió panoràmica del tema, com una introducció, on a partir d'aquí, els següents ponents anirien aprofundint.

Com comenta Toni Roig, en dues hores he saturat l'"ample de banda" de l'audiència. En som conscient. També era una mica la intenció. Però potser m'he passat perquè no volia fer-los entrar pànic, sinó al contrari, mostrar-los un ventall d'eines, que no són totes, que ens donen la possibilitat, a tots, de convertir-nos en comunicadors. Siguem qui siguem. I entrar en el l'espai comunicatiu, sense la necessitat de ser un mitjà de comunicació. La intenció no era ensenyar a emprar aquestes eines sino més aviat dir-lis que existeixen i que poden fer, i si els hi interessa aprendre més que continuin assistint al curs.

La intenció, també, era donar la visió des del punt de vista de les audiències, però sobretot d'aquelles fonts d'informació, que per la seva activitat, especialitzada, els hi és molt difícil trobar un espai informatiu en els mitjans de comunicació tradicionals.

D'aquesta manera, el plantejament del debat, que volia deixar obert, era, si les audiències i les fonts també entren en l'espai de la comunicació, quin paper prenen els mitjans de comunicació? Ja he dit d'entrada que jo no tenia la resposta, puc tenir opinió, però qui han de definir el seu paper són els propis mitjans.

La meva opinió, avui i ara, [em reserv el dret de canviar d'opinió], és que els mitjans de comunicació, també són marques, i que la seva credibilitat anirà en funció de la imatge i els serveis que ofereixen.

Al final he tengut el plaer de conèixer en Carlos Seda, que va participar en el 46 Congrés de Filòsofs Joves, sobre filosofia i tecnologia, que es va celebrar a Palma el mes d'abril. Em va saber molt de greu no poder-hi assistir per manca de temps. Però, he trobat el seu article, molt interessant, perquè planteja com els filòsofs també han d'entrar en les conversacions del mercat, tal i com propugna The Cluetrain Manifesto. Els filòsofs també són un col.lectiu que normalment no solen tenir cabuda en l'espai dels mitjans de comunicació tradicionals.

A part, Seda m'ha recomanat l'aplicació netvides.com per gestionar tot el que he anat explicant. M'ha dit que és millor que bloglines perquè pots integrar més aplicacions. La provaré.

Més tard, quan he revisat el meu bloc he vist un comentari d'en Mateu Ramonell, que havia assistit al curs. I gràcies a això he descobert el seu bloc on parla del dia a dia del periodisme i dels mitjans de comunicació. Quan he vist la seva fotografia he recordat on estava assegut dins la sala. Però la conversació envers de tenir lloc a la sala ha seguit al món virtual. Una cosa més que permet fer aquesta tecnologia que estam emprant.

PD: Si vos interessa vos podeu descarrergar la meva presentació de la Web de l'IBIT.

"Coneixement Obert, Societat Lliure". III Congrés "online" del Observatori per a la CiberSocietat

Call for papers fins dia 30 d'octubre.

És possible, un coneixement lliure o alliberat? Quines són les bases d'aquests plantejaments, quins els seus objectius i quines podrien ser les seves conseqüències?

Aquest congrés, més encara que les anteriors edicions, apel·la al col·lectiu dels investigadors, però també al dels protagonistes, la societat civil, les empreses i institucions, etc. El ciberespai no és un lloc afitat sinó, ben al contrari, l'espai per a la interrelació, la interconexió, la sinèrgia i, per què no, la confusió.

Aquest congrés es presenta i pretèn esdevenir un espai plural, que barregi entorns de participació, retòriques i formats. On tots els discursos puguin trobar-se i establir un diàleg al voltant de l'entorn que, creiem fermament, que li és més propici: el mateix ciberespai.

El congrés està organitzat en 66 grups de treball, articulats en els següents eixos:

A. Política i canvi social. Nous models i transformacions geoestratègiques a la (ciber)societat
(http://www.cibersocietat.net/congres2006/gts/eix.php?llengua=ca&id=10)

B. Identitat i grups socials. Aproximacions i propostes socioantropològiques
(http://www.cibersocietat.net/congres2006/gts/eix.php?llengua=ca&id=11)

C. Comunicació i cultura. Creació, gestió de la cultura i mitjans
(http://www.cibersocietat.net/congres2006/gts/eix.php?llengua=ca&id=12)

D. Educació i aprenentatges. El paper de la formació, l'alfabetització i les iniciatives d'inclusió sòciodigital
(http://www.cibersocietat.net/congres2006/gts/eix.php?llengua=ca&id=13)

E. Crítica i innovació. Utopia, teoria i realitat de la (ciber)societat del futur
(http://www.cibersocietat.net/congres2006/gts/eix.php?llengua=ca&id=14) 

Rànking de blocs corporatius en espanyol

http://top.blogs.es/metrics/category/blogcorporativo/

Curs i cicle de conferències de comunicació: promeses i certeses de l'era digital

CRE: capítol societat de la Informació

CRE:

L'Informe econòmic i social de les Illes Balears, 2005 dedica un capítol sobre l'estat de la Societat de la Informació a les Illes Balears, en el qual he col.laborat.

Momentàniament

Tot i tenir feina que m’acapara totes les neurones, que no vol dir totes le hores del dia, no puc resistir deixar d’escriure. He guaitat a ca na Manfatta perquè m’ha enviat una Newsletter (estic subscrita) i he guaitat a can Benjamí perquè he consultat unes estadístiques que tenien entrada de ca seva. He deixat un comentari sobre la Gazetta que ha enviat na Neus, i un altre sobre la publicitat als blocs a can Benjamí.

Per altra banda al món continuen passant coses:

• He descobert el concepte “Perifèria del Plaer” que el jove sociòleg Joan Amer empra per a referir-se a l’ús de les Illes Balears en quant al turisme procedent d'Europa. (Tot i que pos aquest enllaç de referència he llegit una entrevista a la revista Cent per Cent).
  
• He seguit un poc, a través dels mitjans de comunicació tradicionals, la campanya de publicitat de la ONU contra la pobresa basada en el robatori de la cadira de ZP, contractada a Tiempo BBDO, la mateixa agència que va llançar Amo a Laura per la MTV. Aquest tipus de publicitat quan comença sembla que està molt bé, però el meu dubte és, què passarà quan n’hi hagi molts i ja la gent no sàpiga destriar que és real i que és fictici? No hi ha dubte que ha estat una campanya molt rentable per la seva repercussió mediàtica, però, en aquest cas, el fi justifica els mitjans? Jo no ho tenc gens clar, encara. Vos deix les opinions que hi ha en un bloc de referència sobre publicitat.
  

Enquesta: necesidades de información turística de la gente que visita las Islas Baleares

Si pasáis por aquí, agradecería respondeseis a la encuesta que estamos realizando para este proyecto, y que la enviéis a otras personas para que también la respondan. Elegid el idioma con el cual os sintáis más cómodos:

Encuesta en castellano: http://enquestes.ibit.org/informacionturistica
Encuesta en inglés: http://enquestes.ibit.org/touristicinformation
Encuesta en alemán: http://enquestes.ibit.org/touristischeinformation

Muchas gracias.

Gestionant la il.lusió i una cosa darrera l'altra

No entenc el concepte il.lusió igual que el de motivació que s'empra en la gestió de recursos humans. Es pot motivar a les persones perquè treballin més o poden motivar-se per diferents factors: flexibilitat, diners, primes, incentius,...

Per mi la il.lusió és molt més important que la motivació. La il.lusió es veu en les persones noves que entren a treballar que disfruten aprenent i només d'estar allà. La il.lusió es veu en persones que quan expliquen els projectes o les idees que tenen en ment els hi brillen els ulls. La il.lusió se sent en la veu, en les persones que no són capaces de controlar el to de veu, i de tant en tant se'ls hi escapa algun crit o una rialla que no ha estat controlada.

Pens que la il.lusió té una quota, i que si en un moment tens una saturació de projectes no pots dedicar temps per il.lusionar-te per fer coses noves i per tenir la ment oberta per captar nous projectes il.lusionants que puguin aparèixer.

Perdre la il.lusió pot ser un primer símptoma d'estrés. I després venen altres coses pitjors.

Per tant, a partir d'aquesta reflexió, pens que és el moment de deixar més espai per gestionar la meva pròpia il.lusió, perquè això no ho pot fer ningú per mi, i per evitar que es pugui perdre he decidit cedir-li temps. El motiu, és que la necessit en plena activitat per poder acabar tots els projectes que tenc començats i els que tenc en perspectiva. Això vol dir, que he decidit llevar el meu temps personal d'hores d'oci a la blogosfera, només momentàneament, de moment un mes només. Necessit el temps que dedic a la blogosfera per:

• passejar pel camp
• passejar per la vorera de la mar i les roques
  
• ordenar fotos dels viatges
• jugar més amb els meus cans
• no fer res
  
• i mentre faig tot això ordenar mentalment la informació que necessit per acabar els projectes amb la finalitat que quan em posi davant l'ordinador, les tasques siguin, "pim pam fuera".

Quan torni a la blogosfera, esper que d'aquí a un mes, em servirà per saber quina sensació tenc: si han passat moltes coses, o si no n'han passades tantes.

Seguiré a Internet i seguesc treballant, tant a l'IBIT com amb altres projectes personals, estaré als correus, però necessit no invertir ara el temps, ni en navegar pels blocs, ni en participar en les conversacions ni en publicar apunts al meu bloc. Excepte si els apunts estan relacionats amb els projectes que tenc en marxa, com el que posaré a continuació.

El viatge m'ha ajudat a tenir una visió en perspectiva i he decidit cedir espai en aquesta perspectiva per ser capaç de sempre tenir present l'horitzó.

Tot això ve per l'espant que m'ha donat na Mentxu!

Fins d'aquí poc ;-)

En resum: de la meva activitat només queda aturada, de moment, la vida blogosfèrica, la qual fins ara m'ha donat molts bons resultats, però necessita un descans. Res més.

Tornant,...

Ja he tornat. He desconnectat. I ara veig les coses com de molt lluny amb molta perspectiva. Això va bé per intentar destriar el més interessant.

Durant el viatge he estat pensant sobre:

• La desestacionalització de les vacances com a element principal per a la desetacionalització del turisme, per què ningú ho planteja d'aquesta manera? Per què estam tan sotmesos a uns horaris tan rígids? per què no podem treballar tres setmanes seguides cada mes dissabtes i diumenges inclosos i tenir després una setmana sencera per desconnectar? o que cada un treballi les hores establertes però juntant-les de la forma que li vagin bé? Per què ningú planteja desestacionalitzar les vacances com un element important per desestacionalitzar el turisme? Per què a segons quins llocs s'ha de patir els agobiaments i els preus insultants del mes d'agost?
• Sobre el turisme sostenible. A Mèxic que he vist el gran contrast entre els hotels familiars i les grans cadenes hoteleres, entre la pobresa de subsistència i la riquesa en abundància, em deman perquè els únics que parlen de turisme sostenible són els que segueixen apostant pel turisme de masses. Som jo la que no entenc el concepte o són els altres?

La desestacionalització de les vacances també contribuiria a fomentar un turisme més sostenible perquè no s'haurien de construir unes infrastructures preparades per albergar milions de turistes la punta dels quals només es dóna dos mesos a l'any.

Si les TIC permeten tantes coses, entre elles, treballar en xarxa, de forma síncrona o asíncrona, mobilitat,... etc, per què no es pot flexibilitzar més la feina i les vacances? per què encara hem d'apostar pel concepte cap de setmana? i pel concepte lloc de treball? i no podem apostar per conceptes com cap de mes, principi de mes o mig mes? o objectius o productivitat? Ah clar, tota la societat està montada així, i és tan difícil canviar,...

Arribant de vacances m'he trobat a la bústia una nova i interessant Gazzeta de na Neus Arqués: La gazetta 127, que parla sobre Egosurfing i la gestió de la identiat i la reputació digital. Esperam amb ànsia la següent, per a ampliar el tema.

Acabant el viatge de Mèxic

Encara som a Mèxic, concretament en aquests moment som a DF, al barri de la Condesa, en un despatx d'arquitectes, on m'han deixat un ordinador. Si algú vol veure algunes fotos del nostre viatge pot accedir a la pàgina de Chalamanch.

Calma

Sensació de calma és el que em dóna Internet el mes d'Agost, sembla que no es mogui res, aparentment, però que es prepari una tormenta pel setembre!

[Això és Es Molinar, poblet de pescadors que ha absorbit la Ciutat de Palma] 

Gestionant Identitats: YUKU i BLORUM

M'he passat hores analitzant foros per aquest projecte de l'IBIT.

Al.lucin de que hi hagi gent que sigui capaç de crear tantes opinions sobre temes com per exemple, una gran quantitat de restaurants de Pollença. O sigui, una sola persona opinant sobre desenes de restaurants. Això significa que aquesta visitant ha sopat o dinat cada dia que ha estat de vacances en un restaurant diferent! durant tots els anys que deu haver vingut!

Arrel d'això descobresc YUKU, un gestor d'identitats i d'aportacions a forums i blogs. I el concepte BLORUM.
"A blorum is a blog and forum in one place. Creating a blog or forum is easy with the "Create Blog" and "Create Forum" wizards in Yuku. After using the wizard you can personalize the blorum pages and features to meet your needs. Just go to Manage Domain in the menu to configure your Domain and blorums any way you want.

In addition to personalizing the look of your Domain and Blorums you can configure them to allow from one to any number of Profiles post and read. So you can have a private diary blog, a blog where three or four Profiles post all the way to a wide open discussion board forum. The choice is yours and you can change the settings at any time."

YUKU a la wikipedia.

La publicitat de Google fora de la xarxa?

Fa uns mesos ja vaig sentir que Google començaria a gestionar ADWORDS en publicacions de paper, i ara que ho farà en programes de ràdio [1, 2]. (La darrera frase de la referència 2, acaba així: "If they can accomplish this with radio, perhaps television will be the next stop for Google and its ad network. ". Per tant, diria que no mostren molta confiança amb la notícia.

Però si fos realitat seria una bomba. Sobretot si es pogués arribar als mitjans més petits, més locals, als quals les audiències se senten més pròximes i més fidels. I sobretot, si realment fos veritat que des d'adwords poguessis planificar i gestionar una campanya de publicitat per exemple a 1.000 revistes de poblacions properes a la costa espanyola del mediterrani per anunciar una campanya d'una franquícia d'escoles de kite surf, per posar un exemples, sencill ;-)

En aquesta línia també tenim un projecte a l'IBIT, ara que, no crec que sigui el mateix plantejament que té Google, i molt manco, de moment, tan ambiciós. No es tracta però, d'insertar publicitat en els mitjans, sinó de conèixer quins són els mitjans locals, aquells que no estan auditats, i ofereixen espais de publicitat, i arribar fins al punt de gestionar l'ordre de publiciat, però no d'inserir-la.

Si Google realment fa el que diu, o deia, si ho fa en paper, entenc que els mitjans s'hauran d'adaptar als formats de Google, perquè si és al revés, no m'imagin com resoldran el tema d'enviament dels originals, més que res per gestionar els tamanys dels mòduls de publicitat que varien en cada mitjà en paper. I vols dir que els mitjans impresos modificaran la seva composició de columnes per adaptar-s'hi? Són reflexions amb veu alta que en tenir un poc de temps m'agradaria analitzar més a fons. La planificació de mitjans és un tema que es complica de cada dia més, i romp el model de negoci classic de les economies d'escales de les agències per grans comissions.

Això no és publicitat contextual

En aquesta notícia a El MUNDO

OTRAS 15 EMBARCACIONES TUVIERON PROBLEMAS
Tres barcos se hunden en Baleares tras una tormenta que generó más de 1.500 rayos
Balearia ha cancelado la salida de un barco desde el Puerto de Alcúdia a Ciudadela (Menorca)

Apareixen aquests anuncis de Google.

Anuncios Google
Alquila un yate en IbizaPasa un dia inolvidable en barco en las playas de Ibiza y Formenterawww.barcoibiza.com
Alquiler veleros en DeniaEsloras entre 32 y 54 pies. Cuidadisimos. 699 570 266www.canalmar.com
Charter, Alquiler veleroDisfruta del mar navegando sin limites en Motovelero Ketch de 20 mwww.northyachting.com
Verdemar Naútica S.LAlquiler Embarcaciones en Litoral Mediterráneo. Grandes Ofertas!www.verdemarnautica.com

En aquest cas, perquè la publicitat fos realment contextual haurien d'haver aparagut anuncis d'assegurances!

Entenc que això és més fàcil de dir que de fer. 

Xarxes

Aquest és un dels quadres de la meva col.lecció.

Xarxes.
Tècnica mixta. 

A Fons a IQUA

A la revista IQUA del mes d'agost de 2006 han publicat un article a la secció A FONS, que he escrit en la mateixa línia de la ponència que vaig donar al IGC2006, en la taula de blogmarketing moderada per Neus Arqués de Manfatta.

Títol: Els blocs com a eina de màrqueting en el mercat del coneixement.
El podeu trobar a la pàgina 12 de la revista.

A la mateixa revista podeu trobar un interessant article de Marketing viral d'en Jose Antonio del Moral, amb qui vaig compartir taula al ICG i una entrevista a Mercè Molist sobre la seva feina sobre l'ús d'Internet per part de la gent gran.

Identitats difoses

Estava regirant fotos del meu disc dur, i he trobat aquesta, de la Nit de l'Auba de Son Serra de Marina, però de l'any 2005. (L'any 2006 va ser aquest dissabte passat).

La imatge de seguida m'ha sugerit el concepte "identitats difoses". He pensat que segur que aquest concepte ja existia i he cercat a Google.

En anglès trob referències als lladres i a la protecció de la identitat: "widespread identity".
(en català no he trobat res).
En castellà trob referències a pagesos i indígines i moviments socials: "identidades difusas". Escrut per aquí i cerc: "identidades difusas" redes: van apareixent coses molt interessants, en la línia del potencial de comunicació i d'organtizació de les xarxes,...

I mira per on que acab en aquest document, pessimista, però molt interessant, i en la línia, també d'aquest blog:
José Antonio Fernández Alonso i Francisco Javier Herrero Díez a Cibersociedad.
Que aporta aquestes conclusions:
"Se reevalúa el significado social del trabajo en la sociedad postindustrial e informacional, así como la preparación para el trabajo y la creación de identidades profesionales difusas bajo renovadas modalidades de contratación y cambios en la cultura organizacional. Se aboga por la necesidad de facilitar la inserción socioprofesional del postadolescente y promover desde ámbitos como la escuela una cualificación más adaptativa a las demandas de las condiciones macroestructurales que responden a las exigencias impuestas por la globalización socioeconómica.
"No puede aquejar mal grave alguno a la economía de un pueblo cuyas más constantes preocupaciones son: primera, adelgazar, y segunda, encontrar sitio para estacionar el automóvil." Melvin MAAS"

"En el caso concreto que nos ocupa de los adolescentes contemporáneos en su período de (re)definición personal se conviene en afirmar que necesitan referencias y referentes, acciones simbólicas e iconos, certezas y estabilidades, valores y significados atribuidos, etc., de modo que tales condiciones explicitadas actúan como elementos que contribuyen a dar sentido a sus búsquedas. Están obligados a definirse, a hallar y redefinir una identidad no sólo personal y social, sino también profesional o académica, cuya consecución se va forjando bajo la conformidad a los imperativos establecidos y con la ayuda de formas de distracción establecidas y de formas colectivas de seducción. Ese esparcimiento orquestado unido a una escolarización que nunca acaba, o a una inserción socioprofesional que nunca llega, son signos y síntomas de ese conflicto entre la sociedad y el joven y de éste con los otros y consigo mismo (Moral y Ovejero, 1998, 1999, 2004a). Semejantes cambios, contradicciones y conflictos conducen a los jóvenes contemporáneos a buscarse en lo colectivo, a una identidad difuminada que en tiempos de incertidumbres es un eficaz consuelo para el conflicto interior que se evidencia en introspecciones, nada reconfortantes, mediante las que se generan nuevos interrogantes. En la adolescencia prolongada el individuo (re)construye sus identidades difusas y adopta la norma como criterio de adscripción a unas condiciones estructurales de globalización económica y sociales dominantes en un período de cautividad en la adolescencia (Casas, 2000; Castillo, 1997, 1999). "

"Las previsiones respecto al pasado mañana de la condición de ser y estar de los adolescentes sociales no son demasiado halagüeñas. Se agudizan los conflictos individuales y sociales como respuesta a otras puestas en entredicho en el ámbito sociolaboral o ante ideologizaciones que se inoculan sutilmente. Proliferan los estados confusionales y se extienden problematizaciones personales como réplicas a otros debacles. Siendo así, puede que nos cueste (re)construir y/o rescatar nuestra identidad profesional, dada la dificultad en tomar conciencia de nosotros mismos en circunstancias cambiantes, máxime en el caso de los adolescentes en condiciones de moratoria psicosocial."

Cada frase no té desperdici. El panorama està molt "xungo". Una generació que creix en l'era digital no té referents sòlids per anar-se creant una identitat. Doncs, quina identitat reflecteix en les seves comunicacions en el ciberespai, i quina identitat romandrà per sempre incrustada en els bits de les xarxes virtuals? Quines identitats es recuperaran dels joves, quan empresaris els rastregin a través de la xarxa per saber més d'ells i elles abans d'oferir-los una feina? 

M'ha agradat això del Picassa

Això del Picassa m'ha agradat, perquè és molt fàcil agafar una imatge, editar-la un poc amb ordres predeterminades -queda la mar de bé- etiquetar-la i enviar-la cap al blog o a un correu electrònic. Automàticament el programa la redimensiona a una mida òptima per la web o pel correu, i llestos.

Així serà més fàcil donar un poc de color a aquest bloc.

Ara em falta provar el tema d'enviar-ne a imprimir. O fins i tot d'imprimir objectes personalitzats. Però crec que això em costarà més, perquè m'agrada poc tenir àtoms de més.

Aquest quadre es titula connexions, de la meva obra, Art i poesia de la gestió del coneixement. Es pot exposar tant en horitzontal com en vertical. A la casa on habita, els seus moradors el solen tenir en vertical.

Meam quan m'animaré amb el vídeo. La veritat és que aquest darrer any Internet ha donat una passa exponencial amb això que en diuen Web 2.0. i les facilitats que donen els programes, perquè per fi tots en convertim, de forma fàcil, en productors d'informació i coneixement. Tot i que aquest canvi de paradigma ja fa anys que existeix fins i tot d'abans de la primera bombolla.com.

Record de Turquia 2004

Tot això ho faig perquè estic provant Picassa per organitzar les fotos. El que té de bo és que faciltia molt publicar-les a blogger. Per tant ho afegeixo al meu "kit" útil per gestionar la imatge distribuïda.

Concretament aquesta foto correspon a Behramkale (Assos). La Lonely Planet ho descriu com: "una de las perlas ocultas de Turquía: un pequeño conjunto de casas de piedra (muchas de ellas hoteles) orientadas hacia un puerto idílico y una colina en la que se encuentra el casco antiguo con atractivas pensiones y un bello templo en ruinas".

Record de Mèxic de 2003

 

Com programau els vostres viatges d'estiu?

Pas la pregunta a tots aquells que estigueu programant un viatge de forma independent.

Vos cont com ho faig jo.

1. Decidir el destí. Costa, de fet hi pensam des que hem acabat l'anterior viatge.
2. Comprar bitllet d'avió. Monitoritzar ofertes, estar atent, i com si es tractàs d'invertir en borsa comprar els bitllets quan trobem que és el millor moment. Ho compram directa a la companyia aèria. Utilitzam comparadors per veure quina és la companyia aèria més assequible i descobrir noves companyies aèries en funció al destí.
   
3. Normalment és un lloc desconegut. No sabem res. El primer és decidir la ruta en el destí en funció als dies que tenim.
4. Cercar un poc per internet si trobam algú que expliqui alguna ruta interessant o alguna agència de viatges que posi els dies recomanats per estar-se en cada lloc.
5. Comprar una guia en paper. Mirar quines rutes proposa segons el temps disponible
6. Amb 4 i 5 dissenyar ruta segons els recursos que exposen en cada lloc i el que ens semblarà que ens fa més ganes veure. Intuir quants de dies necessitarem estar en cada lloc.
   
7. Tornar a Internet a meam si hi ha alguna eina que ens ajudi:
   
1. No reservam hotel. I ens molesta la publicitat dels hotels.
2. No volarem amb avió en el destí. No necessitam cercadors de vols.
   
3. Cercam cercadors de rutes i preus d'autobusos. Sovint els que trobam no hi ha els nostre destins.
4. Cercam llocs interessants que visitar
8. He provat de planificar el viatge amb el trip planner de http://travel.yahoo.com. Però comparant la informació amb la que trob a la guia en paper no m'acaba de convèncer. La idea és bona, però no hi ha informació suficient.
   

Què necessitaria i no trob? Si algú em pot ajudar m'aniria perfecte.

1. Un lloc que m'ajudàs a triar el destí per quan no sàpiga on he d'anar. Però no amb un mapa mundi ni amb ofertes per preus.
2. Quan he triat el destí rutes predefinides de diferents temàtiques o mesclades, indicant els principals atractius de cada lloc de cada ruta.
3. Poder combinar diferents rutes i modificar-les
4. Mirar el transport que necessit per anar d'un lloc a l'altre, utilitzant el mateix transport públic que empra la gent d'allà. I normalment sense avions interns, ni havent de llogar cap cotxe. Poder mirar els preus. Necessitaria fer un pressupost.
5. Un cop triats els llocs on quedaré a dormir i els dies, oferta d'hotels en funció al meu pressupost, i situats damunt al mapa per proximitat als llocs que visitaré.
6. La possibilitat d'anar canviant els dies i la ruta en destí, segons el que vagi vegent i experimentant un cop sigui allà.

Hi ha algun portal de viatges o agència de viatges que ofereixi la informació d'aquesta manera?

Eines per gestionar una identiat distribuïda

Les eines per les quals m'he decantat són:

• Blogger: gestor de blocs: publicar continguts.
  
• Bloglines: Lector de feeds: seguir els blocs de la gent que m'interessa.
  
• coComment: seguiment de comentaris: seguir les conversacions en les quals intervenc en altres blocs.
  

El blogger no és que sigui la més ideal perquè no permet crear seccions.

M'he decantat per aquestes perquè:

• Són via web
• No necessiten instal.lació en un servidor propi
• Són molt fàcils de manejar

Inconvenients principals.

• No tenc el control de les URL
• Ningú m'assegura que tendran una continuïtat. Podria passar que en un moment donat perdés tot el que he generat

La propera passa és anar provant més eines d'anàlisi, tipus, technorati i google trends. O aquesta que ara s'està començant a posar de moda: de Yahoo Korea.

Sobre els comentaris d'aquests bloc

Volia demanar disculpes públicament a tots els que m'haveu deixat comentaris i no els he publicat fins avui.
Tenc un problema gros amb l'spam i estic borrant a sac molts de missatges.
Aprofit per dir que si algú m'escriu i no li contest, que és sense voler, pel mateix motiu. Si fos el cas, agrairia la insistència.
Ara he llevat la moderació. En cas que l'spam ataqui el bloc, primer intentaré borrar-los un a un i si no me funciona ja provaré de tornar a posar la verificació o la moderació.

Conflictologia - Gestió del Caos - Eduard Vinyamata - UOC - rectora

No m'agrada e- notícies, simplement perquè abans rebia els titular i no anava l'enllaç per anar directament a la notícia sense passar per la portada. Després es veu que ho van solucionar, però amb el navegador que utilitzava no es veia bé la informació. Per tant, vaig intentar donar-me de baixa, sense èxit. Per això tenia un filtre que ho tirava directament a la brossa.

El cas és que avui he tengut un problema amb el correu electrònic i he mirat el correu a través del webmail on no tenc filtres i m'he topat amb aquesta notícia que m'ha cridat molt l'atenció:

La rectora de la UOC fitxa el seu marit

Primera pregunta. Qui és el marit de la rectora de la UOC? Estava intrigada. O sorpresa és: Eduard Vinyamata, el professor que vaig tenir de gestió del caos i introducció a la conflictologia.

Seguesc llegint la notícia. No em contesta a les següents preguntes:
Qui eren els altres candidats?
I si n'hi havia quin CV i mèrits tenien els altres candidats?
Superaven als de Vinyamata?

Per tant, si la notícia no respon a aquestes preguntes com es poden atrevir aquests periodistes a posar un titular com aquest?

Jo no sé si la UOC tenia una candidat millor o no. Si el tenia el titular el podríem acceptar però si no el tenia, no. El que si sé és que com a professor va ser bo. Jo vaig aprendre molt, el professor posava molt d'entusiasme en l'assignatura.

He intentat deixar un post a e-notícies, però està moderat. No sé si me'l publicaran o no, de totes maneres no crec que em molesti en anar-ho a veure.

Fa temps em van palar d'aquest blog E-bruticies, la via per publicar, amb respecte, tots aquells comentaris dels lectors damnificats per la censura d'e-noticies i les víctimes de les seves intoxicacions.

Tornant a la notícia, intent contrastar la informació per altres fonts.

1. Vaig a la font original, la UOC,
Trob aquesta informació:
Acte de presentació del Campus per la Pau i la Solidaritat de la UOC
Presenta Vinyamata com si ja fos director d'aquesta iniciativa. Quan jo estudiava l'assignatura record que era la persona que dinamitzava aquesta iniciativa i ens va engrescar a participar. No sé quin organigrama tenia aleshores. Però Tubella encara no era rectora.

No trob cap altra notícia referent al tema.

Es pot comparar el mercat rosa amb el mercat del coneixement?

Encara que aquest apunt pugui trastocar la meva imatge digital i real reconec que fa tres setmanes que veig començar el programa Temporada Alta de IB3, però no el veig acabar. Mai m'han agradat especialment els programes roses, però aquest em fa gràcia perquè conec personalment una de les presentadores i perquè trob interessant escoltar la relació dels personatges entrevistats amb les Illes Balears. També m'agrada veure els escenaris on són entrevistats, i jug a esbrinar a veure si els reconec. M'interessa analitzar per què venen, per què tornen, per què fan el que fan i quin gust li troben a montar totes aquestes mogudes mediàtiques.

També trob molt interessant analitzar com les Balears sobretot Mallorca s'ha fet un nom reconegut a nivell internacional gràcies a aquests personatges que des de fa 100 anys arriben aquí, començant per l'Arxiduc Lluís Salvador. Parlant d'història, i ara relacionat amb el mercat del coneixement, Mallorca s'ha fet un nom també a nivell internacional gràcies entre d'altres, a Ramon Llull.

Quan Foment de Turisme explica la seva història, diu que el tema dels personatges famosos va ser una estratègia. La Conselleria de turisme sembla que reconeix els beneficis d'aquesta estratègia i segueix contractant a personatges com en Michael Douglas (del qual el Diario de Mallorca ens recorda cada vegada que ens parla d'ell que els ciutadans de les Balears li pagan 600 euros diaris en concepte de representació) i na Claudia Shiffer.

Supòs que és de calaix, i que ho hauria de saber, però bé, jo no vaig néixer ensenyada. Arrib a la conclusió que tot es tracta de networking d'estar present i visible en el mercat rosa per poder captar ofertes de feina i sobretot de representació. Ho vaig veure clar amb la festa que van organitzar ahir en Miquel i na Catalina de s'Estaca (léase, Michael Douglas i Catherine Zeta Jones, para los que no son de por aquí):

1. Presentació a nivell nacional de la nova pel.lícula d'en Miquel de S'Estaca amb na Kim.
2. Roda de premsa, aparició en els mitjans de comunicació.
3. Premsa rosa. "Xafarderia",...
4. Networking a porta tancada amb l'alta societat a nivell illenc (hi havia els màxims representatnts polítcs, no he sabut res dels de l'oposició) i convidats nacionals i internacionals.

El que no m'acaba d'encaixar és que hi feia en Michael Stipe, cantant del grup REM, amb tota aquesta parafernàlia rosa-política.

Cercant a Google News, veig que tota la moguda no ha tengut gaire repercussió mediàtica, per tant no sé fins a quin punt han aconseguit els objectius i si aquests eren els objectius.

Després, reflexionant, vaig pensar que les trobades de coneixement, cogressos, workshops, jornades, s'intenten bassar en els mateixos conceptes. Cridar l'atenció de participants i de públic normalment amb l'alicient de portar algun expert (similar a una estrella mediàtica). Potser però, no tothom té assimilitat la necessitat de la posada en escena dels seus coneixements. Això no significa que "s'hagin de montar escenes" sinó que s'ha de tenir en compte vinculat amb els processos de producció la necessitat de fer-se visibles a través d'aquells actes més interessants per treballar-se la seva imatge.

El que passa és que els mercats de coneixement solen ser molt més reduïts, especialitzats i densos que els mercats roses, i la complexitat de continguts fa que tampoc hi pugui haver gent especialitzada comentant les jugades. Són mercats molt més sutils, potser com els dels còmics o els d'aeromodelatge. Però les bases per guanyar visibilitat, aquelles més superficials, s'han d'adoptar. Tot i així és important tenir continguts interessants a explicar, en aquest cas no val fer de pseudofamós. Hi ha bàsicament dues postures:
a) Saber i explicar el que saps.
b) Saber qui sap i explicar el que l'altre sap (que també és lícit i difícil ja que en aquest cas l'assimilació dels coneixements que s'han d'explicar no és fàcil).

En el mercat rosa importa bàsicament l'atractiu. En el mercat del coneixement importa la intel.ligència.

Parlem de la identitat. En el mercat rosa la identitat es construeix a partir de com vesteixes, de com et pentines i de com et comportes i en base en unes poques i contades declaracions.
En el mercat del coneixement la identitat es construeix a partir de com comptes el que saps o el que aprens, el que reflexiones, de les manifestacións que vas deixant a la xarxa, de les interaccions. És un treball molt més personal i laboriós.

El mercat rosa està bàsicament mediat pels periodistes. Formen part del mercat aquells que apareixen en els grans canals de comunicació.
En el mercat del coneixement la responsabilitat de treballar-se una visibilitat i bona reputació recau en la persona, perquè és qui se l'ha de treballar per parèixer sincer, íntegre i proper a les comunitats on li interessa operar.

En el mercat del coneixement també es van creant personatges que van adoptant diferent rols, però sempre en funció del que explica cada un. Així per exemple es podria analitzar, a través de les seves aportacions el rol de líder empresari connectat amb gent amb capital i influència que adopta Martin Varsavsky o el rol de crític, aventurer, experimental , rebel de Ricardo Galli. [Aquestes definicions són impressions meves, una imatge que jo m'he construit de vosaltres, disculpau-me si no encaixen amb la imatge que vosaltre creis que estau transmetent, i no té tampoc que coincidir amb la imatge que perceb l'altre gent de vosaltres].

Conclusió: cal analitzar com es comporta el mercat rosa per transportar les millors i adequades pràctiques al mercat del coneixement. El que tenen en comú els dos mercats és que les mercaderies que es comercialitzen són inherents a les persones, a diferència del mercat dels productes i serveis on en el cas dels productes no necessita ser consumit amb la persona que l'ha produït i en el mercat de serveis el productor és més fàcilment sustituïble perquè està procedimentat. En el mercat del coneixement s'aplica saber, innovació i creativitat.

Chalamanch

El blog de Chalamanch promet. Cada post és com una injecció de pensament en estat pur que te pot fer rebentar les neurones.

Alguna aplicació per gestionar les conversacions de ca els altres?

Trob tant o més interessant anar a conversar virtualment a altres blogs que no només aquí. Perquè m'agrada participar a les conversacions obertes pels altres, i no només seguir les meves neures permanents o espontànees ;-)

Necessitaria una aplicació que m'ajudàs a gestionar allò que vaig publicant a altres llocs, de forma fàcil. Tampoc no es tracta de posar un post cada vegada que pos un comentari a ca un altre o si posàs un vídeo o una foto en una altra aplicació. Ja ho he comentat a can Paco i a can Uri. Tampoc no cal repetir-se.

El cervell global [i el marketing de les neurones]

El "cervell global" és un concepte molt interessant amb el qual em vaig familiaritzar l'any 2001, gràcies a la jornada la web intel.ligent de en.red.ando, en la qual se'l relacionava amb la web semàntica.

Hi ha molta gent que ha treballat el concepte de "global brain", "social superorganism",... Se'n pot trobar un poc de literatura a la Wikipedia. Potser un dels investigadors més coneguts amb més base filosòfica és Francis Heylighen de la Universitat Lliure d'Amsterdam que lidera el projecte de Principia Cybernetica Web.

"Society can be viewed as a multicellular organism, with individuals in the role of the cells. The network of communication channels connecting individuals then plays the role of a nervous system for this superorganism, i.e. a "global brain". http://pespmc1.vub.ac.be/SUPORGLI.html

A les sèries Context, a l'any 2002, es va publicar un article sobre blogs en el qual s'explicaven els blogs com una eina per construir el cervell global:

"Els weblogs són una forma de comunicació originària del nostre món post-web
Tal com la defineix un pioner del blog, Jorn Barger, un weblog (algunes vegades anomenat blog o pàgina de notícies, o filtre) és una pàgina web on un weblogger (algunes vegades anomenat blogger o pre-surfer) 'logs' (registra) totes les altres pàgines web que troba interessants. Així als weblogs, experts en qualsevol tema imaginable, que expressen o no la seva opinió, recopilen notícies i enllaços sobre algun tema en concret.
"Aquests diaris de links, i reflexions sobre els links, són el nou mitjà de comunicació per a l'èlit tecnològica. Reemplaça els costosos llocs web subvencionats amb un altre tipus de web que és intensament personal i construïda a partir de la connectivitat entre persones i idees que crea, així, una nova espècie de sinapsis per al cervell global. No és per casualitat que els weblogs es trobin cada vegada més en els primers llocs dels cercadors, ja que manegen la mateixa divisa que els millors motors derecerca -intel·ligència humana, deduïda a partir de 'qui s'ha fixat abans en què'. Els weblogs no són només la següent generació de pàgines personals, representant una tornada al text des del disseny, i sistemes 'de pes lleuger' de gestió de contingut, també són una plataforma per a experimentar amb la manera com treballa la Web: 'bookmarking' col·lectiu, comunitats virtuals, instruments per a la sindicació, recomanacions i serveis Web..." >de 'Inventing the Future' per Tim O'Reilly. 9 d'abril, 2002".

El cervell global genera el coneixement col.lectiu. Crec que és lògic raonar que tant les persones, els professional, com els treballadors d'empreses, han de formar part d'aquest cervell global, identificant-se i creant-se una bona reputació per ser tengut en compte per formar part del procés de producció en una economia basada en el coneixement.

Per altra banda el tema dels "memes" també es relacionen amb les teories del cervell global. De fet, va ser també Francis Heylighen qui va desenvolupar la teoria dels "memetics", sobre models en com la informació és transferida, a través de "memes".

Al cap i a la fi el marketing viral, que sembla que funciona tan bé a través dels blogs, també està relacionat amb totes aquestes teories.

"In 1976 Dawkins coined the term ‘meme’ to denote the cultural equivalent of the biological gene, i.e. an information pattern that is being copied from person to person. Examples of memes are jokes, ideas, traditions, rumors, fashions and chain letters. Each of these information systems spreads by means of communication from one to several carriers. Thus, a successful meme can be compared to a cultural virus that "infects" a growing group of hosts. Over the past decade, an increasing number of publications has been devoted to memetics (e.g. Blackmore, 2000 & Aunger, 2001), proposing explanations for phenomena from viral marketing to consciousness and religion." http://pespmc1.vub.ac.be/Papers/MemeOperationalization.pdf

El concepte "redundància" que s'estudia en els sistemes de gestió del coneixement, vendria a lligar també amb les teories anteriors. El que passa és que la majoria d'estudiosos sobre la gestió del coneixement ho analitzen en sistemes tancats (dins empreses), per mi l'interessant és analitzar-ho en sistemes oberts, com el cervell global, perquè és on l'aplicació de les teories del marketing hi tendrien més sentit (encara que també en tenen aplicades dins una organització, al cap i a la fi, una organització és com un mercat petit i tancat [yo te doy si tu me das, yo te ayudo si tu me ayudas]).

El fet que hi hagi temes que estiguin en boca de més fa que aquests cobrin més rellevància i confiança, bé sigui en temes de modes o en temes d'idees i coneixement.

" Knowledge redundancy is a necessary condition to develop the trust required for knowledge creation. To create knowledge redundancy management must make structural knowledge accessible across the organisation and support communities of interest where tacit knowledge redundancy occurs. Redundancy of knowledge in the organisation serves as a territory that diverse knowledge workers must inhabit before they can collectively innovate for the client." http://www.gre.ac.uk/schools/business/Dissertation/Conclusion.html

Només volia deixar anotades unes quantes idees i referències sobre com en la societat de la informació i el coneixement, en economies basades en el coneixement, on es considera que les empreses treballen en xarxa i van configurant xarxes segons les necessitats de producció en cada moment (segons explica Manuesl Castells), com es va construint el coneixement i la memoria col.lectiva i com es propaguen idees i coneixements a través del cervell global. Formar part del cervell global per poder participar en la sinapsis, en un moment donat, serà clau per mantenir la competitivitat de cada empresa. En aquest context el marketing ja no només es pot basar en les regles de la societat industrial sino que ha d'actuar d'acord amb les regles de tranferència d'informació de la societat de la informació. Ja no només s'han de vendre els productes i els serveis, també s'han de vendre "les neurones".

PD: quan acabi la tesi [ni idea de quan serà] podré fer vacances de veritat i no emprar el temps deixant fixades referències i idees que ja fa temps que pul.lulen pel meu cap.

Inteligencias en conexión. Derrick de Kerckove

"El principio de la hipertextualidad le permite a uno tratar a la Red como la extensión de los contenidos de su propia mente. El hipertexto hace que la memoria de cualquier persona se convierta en la memoria del resto de las personas y convierte a la Red en la primera memoria mundial"
p. 113

D'això se'n diu ambició:
" La flexibilidad del procesamiento de datos que experimentamos en nuestra mente es el estándar que la ingeniería de los medios de red debería intentar alcanzar."
p. 116

"La publicación digital es eterna al mismo tiempo que omnipresente"
p. 119-120

Cultura de la profunditat

“Estamos empezando a tener un interior, un dentro, otra vez, y es por eso por lo que yo llamo a la cultura de la interactividad cultura de la profundidad. Tan sólo estamos empezando a descubrir que todavía somos humanos después de la transición de una era en la que sentíamos que la noción de humano iba unida a la personalidad culta. Perdimos esa humanidad durante dos guerras mundiales y ahora estamos intentando redescubrirla o, más bien, reconstruirla”.

Derrick de Derckhove. En Inteligencias en conexión. Hacia una sociedad de la web. (p. 88)

Confiam amb Google?

Via Oscar Barber llegesc que Google ha llançat el Google Check Out, una espècia d'intermediari que té com a valor la confiança dipositada en ell perquè ens validi les transaccions econòmiques.

Però la pregunta és si confiam amb Google, i si realment els usuaris tenim tanta por com per haver de confiar amb un intermediari tan poderós i que ho controla tot i que també controlarà el que consumim. Feia Poc, Jose A. del Moral feia ressò de la omnipresència todapoderosa del senyor Google.

No ho sé, eh? preferesc trobar empreses amb les que tengui confiança directa i comprar en aquestes que comprar a través de Google. Primer. Perquè no vull que una sola empresa controli tot el que faig o deix de fer o compr o deix de comprar. Segon. No confii amb una empresa de la qual he sentit tantes vegades que és difícil contactar amb ells. Tercer. Potser si trob els arguments oportuns canvii d'opinió al respecte.

Aquests arguments poden ser: 1. Si realment te facilita reduir les gestions. 2. Si pots comprar allà on vols i no només els afiliats a Google. 3. Si les regles de joc estan molt clares. 4. Si pots comunicar-te amb el teu idioma. 5. Si quan envies un correu o telefones et responen de forma interactiva.

Però de totes maneres pesa molt que una empresa pugui saber tot el que fas, tens, amb qui te relaciones (enviant i rebent correus,...), que penses (blogs), que compres, on , que et gastes amb les compres, ...

Clar això per la investigació de mercats és fantàstic si realment són capaços de creuar tanta d'informació i treure'n conclusions.

En fi, el mercat supera la ficció. Quan la burocràcia administrativa se simplifiqui tant com les transaccions comercials potser haurem arribat a l'administració electrònica y haurem aconseguit l'eficiència administrativa.

Estudio “Los blogs en la comunicación empresarial en España: Últimas tendencias”. GrupoBPMO ediciones.

CELAYA, J.; HERRERA, P. (2006). Estudio “Los blogs en la comunicación empresarial en España: Últimas tendencias”. GrupoBPMO ediciones.

Primer de tot volia agrair que m'enviassin aquest llibre, que m'he llegit amb molta d'il.lusió. M'hagués agradat reproduir quatre coses que m’han parescut interessants sobre aquest llibre, però m’ha entrat por quan he llegit el copyright.

És un bon resum, i dóna una visió bastant bona de l’assumpte. A més aclara alguns conceptes empresarials que potser es poden trobar cercant per la xarxa però de forma més confusa. A més dóna exemples de tipologies de blogs empresariasl. En surten bastants dels que solc seguir. També és un bon llibre perquè fa una selecció de fonts de documentació bastant bona. Potser anant a les fonts originals no trobaré tantes traves per reproduir algunes coses que he subratllat. Bé que en aquest llibre estan reproduïdes.

Quan es fa referència a la gestió del coneixement només expliquen que s'utilitzen blogs de forma interna. És acertat, però jo trob que a més, els blogs també es poden utilitzar per difondre o transferir coneixement a l'exterior, per gestionar el coneixement en xarxa, en un entorn obert de coneixement. El coneixement també pot ser un actiu de comunicació, formar part dels missatges. I això s'ha de tenir en compte, perquè difondre part del coneixement de forma externa pot formar part, també, de l'estratègia de comunicació de l'empresa. Cal saber on s'ha de tallar, quina part del coneixement que es genera i es consumeix ha de ser només intern però quina part és estratègicament susceptible de ser externalitzat per millorar la reputació i l'autoritat en un camp de coneixement que es domini.

Podria demanar l’autorització escrita del titular perquè em deixàs reproduir allò que m’ha parescut més interessant, però, com que la informació es pot trobar per altres bandes,… No sé, tammateix. Bé, si el titular em vol donar permís a través d’un comentari aquí mateix, faré l’esforç i si no, es quedarà subratllat al llibre. Però tampoc no és una bona idea, perquè en qualsevol moment, si volgués podria borrar el comentari. I com sabria jo que qui realment posàs el comentari seria el titular del copyright? I qui és exactament el titular del copyright, els autors, o l'editorial? Veig que al llibre hi ha dos correus electrònics, els hi podria escriure, però no sé a qui van dirigits exactament, quina és la seva identitat real, tampoc no sé si aquests correus me contesten tenen l’autotització per donar-me permís per poder publicar aquí algun fragment. Així que decidesc no escriure-los tampoc.

A més, tenc una carpeta plena de documentació esperant a ser llegida i potser alguns no tenen aquests problemes de copyright.

Quin dilema això del copyright! Crec que és just pels autors que així ho volen si realment són els autors o l'editorial qui en treuen i en poden treure profit. Si els hi funciona per guanyar-se la vida em sembla perfecte. Però tot el que es desaprofita en difusió i divulgació, i com a conseqüència en reputació, trobau que és pagat?

Aquest comentari no és una crítica al copyright. Qui considera que ho ha de fer servir deu ser lícit. Només és una reflexió en veu alta de les conseqüències en difusió que pot tenir per obres de divulgació de coneixement. Trob que pot tallar la difusió i en conseqüència el reconeixement dels autors. Ara, si prima l'interés econòmic, i funciona així com ho fan i estan contents de fer-ho, en el meu cas això és el que m'ha passat, que no he escrit algunes cites que m'hagués agradat compartir amb altra gent perquè trobava que eren acertades. Podria haver gestionat l'autorització però m'ha fet peresa, sincerament. Una autorització no seria difícil, però no vull haver d'entrar en la roda d'haver d'anar demanant permisos per anar reproduint fragments. M'estim més no fer-ho, i aprofitar el temps per llegir tot el que tenc acumulat.

Faig algunes cerques on es parli del llibre per veure com ho han fet els altres:

Dosdoce ha fet gestions i ha publicat la introducció i posa les dades de contacte per aconseguir l'estudi.

Manfatta en parla en una Gazzetta, l'haureu de trobar a la seva web, ja que Google me redirecciona cap a la pàgina principal: La gazetta de Manfatta: Comunicación. Consumidores, Clientes y la ...

Benito Castro escriu una petita crítica, i anteriorment exposava que havia anat a la presentació del llibre.

Petita resenya a blogs con valor.

Surt com a bibliografia del wiki que na Mentxu ens ha animat a participar.

La Xarxa Infojove [poder de connexió]

El poder sutil de la Xarxa Infojove, per trobar i per difondre.

La Xarxa Infojove és una iniciativa pionera a Espanya i a Europa. Té connectades persones, tècnics en joventud de gairebé tots els municipis de les Illes Balears, que treballen per diferents institucions: Govern, Universitat, Consells, Ajuntaments. A poc a poc també s'hi ha anat afegint gent d'altres institucions i associacions culturals.

A través d'un grup de discussió estan connectas. Les persones viuen offline on són els joves, i les peticions d'informació poden arribar a través de diferents mitjans. Si no se sap la resposta es llança una petició a la xarxa i en poc temps arriben vàries respostes per atendre al "client".

També utilitzen els blogs per a difondre activitats.

A més, gràcies a l'esforç i a l'experiència d'aquesta gent, per a definir aquesta el Projecte de llei Integral de la Joventud (desembre 2005. Conselleria d'esports i joventud. Balears) es va tenir en compte la importància de les noves tecnologies de la informació per obrir espais de diàleg amb i per als joves, crear fòrums de discussió, i facilitar la feina en xarxa entre els i les joves i entre les organitzacions de la joventut. Les noves tecnologies de la comunicació també poden ser utilitzades pels/per les joves per accedir a la informació i poden ser una eina educativa per al seu propi desenvolupament i la seva integració en la societat; tot això, d’acord amb les conclusions de la UNESCO en aquesta matèria.