Pàgines

divendres, de juliol 14, 2006

Es pot comparar el mercat rosa amb el mercat del coneixement?

Encara que aquest apunt pugui trastocar la meva imatge digital i real reconec que fa tres setmanes que veig començar el programa Temporada Alta de IB3, però no el veig acabar. Mai m'han agradat especialment els programes roses, però aquest em fa gràcia perquè conec personalment una de les presentadores i perquè trob interessant escoltar la relació dels personatges entrevistats amb les Illes Balears. També m'agrada veure els escenaris on són entrevistats, i jug a esbrinar a veure si els reconec. M'interessa analitzar per què venen, per què tornen, per què fan el que fan i quin gust li troben a montar totes aquestes mogudes mediàtiques.

També trob molt interessant analitzar com les Balears sobretot Mallorca s'ha fet un nom reconegut a nivell internacional gràcies a aquests personatges que des de fa 100 anys arriben aquí, començant per l'Arxiduc Lluís Salvador. Parlant d'història, i ara relacionat amb el mercat del coneixement, Mallorca s'ha fet un nom també a nivell internacional gràcies entre d'altres, a Ramon Llull.

Quan Foment de Turisme explica la seva història, diu que el tema dels personatges famosos va ser una estratègia. La Conselleria de turisme sembla que reconeix els beneficis d'aquesta estratègia i segueix contractant a personatges com en Michael Douglas (del qual el Diario de Mallorca ens recorda cada vegada que ens parla d'ell que els ciutadans de les Balears li pagan 600 euros diaris en concepte de representació) i na Claudia Shiffer.

Supòs que és de calaix, i que ho hauria de saber, però bé, jo no vaig néixer ensenyada. Arrib a la conclusió que tot es tracta de networking d'estar present i visible en el mercat rosa per poder captar ofertes de feina i sobretot de representació. Ho vaig veure clar amb la festa que van organitzar ahir en Miquel i na Catalina de s'Estaca (léase, Michael Douglas i Catherine Zeta Jones, para los que no son de por aquí):

1. Presentació a nivell nacional de la nova pel.lícula d'en Miquel de S'Estaca amb na Kim.
2. Roda de premsa, aparició en els mitjans de comunicació.
3. Premsa rosa. "Xafarderia",...
4. Networking a porta tancada amb l'alta societat a nivell illenc (hi havia els màxims representatnts polítcs, no he sabut res dels de l'oposició) i convidats nacionals i internacionals.

El que no m'acaba d'encaixar és que hi feia en Michael Stipe, cantant del grup REM, amb tota aquesta parafernàlia rosa-política.

Cercant a Google News, veig que tota la moguda no ha tengut gaire repercussió mediàtica, per tant no sé fins a quin punt han aconseguit els objectius i si aquests eren els objectius.

Després, reflexionant, vaig pensar que les trobades de coneixement, cogressos, workshops, jornades, s'intenten bassar en els mateixos conceptes. Cridar l'atenció de participants i de públic normalment amb l'alicient de portar algun expert (similar a una estrella mediàtica). Potser però, no tothom té assimilitat la necessitat de la posada en escena dels seus coneixements. Això no significa que "s'hagin de montar escenes" sinó que s'ha de tenir en compte vinculat amb els processos de producció la necessitat de fer-se visibles a través d'aquells actes més interessants per treballar-se la seva imatge.

El que passa és que els mercats de coneixement solen ser molt més reduïts, especialitzats i densos que els mercats roses, i la complexitat de continguts fa que tampoc hi pugui haver gent especialitzada comentant les jugades. Són mercats molt més sutils, potser com els dels còmics o els d'aeromodelatge. Però les bases per guanyar visibilitat, aquelles més superficials, s'han d'adoptar. Tot i així és important tenir continguts interessants a explicar, en aquest cas no val fer de pseudofamós. Hi ha bàsicament dues postures:
a) Saber i explicar el que saps.
b) Saber qui sap i explicar el que l'altre sap (que també és lícit i difícil ja que en aquest cas l'assimilació dels coneixements que s'han d'explicar no és fàcil).

En el mercat rosa importa bàsicament l'atractiu. En el mercat del coneixement importa la intel.ligència.

Parlem de la identitat. En el mercat rosa la identitat es construeix a partir de com vesteixes, de com et pentines i de com et comportes i en base en unes poques i contades declaracions.
En el mercat del coneixement la identitat es construeix a partir de com comptes el que saps o el que aprens, el que reflexiones, de les manifestacións que vas deixant a la xarxa, de les interaccions. És un treball molt més personal i laboriós.

El mercat rosa està bàsicament mediat pels periodistes. Formen part del mercat aquells que apareixen en els grans canals de comunicació.
En el mercat del coneixement la responsabilitat de treballar-se una visibilitat i bona reputació recau en la persona, perquè és qui se l'ha de treballar per parèixer sincer, íntegre i proper a les comunitats on li interessa operar.

En el mercat del coneixement també es van creant personatges que van adoptant diferent rols, però sempre en funció del que explica cada un. Així per exemple es podria analitzar, a través de les seves aportacions el rol de líder empresari connectat amb gent amb capital i influència que adopta Martin Varsavsky o el rol de crític, aventurer, experimental , rebel de Ricardo Galli. [Aquestes definicions són impressions meves, una imatge que jo m'he construit de vosaltres, disculpau-me si no encaixen amb la imatge que vosaltre creis que estau transmetent, i no té tampoc que coincidir amb la imatge que perceb l'altre gent de vosaltres].

Conclusió: cal analitzar com es comporta el mercat rosa per transportar les millors i adequades pràctiques al mercat del coneixement. El que tenen en comú els dos mercats és que les mercaderies que es comercialitzen són inherents a les persones, a diferència del mercat dels productes i serveis on en el cas dels productes no necessita ser consumit amb la persona que l'ha produït i en el mercat de serveis el productor és més fàcilment sustituïble perquè està procedimentat. En el mercat del coneixement s'aplica saber, innovació i creativitat.

Cap comentari: