Pàgines

dijous, de novembre 16, 2006

Entre Google i Second Life - entre la raó i l'emoció

No sé si és bo o dolent, però entre Google i Second Life estan monitoritzant el pensament racional i el pensament emocional de les persones i així com es relaciona entre elles i entre ells.

El següent gran salt serà quan les dues companyies es fusionin per compartir informació dels usuaris, i llavors, serà quan realment tendran tota la infrastructura necessària per montar qualsevol campanya de publicitat sigui basada en la raó, en l'emoció o un mixt, perquè tendran totes les bases necessaries per no fallar ni en el públic objectiu ni en el missatge perfecte que necessiten sentir per conduir-los a l'acció.

Si a més, a través de Blogger i Youtube (Google) s'analitza la blocosa i el ciberespai, la publicitat ja té la part cultural coberta, per acabar d'encertar l'èxit de l'acció de màrketing, en l'acceptació grupal de les seves propostes.

S'està creant un monstre virtual de dos hemisferis on s'enllaça la raó i l'emoció de la societat de forma brutal, en forma de conceptes i en forma d'imatges. Ni la lògica ni els desitjos ja no són ni secrets ni personals, són col.lectius i compartits. I això és una eina, o una arma, que la publicitat mai s'hagués pensat que podria tenir al seu abast.

Només cal llegir un poc de bibliografia tenint en ment el funcionament de Google i de Second Life per adonar-nos que la publicitat té oberta a la seva disposició la parts que fins ara havien estat les més ocultes de les persones: les raons, les emocions i els desitjos, materialitzats en forma de cadenes de cerques, apunts i avatars. Fent un ús eficient d'aquesta informació les campanyes ben montades podran aconseguir objectius inimaginables. I qui es farà d'or és qui està montant les infrastructures del cervell global.

Algunes lectures per ser llegides pensant en el paper de Google y Second Life en el ciberespai:

En fi, per resumir. La xarxa s'està convertint en un Gran Hermano mental i visceral perquè molts pocs actors estan donant unes infrastructures tan brutals de relació, treball en xarxa i expansió dels desitjos, que tenen tanta informació de noltros, que utilitzada de forma òptima per la publicitat, crec que mos poden arribar a manipular de veres, fins i tot als més excèptics amb això dels missatges publicitaris. Saben molt millor que noltros els nostres desitjos més profunds. O millor dit, els poden saber creuant quatre rastres que anam deixant.