Gestionant la il.lusió i una cosa darrera l'altra

No entenc el concepte il.lusió igual que el de motivació que s'empra en la gestió de recursos humans. Es pot motivar a les persones perquè treballin més o poden motivar-se per diferents factors: flexibilitat, diners, primes, incentius,...

Per mi la il.lusió és molt més important que la motivació. La il.lusió es veu en les persones noves que entren a treballar que disfruten aprenent i només d'estar allà. La il.lusió es veu en persones que quan expliquen els projectes o les idees que tenen en ment els hi brillen els ulls. La il.lusió se sent en la veu, en les persones que no són capaces de controlar el to de veu, i de tant en tant se'ls hi escapa algun crit o una rialla que no ha estat controlada.

Pens que la il.lusió té una quota, i que si en un moment tens una saturació de projectes no pots dedicar temps per il.lusionar-te per fer coses noves i per tenir la ment oberta per captar nous projectes il.lusionants que puguin aparèixer.

Perdre la il.lusió pot ser un primer símptoma d'estrés. I després venen altres coses pitjors.

Per tant, a partir d'aquesta reflexió, pens que és el moment de deixar més espai per gestionar la meva pròpia il.lusió, perquè això no ho pot fer ningú per mi, i per evitar que es pugui perdre he decidit cedir-li temps. El motiu, és que la necessit en plena activitat per poder acabar tots els projectes que tenc començats i els que tenc en perspectiva. Això vol dir, que he decidit llevar el meu temps personal d'hores d'oci a la blogosfera, només momentàneament, de moment un mes només. Necessit el temps que dedic a la blogosfera per:

• passejar pel camp
• passejar per la vorera de la mar i les roques
  
• ordenar fotos dels viatges
• jugar més amb els meus cans
• no fer res
  
• i mentre faig tot això ordenar mentalment la informació que necessit per acabar els projectes amb la finalitat que quan em posi davant l'ordinador, les tasques siguin, "pim pam fuera".

Quan torni a la blogosfera, esper que d'aquí a un mes, em servirà per saber quina sensació tenc: si han passat moltes coses, o si no n'han passades tantes.

Seguiré a Internet i seguesc treballant, tant a l'IBIT com amb altres projectes personals, estaré als correus, però necessit no invertir ara el temps, ni en navegar pels blocs, ni en participar en les conversacions ni en publicar apunts al meu bloc. Excepte si els apunts estan relacionats amb els projectes que tenc en marxa, com el que posaré a continuació.

El viatge m'ha ajudat a tenir una visió en perspectiva i he decidit cedir espai en aquesta perspectiva per ser capaç de sempre tenir present l'horitzó.

Tot això ve per l'espant que m'ha donat na Mentxu!

Fins d'aquí poc ;-)

En resum: de la meva activitat només queda aturada, de moment, la vida blogosfèrica, la qual fins ara m'ha donat molts bons resultats, però necessita un descans. Res més.