Pàgines

dijous, de juliol 17, 2008

i-què?

Ja fa temps que em van fugir les ganes de desitjar un iphone. I ara després de llegir l'article d'en Paco Ros la disonància cognoscitiva m'és útil no pel que he comprat sino pel que vaig decidir en el seu moment ignorar. ;-)

Però el més divertit de tot no és el que vulgui o no vulgui, el que em saturi o no, sino el comentari que em va fer una companya de feina sobre els mòbils que es basen en "tecnologia touch" per dir-ho d'alguna manera. Em va dir que tenia la sensació que aquest tipus de mòbil no acaben de funcionar perquè quan parles si te'ls atraques molt a l'orella es veu que l'orella els comença a tocar, i comencen a fer coses no previstes, fins al punt de no deixar-te acabar la conversació. Jo encara ric quan hi pens :-))))

4 comentaris:

jordi ruiz ha dit...

I no nomès amb els de tecnología "touch", els que tenim orella gran com jo som capaços de penjar una trucada si ens apropem massa el telèfon je je je ...
salu2

Margalida Vera ha dit...

Per que no començen a pensar els dissenyadors en un telèfon ergonòmic per a l'orella? Així se solucionarien els problemes per a les persones amb orelles grans que apaguen el telefon sense voler quan estan telefonant...tant de i-phone i tant de touch. Que arribi ja el telèfon-arrecada! Tecnologia i bisuteria tot en 1 (aquest seria l'eslogan)

orfeo17 ha dit...

Si miráis las características del Iphone por Internet veréis que tiene unos sensores de proximidad que cuando acercas el rostro a la pantalla ésta se desactiva, por lo que el problema de usabilidad que mencionáis no existe como tal.

Creo que hay cosas mucho más importantes que criticar a este dispositivo por el riesgo de que "la moda" se extienda al resto del mercado, ya sea: el uso de DRM, privar el desarrollo de aplicaciones por parte de terceros o la perdida de garantía al intentar sacarle más provecho haciendo un uso de él no contemplado por Apple.

Bel ha dit...

Gràcies pels matisos Jordi i Carlos.
Marga, potser aviat arriba :-)