Pàgines

dilluns, de març 12, 2007

L'altra Barcelona, no digital, no informacional

D'ençà a nou anys enrera les notícies que m'arriben de Barcelona, a través dels mitjans digitals o feeds als que estava i estic subscrita, era i és la d'una ciutat cosmopolita, intel.lectual, moderna, de disseny, amb projecció internacional, a través de projectes com el 22@, l'organització de Congressos com el IGC, macroprojectes com el Forum de les Cultures, edificis singulars com la Torre AGBAR, el desenvolupament de Parcs Tecnològics, com el Parc Tecnològic del Vallés, el Parc Mediterrani de la Tecnologia, el faraònic desenvolupament del parc barcelona media, el naixement d'empreses dedicades a la innovació, la tecnologia i la comunicació... Tot tecnologia, tot innovació, tot modernitat, poblat de treballadors del coneixement,...

Però hi ha una altra Barcelona, la de la perifèria que envolta la gran i apretada urbe. És una perifèria que no surt en les notícies d'innovació i de progrés, com a molt surt en les de la recuperació medioambiental o en la dels embotellaments. És un perifèria poblada d'immigració, dels treballadors de la societat industrial que van arribar d'arreu d'Espanya quaranta o cinquanta anys enrera, i que ara és repoblada per mà d'obra pel sector serveis i llars procedent de tots els continents. Potser destaquen els marroquins, sudamericans (llevat dels argentins que es decanten per Gràcia potser), senegalesos, xinesos i paquistanís (molts d'ells, paquistanís, concentrats al raval, però),.. encara que segur que n'hi ha d'altres nacionalitats que no som capaç de destriar.

Ahir vam recórrer quasi 10 km caminant (3 hores) al costat del Besòs, des de Montcada fins al Fòrum de les Cultures. Vam passar per davant el cementiri de Santa Coloma, la fàbrica d'Estrella Damm, el camp de futbol de Sant Adrià,... a prop del barri de la Mina, per l'altra banda del riu, fins a arribar al mar.

Al principi del tram trobàvem famílies locals amb bicileta, gent gran que anava a passejar, 2 ramats d'ovelles, amb el corresponent pastor i el ca. Ja entrats al Parc del Besòs, recuperat per l'esbarjo, tots el rostres eren llunyans. Estaven al cau del riu concentrats però separats per races, vigilats, per serveis i càmeres de seguretat.

Acostumada a gaudir d'espai al poble, a topar-me amb persones contades i conegudes quan vaig a passejar els cans; a la ciutat de Palma, com a capital de província, perifèrica; a la calma del ParcBit, tot i les obres,..., a la fira de Menorca des d'on vaig aterrar dissabte a Bcn, cada vegada que pos els peus en aquesta metròpoli és un xoc a tots els sentits; sobretot ho és per la "densitat", "interculturitat", "skyline", "mescla".

Però la imatge que m'arriba de Barcelona, la identitat digital, percebuda a partir de múltiples comunicacions, que reb a través de la xarxa, les activitats que m'arriben, la gent que hi conec, només és la meitat o menys del que hi està passant. Perquè hi ha tota la part de la perifèria, que es mou en un altre espai físic i en un altre ciberespai a partir de les interaccions dels quals, alguna cosa no prevista en els plans d'innovació i projecció de la ciutat, per força hi haurà de tenir repercusió, tard o d'hora, no se sap com.

La Barcelona del centre, rambles, passeig de gràcia, principi de gràcia, born, està presa pels turistes europeus, americans i japonesos.

La línia blava del metro, ja cap al final des de Badal fins a Cornellà, torna estar presa per la immigració, pots catalans s'hi veuen en cap de setmana.

La plaça Espanya és una mescla de tot, i els dies de fira, de gent de tot Espanya o d'arreu d'Europa.

Els caps de setmana, on són els catalans de parla catalana? perquè catalans ho són tots els que hi viuen. Fins i tot, sovint, passejant, sent parlar algun mallorquí o menorquí, que són inconfundibles.

3 comentaris:

mca ha dit...

encara em fan mal les cames...

Bel ha dit...

Podria dir que és falta de costum, però no és així.

En extinció ha dit...

Els caps de setmana, on són els catalans de parla catalana? perquè catalans ho són tots els que hi viuen. Fins i tot, sovint, passejant, sent parlar algun mallorquí o menorquí, que són inconfundibles.

legalment, catalans són tots els que hi viuen, i malauradament.

Els catalans estan desertant de la catalanitat i els immigrants no tenen cap intenció d'integrar-se, entre altres coses perquè els mateixos catalans no els hi donem motius.

A sobre, els espanyols ens matxuquen dia rere dia i ens rebaixen l'autoestima fins a límits propers al zero.

On se sent parlar el català a la ciutat? Aviat enlloc.