El maniquí Josomid, en Pau i jo a IB3 amb Joan Monse

Avui hem anat a IB3 al programa "Tal com som", presentat per Joan Monse, a explicar aquest experiment social, sobre en Josomid que estam duent a terme. No hem pogut explicar gran cosa, només que és un experiment social i que a darrera hi ha l'Obra Social Sa Nostra i la Fundació IBIT, on faig feina. Aviat les institucions implicades presentaran de forma oficial el projecte.

Per dur a terme aquest projecte cultural ens vam trobar un problema, que vos explicarem més endavant, i la solució, com ha explicat en Pau de Cortex va ser el maniquí Josomid.

En Josomid vol ser més que un simple maniquí. Podeu seguir la seva història al seu bloc, des d'on podeu arribar al seu fotolog, al seu youtube, al seu twitter, al seu orkut,...

No Home No Web

Sent a dir a molta gent que vol o està fent o vol fer una Web 2.0. Jo em deman, que deuen entedre per una Web 2.0. Chalamanch em deia, per fer una Web 2.0 es necessiten persones 2.0.

Fa uns anys es parlava de la "No Home" perquè no havia de ser necessari passar per la pàgina principal per arribar a la informació que un cercava. Per què no podem parlar de la "No Web" per donar visibilitat a la identitat corporativa d'una organització o al missatge que es vulgui transmetre? Per mi és això la Web 2.0, utilitzar les eines que internet posa a disposició de tothom, també de les empreses i de les institucions per teixir xarxa i fer arribar el missatge com més lluny millor, de node en node.

L'expressió "volem una web 2.0" per mi significa voler una interface visualment tipus "web 2.0" (núvols de tags, feevys, blogrolls, comments, rànkings, favorits compartits...), però per mi, el realment interessant és organitzar l'empresa perquè utilitzi les eines de la web 2.0 de manera interna i externa per donar una altra dimensió a la comunicació interna, a la comunicació externa, i a la comunicació entre iguals, i entre els públics objectius, més enllà de l'aspecte visual i l'estructuració de continguts de la "home" i del "web" amb grafisme 2.0. Aquí hi ha el repte. Per començar una Web 2.0 ha de donar veu a tots els treballadors de l'empresa, o al manco a una bona representació d'aquesta. Està tothom dispost a escriure, editar, sindicar, compartir fonts, coneixements, idees, descobriments, de forma pública, acceptar crítiques?

"Justament me va tocar a mi ser jo"

Els segles passats, fins i tot només fa unes dècades, les persones eren qui eren, en funció d'on havien nascut, i era molt difícil que es poguessin plantejar ser d'una altra manera.

Guillem d'Efak, poeta guineà manacorí, recitava: "Justament me va tocar a mi ser jo".

Avui en dia qualsevol es pot plantejar definir el seu "jo" o qui és en realitat, en funció al que vol ser i del que vol projectar. Fins i tot un maniquí, o algú que es fa passar per un maniquí, un ser totalment amorf, sense identitat i sense cap tret diferencial respecte a altres maniquís, pensa que a través d'Internet pot dibuixar la seva personalitat i fer amics. Té nom, josomid, twitter, bloc, vídeos, favorits,...

Via: Eivissa.0