Pàgines

dijous, de gener 10, 2008

Identitat distribuïda - Conversar a ca els altres

Tot el que feim a la xarxa ens identifica. Ens interessa que ens identifiqui? Ens avorrim només parlant a casa nostra i necessitam intervenir a ca els altres?

L'altre dia en Carlos em deia que ell al seu bloc s'avorreix perquè no hi troba interacció i per a això troba més interessant anar a conversar a ca els altres.

Jo li deia que si vol treballar la seva identitat digital, perquè si per exemple necessiti que algú el trobi a la xarxa de forma fàcil i es crei una imatge seva en funció de la vida digital que vol donar a conèixer, ha de facilitar a la possible persona que busca informació sobre la seva persona allò que el defineix, per exemple, les intervencions que ha fet a ca els altres.

Ja fa un temps que vaig provar l'eina cocomment, que serveix per dur un seguiment de les conversacions que feim a ca els altres. L'eina té un aplicatiu que serveix per publicar al teu bloc el que publiques a ca els altres, i personalitzar-ho, de forma que si hi ha un lloc on intervens i no t'interessa publicar-ho ho pots indicar, i no surt publicat al teu bloc.

Trob interessant no només publicar al meu bloc, sino també tenir l'opció del que publiqui a ca els altres automàticament també quedi publicat al meu bloc. Podeu veure com queda a la columna de la dreta.

El concepte és el mateix que compartir els "bookmarks" que guardam (també he afegit el núvol de del.ici.us) o el blogroll dels blogs que consultam (sigui en forma d'enllaços o dels darrers apunts que publiquen els nostres blocs favorits, que es poden sindicar al nostre a través, per exemple del feevy).

Tota aquesta activitat digital ens defineix i ens identifica, posa en evidència qui som o que sabem o que buscam o que ens interessa. Si ho compartim ho hem de fer a consciència perquè afecta la nostra imatge personal o professional digital.

La següent qüestió és: suposant que certes persones d'una organització estan fent aquesta activitat digital, o la poden o la volen fer, com es pot integrar en la imatge corporativa digital de les empreses que volen apostar per una organització i una web 2.0 avui, però 5.150.000 d'aquí a uns anys?

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Però que pasa si el problema és de base? si, per posar un exemple, els continguts del meu blog no interessen tampoc genereran visites ni discussió. Pens que la identitat l'he de començar a crear des d'aquesta perspectiva.

Bel ha dit...

No sempre l'objectiu de crear-te una identitat, o una imatge concreta, ha de ser correlatiu a l'objectiu de generar visites i discussió.

Cada un a la xarxa som qui som o com volem ser o la imatge que volem projectar, independentment que generem visites.

La qüestió és, quan algú et cerca o te troba, li transmets la imatge que a tu t'agradaria transmetre-li? L'altre perceb la imatge que tu t'agracaria que percebés de tu?

Segurament aquest bloc meu és avorridíssim per la majoria de la gent. No genera gaires visites ni gaires converses. Però jo ja estic contenta perquè he aconseguit un dels objectius que m'havia marcat, conversar amb aquella gent, molt poca, que li interessa aquest tema tan concret. És igual si les converses es generen aquí, de forma digital, a ca els blocs dels altres, en altres espais digitals, o en el món físic.

Al final part del que passa en el món físic, i de la gent i temes que pugui parlar en el món físic relatius en aquest tema, són gràcies en aquest bloc, i aquest fet no és correlatiu a les visites.

Bel ha dit...

O pot ser si. Però si el fet de poder parlar en el món físic d'aquest tema fos correlatiu a les visites jo diria que no voldria moltes més visites perquè em saturaria i hauria d'acabar filtrant. Ara ho puc manejar bé donat el temps que hi puc dedicar en això.

En resum, la imatge que pot donar una persona o un professional pot contribuir a generar visites en funció de l'interés del tema i de l'objectiu de les converses, però no sempre aquest és l'objectiu.

La imatge de marca dels productes, serveis o persones de consum de masses han de tenir per objectiu visites i vendes.

La imatge de marca de coses més "rares" o manco interessants per la majoria o manco comercials no tenen perquè perseguir quantitat. Sovint, amb un cafè i una conversació interessants en el món real ja n'hi ha més que suficient. O quan te conviden a una conferència o a un curs a explicar les teves hipòtesis.

Anònim ha dit...

Però, recapitulant l'apunt i els comentaris, on separes identitat i reputació?
Per una banda em dius que puc ser mediocre però feliç per la identitat que m'he creat, però haurè de ser conscient que la meva reputació estarà pel terra. Ni em trobaran ni em seguiran, el meu índex de impacte serà escàs.
Crec que entenc on tu volies arribar amb el consell a en Carlos, treballant-se 'una' identitat i difonent-la pot arribar a tenir reputació.
El problema en el meu cas i tal vegada el seu, és que més que una identitat tenim una crisi d'identitat. Tenim una percepció del 'jo' digital que ja ens va bé però que no arrenca, no despertam desitjabilitat social, atracció, al cap i a la fi.
Llavors la roda per força torna a començar i hem de treballar la reputació per tal de millorar la percepció del jo o identitat.
Aquí és on volia arribar amb el comentari primer. En definitiva "yo soy yo y mis circunstancias" i aquestes darreres les he de treballar; tal vegada millorant les meves competències?

Bel ha dit...

(primer, que consti que jo no te dic mediocre ni ho dic a ningú)

En realitat el que tu vols és visibilitat. La identitat (el que ets , el que projectes: mallorquí, felanitxer, interessat per les TIC i per la metereologia, i bon conèixedor dels dos temes, amb un toc d'humor molt sutil) i la reputació (bona o dolenta; per uns o pels altres, en funció del que sapiguen uns o els altres sobre el que tu expliques i fas i ho puguin jutjar), ja els tens.

Més que crisi d'identitat jo parlaria de manca de visibilitat esperada i potser manca d'interés.

El que necessites és un pla. Un pla i una estratègia de comunicació per guanyar visibilitat. Ara t'has de veure com un producte. Què ofereixes? Qui és el teu públic objectiu. On és? Què li interessa? Quin soroll té, perquè tu puguis arribar al seu llindar de percepció? Hi ha públic objectiu suficient pel teu producte? Tens competència? Com és la teva competència? On actua?

En funció de tot això sabràs si tens mercat i si el mercat és prou interessant per tu, o si no ho és i llavors cal canviar de producte, en el teu cas, potser més que canviar d'identitat, mostrar alguna altra de les teves possibles identitats que poguessin tenir més mercat en aquests moments.

Anònim ha dit...

EL problema de la identidad es que es una herramienta de vigilancia que reduce la vida a "una única" vida. Lo cual es lo más lejano de lo que pretendo para mí.

La visibilidad es una oportunidad, pero al mismo tiempo es una prisión. Ya que en el momento que "soy algo" mi reputación me impedirá ser lo contrario. Y ese es el problema de Internet, aquí nada se puede borrar y todo está al alcance de todo el mundo, por tanto el acto de decir implica un compromiso absoluto con lo que se dice. Demasiada exigencia para alguien que intenta mantener el pensamiento crítico ;)

Supongo que si fuera un individuo absolutamente autónomo no me importaría dar luz a todas las contradicciones que albergo, pero como no puedo hacer ahora eso ni tampoco quiero vivir encerrado en una única dirección lo único que me queda es suprimir el "yo" y dar juego a mis múltiples nicks que me camuflan en Internet (al fin y al cabo Carlos Seda no es más que otro nick, con la salvedad que está geolocalizado).

Para mí ahora mismo sólo existe el mensaje, ya no hay autor. O parafraseando la frase que decía Miquel Lluís "soy las circustancias".

Anònim ha dit...

Això s'allargava tant que he volgut contextualitzar-ho tot al meu blog.
Carlos, entenc el que dius, però, i ja em corregireu, així no arribaràs a una 'reputació digital'.
Quin és el teu 'lei motive' a la xarxa?

Anònim ha dit...

Para mí la red, a parte de ser un repositorio de conocimiento, es una palanca de acción para las diferentes redes sociales en las que participo en el mundo atómico.

Para mí la reputación (que se traduce en confianza) se restringe a pequeños nichos sin ninguna relación entre sí que me permiten desarrollar justo el tipo de vida que quiero. Una multiplicidad simultanea que se apoya en Internet para desarrollarse a más velocidad.

Recomiendo que echéis un vistazo al concepto Zona Temporalmente Autónoma (TAZ), por ahí van los tiros.

Bel ha dit...

He anat a seguir conversant a Ca en Miquel Lluís, on ha documentat bibliogràficament el diàleg que hem tengut.