Pàgines

dilluns, de febrer 13, 2006

Varsavsky , FON, i canals alternatius de publicitat

Varsavsky, un personatge que primer el vaig sentir alabar i després criticar, amb poc temps de diferència i en entorns molt diferents.

M'ha cridat l'atenció aquest article de BAQUIA perquè presenta la blogosfera com un mitjà de comunicació que li possibilita estalviar-se molts de doblers en publicitat convencional.

Ara no sé en quin espai, no ho record, però he sentit crítiques pel fet que hi hagi bloggers que difundeixen coses que són com a publicitat. Sigui cobrant o no, jo pens que és totalment lícit. Estem en un entorn on les regles de la comunicació estan canviant. L'important és que cada persona tengui els suficients instruments crítics com per valorar aquella informació que li arriba, tant online, com offline. És tant respectable o criticable un blogger que difon allò que li doni la gana (i si és cobrant millor per ell) com un mitja de comunicació que filtra allò que li dóna la gana.

Tres hurras por FON

08/02/2006

2 comentarios - Envía el tuyo

FON es un claro ejemplo de esas ideas empresariales que salen adelante gracias a la férrea determinación de la persona que las concibe, impulsa y promociona. Es algo habitual en los Estados Unidos: la figura del emprendedor que -con fe ciega- se lanza contra viento y marea, asumiendo todos los riesgos que ello conlleva. No estamos muy acostumbrados a convivir en España con este tipo de personajes, pero Martín Varsavsky está dando un ejemplo a todos de lo lejos que se puede llegar con una buena idea y una gran dosis de entusiasmo.

El proyecto de FON es atípico también por otros motivos. Desde el principio, la concepción, gestación y evolución de FON ha estado marcada por la transparencia, pues el propio Varsavsky ha narrado en su blog todos los pasos recorridos, y así se propone seguir haciendo. Precisamente, los blogs han tenido un papel fundamental en la expansión de FON: aprovechando el potencial de difusión y el efecto cadena que genera la blogosfera, Varsavsky ha reclutado a destacados blogueros para dar a conocer o difundir su proyecto, actuando así como colonizadores de nuevos mercados, y de paso ahorrándose las enormes partidas que hubiera tenido que destinar de decantarse por la publicidad en los canales tradicionales.

Ahora FON ha conseguido el respaldo económico de Index Ventures, Sequoia Capital y los creadores de Skype... Casi nada. Los mismos que confiaron en Google y Skype se convierten ahora en accionistas de la compañía, y tendrán un asiento reservado en los Consejos de Administración. Al margen del respiro financiero, ver los nombres de Google y Skype asociados a un proyecto empresarial va a inyectar una dosis extra de confianza en los usuarios: de hecho, el mismo día en que se hicieron públicos los acuerdos, se multiplicó por tres el número de suscriptores. Por ahora alcanzan los 9.000 registrados, y Varsavsky ve cada vez más cerca el sueño de crear la mayor red del mundo de puntos wifi.

Como explica desde su blog Janus Friis, cofundador de Skype junto a Niklas Zennström, “No hay un objetivo común más importante en nuestra industria que ayudar a crear un acceso a Internet de banda ancha universal y de bajo coste: si lo conseguimos, todos ganaremos.” Y no hay mejor camino para ello que el poder de las comunidades, como pronto empezarán a descubrir los foneros. Más.

diumenge, de febrer 12, 2006

Blogs relacionados con empresas

Visto el éxito del MEME lanzado por Neus y Eva de Manfatta sobre mujeres bloggers, ahora me atrevo a lanzar uno para empezar, por fin, con el trabajo de investigación de mi tesis doctoral.

Lo primero que necesito es tener una lista de blogs cuyos autores manifiesten en su blog una relación directa con una empresa sea propia o como trabajador, o sea autónomo. Recopilo los que ya tengo y paso el testigo a los que salen en esta lista. Gracias. Cuando termine mi tesis, que va sobre como la transferencia de conocimiento puede ayudar a trabajar la visibilidad y la imagen corporativa, compartiré con vosotros los resultados.

dimecres, de febrer 01, 2006

Llocs per organitzar viatges i compartir experiències

Sens dubte alhora de triar on anar de viatge és molt important les recomanacions que altres persones facin. Quan ja un ha triat el destí, sovint intenta, si coneix, posar-se en contacte amb residents dels llocs perquè li conti els llocs "menys turístics" que ha de visitar. O no?

Acab de descubrir via Atrapalo, edestino, un lloc on compartir experiències i organitzar viatges. A primera vista, trob que el plantejament és una mescla del que hem desenvolupat a Itineraris i Racons, ensenya i descobreix les Illes Balears des d'un altre punt de vista, i el funcionament tradicional dels Wikis.

D'aquestes iniciatives n'hi ha moltes d'altres, ara les hauria de cercar,... Bé quan pugui. Pot ser la diferència entre Itineraris i Racons i altres webs d'aquests tipus, és que la d'Itineraris i Racons, de moment només cubreix, així com està plantejada les Illes Balears, de moment, i les altres, abarquen tot el món.

La pregunta és: com pot repercutir en la imatge d'un destí turístic les opinions i recomanacions de visitants i residents sobre les seves experiències i vivències?

divendres, de gener 27, 2006

Si cultura és una mercaderia, coneixement pot ser una mercaderia?

Si a la cultura de masses i a la indústria cultural els teòrics de l’Escola de Frankfurt consideren la cultura com una mercaderia, a la societat de la informació i del coneixement, es podria considerar també el coneixement com a mercaderia?
Davenport [DAVENPORT, T.; PRUSAK, L. (1998). Working Knowledge. Boston: Harvard Business School Press.] parla del mercat del coneixement, on hi ha venedors, compradors i intermediaris, però, on es parla del coneixement com a mercaderia?
Però, els productes culturals descrits per l’Escola de Frankfurt són estàndards i homogenis. Serien o no serien iguals els productes del coneixement? Pot ser si, per exemple, una aplicació molt utilitzada que se n’allibera el codi, pot ser no, per exemple, una adaptació molt concreta d’una aplicació genèrica per un objectiu particular.

No sé fins a quin punt es podria anar comparant la indústria cultural amb la “indústria del coneixement” o “mercat del coneixement”. No sé fins a quin punt seria prudent, o no, plantejar aquest anàlisi. No sé, si algú ja ho ha plantejat. Comparant de l’època en que neix i les circumstàncies:
. El context social
. El context econòmic
. L’evolució de les indústries i del mercat laboral
. Les competències i habilitats dels treballadors
. La finalitat de la cultura (producte per les empreses i oci pels obrers, producte o servei de masses) i del coneixement (element de producció per a les empreses, producte o servei de

dilluns, de gener 23, 2006

TALLERWEB1.0, Vitoria-Gasteiz, 19-20/01/2006 Taller|Tailerra: Mejorando los servicios públicos de la red trabajando en red

Taller Web 1.0. ha estat una trobada virtual i presencial per proposar millorar les pàgines web de:


Aquest taller m'ha impressionat per tres coses, iguals d'importants:
  • La capacitat de convocatòria de ciutadania i experts en la matèria. Mentxu Ramilo, s'ha encarregat d'això. Enhorabona per la seva capacitat d'organització i d'implicar a institucions, ciutadans i experts per a que això fos possible.
  • La implicaciót de les institucions públiques. Sorprenent, que bona part de les institucions que gestionen un territori es posin d'acord per participar en un acte com aquest i, més important encara, en prenguin nota, per millorar en funció a l'informe fet pels propis ciutadans.
  • El bon ambient i "feeling" entre tots els participants. He pogut compartir dos dies amb un munt de gent interessant que té molts de projectes en ment, i un munt d'energia per a dur-los a terme: Clara M. Chu, de la Universitat de UCLA i que ara està a València, i el seu fill de 10 anys, amb qui compatíem per veure quins dels dos era capaç de fer més punts en el Jawbreaker, Carlos Guadian, de K-Government, TAO-GEDAS y Propolis-Club, José Luis Pardos, que va ser embaixador d'Espanya a Austràlia, Canadà i Dinamarca, i va ser el primer embaixador del món que va tenir una página Web (1994) per donar la seva versió sobre un conflicte internacional que no va ser coberta pels mitjans de comunicació, Jordi Pericàs, de Localret, Meritxell Roca, investigadora de la UOC, Francisco Vargas, de netxus foundries, Javier Merino i Ainhoa Iglesias, de ESI, Daniel Armendáriz, de Ikusnet, Eva Campos, de Europapress, Roc Fages de Goldmundus, Xavier Fernández de la UPF "y tantas otras personas de Vitoria y alrededores que nos acogieron de forma tan cordial".

dimarts, de gener 17, 2006

Accions de difusió basades en transferència de coneixement

Tao i Multiplica, fan feina amb el portal PropolisClub, per compartir coneixements i reflexions sobre l'administració digital. Aquí teniu la nota de premsa:

Primer agregador de blogs sobre eGobierno en Europa
Própolis Club

El portal de eGobierno Própolis Club ha lanzado esta semana el primer agregador de blogs en Europa que trata la temática del gobierno electrónico, la e-democracia, la administración electrónica o todo aquello relativo a la administración pública en la sociedad de la información.

Dicho agregador busca favorecer la relación en red entre todos y la difusión de ideas, tendencias, reflexiones y advertencias sobre la aplicación de nuevas tecnologías a la administración pública.

dimecres, de gener 11, 2006

Blogs per promocionar llibres

Dos dels darrers llibres que he llegit ha estat per dues raons:

1. Coneixia els autors personalment o virtual.
2. He conegut l'existència i el "making of" del llibre a través del blog que han posat en marxa per a això o a través del seu blog personal.

El Llibres són:


El proper que m'agradaria llegir és: