Si no t'havies demanat mai que podria valer el teu blog, des d'aquesta pàgina, blogshares.com, ho pots descobrir. Això si, és un joc totalment fictici. La pregunta és: es podria fer realitat?
És increïble com dia a dia apareixen noves aplicacions relacionades amb la blogosphera.
dilluns, d’agost 30, 2004
dimecres, d’agost 25, 2004
Article sobre blogs corporatius
Ahir vaig publicar aquest article a la web de Fundació IBIT
Bitàcora num: 49
Els "blogs" com a eina de comunicació al servei de l'organització: blocs corporatius
Bitàcora num: 49
Els "blogs" com a eina de comunicació al servei de l'organització: blocs corporatius
dilluns, d’agost 23, 2004
Llistat de CEOs que escriuen blogs
http://www.thenewpr.com/wiki/pmwiki.php/Resources/CEOBlogsList
Si en coneixeu més els hi podeu afegir.Blogversations
La polèmica està servida.
Mentre uns creuen que parlar sobre productes comercials als blogs pot ser positiu, altres creuen que no.
Jo crec que s'ha d'arribar a un equilibri, i que quan es parla d'un producte o servei del qual el productor ha pagat al blogger, s'ha d'haver provat i s'ha de dir la veritat sobre aquest. Tant qui paga com qui llegeix ha de ser conscient que el que es diu potser només una part i s'ha d'estar preparat per acceptar crítiques. No serà fàcil acceptar el joc, ni per part dels qui paguen ni per part dels que llegeixin. Això si, igual que quan hi ha un anunci de publicitat a un mitjà de comunicació tradicional se sap que allò és publicitat, al bloc també s'hauria d'especificar que algú ha pagat per parlar del seu producte, per anar de més "legals".
Aquesta reflexió ve arrel d'aquesta crítica al blogversations.
Mentre uns creuen que parlar sobre productes comercials als blogs pot ser positiu, altres creuen que no.
Jo crec que s'ha d'arribar a un equilibri, i que quan es parla d'un producte o servei del qual el productor ha pagat al blogger, s'ha d'haver provat i s'ha de dir la veritat sobre aquest. Tant qui paga com qui llegeix ha de ser conscient que el que es diu potser només una part i s'ha d'estar preparat per acceptar crítiques. No serà fàcil acceptar el joc, ni per part dels qui paguen ni per part dels que llegeixin. Això si, igual que quan hi ha un anunci de publicitat a un mitjà de comunicació tradicional se sap que allò és publicitat, al bloc també s'hauria d'especificar que algú ha pagat per parlar del seu producte, per anar de més "legals".
Aquesta reflexió ve arrel d'aquesta crítica al blogversations.
El COI prohibeix els blogs als esportistes d'Atenes 2004
Informació publicada a Barrapunto.com
Només ho prohibeix als esportistes? I a la resta de participants no? Representants d'esportistes, representants de marques, seleccionadors d'esportistes per incorporar a equips nacionals,...
Com poden prohibir divulgar informació?
Si, les seves raons tenen. Però un fet tan mediàtic com uns jocs olímpics on hi ha tanta gent que hi participa,...
Crec que cal un estudi en profunditat d'aquest tema.
Només ho prohibeix als esportistes? I a la resta de participants no? Representants d'esportistes, representants de marques, seleccionadors d'esportistes per incorporar a equips nacionals,...
Com poden prohibir divulgar informació?
Si, les seves raons tenen. Però un fet tan mediàtic com uns jocs olímpics on hi ha tanta gent que hi participa,...
Crec que cal un estudi en profunditat d'aquest tema.
divendres, d’agost 20, 2004
Sobreviurà la publicitat convencional?
La resposta supòs que és que si, però s'haurà de repartir el pastís amb altres formes de comunicació comercial.
Acab de llegir el naixement d'una nova empresa. És un intermediari entre "bloggers" i anunciants. Paguen als bloggers per a que introdueixin preguntes als seus blocs sobre els productes i serveis dels anunciants, així, com si fos una conversació més. D'aqueta manera donen més visibilitat al producte al mateix temps que podríem dir fan una espècia de test o investigació de grup, oberta sobre el producte. També canviaran les formes d'investigació? Sa veritat, jo crec que romandra tot junt, però com he dit amb el cas de la publicitat, també s'hauran de repartir el pastís.
Tampoc no m'estranya que aquestes noves formes de comunicació comercial s'estiguin provant a veure com funcionen. Considerant que un sol anunci a un mitjà imprès de tirada nacional costa a partir de 18.000 euros, i que una campanya està formada per molts anuncis d'aquests tipus. Només llevant una inserció o dues del total de la campanya ja tens diners suficients per pagar a bloggers que parlin i questionin el producte, i regalar-ne a consumidors amb molts de contactes perquè ho provin i ho expliquin als seus amics.
Bé. La reflexió ve de dos recursos que m'he trobat.
Aquesta nova empresa:
Blogversations are a new, not evil way to market your products and services through discussions. Here's how it works:
1) We match advertisers with bloggers
2) Advertisers choose a topic or question (not an advertorial)
3) Bloggers discuss the topic or question, and place a link to the discussion on their blog's front page
4) Advertisers truly engage audiences without doing evil; bloggers get paid for doing what they do best - blogging!
Advantages for advertisers:
Instantly build real engagement with tuned-out audiences. Leverage engagement to build credibility, authority, and authenticity for your brands. Provide consumers advertising that creates benefits - not that imposes costs and annoys.
Advantages for bloggers:
Leverage your authority and audience to earn money - without losing authority over what you've got to say. Turn your ideas, criticisms, opinions, and reader share into money - and not muddy up your site with clunky ads in the process. Engage your audience with thought-provoking issues and questions.
I aquesta notícia a El Navegante:
El potlach y la publicidad
Los fabricantes y los vendedores quieren clientes. Antes pagaban a medios de comunicación, que atraían lectores a sus anuncios. Algunos lectores (pocos) se convertían en clientes. Ahora están abandonando esa idea a cambio de otra más sencilla: pagar directamente a los clientes. Una empresa estadounidense se ha especializado en regalar iPods, los atractivos, caros (y muy deseados) reproductores de música de Apple. A cambio sólo quieren la atención del respetable, y que pruebe productos online. Gratis. Lo mejor de todo es que al parecer funciona. Y si el dinero antes empleado en publicidad se puede emplear con más eficacia comprando clientes... ¿qué le ocurrirá a los medios?
La cultura del potlach parece haber aterrizado con firmeza. Al fin y al cabo 'comprar' al cliente es mucho más eficaz que intentar atraerlo con un anuncio, que puede o no funcionar; Freeipod.com sólo paga después de que el putativo cliente (y sus amigos, de los que debe proporcionar el contacto) hayan probado el servicio en cuestión. El vendedor, pues, sólo paga por aciertos.
Acab de llegir el naixement d'una nova empresa. És un intermediari entre "bloggers" i anunciants. Paguen als bloggers per a que introdueixin preguntes als seus blocs sobre els productes i serveis dels anunciants, així, com si fos una conversació més. D'aqueta manera donen més visibilitat al producte al mateix temps que podríem dir fan una espècia de test o investigació de grup, oberta sobre el producte. També canviaran les formes d'investigació? Sa veritat, jo crec que romandra tot junt, però com he dit amb el cas de la publicitat, també s'hauran de repartir el pastís.
Tampoc no m'estranya que aquestes noves formes de comunicació comercial s'estiguin provant a veure com funcionen. Considerant que un sol anunci a un mitjà imprès de tirada nacional costa a partir de 18.000 euros, i que una campanya està formada per molts anuncis d'aquests tipus. Només llevant una inserció o dues del total de la campanya ja tens diners suficients per pagar a bloggers que parlin i questionin el producte, i regalar-ne a consumidors amb molts de contactes perquè ho provin i ho expliquin als seus amics.
Bé. La reflexió ve de dos recursos que m'he trobat.
Aquesta nova empresa:
Blogversations are a new, not evil way to market your products and services through discussions. Here's how it works:
1) We match advertisers with bloggers
2) Advertisers choose a topic or question (not an advertorial)
3) Bloggers discuss the topic or question, and place a link to the discussion on their blog's front page
4) Advertisers truly engage audiences without doing evil; bloggers get paid for doing what they do best - blogging!
Advantages for advertisers:
Instantly build real engagement with tuned-out audiences. Leverage engagement to build credibility, authority, and authenticity for your brands. Provide consumers advertising that creates benefits - not that imposes costs and annoys.
Advantages for bloggers:
Leverage your authority and audience to earn money - without losing authority over what you've got to say. Turn your ideas, criticisms, opinions, and reader share into money - and not muddy up your site with clunky ads in the process. Engage your audience with thought-provoking issues and questions.
I aquesta notícia a El Navegante:
El potlach y la publicidad
Los fabricantes y los vendedores quieren clientes. Antes pagaban a medios de comunicación, que atraían lectores a sus anuncios. Algunos lectores (pocos) se convertían en clientes. Ahora están abandonando esa idea a cambio de otra más sencilla: pagar directamente a los clientes. Una empresa estadounidense se ha especializado en regalar iPods, los atractivos, caros (y muy deseados) reproductores de música de Apple. A cambio sólo quieren la atención del respetable, y que pruebe productos online. Gratis. Lo mejor de todo es que al parecer funciona. Y si el dinero antes empleado en publicidad se puede emplear con más eficacia comprando clientes... ¿qué le ocurrirá a los medios?
La cultura del potlach parece haber aterrizado con firmeza. Al fin y al cabo 'comprar' al cliente es mucho más eficaz que intentar atraerlo con un anuncio, que puede o no funcionar; Freeipod.com sólo paga después de que el putativo cliente (y sus amigos, de los que debe proporcionar el contacto) hayan probado el servicio en cuestión. El vendedor, pues, sólo paga por aciertos.
Contrastemos esto con el viejo refrán publicitario que afirma que la mitad del dinero gastado en publicidad se tira a la basura, sólo que nadie sabe qué mitad. La publicidad es e el mejor de los casos un arte inexacto cuya eficacia es difícil o imposible de comprobar con precisión.
¿No es mucho mas sencillo ofrecer al prospectivo cliente algo que éste desea? Casi con certeza que los clientes así generados serán más fieles y tendrán una mucho mejor opinión de la marca.
Por supuesto que este sistema no es nuevo; los descuentos y regalos promocionales forman parte de las prácticas comerciales habituales desde hace mucho tiempo. Pero la Red permite extender el concepto y abarata su ejecución. Así que es concebible que este tipo de márketing, basado en el regalo, crezca. En detrimento, casi con seguridad, del presupuesto de publicidad convencional.
Esto de (intentar) vivir del contenido se pone cada vez más interesante...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)