Benjamí Villoslada, Ricardo Galli

Així com hi ha gent que record perfectament com i on la vaig conèixer, n'hi ha d'altra que conec des de fa temps i no me'n puc enrecordar de cap manera quina va ser la primera vegada que hi vaig interactuar, fos online o offline. És el cas d'en Benjamí i en Ricardo, dos personatges incombustibles de la vida social digital de les Illes Balears capaços de trapsassar fronteres sense sortir de l'illa.

En Benjamí i en Ricardo van ser els dos primers ponents de les activitats emmarcades en l'exposició d'identitat digital, i tu qui ets, a Internet? En Josomid ha fet un resum de les seves interevencions (llegeixi's la d'en Benjamí, i la d'en Ricardo). A més, en Josomid, els hi ha demanat consells per gestionar la seva identitat, les respostes dels quals es poden trobar en el canal de Youtube d'en Josomid. En Benjamí li aconsella que comenci a interactuar en llistes de distribució, on la imatge es projecte a través del text pur i dur, i en Ricardo li diu que en Josomid juga amb avantatge perquè la imatge d'un maniquí és coherent. Tant en Ricardo com en Benjamí es van començar a gestar la seva imatge digital personal en fòrums de discussió i llistes de distribució opinant i ensenyant sobre eines i tresques informàtiques.

En Benjamí per ser coherent amb la imatge que projecte des de fa anys, la de persona que descobreix eines, ho comparteix, i dóna consells per ser un bon internauta i bitòleg, va començar l'exposició ensenyant-nos una nova eina per fer presentacions en públic, el scrapbook, una extensió de firefox. (En ziga-zaga ho explica, millor del que ara ho podria repetir jo aquí.) I a continuació ens va recordar que les normes de comportament al ciberspai, tot i que la tecnologia hagi evolucionat, són les mateixes que coexistien en temps dels correus electrònics que circulaven per banda estreta, les "news" i "usenet"(visibles encara des de google groups). Per ell la web 2.0 només és un terme per entendre'ns, però moltes de les eines que s'associen amb aquest concepte ja exitien abans de ser acunyades. També ens va recordar que el que entenem com a web 2.0, sobre participació i democràcia, no fa falta que estigui sota unes regles estrictes i a la moda d'estètica 2.0, sino que com es feia abans, pàgines molt austeres gràficament, poden ser molt participatives.

En Ricardo és una persona amb una personalitat digital molt popular, d'aquests que fins i tot han rebut crítiques i amenaces, i desprestigi. Basta seguir el seu bloc per adonar-nos-en, hi ha proves, i el que ell mateix conta. En Ricardo va explicar que va començar a ser reconegut gràcies als articles d'opinió que escrivia a Bulma (Bergantells Usuaris de GNU/Linux de Mallorca i Afegitons). Va explicar que la "identitat digital" no és una finalitat en ella mateixa, que les persones més interessants i més reconegudes són les que escriuen sobre un tema que els hi agrada, i ho fan, potser o alguns, com ell va dir, perquè en el món físic no tenen ningú amb qui compartir aquestes burolles, i al manco així un es desfoga (o bé, així és com jo vaig interpretar la seva explicació). Un tema que va treure és el del relacionat amb el de la "blogosfera", quan es torna boba, l'anomena "bobocosa". En relació a això va definir tipus de blocaires: (1) "sesudos pensadores" (2) els que són amics de tots, políticament correctes, (3) els que coneixen a tot el món. A vegades els tres perfils coincideixen en un sol blocaire. També va explicar que hi ha blocs que estan pensats única i exclusivament per atreure gent i guanyar diners amb la publicitat, anant més enllà que un bloc que està escrit des de el que pensa un blocaire en realitat.

En resum, entre les dues xerrades hi ha corda per estirar per seguir reflexionant sobre la imatge que projectam amb cada una de les nostres intervencions digitals.