Pàgines

dissabte, de març 15, 2008

Que diferent que es veu l'exposició des de la perspectiva d'una altra persona

Quan na Margalida Castells (ALEA) i na Francisca Niell (Centre de Cultura "Sa Nostra") em van plantejar ser comissària d'una exposició sobre Identitat Digital no m'ho acabava de creure. Vaig acceptar perquè era un repte i el tema m'interessava molt. Mai havia participat en el montatge de cap exposició, només en els dels estands de la Fundació IBIT a Fires (ciència 2002, ciència 2007, futurjove 2007).

La meva feina en aquesta exposició ha estat volcar tots els coneixements que havia anat adquirint sobre Identitat Digital i el context on es desenvolupa (Internet, el ciberespai i la societat xarxa) i anar supervisant així com quedaven els continguts que entre na Marga i jo anàvem definint, triant i ordenant (textos, imatges,...) un cop produïts pels altres participants en el montatge de l'exposició.

Na Marga, de l'empresa de gestió cultural ALEA, em va ensenyar com es construeix una exposició: definir els continguts, pensar en diferents nivells de lectura en funció als públics objectius que la visitaran, decidir el tipus de representació pensant en cada sala, cada espai, pensar amb la circulació de la gent, definir quines sales són més potents i quines no fa falta ho siguin tant, perquè la seqüència de l'exposició adopti diferents intensitats i ritmes. També em va ensenyar a encaixar els continguts distribuïts amb l'espai disponible seguint una seqüència de lectura; i a pensar quins dispositius necessitaríem per visualitzar els diferents formats de continguts (ordinadors, televisions, projectors, panells). Vaig aprendre amb ella una barbaritat. Els textos és un nivell de lectura des d'una perspectiva textual.

En Carlos Seda, en Pau i n'Àlex de la productora Cortex van produir tots els continguts audiovisuals (i les fotografies i els videos d'en Josomid): tres vídeos (la història d'Internet, un dia amb Internet i el vídeo amb exemples de tres jocs virtuals), 14 exemples de representació del jo a la xarxa, una presentació de comunicació viral, valoració i reputació, i la taula d'objectes del món pre internet que es projecten mostrant quin és el seu equivalent a la xarxa. Aquests joves també es van encarregar de buscar les persones que van produir la música i els efectes sonors que acompanyen els àudiovisuals. Els àudiovisuals és un altre nivell de lectura des d'una perspectiva audiovisual.

L'encarregat de crear l'atmòsfera de l'exposició a partir dels suports que contenen i emmarquen tots els continguts va ser en Toni Garau de l'empresa Fargas Garau. La tria del color de l'exposició, la imatge gràfica, els diferents materials, vidre, ferro, panells, el color de les pareds i dels vinils, la disposició dels textos en l'espai, més a munt, més avall, a un costat a l'altre, els suports, ofereix una perspectiva de l'espai que es fa necessària perquè el visitant quedi encara més impactat pels continguts que visualitza. La circulació entre cada peça, entre cada sala ofereix a cada visitant absorbir l'exposició des de diferents punts de vista.

Aquí teniu les instantànees que ha captat en Benjamí Villoslada. La fotografia que reprodueixo aquí baix és d'en Benjamí.




Agrairia que les persones que aneu publicant fotografies de l'exposició ho aneu comunicant als comentaris, així les podré anar visitant i, descobrint nous punts de vista de l'espai de l'exposició que potser encara no he percebut. Gràcies.

1 comentari:

Benjamí ha dit...

Felicitats per la feina que heu fet!

Els que pugem fotos podriem posar-hi l'etiqueta identitatdigital.net.

Per la llum, la sala amb miralls és la més fàcil de fotografiar. Passa que surt la identitat del fotògraf :D