Ahir em van telefonar des d'una tarja de fidelització d'una companyia aèria de la qual som soci.
Hem van oferir provar una assegurança d'accidents per dos mesos. Com ells trobaven lògic els hi havia de donar el número de tarja de crèdit per poder-los també donar el nom del beneficiari per si me moria.
Ja, ja, ja.
La veritat, no em ve de gust poder provar aquesta assegurança durant dos mesos.
Vaja oferta més macabra.
La imatge que tenia de la companyia aèria va caure empicat. El més trist és que juguen en un oligopoli, i vulgui o no, si vull sortir d'aquesta illa, encara que sigui negociant el preu, tard o d'hora em tocarà tornar volar amb ells.
dimarts, de març 20, 2007
dimarts, de març 13, 2007
D. Bel, o, estimado Señor Bel
Sovint la percepció dels altres del meu jo a la xarxa és un home. A vegades reb correus que comencen així, dirigit-se a mi d'aquesta manera:
"Estimado Sr. Bel,"
Però avui, la percepció del Sr. Bel, ja ha sortit de la xarxa. Acab de rebre una carta en paper d'aquesta manera.
Deu ser per què a la xarxa hi ha més senyors? Deu ser per què a les taules de blocaires sempre hi ha més homes? Deu ser pel meu estil comunicatiu? Deu ser perquè el meu nom no és reconegut i per defecte el confonen amb Abel?
Al principi no resolia la confusió, perquè em divertia que l'altre es pensàs que jo era un home, si mai ens coneixíem suposava que ja se n'adonaria compte de la confusió. Amb aquest apunt només faig un primer intent d'aclariment, perquè si algú em vol enviar informació, i ho vol tenir present que li tengui.
El dubte que tenc és d'on copien les meves dades perquè tant a la tarja de visita, com a la firma del meu correu electrònic com en tot el que he trobat a la xarxa surt com a "coordinadora" i no com a "coordinador" "de comunicación digital".
És cert, que en aquest bloc, fins que no vaig posar la meva foto no ho especificava.
PD: Bel és el diminutiu d'Isabel a Mallorca, enlloc d'Isa, com empren a la Península.
"Estimado Sr. Bel,"
Però avui, la percepció del Sr. Bel, ja ha sortit de la xarxa. Acab de rebre una carta en paper d'aquesta manera.
Deu ser per què a la xarxa hi ha més senyors? Deu ser per què a les taules de blocaires sempre hi ha més homes? Deu ser pel meu estil comunicatiu? Deu ser perquè el meu nom no és reconegut i per defecte el confonen amb Abel?
Al principi no resolia la confusió, perquè em divertia que l'altre es pensàs que jo era un home, si mai ens coneixíem suposava que ja se n'adonaria compte de la confusió. Amb aquest apunt només faig un primer intent d'aclariment, perquè si algú em vol enviar informació, i ho vol tenir present que li tengui.
El dubte que tenc és d'on copien les meves dades perquè tant a la tarja de visita, com a la firma del meu correu electrònic com en tot el que he trobat a la xarxa surt com a "coordinadora" i no com a "coordinador" "de comunicación digital".
És cert, que en aquest bloc, fins que no vaig posar la meva foto no ho especificava.
PD: Bel és el diminutiu d'Isabel a Mallorca, enlloc d'Isa, com empren a la Península.
dilluns, de març 12, 2007
L'altra Barcelona, no digital, no informacional
D'ençà a nou anys enrera les notícies que m'arriben de Barcelona, a través dels mitjans digitals o feeds als que estava i estic subscrita, era i és la d'una ciutat cosmopolita, intel.lectual, moderna, de disseny, amb projecció internacional, a través de projectes com el 22@, l'organització de Congressos com el IGC, macroprojectes com el Forum de les Cultures, edificis singulars com la Torre AGBAR, el desenvolupament de Parcs Tecnològics, com el Parc Tecnològic del Vallés, el Parc Mediterrani de la Tecnologia, el faraònic desenvolupament del parc barcelona media, el naixement d'empreses dedicades a la innovació, la tecnologia i la comunicació... Tot tecnologia, tot innovació, tot modernitat, poblat de treballadors del coneixement,...
Però hi ha una altra Barcelona, la de la perifèria que envolta la gran i apretada urbe. És una perifèria que no surt en les notícies d'innovació i de progrés, com a molt surt en les de la recuperació medioambiental o en la dels embotellaments. És un perifèria poblada d'immigració, dels treballadors de la societat industrial que van arribar d'arreu d'Espanya quaranta o cinquanta anys enrera, i que ara és repoblada per mà d'obra pel sector serveis i llars procedent de tots els continents. Potser destaquen els marroquins, sudamericans (llevat dels argentins que es decanten per Gràcia potser), senegalesos, xinesos i paquistanís (molts d'ells, paquistanís, concentrats al raval, però),.. encara que segur que n'hi ha d'altres nacionalitats que no som capaç de destriar.
Ahir vam recórrer quasi 10 km caminant (3 hores) al costat del Besòs, des de Montcada fins al Fòrum de les Cultures. Vam passar per davant el cementiri de Santa Coloma, la fàbrica d'Estrella Damm, el camp de futbol de Sant Adrià,... a prop del barri de la Mina, per l'altra banda del riu, fins a arribar al mar.
Al principi del tram trobàvem famílies locals amb bicileta, gent gran que anava a passejar, 2 ramats d'ovelles, amb el corresponent pastor i el ca. Ja entrats al Parc del Besòs, recuperat per l'esbarjo, tots el rostres eren llunyans. Estaven al cau del riu concentrats però separats per races, vigilats, per serveis i càmeres de seguretat.
Acostumada a gaudir d'espai al poble, a topar-me amb persones contades i conegudes quan vaig a passejar els cans; a la ciutat de Palma, com a capital de província, perifèrica; a la calma del ParcBit, tot i les obres,..., a la fira de Menorca des d'on vaig aterrar dissabte a Bcn, cada vegada que pos els peus en aquesta metròpoli és un xoc a tots els sentits; sobretot ho és per la "densitat", "interculturitat", "skyline", "mescla".
Però la imatge que m'arriba de Barcelona, la identitat digital, percebuda a partir de múltiples comunicacions, que reb a través de la xarxa, les activitats que m'arriben, la gent que hi conec, només és la meitat o menys del que hi està passant. Perquè hi ha tota la part de la perifèria, que es mou en un altre espai físic i en un altre ciberespai a partir de les interaccions dels quals, alguna cosa no prevista en els plans d'innovació i projecció de la ciutat, per força hi haurà de tenir repercusió, tard o d'hora, no se sap com.
La Barcelona del centre, rambles, passeig de gràcia, principi de gràcia, born, està presa pels turistes europeus, americans i japonesos.
La línia blava del metro, ja cap al final des de Badal fins a Cornellà, torna estar presa per la immigració, pots catalans s'hi veuen en cap de setmana.
La plaça Espanya és una mescla de tot, i els dies de fira, de gent de tot Espanya o d'arreu d'Europa.
Els caps de setmana, on són els catalans de parla catalana? perquè catalans ho són tots els que hi viuen. Fins i tot, sovint, passejant, sent parlar algun mallorquí o menorquí, que són inconfundibles.
Però hi ha una altra Barcelona, la de la perifèria que envolta la gran i apretada urbe. És una perifèria que no surt en les notícies d'innovació i de progrés, com a molt surt en les de la recuperació medioambiental o en la dels embotellaments. És un perifèria poblada d'immigració, dels treballadors de la societat industrial que van arribar d'arreu d'Espanya quaranta o cinquanta anys enrera, i que ara és repoblada per mà d'obra pel sector serveis i llars procedent de tots els continents. Potser destaquen els marroquins, sudamericans (llevat dels argentins que es decanten per Gràcia potser), senegalesos, xinesos i paquistanís (molts d'ells, paquistanís, concentrats al raval, però),.. encara que segur que n'hi ha d'altres nacionalitats que no som capaç de destriar.
Ahir vam recórrer quasi 10 km caminant (3 hores) al costat del Besòs, des de Montcada fins al Fòrum de les Cultures. Vam passar per davant el cementiri de Santa Coloma, la fàbrica d'Estrella Damm, el camp de futbol de Sant Adrià,... a prop del barri de la Mina, per l'altra banda del riu, fins a arribar al mar.
Al principi del tram trobàvem famílies locals amb bicileta, gent gran que anava a passejar, 2 ramats d'ovelles, amb el corresponent pastor i el ca. Ja entrats al Parc del Besòs, recuperat per l'esbarjo, tots el rostres eren llunyans. Estaven al cau del riu concentrats però separats per races, vigilats, per serveis i càmeres de seguretat.
Acostumada a gaudir d'espai al poble, a topar-me amb persones contades i conegudes quan vaig a passejar els cans; a la ciutat de Palma, com a capital de província, perifèrica; a la calma del ParcBit, tot i les obres,..., a la fira de Menorca des d'on vaig aterrar dissabte a Bcn, cada vegada que pos els peus en aquesta metròpoli és un xoc a tots els sentits; sobretot ho és per la "densitat", "interculturitat", "skyline", "mescla".
Però la imatge que m'arriba de Barcelona, la identitat digital, percebuda a partir de múltiples comunicacions, que reb a través de la xarxa, les activitats que m'arriben, la gent que hi conec, només és la meitat o menys del que hi està passant. Perquè hi ha tota la part de la perifèria, que es mou en un altre espai físic i en un altre ciberespai a partir de les interaccions dels quals, alguna cosa no prevista en els plans d'innovació i projecció de la ciutat, per força hi haurà de tenir repercusió, tard o d'hora, no se sap com.
La Barcelona del centre, rambles, passeig de gràcia, principi de gràcia, born, està presa pels turistes europeus, americans i japonesos.
La línia blava del metro, ja cap al final des de Badal fins a Cornellà, torna estar presa per la immigració, pots catalans s'hi veuen en cap de setmana.
La plaça Espanya és una mescla de tot, i els dies de fira, de gent de tot Espanya o d'arreu d'Europa.
Els caps de setmana, on són els catalans de parla catalana? perquè catalans ho són tots els que hi viuen. Fins i tot, sovint, passejant, sent parlar algun mallorquí o menorquí, que són inconfundibles.
dijous, de març 08, 2007
Interessant reflexió de sobre com donar a conèixer un programa de televisió
Bitassa a lloure - Blog de Benjamí Villoslada » Experiments televisius
Benjamí explica un cas pràctic de comunicació viral per a que la gent se n'assabenti sobre un programa que s'emet des de Mallorca.
És interessant l'explicació de Benjamí.
El programa, Ítaca, en general, està molt bé.
Benjamí explica un cas pràctic de comunicació viral per a que la gent se n'assabenti sobre un programa que s'emet des de Mallorca.
És interessant l'explicació de Benjamí.
El programa, Ítaca, en general, està molt bé.
Des de Menorca
Avui escric des de Menorca.
Som a la Fira de la Ciència i la Tecnologia. En aquest recinte, que podeu veure en directe, els dies 8, 9 i 10.
Hem montat un estand de l'IBIT per fomentar el coneixement de les TIC i el seu ús responsable. Els visitants juguen a la Gimcana Virtual, o simplement naveguen per Internet.
És interessant veure la traça de persones de 8, 9 o 10 anys per connectar-se i cercar jocs, i jugar.
Troben el que volen, encara que potser no són gaire conscients de com hi han arribat.
Els estands veïns són escoles. Són els mateixos alumnes els que ensenyen ciència. Al davant tenc un IES de Ciutadella, un de Mallorca i un d'Eivissa. Han vengut els alumnes amb els professors i ensenyen roques, electricitat sense riscos i energia eòlica, respectivament.
És la tercera fira en menys d'un mes, després d'aquesta me'n queden dues més a Mallorca.
dimecres, de març 07, 2007
coRank
coRank es un sitio donde puedes compartir aquellas páginas y noticias que te parecen interesantes, con gente que valora tu opinión, y donde tú también puedes averiguar qué páginas y noticias son interesantes para gente cuya opinión tú valoras, tanto si te conocen como si no. En coRank, tu portada es solo tuya, y presumiblemente diferente a la de otros, al estar basada en cómo reacciona la-gente-que-tú-selecciones a las noticias y páginas enviadas a coRank
diumenge, de febrer 25, 2007
Quan arribaran els agents intel.ligents per planificar viatges?
Des de l'any 2001 que sent parlar de la Web Semàntica i els agents intel.ligents que ens facilitaran trobar el viatge que necessitam (encara que no sabem exactament on volem anar). Però que indicant unes característiques a l'agent, ell escrutarà les web i ens filtrarà les millors ofertes.
De veritat que és ben hora que arribi. Després d'haver estat treballant tota la setmana i el cap de setmana a Internet, i portant uns 5 caps de setmana preparant 12 hores de docència sobre marketing online, comunicació digital, sistemes de recomanacions de serveis turístics basats en el coneixement, tripp planners, reviews, raties,... i tota la pesca, el que tenc menys ganes de fer és passar-me 4 hores més buscant per Internet un viatge.
L'únic que sé són les dates que ens hem podem anar. M'és igual el lloc. M'és igual ciutat o platja. El preu és important però no el fet que em faci decidir anar a un lloc o a un altre. El problema és que no sé quasi res del lloc on acabaria anant, i com que no sé res, no puc prendre decisions.
El problema és que no sé exactament on volem anar, per tant no puc comparar preus. Però el que m'emprenya més, és que cerc per "vacances" unes dates concretes, i després m'obliguen a fer una següent cerca per les dates que ells tenen disponibles.
Un altre problema, és que si vull anar a una ciutat, i m'ofereixen un hotel, ni idea d'on està situat, i la veritat, no tenc ni ganes ni paciència per a esbrinar-ho. Només voldria saber si està relativament cèntric i/o a prop d'un transport públic i la distància al centre. Però sense la necessitat d'haver de fer cap click.
Em sobren els anuncis de les agències de viatges a les seves webs (aquests destacats asquerosament grans i pesats). No m'aporten res. No m'emocionen i ocupen massa espai que ralentaixen la descàrrega de la pàgina.
Em crispa que posin:
Desde xxxx euros
o
7% de decuento
No m'interessa. Només vull saber el preu que em costarà a mi, per poder decidir, però per mi aquests reclams no són d'interés, al contrari, contraproduents.
Bé que les companyies aèrees s'han preocupat d'utilitzar les TIC per ajustar preus. Cada vegada que vull sortir d'aquesta illa he de negociar a quin preu puc sortir. Ido perquè tots els proveidors de serveis turístics no es preocupen de saber que necessiten els potencials clients, i oferir-los la informació de forma un poc més personalitzada i emocionant?
És que per perdre el temps d'aquesta manera navegant per Internet, m'estim més agafar la motxila plantar-me a l'aeroport, agafar el primer vol que surti econòmic a un lloc que m'interessi segons el que necessiti sentir en aquell moment, anar a la llibreria del mateix aeroport i comprar-me la lonely planet d'allà on em portarà l'avió. Això si, hauré de saber abans de partir si vull anar a un lloc que faci fred o calor. Per saber que hi pos dins la motxilla.
I a sobre hi ha el tema de l'estacionalització, i més per setmana Santa. Per què, ara que hi ha eleccions, algun partit polític no proposa desestacionalitzar les vacances, enlloc de desestacionalitzar el turime? Potser així no tendríem tants de problemes per trobar viatges a preus justos. I potser també així les Illes Balears podríen desestacionalitzar-se també, per la gent que ve de la Península (que acaben venint en Setmana Santa i Agost) a no ser que siguis un junior jubilat, clar.
De veritat que és ben hora que arribi. Després d'haver estat treballant tota la setmana i el cap de setmana a Internet, i portant uns 5 caps de setmana preparant 12 hores de docència sobre marketing online, comunicació digital, sistemes de recomanacions de serveis turístics basats en el coneixement, tripp planners, reviews, raties,... i tota la pesca, el que tenc menys ganes de fer és passar-me 4 hores més buscant per Internet un viatge.
L'únic que sé són les dates que ens hem podem anar. M'és igual el lloc. M'és igual ciutat o platja. El preu és important però no el fet que em faci decidir anar a un lloc o a un altre. El problema és que no sé quasi res del lloc on acabaria anant, i com que no sé res, no puc prendre decisions.
El problema és que no sé exactament on volem anar, per tant no puc comparar preus. Però el que m'emprenya més, és que cerc per "vacances" unes dates concretes, i després m'obliguen a fer una següent cerca per les dates que ells tenen disponibles.
Un altre problema, és que si vull anar a una ciutat, i m'ofereixen un hotel, ni idea d'on està situat, i la veritat, no tenc ni ganes ni paciència per a esbrinar-ho. Només voldria saber si està relativament cèntric i/o a prop d'un transport públic i la distància al centre. Però sense la necessitat d'haver de fer cap click.
Em sobren els anuncis de les agències de viatges a les seves webs (aquests destacats asquerosament grans i pesats). No m'aporten res. No m'emocionen i ocupen massa espai que ralentaixen la descàrrega de la pàgina.
Em crispa que posin:
Desde xxxx euros
o
7% de decuento
No m'interessa. Només vull saber el preu que em costarà a mi, per poder decidir, però per mi aquests reclams no són d'interés, al contrari, contraproduents.
Bé que les companyies aèrees s'han preocupat d'utilitzar les TIC per ajustar preus. Cada vegada que vull sortir d'aquesta illa he de negociar a quin preu puc sortir. Ido perquè tots els proveidors de serveis turístics no es preocupen de saber que necessiten els potencials clients, i oferir-los la informació de forma un poc més personalitzada i emocionant?
És que per perdre el temps d'aquesta manera navegant per Internet, m'estim més agafar la motxila plantar-me a l'aeroport, agafar el primer vol que surti econòmic a un lloc que m'interessi segons el que necessiti sentir en aquell moment, anar a la llibreria del mateix aeroport i comprar-me la lonely planet d'allà on em portarà l'avió. Això si, hauré de saber abans de partir si vull anar a un lloc que faci fred o calor. Per saber que hi pos dins la motxilla.
I a sobre hi ha el tema de l'estacionalització, i més per setmana Santa. Per què, ara que hi ha eleccions, algun partit polític no proposa desestacionalitzar les vacances, enlloc de desestacionalitzar el turime? Potser així no tendríem tants de problemes per trobar viatges a preus justos. I potser també així les Illes Balears podríen desestacionalitzar-se també, per la gent que ve de la Península (que acaben venint en Setmana Santa i Agost) a no ser que siguis un junior jubilat, clar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)