Requiem por Mallorca

Este artículo lo escribo desde la tristeza y la rabia.

Estas semanas están marcando las expropiaciones a lo largo de 30,47 kilómetros de la comarca de Llevant de Mallorca (Manacor - Sant Llorenç - Son Carrió - Son Servera - Artà). Ahora ya se ve que parte de la tierra quedará destruida en nombre de un tren con menos demanda de la historia de este país.

Encuentro muy perverso que un partido dícese de izquierdas, el PSM, construya un proyecto tan impactante sobre el territorio porque lo prometió en unas elecciones, sin una rentabilidad social y sin analizar todas sus consecuencias. Se trata de una promesa que carece de fundamentos lógicos sobre la utilidad de este tren. Al contrario, el trayecto que pretenden reabrir es el que tiene menos demanda de Mallorca, según el plan en el cual lo basan. Es más, la línea de autobús que pretende substituir este tren (Manacor - Artà L431) sólo tiene 8 servicios en cada dirección de lunes a viernes. Y aun más, el autobús, la mayoría de las veces viaja vacío. Entonces, ¿para qué hay que destruir más de 450.000 metros cuadrados de suelo rústico y con encanto paisajístico para substituir un bus que sólo transporta 34.505 pasajeros al año? El mismo PSM denunciaba que el metro de Palma era un proyecto no justificado porque sólo transportaba 1.153.000 de pasajeros y necesitaria 19.000.000 para ser rentable. Para que nos hagamos una idea de que cifras estamos hablando.

Igualmente encuentro denunciable que ni los otros miembros del BLOC (ERC y Els Verds, aunque ahora estén desintegrados) ni el ejecutivo del PSOE ni UM ni la oposición del PP tengan nada que decir al respeto, y al contrario, sean cómplices de la ingente magnitud de la estupidez de la obra de tren de Manacor a Artà. Una obra que cuesta 190.000.000 de euros contando que no haya sobrecostes, como ha pasado con las últimas grandes obras públicas.

Lo que más rabia me da es esa capacidad de manipulación que autoridades de ayuntamientos y opositores al gobierno tuvieron durante una década aproximadamente para manipular a un sector de la población y hacerles creer que el tren de Artà sería ecológico y "bonito", gracias a la desinformación y a la ignorancia (la cual también viví). Más tarde el informe de impacto ambiental (resumen página 44-45 de este dossier) ha demostrado que de ecológico no tiene nada (sólo recordar que además del consumo brutal de territorio se necesitan 3 transformadores para mover el tren que si sigue la misma suerte que los autobuses de la línea L431 la mayoría del tiempo irá vacío).

Sobre la tristeza, hay tres hechos que me despiertan un Requiem por Mallorca y la sociedad que la habita:

• La destrucción: No sólo me entristece la destrucción del paisaje, también la destrucción de la vida rural. La vida rural significa poder ir por el campo y pasar a la finca del vecino, con su permiso y con el respeto a su siembra y a sus animales, sin encontrarte 30 kilómetros de vallas, zanjando el territorio, que te lo prohiban.
  
• La sumisión y la pérdida de valores: No puedo dejar de pensar en la sumisión al partido de algunos políticos y políticas que al principio de sus responsabilidades de cargos electorales te contaban una opinión sobre este proyecto y a la hora de rendir cuentas a su partido y a su cargo pierden todos cuantos valores podían tener. Esta lealtad al partido que les ha dado la fama y el dinero les ha costado el precio de perder, al menos ante mi insignificante persona, mi respeto y la estima que en algún momento pudiera haberles tenido. Supongo que a ellos y a ellas esto les da absolutamente igual y les rebota.
  
• El silencio: Por último otra cosa que me entristece y me hace pensar en la sumisión de esta sociedad al "tammateix" "ja ho veurem" "faran el que voldran", es el silencio sepulcral de aquellos que no dicen nada. Ni a favor, para saber cuales son sus verdaderas razones para querer este proyecto, ni en contra, posicionándose públicamente así si consideran que es una barbaridad. El silencio me indica dejadez, pereza, desidia, apatía, indolencia, descuido, negligencia, abandono, decaimiento, flojera, debilidad; o ser complice de este Requiem por Mallorca, por callar ante el miedo al que dirán.

Aquí les dejo una fotografía que nunca más será realidad porque a estos asustados algarrobos les pasará un tren por encima.

Jornades de Centres de Coneixement

Després de més d'una setmana d'haver assistit a les Jornades de Centres de Coneixement (26 i 27 de març, Citilab, Cornellà), voldria compartir aquelles reflexions i impressions que m'han calat i que encara tenc presents. Tot i que vaig prendre moltes notes, expòs ara, aquelles que potser m'han arrelat i intentaré no oblidar.

Les jornades vertien sobre com les persones, com a ciutadans i com a consumidors, podem intervenir en els processos d'innovació fins ara relegats a les universitats, els centres tecnològics i els departaments d'r+d+i de les empreses. Amb aquesta nova corrent, ara, s'estan creant metodologies per incorporar les aportacions de les persones en els processos d'innovació, per poder crear nous productes i serveis o millorar-los. En aquest sentit, el discurs d'Artur Serra, ho explica clarament. I les metodologies que s'experimenten en el Citilab (per exemple, el projecte BREAKOUT per a experimetar el CO-WORKING) són per seguir-les i tenir-les en compte.

Si bé de forma espontànea i caòtica moltes persones ja compartim idees a través d'Internet, en blocs, xarxes social o fòrums, en el món físic s'estan articulant uns espais, uns contenidors, nomenats Living Labs que estan evolucionant cap als Centres de Coneixement. El Citilab de Cornellà és un primers i grans Living Labs d'Espanya, i un model a seguir, com van repetir diverses vegades diferents participants en les jornades. La idea del Citilab feia molts d'anys que s'estava gestant, no record si ho va dir l'alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, o el director del Citilab, Vicenç Badenes, o tots dos. Cercant aquesta informació per la xarxa, he trobat una entrevista de Manuel Castells, on explica la seva opinió sobre el Citilab, i ho presenta com a prototip.

Entre el que m'ha explicat el director del Citilab, el que vaig sentir a les jornades sobre els Living Labs i els Centres del Coneixement i després d'haver llegit l'opinió del doctor Castells, si a mi em demanàs algú que explicàs que és el Citilab crec, que en aquests moments, reservant-me el dret a canviar d'opinió, i deixant-me corregir si m'equivoc, ho explicaria de la següent manera: És un projecte que va néixer a la ment d'unes quantes persones fa uns 15 anys o més per a investigar sobre els usos, l'aprenentatge i l'evolució de les TIC. Aquestes persones abans de construir un somni i projectar-lo sobre un edifici van poder experimentar l'ús de les TIC en termes de participació ciutadana des de vàries òptiques i en diferents projectes, mentre la societat de la informació anava accelerant cap a la societat del coneixement. En aquesta evolució aquests mentors van passar de promoure la connexió a barris i ciutats a incentivar la participació ciutadana fins a arribar a la conclusió que les persones també poden participar en els processos d'innovació. Mentre, des d'Europa sorgia la idea dels Living Labs i l'estat espanyol seguia invertint en les polítiques de la societat de la informació. Així, després de molts d'anys i amb molta experiència acumulada, aquella idea inicial es va poder convertir en una realitat. Una vegada transformat l'antic edifici tèxtil de Can Suris amb el Centre per difondre la Societat del Coneixement amb l'ús de les TIC, el Citilab, diferents investigadors de diferents universitats i centres s'hi acosten per dur a terme les seves investigacions antropològiques i per participar en nous projectes socials a partir de l'ús de les TIC. Tenir en el mateix edifici a les persones que hi van per aprendre i per utilitzar les TICs és un gran avantatge alhora de plantejar projectes o iniciatives des de la participació dels propis usuaris.

A les jornades van comparèixer representants d'institucions que estan construint Living Labs i Centres de Coneixement o tenen en ment fer-ho, per a aprendre de l'experiència del Citilab i dels ponents a les jornades. També hi havia promotors de Telecentres, els quals pareix que també estan evolucionant cap a Centres de Coneixement.

De tot el que vaig absorbir, de les presentacions dels diferents projectes, els tallers i la idea principal de les jornades (el consumidor, el ciutadà, la persona com a partícep del procés d'innovació) em qued amb la idea que el granet d'arena que puc aportar en aquesta idea és que quan proposi projectes nous, tengui en compte l'usuari des del principi, i no cap al final, i que l'usuari sigui, fins i tot, co-creador del projecte. Aquesta idea, que és tan bona d'escriure, en els procesos administratius amb els quals es regeixien molts de projectes és difícil d'aplicar, o això pareix, però crec ho podem intentar.

No he trobat blocs amb reflexions sobre les jornades de "Centros de Conocimiento" però si que durant les jornades molts dels assistent les van estar twittejant sota el tag "joceco".

Identitat i reputació digital

L'any 2003 quan vaig començar a escriure aquest bloc em costava trobar referències en espanyol i en català. Fa poc més d'un any els conceptes reputació digital, identitat digital i visibilitat han agafat tanta d'importància que ja hi ha moltes empreses i emprenedors que es dediquen a la consultoria i a la gestió.

Avui estic de doble celebració. Avui fa un any que juntament amb Neus Arqués, Magali Benítez, Cristina Aced i Eva Sanagustín vam publicar el llibre "Visibilidad. Cómo gestionar la reputación en Internet" editat per Gestión 2000 (es pot comprar a la Casa del Libro). En motiu del primer aniversari sortejam 2 llibres. Entrar al sorteig és molt fàcil, basta compartir, com ho feim per gestionar la visibilitat i la reputació online. Aquí trobareu les instruccions. Hi ha de temps fins a mitja nit. Podeu seguir-ho també via twitter.

La sorpresa ha estat quan consultant el Facebook del Govern de les Illes Balears m'he trobat amb la difusió de la publicació "Els Joves i Societat Xarxa", on s'explica el concepte d'Identitat Digital. La publicació ha estat editada per l'Observatori de la Joventut de les Illes Balears (OBJOIB), el Servei de Documentació i Estudis i l'Institut Balear de la Joventut (IB-Jove). Hem van convidar a participar en unes jornades de les quals s'ha abstret material per a la redacció d'aquesta publicació, i hi he vist reflectits alguns dels temes que vam estar comentant a la taula rodona.

Visibilitat a la producció científica i a les publicacions locals

Avui he anat a la presentació de la Biblioteca Digital de les Illes Balears. M'ha agradat molt el projecte, espcialment dues coses:

• La informació està indexada i preparada de forma que es puguin llançar cerques des de qualsevol altra biblioteca del món i s'arribin als registres arxivats a la Biblioteca Digital de les Illes Balears. Això dóna més visibilitat a la probabilitat de trobar tota la documentació arxivada en aquesta biblioteca.
• L'arxiu digital de les revistes de la Premsa Forana, publicacions locals de les Illes Balears. Poder accedir a exemplars antics des del propi ordinador, tirat en el sofà o des de qualsevol lloc del món no té preu. És una producció feta per moltes persones durant molts anys que han anat informant dels quefers de cada poble en profunditat. Recullen naixements, defuncions, pluviometria, xaferderies, estudis, reportatges, personalitats, festes, possessions, almanacs, costumari... de cada poble, moltes tenen més de 50 anys, i ara tot és consultable a través d'Internet. Això és un gran tresor i una forma de donar visibilitat a tota aquesta informació local.

Copii la descripció que m'han eviat que explica de forma completa que es pot trobar a la Biblioteca Digital de les Illes Balears:

La Biblioteca Digital de les Illes Balears és una plataforma web a la qual s’hi ofereix un ample conjunt de documents digitals d’interès per a la comunitat universitària i per la societat de les Illes Balears en general.

La Biblioteca Digital de les Illes Balears conté inicialment més de 17.000 documents a text complet relacionats amb la investigació, la ciència, la cultura i la memòria històrica de les Illes Balears.

Aquest repositori documental ha estat fruit de diversos projectes de digitalització, que han rebut un tractament bibliogràfic normalitzat amb metadades Dublin Core i són accessibles mitjançant un entorn de cerca homogeni que possibilita la navegació y la cerca intuïtiva gràcies al motor d’una base de dades basada en la tecnologia Greenstone Digital Library.

La BiDIB te com a missió augmentar la visibilitat de la producció científica de la UIB i permetre la seva difusió a nivell mundial i facilitar l’accés dels estudiants i investigadors a la documentació de caràcter erudit i al material bibliogràfic rar o de difícil accés produïts a les Illes Balears o d’interès per a l’estudi de la nostra realitat.

El contingut de la Biblioteca està integrat per diversos blocs de contingut.

• Producció Científica de la UIB a la qual podem trobar digitalitzades totes les revistes editades per la Universitat, tesis doctorals i projectes de final de carrera, així com articles i ponències a congressos dels principals grups d’investigació i altres materials produïts a la nostra institució universitària.

• Altres publicacions científiques i erudites de les Illes Balears on podem trobar publicacions tan emblemàtiques com el Butlletí de la Societat Arqueològica Luliana, la Revista Endins o l’anuari ornitològic de les Illes Balears.

• Llibres i manuscrits antics entre els que podríem destacar la sèrie de llibres sobre la Guerra del Francés, els manuscrits de la Universitat de Campos o els plànols cadastrals del segle XIX de Manacor i Capdepera.

• Premsa Retrospectiva ofereix la col·lecció de Premsa Forana de Mallorca que cobreix una cinquantena de publicacions amb més de 10.000 números de les diverses revistes locals, i les col·leccions completes de la Revista Bellpuig, Llevant, la Ignorància.

• Documentació sobre serveis socials i cooperació al desenvolupament amb uns 2.000 documents recopilats sobre aquestes temàtiques pel Portal Social i el CD2.

La BiDIB és una iniciativa de la UIB, que han posat en marxa el seu Servei de Biblioteca i Documentació i el Centre de Tecnologies de la Informació i que ha comptat amb la col·laboració de diverses institucions públiques i privades de les Illes que han aportat els originals a digitalitzar i han contribuït econòmicament en el projecte: els ajuntaments de Capdepera, Manacor, Artà i Campos, la Caixa de Balears Sa Nostra, la Direcció General de Política Lingüística, l’IBESTAT, la Generalitat de Catalunya, El Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, L’Associació de Premsa Forana de Mallorca, la Fundació Revista Bellpuig, la Societat Arqueològica Luliana, la Societat d’Història Natural, el GOB i el CEDOC.

En el moment de presentar-se públicament la BiDIB duu un llarg període de funcionament en proves durant el qual s’ha obert als cercadors OAI i ja ha obtingut una audiència apreciable, de manera que des de l’agost de 2009 ha rebut més d’un milió visites. Així mateix pel seu tamany és una de les més importants de l’estat espanyol, ocupant el sisè lloc pel que fa a número de documents a text complet que ofereix, només per darrera de la Universidad Complutense, l’Autònoma de Barcelona, la Menendez Pelayo, la Universitat de Salamanca i la Universitat de la Laguna.

La BiDIB és un projecte en creixement i obert a totes les institucions de les Illes que vulguin utilitzar aquesta plataforma per encabir els seus projectes digitals. Cara al futur està previst recopilar sistemàticament tota la producció dels investigadors de la UIB, iniciar un repositori de materials docents i incorporar noves publicacions cientifiques o erudites, ara mateix ja s’està digitalitzant el Bolletí de la Societat d’Història Natural i s’estan estudiant diversos projectes am la Catedra Ramon Llull i altres institucions.

A partir d’aquest presentació pública la UIB vol encoratjar totes les institucions de les Illes Balears a col·laborar en aquest projecte, posant a la seva disposició tant la plataforma com els servidors que l’allotgen així com la infraestructura de digitalització i el personal tècnic que ha fet possible el projecte.

Dimensions pel posicionament d'un destí turístic

No funciona igual un destí turístic emergent, que madur o en decliu. Perquè tant les característiques del territori, dels recursos, del mediambient, com la predisposició d'hospitalitat dels residents és diferent. Totes aquestes dimensions s'han de tenir en compte alhora tant de posicionar un destí turístic com d'interpretar la reputació.

A la pàgina 105 de l'article Marketing the competitive destination of the future escrit pel professor Dimitrios Buhalis podeu veure els impactes turístics en funció del cicle de vida del destí turístic. És important fixar-se amb el tipus de comunicació en funció també del cicle de vida. Mentre en un estat emergent es pren consciència, en un estat en creixement s'informa, i en un estat madur es persuadeix.

Web 2.0 for the Travel Marketer and Consumer A white paper

Aquest document, Web 2.0 for the Travel Marketer and Consumer, resumeix com està repercupint en la indústria del turisme l'evolució de la tecnologia cap a la Web 2.0 i la dedicació de turistes i viatgers a explicar a través dels mitjans socials els relats de viatges i recomanacions. També obri, molt breument, una finestra al que serà la Web 3.0 i com podrà ser utilitzada per les empreses turístiques.

Posa especial atenció a la gestió de la reputació.

És un document bàsic per veure a vista d'ocell com s'aplica la web 2.0 al món turístic, i que poden fer les empreses per entrar-hi.

Deseos con daños colaterales

Ayer fuí víctima de una expoliación en nombre de un proyecto sin justificación alguna, la reabertura del tren tram Artà - Manacor. En términos legales se les denomina expropiación, y siempre es forzosa (a no ser, que antes se hayan reconvertido terrenos para uso industrial o urbanístico para ser vendidos o permutados, ¿compensados? y no expropiados).

El qué

Sigo pensando que en Mallorca sería mucho más eficiente una red de autobuses (no AUMASA) que llegase a todos los núcleos de población y no trenes que llegan a unos pocos núcleos y destruye aún más el territorio. Si bien es verdad que la línea de Artà es antigua y sólo se tiene que reabrir, también es cierto que adaptarla a las leyes actuales ¿correctas? requiere cuatriplicar el territorio necesario y vallar las vías creando un grave problema de permeabilidad para las personas que se mueven por los caminos cercanos a la vía de tren. También es cierto que para resolver sólo parte de estos problemas de pemeabilidad tienen que construirse decenas de kilómetros de nuevas carreteras rurales.

El drama

El peor drama no es ahora ni por mi, éste vendrá si se sigue con este faraónico proyecto de vías ferreas cuando se tengan que abrir vías de tren de nueva construcción y destruir aún más el campo. En el caso de la prolongación de la vía de tren hasta Alcúdia se ha abortado el proyecto precisamente por que no ha habido acuerdo sobre que parte del territorio se tenía que destruir. Ya veremos que pasa si se sigue con el plan hacia Andratx, Santanyí, Felanitx y Manacor. Y ya veremos que pasa cuando en breve, si se atreve, el Conseller Gabriel Vicenç, asesorado por sus estupendos directores generales, presenta el trazado de Artà hasta Cala Ratjada que se licitó en Abril de 2009. El estudio del trazado se licitó en abril de 2009 y el estudio tenía que presentarse en 6 meses, por tanto, el 4 de octubre ya tendría que haberse presentado, y la Conselleria de Mobilitat i Ordenació del Territori aún no lo ha hecho público. O quizás debe presentarse en Noviembre si los 6 meses es a partir de la fecha de adjudicación. En fin. Antes de fin de año y antes de que empiecen las obras, ya que forzosamente ya pueden ocupar los terrenos, los damnificados de Artà a Cala Ratjada ya tendrían que saber si les ha tocado la lotería del tren.

Si no siguiese este drama hasta Cala Ratjada, la línea hasta Artà aún tiene menos sentido. Hay que recordar que el drama lo sufrimos porque se trata de la línea con menos demanda potencial de las vías previstas en el Plan de Transportes Ferroviarios de las Illes Balears (página 77). Si fuese de verdad un proyecto necesario, útil, justo y eficiente, ni siquiera me hubiese molestado en escribir este artículo, o quizás lo hubiese podido escribir en positivo.

Lo irreversible

Mallorca quedará dividida, a parte de por las autopistas y autovías infranqueables, además por vías de tren infranqueables. Muchas personas, en nombre de un ecologismo que no entiende de destrucción de territorio cuando se trata de trenes y no de carreteras, pasarán en fila india por los ayuntamientos para ceder forzosamente sus propiedades en nombre de un transporte público que no sabemos si es el más óptimo, porque los políticos no han tenido el valor de presentar estudios comparativos, sobre el territorio de Mallorca, comparando la modalidad tren, bus o híbrida.

El daño moral

La mayoría de estas personas expoliadas, como lo han sido las expoliadas por el tren tram de Manacor Artà, y lo han sido también por la autovía MA-15 son personas mayores, de más de 60 años, indefensos, perplejos, viviendo en sus propias carnes como la administración les roba a cambio de una miseria no deseada de sus bienes. A veces están bien pagados porque las piezas de tierra no valen nada, y a veces el valor sentimental a aquellas tierras no tiene precio, otras veces la expoliación destroza explotaciones agrícolas y paisajes emblemáticos o fincas mayores cuyo precio es superior al pagado por la administración. Y el pago por daños morales la administración ni los paga, ni los tiene en cuenta, ni le interesan para nada. Ni te da el pésame.

Los deseos con daños colaterales

Pienso que todas aquellas personas que desean, apoyan y consienten estos faraónicos proyectos, tanto de trenes, como de autovías y autopistas, no tienen en cuenta los daños colaterales de sus deseos, ni sobre la destrucción de territorio ni sobre el daño moral causado a los propietarios de tierras y edificaciones que destruyen. Sobretodo, sobre aquellas personas que defienden trenes en Mallorca en nombre de la sostenibilidad, ecologismo y el transporte público y las que han manifestado abiertamente que no les importa que destruya territorio al tratarse de un tren y no de una nueva carretera, pienso que en realidad no les importa para nada ni la ecología ni el medioambiente, y lo único que desean es mantener un discurso POLÍTICO para movilizar unos miles de personas, o sólo cientos, y sentirse arropadas en sus partidos minoritarios, con excusas para diferenciarse de los estatales, y asegurarse así unos mínimos votos para luego poder pactar y governar. (Ohhhhhhhhhhh! acabo de descubrir América ;-)).

Puedo entender que el Gobierno desee mantener este proyecto "estrella" ABSURDO para no desequilibrar su pacto, pero no comparto esta decisión, por todos los daños colaterales que están causando: destruir el territorio y los daños morales y económicos (si es el caso) de los afectados.

Otro daño colateral que me atrevo a escribir es el de la especulación urbanística, no porque me lo invente, sino porque lo explicita el informe de impacto ambiental, el cual no se puede consultar en Internet:

"PÁGINA 16: Así mismo, describe los impactos sobre el medio socio-económico.

Impacto sobre la población, potenciales cambios en la distribución de la población, expropiaciones y destrucción directa de construcciones y terrenos, alteraciones en el tráfico durante las obras, afección al confort ambiental, efecto barrera, efecto en la movilidad.

Impacto sobre la organización territorial, riesgo potencial de afecciones a la accesibilidad transversal del territorio.

Impacto sobre el planteamiento urbanístico, alteración de los documentos de enplazamiento urbano en vigor, esto nos puede llevar, como consecuencia, a un proceso de valoración equívoco del terreno dando lugar a un caso más de especulación."

Las oportunidades perdidas

Si se malgastan los 171 millones de euros que a día de hoy está prespuestado este proyecto se pierden muchas otras oportunidades:

1. Se pierde toda oportunidad de pensar en un transporte público global para toda Mallorca, innovador, y no basado en postulados de transporte del siglo XIX (trenes) y del boom turístico de los 60 (autovías).
2. Se pierde la oportunidad de fomentar el transporte público global, prescindiendo del coche, porque no soluciona los problemas de AUMASA para la mayoría de los núcleos de población, ni este tren conecta de forma eficiente con Palma ni con los núcleos turísticos.
3. Se pierde la oportunidad de apostar por una Vías Verdes y fomentar un turismo alternativo en la comarca de Llevant.
4. Se pierde cualquier oportunidad de creer en un transporte público eficiente y competitivo con el coche, porque aún gastando 171 millones de euros, no logrará que la mayoría de personas que viven en Llevant puedan prescindir del coche, y al final éstas no utilizarán el tren.