Pàgines

divendres, de març 10, 2006

Espais virtuals de ciència

Avui he tengut l'oportunitat d'assistir a la jornada sobre espais virtuals de ciència de la trilogia espais de ciència organitzat per la DGRDI del Govern de les Illes Balears. El debat sobre espais temporals, permanets i virtuals de ciència respon a la necessitat de crear un museu de ciència a les Illes Balears.

M'interessava el debat sobre els espais virtuals perquè és l'espai de la comunicació i la difusió de la ciència.

Trob difícil comunicar ciència, tecnologia i innovació. Ho he sofert en la pròpia carn. Imaginau-vos, per exemple, comunicar i difondre sobre temes de "web semàntica" i interoperabilitat. Hi ha dos problemes:

1. Si s'ha de comunicar a gent experta, el comunicador "oficial" de la institució no és qui per transmetre al detall sobre aquests temes. Està clar que són els propis tècnics, els experts que millor poden comunicar als "iguals"el que estan fent.
2. Si s'ha de comunicar al públic en general, és immensament difícil explicar com funciona el tema perquè tothom ho entengui, és clar però que es poden explicar els beneficis. Però si els periodistes han de fer d'intermediaris, el tema no és notícia fins que com a mínim no és té un prototip que es pugui demostrar que funcioni. Durant tots els anys que es fan proves d'aplicació no és notícia, per tant és difícil que una feina que s'està fent trascendeixi a la societat. Per tant, és difícil comunicar els projectes, quan encara són això, projectes, i no resultats, o "cacharros".

Encara ho he vist més clar quan he sentit avui els ponents dels espais virtuals de ciència.

  • En Luis Àngel Fernández, exjefe meu de l'època que vaig estar a en.red.ando, ha exposat que hi ha la pasarela cibeles de ciència, que bàsicament és l'únic que interessa: ara estem amb la grip aviar, segons aquesta teoria, qualsevol altra notícia no importa.
  • Jose Padina de Muy Interesante cerca entretenir i competeix amb revistes com Hola! Increïble, com pot competir el RDF, el XML, les ontologies, els WebServices, .... amb la realesa i la globalització de la xafarderia. (Tot i així aquestes tecnologies, encara que no s'arribi a explicar a les revistes de divulgació general en seccions científiques, seran les que permetran publicar simultàneament en varis suports, necessari per arribar a tot tipus de públics, sobretot als més joves).
  • Gemma Revuelta de la Universitat Pompeu Fabra, ha dit que tenen un projecte de comunicar la ciència via SMS, però no ha dit com
  • N'Enric Culat, ha explicat el seu programa de ràdio www.balearsfaciencia.com i ha quedat com un heroi emmig de tanta sequera de ciència en els mitjans audiovisuals.
  • Àngela del Castillo, va començar divulgant ciència de forma ambulant i itinerant, i ha aconseguit montar una escola de ciència a 100 Km. de València on ara hi van les escoles enlloc d'anar ella a les escoles.
  • Ernesto Lowy Frutos del Museu Príncep Felip de València ha explicat les seves batelletes divulgant ciència, però el que ha quedat clar, és que també intenta ensenyar que la ciència no té explicació per tot.
  • Marisa Goñi, representant del sindicat de periodistes ha manifestat que la ciència és un element exòtic en la premsa local. A més ha confirmat que si es convoca una roda de premsa els periodistes hi assisteixen si hi ha mitjans disponibles, i si no s'inclouen les notes de premsa. També ha tret el tema dels blogs a través dels quals el científic pot acabar sent un informador directa. A més ha manifestat la necessitat d'aproximar els científics als periodistes.

Del debat han sortit temes per repensar la comunicació de la ciència:

  • Els centres d'investigació no estan organitzats per difondre la ciència perquè són opacs.
  • Els departaments d'investigació s'han d'organitzar de forma que comuniquin el que fan. No vol dir que ho hagin de fer ells, però han de cercar experts que els hi ajudin a organitzar-se i a difondre el que fan.
  • La comunitat científica ha aparegut com a la protagonista de la informació.
  • Hi ha noves audiències i s'ha de mirar la forma d'arribar a elles.
  • Quan surt un tema de ciència de Cibeles s'hauria de tenir varis experts a mà a qui poder consultar.
  • El camp de comunicació des dels centres d'investigació està per créixer. A Espanya hi ha molt poca gent preparada per fer això. I hi haurà molta de demanda de professionals.
  • Tots els projectes que reben subvencions haurien de tenir una partida presupostària per la divulgació del que fan.

A l'IBIT, on faig feina, procuram divulgar els projectes. Potser fa falta donar més visibilitat als experts. Puc dir que és més fàcil arribar a audiències interessades, segons la tipologia dels projectes, que no als periodistes que han d'actuar d'intermediaris i que tenen un munt d'informació que han de filtrar. Alguns projectes que hem o estam divulgant són:

Anàlisi d'eines d'anotacions http://roda.ibit.org
Pilot amb eines d'anotacions semàntiques i externes http://anota.ibit.org
Motor de transformacions de continguts a mida de l'usuari http://amedida.ibit.org
Gestió integral de serveis turístics http://espacioturismo.ibit.org
Iberoeka de reserves d'allotjaments turístics http://www.iberavanthotel.com

Amb l'experiència començ a saber el que funciona i el que no i el que s'ha de millorar. I, queda molt per fer, encara.

Cap comentari: