Comunicació, imatge, prestigi, participació en xarxes socials, gestió del coneixement, comunitats virtuals, web semàntica,... i, també indústria turística digital. Nova secció: "Think global act local"
En el curs passat un dels punts més difícils d'ensenyar va ser la part sobre com dissenyar una estratègia de visibilitat i de gestió de la reputació basada en les plataformes d'ús comú.
Analitzar la reputació també és una estratègia. Cal definir quins són els conceptes a analitzar, triar les eines per crear alertes, analitzar els missatges i continguts per determinar si són positius o negatius, valorar-los en funció de la credibilitat i la popularitat de la font i realitzar informes.
Algunes empreses publiciten eines per ajudar en aquesta gestió, però de moment, encara, les que he vist, no són molt precisses. I encara que en poguem trobar de precisses (s'accepten sugerències) la metodologia per definir el sistema de cerca i d'anàlisi variarà en funció al sector on un es mou. No és el mateix gestionar la reputació d'una marca d'un producte de gran consum, que d'un destí turístic, que d'un partit polític o que d'un projecte de canvi. La diferència està en els termes de cerca que un defineix, les fonts on buscarà, i els termes que restarà perquè no tenen res a veure amb el que un analitza.
Per la meva experiència en el curs anterior, part de la riquesa va estar en els debats, en les pròpies experiències que els alumnes compartien entre ells. Amb el creixement desbordant d'aplicacions a les quals podem accedir dia a dia, és molt difícil conèixer-les totes i és molt enriquidor que els alumnes te presentin eines noves, per poder-les analitzar per saber en què ens poden servir exactament en cada estratègia de gestió de la reputació online.
Aún no me puedo creer que un gobierno, dícese socialista de izquierdas y de progreso, tome decisiones tan irracionales cuyas consecuencias ya están hipotecando la vida de todos los ciudadanos:
Decida construir el tren con menos demanda de Mallorca: el tren tram Manacor-Artà, cuyo trayecto para llegar a Palma es más largo en tiempo y distancia que en autobús.
Si no se construyese el tren con menos demanda de toda Mallorca, que no tiene una cobertura social suficiente y es totalmente deficitario económicamente, se podría sufragar 4 años de descuentos en las nónimas de los funcionarios de Baleares, y muchos más años si sólo no redujeran el sueldo a los funcionarios de la salud y la educación.
Cabe recordar que la salud y la educación también son competencia de la comunidad autónoma de Baleares, como los ferrocarriles. Y también cabe recordar que así como otras comunidades autónomas cuyas competencias en ferrocariles les han sido tranferidas han legislado en esta materia (Catalunya, el País Vasco), Baleares no ha legislado en materia de transportes ferroviarios.
Intentando analizar estas decisiones aparentemente irracionales llego a la conclusión que tienen su lógica: una sociedad enferma e ignorante no se opone a las decisiones drásticas de un poder cuya misión es perpetuar una economía basada en el consumo depredador de territorio a base de grandes vías de comunicación y la urbanización de sus nodos (sin ningún tipo de estética, diseño ni encanto). Primero fueron las autopistas y ahora los ferrocarriles, sin una verdadera apuesta por un transporte público eficiente, óptimo y basado en las infraestructuras ya existentes. Desgraciadamente no tenemos ninguna propuesta política para evitar la desgracia de Mallorca porque nisiquiera los partidos "ecologistas" son capaces de denunciar tales barbaridades, al contrario, las promoueven.
He tengut l'honor de formar part del jurat del Premi Web organitzat per Balearweb. També vaig ser portaveu per anunciar el veredicte del jurat. El lliurament de premis va ser dimecres dia 9 de juny al Castell de Bellver a Palma.
Que recordi Balearweb va ser el primer o un dels primers directoris de pàgines webs de les Illes Balears, creat l'any 1996. És una entitat privada que ha arraigat en la cultura de les Illes Balears. Ha facilitat a totes les persones poder tenir allotjades pàgines webs i blocs, relacionats amb Balears o de gent que hi viu.
Gràcies Elena i Ramon pel servei que donau per a que totes les persones de les Balears i entitats sense ànim de lucre es puguin iniciar de forma fàcil en un trocet de ciberespai dedicat a les Balears i mantenir-hi el contacte a través de la comunitat de blocs.
Just dos anys després d'haver inaugurat l'exposició “Identitat Digital, i tu qui ets, a Internet?” els continguts i tot l'aprenentatge encara tenen vigència i són demandats en diferents entorns.
Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de les Balears: en el curs Xarxes socials, aprendre i ensenyar a fer-ne un ús responsable vaig parlar sobre Qui som a Internet. Els pares estan preocupats pel que fa els seus fills a Internet i el que hi publiquen que els identifica i els retrata. El curs va ser a Palma a l'edifici de Sa Riera de la UIB.
Associació de Joves empresaris de Balears es van reunir a Innovem 2010 a Mercadal (Menorca). Pura energia i dinamisme són la carta de presentació dels joves empresaris i emprenedors que em van convidar perquè els hi contàs moltes coses que molts ja sabien i ja apliquen, però que mai està de més recordar-ho i ordenar-ho.
INJUVE va organitzar els Encuentros Estatales de Servicios Juveniles a Mollina (Málaga). Els informadors joves són els treballadors de l'administració pública tractors dels usos de les xarxes socials per estar en contacte amb la ciutadania (en aquest cas joves) i tenir-la informada. Estan experimentant amb l'ús de les xarxes socials amb molta cautela i consideració. Poden ser un cas de bones pràctiques per la resta de departaments i serveis de l'administració pública. Es plantegen des de la formació en comunicació, l'ètica de la informació i les bases dels drets d'imatge, l'honor i la intimitat, i molts d'altres temes, preocupacions i oportunitats que van anar sortint entorn a l'ús de les xarxes socials. A partir d'aquesta presentació, van sortir les conclusions que podeu trobar en el grup de treball “Identidad digital y huella digital”.
La identitat digital és un tema que afecta a tots, els pares i mares, els fills i filles, els empresaris i les seves empreses, els informadors funcionaris o personal laboral de l'administració pública, l'administració a la que representen i als adolescents i joves a qui informen. Els principis operatius de la projecció de les identitats digitals són els mateixos. Els riscos i oportunitats aniran en funció de la vulnerabilitat o fortalesa de l'individuu que la projecti, en funció de si segueix unes pautes i una estratègia o no.
L'any 2003, amb en Toni Ramis, vam començar el projecte Roda (Xarxa de coneixement descentralitzat a través d'anotacions). La idea era agafar el projecte Annotea del W3C i mirar com les anotacions a partir d'un sistema ordenat de post-its sobre les pàgines web podien aportar coneixement compartit a les persones.
L'any 2005, a l'iBit, vam continuar amb la idea de les anotacions amb Anota, el fons era el mateix, anotar damunt webs, però ho volíem provar també damunt pdfs i combinar les anotacions amb un bloc i ordenar les anotacions per usuari i per temes. El pilot va funcionar però no vam poder popularitzar el seu ús ni adoptar-lo.
Les anotacions, com una capa més sobre les pàgines web, no deixava de ser una forma més d'enriquir la informació original, com també ho es publicar comentaris, per exemple a un bloc a una notícia.
Per ordenar els comentaris i seguir els comentaris, que publicam en els blocs i les webs dels altres, va néixer el cocomment.
Per mi la diferència entre els comentaris i les anotacions és que quan es fa un comentari a una web o a un bloc d'un altre, no sempre es pot gestionar (modificar, esborrar), en canvi amb un sistema d'anotacions si que l'usuari podria tenir més fàcil gestionar-les, al cap i a la fi, es tracta d'afegir informació per capes damunt webs que ja existeixen.
Fa poc va néixer Sidewiki, de Google, com a sistema d'anotacions. Al mateix temps, aproximadament, a Barcelona naixia Layers.com.
Però m'interessava parlar de les anotacions sobre les webs en format post-it o en format capes sobre la web, on també s'hi poden generar conversacions sense que el propietari de la web ho tengui present ni ho sàpiga.
Així com evoluciona Sidewiki i Layers és difícil imaginar quina repercusió tendrà això sobre la reputació de les webs. De moment no sembla que l'ús estigui molt estès, la idea de les anotacions ja té més de 7 anys amb Annotea. Però el fet que cada vegada aquesta tecnologia sigui més amigable, interactiva i fàcil d'instal.lar podria facilitar-ne el seu ús. Aleshores la imaginació se'm dispara:
Com podrem trobar anotacions d'altres?
Quina privacitat o visibilitat tendran les anotacions?
Com el propietari d'una web podrà saber quines anotacions han fet sobre la seva web? De moment layers t'ho diu si instal.les un codi. Però i si les anotacions són privades? Poden ser privades?
Hi haurà cercadors d'anotacions?
Com es podrà posar metainformació a les anotacions perquè siguin més fàcils de buscar?
Es podran realitzar anotacions sobre altres documents, com per exemple pdf?
Podran servir algun dia les anotacions com a notes bibliogràfiques i es generarà automàticament la cita bibliogràfica per citar la font quan l'anotació sigui introduïda dins un text?
On s'ordenaran, i com, les anotacions que anem deixant pel món virtual?
Utilitzarem diferent tipus de sistemes d'anotacions com per exemple ara tenim diferents xarxes socials?
Tendran popularitat les anotacions? I ranking, pageranks, autoritat,..?
Escrit està. Si algú em vol deixar una anotació utilitzant layers.com ho agrairé, així podré analitzar el grau d'interactivitat i veure, des del sistema de gestió, com m'arriba la notificació i com puc visualitzar les anotacions i les converses.
