Pàgines

dimecres, de gener 31, 2007

Marketplace dels programes electorals o com jo m'imagin

Sovint em deman que és la democràcia com a representació de la ciutadania.

Avui, per fi, he vist un camí cap on pens que hauria d'anar la democracia digital com a representació o reflex de la democràcia en el món físic (no en diré democracia 2.0. perquè crec que el que estic pensant és com un nivell molt superior, potser 50.1 o més).

En el meu pensament s'han creuat vàries idees:


I d’aquí ha sortit el plantejament de crear un marketplace de programes electorals:

  •  Es tracta d’un espai digital on tots els partits polítics fiquen el seu programa de forma ben indexada definint: ideologia, objectius, persones, àmbit d’actuació, línees estratègiques i projectes concrets (títol, objectiu, actuacions, promotors, beneficiaris, durada, pressupost, aliats, punts forts, punts dèbils, etc.). S’ha de definir bé.
  •  S’estructura per àmbit: local, autonòmic, nacional, i europeu si escau.
  •  Els ciutadans per votar s’identifiquen, poden votar persones i partits, si els hi fa peresa llegir tota la resta. Però el més interessant seria que triassin projectes concrets en funció als seus interessos.
  •  Hi pot haver un sistema de recomanacions, que eviti que el ciutadà s’ho hagi de llegir tot, on indicant el seus ideals i les seves necessitats en funció de les seves característiques sociodemogràfiques li indiqui quins projectes, partits o persones li convé més.
  •  Amb una ponderació de les diferents eleccions es va configurant l’entramat polític.
  •  S’eliminen els períodes electorals. El sistema determina en cada moment l’entremat electoral en funció als nous membres i projectes que van entrant i sortint.
  •  Un projecte pot sortir per dues raons. Perquè s’ha acabat amb èxit o perquè ha estat un fracàs. En el cas 1 es pondera positivament en el cas 2 negativament fins i tot podria ser que tragués a defora els promotors del projecte.
  •  Els ciutadans van aconseguint karma en funció a la seva participació i els seus acertos amb la votació de projectes exitosos. Com més karma més ponderació per decidir.

Bé, això només són 4 idees escrites aviat s’hauria d’anar perfilant el sistema.

Si s’acceptés hi hauria d’haver una gran predisposició pel canvi perquè:

  •  No hi hauria períodes electorals. Ho determinaria el sistema.
  •  S’acabaria votant per propostes, per convertir-se en projectes, i per projectes. No per partits polítics. Però això seria a llarg termini perquè hi hauria d’haver una part d’aprenentatge com per part de la ciutadania, els polítics, els tècnics i l’aplicació.
  •  Hi hauria d’haver un grup d’experts o de civils i tècnics i funcionaris que valorassin l’estat i la consecució de cada projecte. Aquesta valoració també hauria d’anar a través d’un sistema amb karmes i ponderacions.
  •  S’hauria de determinar com es gestionen les grans polítiques. Potser es podrien inserir problemes o preocupacions dels ciutadans (provinents de les enquestes del CIS per exemple) i a partir d’aquí començar a proposar polítiques concretes per fer-hi front.
  •  O qualsevol persona o organització podria introduir un problema o una proposta. Els partits polítcs haurien de fer ofertes per adoptar-los com a seus i tirar-los endavant per així aconseguir més vots.

Són idees, potser utòpiques. Però com deia un poeta de barba blanca que estava en el mercat de Santa Llúcia a Barcelona: “La utopia és l’incentiu que millora la realitat”.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola, me ha gustado mucho este apunte; vine a leerlo hace tiempo pero no comenté entonces así que lo hago ahora.

Tú sistema es un poco Orwell o Matrix pero tiene atractivo. También tiene riesgos, por supuesto; el más grave de los cuales es, en mi opinión, el hombre.

El software debería obligatoriamente ser de código abierto, pero ¿deberíamos permitir (ejem, ya hablo como el arquitecto de Matrix) que ese código se pudiera modificar libremente, cambiarlo, adaptarlo...? ¿deberíamos permitir que coexistieran distintas versiones y variaciones, que compitieran entre sí? ¿debería haber en cada momento una versión "estable" oficial? ¿serían entonces los programadores los nuevos aristócratas por encima de los simples nuevos analfabetos digitales, aquellos incapaces de entender el código?

De todos modos, desde un punto de vista más práctico, pienso que debería haber un núcleo (cuanto más sencillo mejor) que implantara la funcionalidad básica del software, y un API para permitir crear aplicaciones híbridas (los famosos "mashups") que extiendan ese núcleo y le doten de nuevas funcionalidades.

Hasta pronto.

Bel ha dit...

Una de les coses que s'ha de mirar és com es controla, o es deixa de controlar, els fluxes d'informació. Si és un sistema centralitzat o distribuït.

Pens que per assemblar-se més al "Cervell global" hauria de ser un sistema distribuït. Hi podria haver diferents marketplaces per la unitat mínima de gestió (ajuntaments) i a partir d'aquí cercar algun sistema per anar sindicant els projectes i així anar construïnt l'estructura democràtica - política - administrativa.

Tot això s'ha d'estudiar. Pens que és un projecte digne d'un VIIPM o un Interreg.

El riesgo "el hombre" ya lo es hoy en día en todos los sistemas que tenemos montados. Así que para mi no es un nuevo riesgo si no un viejo riesgo.

En quant al software hauria d'estar supeditat a la metodologia. Hi hauria d'haver un comité, també elegit segons "karma" que posas les bases metodològiques per anar millorant els aspectes tècnics.

També podria passar que una unitat mínima de gestió provàs coses noves i si funcinassin els anàs distribuint als altres.

Anònim ha dit...

Ojo, sobre lo del karma no había comentado nada (ya te avisé jeje) pero es abrir la caja de Pandora. Supone directamente eliminar la base de toda democracia: un hombre, un voto. Lo que aumenta el riesgo de construir una tecnocracia.

Bel ha dit...

Si, tens raó. Però crec que hi hauríme de reflexionar més.

Anònim ha dit...

Ho trobo molt encertat però potser cal pensar moltes coses abans de posar-lo en pràctica. Com saps que els partits (resistents òbviament a despareixer) no boicotejarien el sistema de forma que acabessin justificant els "seus projectes"...no se però tens raó que cal posar-s'hi, val la pena

Bel ha dit...

Bé, hi ha moltes incògnites.
Això s'assemblaria a un macro projecte europeu, d'aquests que fant work packages and deliverables and milestones, i coses d'aquestes. Al WP 1 d'anàlisi i especificacions, hauríem de contemplar tots aquests matisos, fer un llistat de totes les perversions que podria tenir el sistema, que siguem capaços de predir, i intentar dissenyar la forma d'evitar-les.

Potser un vot-home, seria necessari per unes qüestions polítiques, però potser per unes qüestions més tècniques haurien de votar les persones que acreditassin uns certs coneixements tècnics o experiència sobre el tema.

Seria un sistema complex. En som conscient. I no són suficients quatre pincellades d'idees esbojerrades per pretendre posar-ho en marxa.

Però, qui diria fa 70 anys que naixeria la Unió Europea? Aleshores, no era també una utopia?