Pàgines

divendres, d’abril 13, 2007

Aviba i Ibatur inverteixin 150.000 euros en una campanya contra Internet

Fent un esforç puc arribar a entendre la lògica del pensament que ha duit a aquesta acció:

"Aviba e Ibatur invierten 150.000 euros en una campaña publicitaria sobre los riesgos de contratar viajes por internet"

PALMA DE MALLORCA, 12 Abr. (EUROPA PRESS) -

"La Asociación de Agencias de Viajes de Baleares (Aviba) y el Instituto Balear de Turismo (Ibatur) invierten estos días un total de 150.000 euros en una campaña publicitaria televisiva que se inició ayer y que se marca como objetivo advertir a los consumidores de las islas sobre los riesgos de contratar viajes a través de internet."


El que no entenc de cap manera és que s'emetin missatges contradictoris.
Ibatur està invertint una millonada en el portal www.illesbalears.es per promocionar les Illes Balears amb enllaços cap a sistemes de reserves online (ara no sé si això és del tot cert, no ho puc comprovar perquè no puc entrar a la web) perquè la gent de fora de les Illes Balears compri serveis turístics de les Illes Balears per Internet, però en canvi ens diuen que els que som de les Illes Balears és millor que anem a una agència de viatges convencional. A més, segurament algunes agència de viatges del AVIBA també deuen estar venent per Internet. Si és llegeix la notícia sencera s'entén que es vagi a una agència de viatges, que si és per Internet, també tengui seus presencials on es pugui anar en persona, perquè la gent no compri a agències de viatges estrangeres. I tot això ho diuen per si hem de reclamar. Però és que jo no vull comprar a una agència de viatges que per principi hagi de reclamar, ni que sigui presencial!

Per regla de tres, si creim aquestes informacions tampoc ens convé operar amb la banca online que no tengui seus presencials als nostres pobles on hi treballa la gent que coneixem de tota la vida, no?

Hi ha coses, :,-O ... per què no sensiblitzen la gent perquè aprengui els mecanismes per saber com fiar-se o no d'un comerç online, sigui de viatges, de diners, o de fil de fer jerseis? Perquè no els ensenyen a escrutar informació per la xarxa o entre els seus coneguts per saber si aquella web és fiable o no, si hi ha altra gent que ha tengut bones o males experiències, si és una marca que encara que sigui estrangera és reconeguda o no, a contrastar opinions en els sistemes de recomanacions, a consultar comparadors de preus, a comprar als proveïdors directament enlloc dels intermediaris, si és necessari? Per què no inverteixen els doblers en ensenyar a les agències de viatges d'aquí a posicionar-se en el mercat turístic online, a diferenciar-se, en competir en proximitat enlloc de en preu, a atreure els clients no perquè tenguin por d'anar a un altre lloc, sino perquè realment ofereixen una avantatge competitiva?

Per què han d'invertir els doblers en espantar el personal? És que és l'única manera d'ensenyar a la gent a tenir precaució amb els usos de la xarxa?

Nota: no he vist l'anunci, em puc equivocar en aquest escrit. Però si que he llegit la notícia i m'ha donat la sensació que expòs en aquest apunt.

3 comentaris:

Alorza ha dit...

Me dejas patidifuso. ¿Emplean dinero público para hacer propaganda contra internet? ¿Así van a avanzar hacia la sociedad de la información? No entiendo nada.

Bel ha dit...

Eso no lo podría asegurar, solo he leído la noticia que expongo, que es lo único que he encontrado, y me ha dado la sensación que comento. Quizá la noticia no esté bien explicada y/o yo lo haya entendido mal. O eso me gustaría creer. Lo que deja claro es que si la agencia online tiene también sede física donde el usuario pueda ir a reclamar (o sea, cerca de casa) es de fiar.

Ni en la CAIB ni en AVIBA he encontrado referencia alguna. Pero EFE me parece una agencia seria y la noticia ha sido publicada en múltiples publicaciones.

Bel ha dit...

Per fi he vist l'anunci.
No parla d'Internet.
El missatge és:

Dona: ¿pero tenemos garantías?
Home: No exactemente

Veu en off: antes de comprar un viaje llama a tu agencia de viajes

PD: crec que una persona que habitualment compra per internet i no li ha passat res mai no acaba d'entendre el missatge. I el que no compra encara per Internet no cre que entengui que parlen d'Internet. Bé, són impressions. És discutible.