L'any 2003 quan vaig començar a escriure aquest bloc em costava trobar referències en espanyol i en català. Fa poc més d'un any els conceptes reputació digital, identitat digital i visibilitat han agafat tanta d'importància que ja hi ha moltes empreses i emprenedors que es dediquen a la consultoria i a la gestió.
Avui estic de doble celebració. Avui fa un any que juntament amb Neus Arqués, Magali Benítez, Cristina Aced i Eva Sanagustín vam publicar el llibre "Visibilidad. Cómo gestionar la reputación en Internet" editat per Gestión 2000 (es pot comprar a la Casa del Libro). En motiu del primer aniversari sortejam 2 llibres. Entrar al sorteig és molt fàcil, basta compartir, com ho feim per gestionar la visibilitat i la reputació online. Aquí trobareu les instruccions. Hi ha de temps fins a mitja nit. Podeu seguir-ho també via twitter.
La sorpresa ha estat quan consultant el Facebook del Govern de les Illes Balears m'he trobat amb la difusió de la publicació "Els Joves i Societat Xarxa", on s'explica el concepte d'Identitat Digital. La publicació ha estat editada per l'Observatori de la Joventut de les Illes Balears (OBJOIB), el Servei de Documentació i Estudis i l'Institut Balear de la Joventut (IB-Jove). Hem van convidar a participar en unes jornades de les quals s'ha abstret material per a la redacció d'aquesta publicació, i hi he vist reflectits alguns dels temes que vam estar comentant a la taula rodona.
dimarts, de març 16, 2010
dijous, de març 04, 2010
Visibilitat a la producció científica i a les publicacions locals
Avui he anat a la presentació de la Biblioteca Digital de les Illes Balears. M'ha agradat molt el projecte, espcialment dues coses:
- La informació està indexada i preparada de forma que es puguin llançar cerques des de qualsevol altra biblioteca del món i s'arribin als registres arxivats a la Biblioteca Digital de les Illes Balears. Això dóna més visibilitat a la probabilitat de trobar tota la documentació arxivada en aquesta biblioteca.
- L'arxiu digital de les revistes de la Premsa Forana, publicacions locals de les Illes Balears. Poder accedir a exemplars antics des del propi ordinador, tirat en el sofà o des de qualsevol lloc del món no té preu. És una producció feta per moltes persones durant molts anys que han anat informant dels quefers de cada poble en profunditat. Recullen naixements, defuncions, pluviometria, xaferderies, estudis, reportatges, personalitats, festes, possessions, almanacs, costumari... de cada poble, moltes tenen més de 50 anys, i ara tot és consultable a través d'Internet. Això és un gran tresor i una forma de donar visibilitat a tota aquesta informació local.
La Biblioteca Digital de les Illes Balears és una plataforma web a la qual s’hi ofereix un ample conjunt de documents digitals d’interès per a la comunitat universitària i per la societat de les Illes Balears en general.
La Biblioteca Digital de les Illes Balears conté inicialment més de 17.000 documents a text complet relacionats amb la investigació, la ciència, la cultura i la memòria històrica de les Illes Balears.
Aquest repositori documental ha estat fruit de diversos projectes de digitalització, que han rebut un tractament bibliogràfic normalitzat amb metadades Dublin Core i són accessibles mitjançant un entorn de cerca homogeni que possibilita la navegació y la cerca intuïtiva gràcies al motor d’una base de dades basada en la tecnologia Greenstone Digital Library.
La BiDIB te com a missió augmentar la visibilitat de la producció científica de la UIB i permetre la seva difusió a nivell mundial i facilitar l’accés dels estudiants i investigadors a la documentació de caràcter erudit i al material bibliogràfic rar o de difícil accés produïts a les Illes Balears o d’interès per a l’estudi de la nostra realitat.
El contingut de la Biblioteca està integrat per diversos blocs de contingut.
Producció Científica de la UIB a la qual podem trobar digitalitzades totes les revistes editades per la Universitat, tesis doctorals i projectes de final de carrera, així com articles i ponències a congressos dels principals grups d’investigació i altres materials produïts a la nostra institució universitària.
Altres publicacions científiques i erudites de les Illes Balears on podem trobar publicacions tan emblemàtiques com el Butlletí de la Societat Arqueològica Luliana, la Revista Endins o l’anuari ornitològic de les Illes Balears.
Llibres i manuscrits antics entre els que podríem destacar la sèrie de llibres sobre la Guerra del Francés, els manuscrits de la Universitat de Campos o els plànols cadastrals del segle XIX de Manacor i Capdepera.
Premsa Retrospectiva ofereix la col·lecció de Premsa Forana de Mallorca que cobreix una cinquantena de publicacions amb més de 10.000 números de les diverses revistes locals, i les col·leccions completes de la Revista Bellpuig, Llevant, la Ignorància.
Documentació sobre serveis socials i cooperació al desenvolupament amb uns 2.000 documents recopilats sobre aquestes temàtiques pel Portal Social i el CD2.
La BiDIB és una iniciativa de la UIB, que han posat en marxa el seu Servei de Biblioteca i Documentació i el Centre de Tecnologies de la Informació i que ha comptat amb la col·laboració de diverses institucions públiques i privades de les Illes que han aportat els originals a digitalitzar i han contribuït econòmicament en el projecte: els ajuntaments de Capdepera, Manacor, Artà i Campos, la Caixa de Balears Sa Nostra, la Direcció General de Política Lingüística, l’IBESTAT, la Generalitat de Catalunya, El Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, L’Associació de Premsa Forana de Mallorca, la Fundació Revista Bellpuig, la Societat Arqueològica Luliana, la Societat d’Història Natural, el GOB i el CEDOC.
En el moment de presentar-se públicament la BiDIB duu un llarg període de funcionament en proves durant el qual s’ha obert als cercadors OAI i ja ha obtingut una audiència apreciable, de manera que des de l’agost de 2009 ha rebut més d’un milió visites. Així mateix pel seu tamany és una de les més importants de l’estat espanyol, ocupant el sisè lloc pel que fa a número de documents a text complet que ofereix, només per darrera de la Universidad Complutense, l’Autònoma de Barcelona, la Menendez Pelayo, la Universitat de Salamanca i la Universitat de la Laguna.
La BiDIB és un projecte en creixement i obert a totes les institucions de les Illes que vulguin utilitzar aquesta plataforma per encabir els seus projectes digitals. Cara al futur està previst recopilar sistemàticament tota la producció dels investigadors de la UIB, iniciar un repositori de materials docents i incorporar noves publicacions cientifiques o erudites, ara mateix ja s’està digitalitzant el Bolletí de la Societat d’Història Natural i s’estan estudiant diversos projectes am la Catedra Ramon Llull i altres institucions.
A partir d’aquest presentació pública la UIB vol encoratjar totes les institucions de les Illes Balears a col·laborar en aquest projecte, posant a la seva disposició tant la plataforma com els servidors que l’allotgen així com la infraestructura de digitalització i el personal tècnic que ha fet possible el projecte.
dimarts, de gener 19, 2010
Dimensions pel posicionament d'un destí turístic
No funciona igual un destí turístic emergent, que madur o en decliu. Perquè tant les característiques del territori, dels recursos, del mediambient, com la predisposició d'hospitalitat dels residents és diferent. Totes aquestes dimensions s'han de tenir en compte alhora tant de posicionar un destí turístic com d'interpretar la reputació.
A la pàgina 105 de l'article Marketing the competitive destination of the future escrit pel professor Dimitrios Buhalis podeu veure els impactes turístics en funció del cicle de vida del destí turístic. És important fixar-se amb el tipus de comunicació en funció també del cicle de vida. Mentre en un estat emergent es pren consciència, en un estat en creixement s'informa, i en un estat madur es persuadeix.
A la pàgina 105 de l'article Marketing the competitive destination of the future escrit pel professor Dimitrios Buhalis podeu veure els impactes turístics en funció del cicle de vida del destí turístic. És important fixar-se amb el tipus de comunicació en funció també del cicle de vida. Mentre en un estat emergent es pren consciència, en un estat en creixement s'informa, i en un estat madur es persuadeix.
dilluns, de gener 18, 2010
Web 2.0 for the Travel Marketer and Consumer A white paper
Aquest document, Web 2.0 for the Travel Marketer and Consumer, resumeix com està repercupint en la indústria del turisme l'evolució de la tecnologia cap a la Web 2.0 i la dedicació de turistes i viatgers a explicar a través dels mitjans socials els relats de viatges i recomanacions. També obri, molt breument, una finestra al que serà la Web 3.0 i com podrà ser utilitzada per les empreses turístiques.
Posa especial atenció a la gestió de la reputació.
És un document bàsic per veure a vista d'ocell com s'aplica la web 2.0 al món turístic, i que poden fer les empreses per entrar-hi.
Posa especial atenció a la gestió de la reputació.
És un document bàsic per veure a vista d'ocell com s'aplica la web 2.0 al món turístic, i que poden fer les empreses per entrar-hi.
dissabte, de novembre 07, 2009
Deseos con daños colaterales
Ayer fuí víctima de una expoliación en nombre de un proyecto sin justificación alguna, la reabertura del tren tram Artà - Manacor. En términos legales se les denomina expropiación, y siempre es forzosa (a no ser, que antes se hayan reconvertido terrenos para uso industrial o urbanístico para ser vendidos o permutados, ¿compensados? y no expropiados).
El qué
Sigo pensando que en Mallorca sería mucho más eficiente una red de autobuses (no AUMASA) que llegase a todos los núcleos de población y no trenes que llegan a unos pocos núcleos y destruye aún más el territorio. Si bien es verdad que la línea de Artà es antigua y sólo se tiene que reabrir, también es cierto que adaptarla a las leyes actuales ¿correctas? requiere cuatriplicar el territorio necesario y vallar las vías creando un grave problema de permeabilidad para las personas que se mueven por los caminos cercanos a la vía de tren. También es cierto que para resolver sólo parte de estos problemas de pemeabilidad tienen que construirse decenas de kilómetros de nuevas carreteras rurales.
El drama
El peor drama no es ahora ni por mi, éste vendrá si se sigue con este faraónico proyecto de vías ferreas cuando se tengan que abrir vías de tren de nueva construcción y destruir aún más el campo. En el caso de la prolongación de la vía de tren hasta Alcúdia se ha abortado el proyecto precisamente por que no ha habido acuerdo sobre que parte del territorio se tenía que destruir. Ya veremos que pasa si se sigue con el plan hacia Andratx, Santanyí, Felanitx y Manacor. Y ya veremos que pasa cuando en breve, si se atreve, el Conseller Gabriel Vicenç, asesorado por sus estupendos directores generales, presenta el trazado de Artà hasta Cala Ratjada que se licitó en Abril de 2009. El estudio del trazado se licitó en abril de 2009 y el estudio tenía que presentarse en 6 meses, por tanto, el 4 de octubre ya tendría que haberse presentado, y la Conselleria de Mobilitat i Ordenació del Territori aún no lo ha hecho público. O quizás debe presentarse en Noviembre si los 6 meses es a partir de la fecha de adjudicación. En fin. Antes de fin de año y antes de que empiecen las obras, ya que forzosamente ya pueden ocupar los terrenos, los damnificados de Artà a Cala Ratjada ya tendrían que saber si les ha tocado la lotería del tren.
Si no siguiese este drama hasta Cala Ratjada, la línea hasta Artà aún tiene menos sentido. Hay que recordar que el drama lo sufrimos porque se trata de la línea con menos demanda potencial de las vías previstas en el Plan de Transportes Ferroviarios de las Illes Balears (página 77). Si fuese de verdad un proyecto necesario, útil, justo y eficiente, ni siquiera me hubiese molestado en escribir este artículo, o quizás lo hubiese podido escribir en positivo.
Lo irreversible
Mallorca quedará dividida, a parte de por las autopistas y autovías infranqueables, además por vías de tren infranqueables. Muchas personas, en nombre de un ecologismo que no entiende de destrucción de territorio cuando se trata de trenes y no de carreteras, pasarán en fila india por los ayuntamientos para ceder forzosamente sus propiedades en nombre de un transporte público que no sabemos si es el más óptimo, porque los políticos no han tenido el valor de presentar estudios comparativos, sobre el territorio de Mallorca, comparando la modalidad tren, bus o híbrida.
El daño moral
La mayoría de estas personas expoliadas, como lo han sido las expoliadas por el tren tram de Manacor Artà, y lo han sido también por la autovía MA-15 son personas mayores, de más de 60 años, indefensos, perplejos, viviendo en sus propias carnes como la administración les roba a cambio de una miseria no deseada de sus bienes. A veces están bien pagados porque las piezas de tierra no valen nada, y a veces el valor sentimental a aquellas tierras no tiene precio, otras veces la expoliación destroza explotaciones agrícolas y paisajes emblemáticos o fincas mayores cuyo precio es superior al pagado por la administración. Y el pago por daños morales la administración ni los paga, ni los tiene en cuenta, ni le interesan para nada. Ni te da el pésame.
Los deseos con daños colaterales
Pienso que todas aquellas personas que desean, apoyan y consienten estos faraónicos proyectos, tanto de trenes, como de autovías y autopistas, no tienen en cuenta los daños colaterales de sus deseos, ni sobre la destrucción de territorio ni sobre el daño moral causado a los propietarios de tierras y edificaciones que destruyen. Sobretodo, sobre aquellas personas que defienden trenes en Mallorca en nombre de la sostenibilidad, ecologismo y el transporte público y las que han manifestado abiertamente que no les importa que destruya territorio al tratarse de un tren y no de una nueva carretera, pienso que en realidad no les importa para nada ni la ecología ni el medioambiente, y lo único que desean es mantener un discurso POLÍTICO para movilizar unos miles de personas, o sólo cientos, y sentirse arropadas en sus partidos minoritarios, con excusas para diferenciarse de los estatales, y asegurarse así unos mínimos votos para luego poder pactar y governar. (Ohhhhhhhhhhh! acabo de descubrir América ;-)).
Puedo entender que el Gobierno desee mantener este proyecto "estrella" ABSURDO para no desequilibrar su pacto, pero no comparto esta decisión, por todos los daños colaterales que están causando: destruir el territorio y los daños morales y económicos (si es el caso) de los afectados.
Otro daño colateral que me atrevo a escribir es el de la especulación urbanística, no porque me lo invente, sino porque lo explicita el informe de impacto ambiental, el cual no se puede consultar en Internet:
Las oportunidades perdidas
Si se malgastan los 171 millones de euros que a día de hoy está prespuestado este proyecto se pierden muchas otras oportunidades:
El qué
Sigo pensando que en Mallorca sería mucho más eficiente una red de autobuses (no AUMASA) que llegase a todos los núcleos de población y no trenes que llegan a unos pocos núcleos y destruye aún más el territorio. Si bien es verdad que la línea de Artà es antigua y sólo se tiene que reabrir, también es cierto que adaptarla a las leyes actuales ¿correctas? requiere cuatriplicar el territorio necesario y vallar las vías creando un grave problema de permeabilidad para las personas que se mueven por los caminos cercanos a la vía de tren. También es cierto que para resolver sólo parte de estos problemas de pemeabilidad tienen que construirse decenas de kilómetros de nuevas carreteras rurales.
El drama
El peor drama no es ahora ni por mi, éste vendrá si se sigue con este faraónico proyecto de vías ferreas cuando se tengan que abrir vías de tren de nueva construcción y destruir aún más el campo. En el caso de la prolongación de la vía de tren hasta Alcúdia se ha abortado el proyecto precisamente por que no ha habido acuerdo sobre que parte del territorio se tenía que destruir. Ya veremos que pasa si se sigue con el plan hacia Andratx, Santanyí, Felanitx y Manacor. Y ya veremos que pasa cuando en breve, si se atreve, el Conseller Gabriel Vicenç, asesorado por sus estupendos directores generales, presenta el trazado de Artà hasta Cala Ratjada que se licitó en Abril de 2009. El estudio del trazado se licitó en abril de 2009 y el estudio tenía que presentarse en 6 meses, por tanto, el 4 de octubre ya tendría que haberse presentado, y la Conselleria de Mobilitat i Ordenació del Territori aún no lo ha hecho público. O quizás debe presentarse en Noviembre si los 6 meses es a partir de la fecha de adjudicación. En fin. Antes de fin de año y antes de que empiecen las obras, ya que forzosamente ya pueden ocupar los terrenos, los damnificados de Artà a Cala Ratjada ya tendrían que saber si les ha tocado la lotería del tren.
Si no siguiese este drama hasta Cala Ratjada, la línea hasta Artà aún tiene menos sentido. Hay que recordar que el drama lo sufrimos porque se trata de la línea con menos demanda potencial de las vías previstas en el Plan de Transportes Ferroviarios de las Illes Balears (página 77). Si fuese de verdad un proyecto necesario, útil, justo y eficiente, ni siquiera me hubiese molestado en escribir este artículo, o quizás lo hubiese podido escribir en positivo.
Lo irreversible
Mallorca quedará dividida, a parte de por las autopistas y autovías infranqueables, además por vías de tren infranqueables. Muchas personas, en nombre de un ecologismo que no entiende de destrucción de territorio cuando se trata de trenes y no de carreteras, pasarán en fila india por los ayuntamientos para ceder forzosamente sus propiedades en nombre de un transporte público que no sabemos si es el más óptimo, porque los políticos no han tenido el valor de presentar estudios comparativos, sobre el territorio de Mallorca, comparando la modalidad tren, bus o híbrida.
El daño moral
La mayoría de estas personas expoliadas, como lo han sido las expoliadas por el tren tram de Manacor Artà, y lo han sido también por la autovía MA-15 son personas mayores, de más de 60 años, indefensos, perplejos, viviendo en sus propias carnes como la administración les roba a cambio de una miseria no deseada de sus bienes. A veces están bien pagados porque las piezas de tierra no valen nada, y a veces el valor sentimental a aquellas tierras no tiene precio, otras veces la expoliación destroza explotaciones agrícolas y paisajes emblemáticos o fincas mayores cuyo precio es superior al pagado por la administración. Y el pago por daños morales la administración ni los paga, ni los tiene en cuenta, ni le interesan para nada. Ni te da el pésame.
Los deseos con daños colaterales
Pienso que todas aquellas personas que desean, apoyan y consienten estos faraónicos proyectos, tanto de trenes, como de autovías y autopistas, no tienen en cuenta los daños colaterales de sus deseos, ni sobre la destrucción de territorio ni sobre el daño moral causado a los propietarios de tierras y edificaciones que destruyen. Sobretodo, sobre aquellas personas que defienden trenes en Mallorca en nombre de la sostenibilidad, ecologismo y el transporte público y las que han manifestado abiertamente que no les importa que destruya territorio al tratarse de un tren y no de una nueva carretera, pienso que en realidad no les importa para nada ni la ecología ni el medioambiente, y lo único que desean es mantener un discurso POLÍTICO para movilizar unos miles de personas, o sólo cientos, y sentirse arropadas en sus partidos minoritarios, con excusas para diferenciarse de los estatales, y asegurarse así unos mínimos votos para luego poder pactar y governar. (Ohhhhhhhhhhh! acabo de descubrir América ;-)).
Puedo entender que el Gobierno desee mantener este proyecto "estrella" ABSURDO para no desequilibrar su pacto, pero no comparto esta decisión, por todos los daños colaterales que están causando: destruir el territorio y los daños morales y económicos (si es el caso) de los afectados.
Otro daño colateral que me atrevo a escribir es el de la especulación urbanística, no porque me lo invente, sino porque lo explicita el informe de impacto ambiental, el cual no se puede consultar en Internet:
"PÁGINA 16: Así mismo, describe los impactos sobre el medio socio-económico.
Impacto sobre la población, potenciales cambios en la distribución de la población, expropiaciones y destrucción directa de construcciones y terrenos, alteraciones en el tráfico durante las obras, afección al confort ambiental, efecto barrera, efecto en la movilidad.
Impacto sobre la organización territorial, riesgo potencial de afecciones a la accesibilidad transversal del territorio.
Impacto sobre el planteamiento urbanístico, alteración de los documentos de enplazamiento urbano en vigor, esto nos puede llevar, como consecuencia, a un proceso de valoración equívoco del terreno dando lugar a un caso más de especulación."
Las oportunidades perdidas
Si se malgastan los 171 millones de euros que a día de hoy está prespuestado este proyecto se pierden muchas otras oportunidades:
- Se pierde toda oportunidad de pensar en un transporte público global para toda Mallorca, innovador, y no basado en postulados de transporte del siglo XIX (trenes) y del boom turístico de los 60 (autovías).
- Se pierde la oportunidad de fomentar el transporte público global, prescindiendo del coche, porque no soluciona los problemas de AUMASA para la mayoría de los núcleos de población, ni este tren conecta de forma eficiente con Palma ni con los núcleos turísticos.
- Se pierde la oportunidad de apostar por una Vías Verdes y fomentar un turismo alternativo en la comarca de Llevant.
- Se pierde cualquier oportunidad de creer en un transporte público eficiente y competitivo con el coche, porque aún gastando 171 millones de euros, no logrará que la mayoría de personas que viven en Llevant puedan prescindir del coche, y al final éstas no utilizarán el tren.
dissabte, d’octubre 24, 2009
INTO 2009. Congrés internacional d'Innovació en Turisme
Enguany l'INTO em va agradar especialment per dos motius:
M'ha sorprès gratament la repercussió que ha tengut a les xarxes socials i la bona feina que ha fet en Josomid per donar a conèixer l'esdeveniment. Per exemple si busques #into09 a Twitter, tens una reproducció col.laborativa en diferit de les millors jugades de cada sessió. Un bon exemple és aquesta fotografia feta per joh_cavalcanti de la presentació de Robert Govers (que per cert, m'hauria de comprar el seu llibre i també els d'en Dimitrios Buhalis)
Parlant de llibres, en ple començament dels e-book, en Marek Fodor, va rebre peticions de tot el públic físic i virtual perquè publicàs la seva llista de llibres de capçalera sobre social media, i així ho va fer en el seu bloc. Més lectures per la llista d'espera.
Un dels grups més actius en la retransmisió de l'INTO 2009 a través de les xarxes socials va ser part de l'equip de Mind Project (Maribel Rincón, Bernat Comas, Johana Cavalcanti) que van seguir la sessió o bé presencialment o virtualment i no paraven d'interactuar amb els seus portàtils i els seus mòbils. Si vos interessa saber de que s'alimenten aquestes persones que volen revolucionar el món del turisme vos podeu fer admiradors de Mind Project a Facebook.
A l'INTO s'hi van apuntar més de 300 persones. Desconec si tothom era tan actiu als "social media". El que si m'he fixat és que molts dels ponents si que ho són, i ja els he afegit al twitter per tenir-los present i poder seguir-los el fil. Curiosament si a dia d'avui cerques INTO 2009 a Google, la primera pàgina que surt no és la de l'INTO sino la d'un dels ponents de la taula rodona Escoltem els Viatgers i els Turistes 2.0, el bloc d'en Toni Mascaró, que va ser la primera persona que digué parlar del congrés dia 1 d'agost, quasi tres mesos abans de l'acte.
Toni Martín ha estat una de les persones que va seguir l'INTO des de la distància i ha compartit la seva experiència a través de la comunitat Hosteltur.
Ara cal revisar els projectes del ponents assistents a l'INTO 2009 perquè tots són interessants, i de tots es pot aprendre temes de: visibilitat, reputació, identitat, e-branding, contingut generat per l'usuari, gestió, d'informació relacionada amb destins i serveis turístics. En breu hi haurà publicades les presentacions, i també serà un bon exercici tornar-les a revisar.
Al sopar informal entre alguns ponents i públic vaig poder intercanviar impressions amb Carlo Alvarez de Tripadvisor i amb en Matt Jerwood, un consultor anglès que va parlar sobre com les empreses poden adoptar els social media.
Una de les coses que ja he fet és seguir tots els ponents que he trobat el seu twitter a través del twitter. M'estic donant compte que estic subtituint el twitter com una mescla de lector de feeds i estar en contacte en diferit.
La pena que tenc és que no vaig poder assistir als Urbanlabs al Citilab de Cornellà (Barcelona) perquè va coincidir amb part amb l'INTO, però hi vaig enviar tres persones properes que segur que em contaran moltes impressions i he anat seguint alguna cosa a través també de les xarxes socials.
I també em vaig perdre les Jornades sobre Open Source per a Pimes que organitzava l'iBit i on Benjamí parlava.
- M'hi van convidar a participar activament podent aportar el meu punt de vista sobre el Web 2.0, Travel 2.0 i proposant ponents. I vaig poder proposar i moderar la taula rodona Escoltem els Viatgers i els Turistes 2.0.
- El tema en ell mateix ja m'interessava moltíssim.
M'ha sorprès gratament la repercussió que ha tengut a les xarxes socials i la bona feina que ha fet en Josomid per donar a conèixer l'esdeveniment. Per exemple si busques #into09 a Twitter, tens una reproducció col.laborativa en diferit de les millors jugades de cada sessió. Un bon exemple és aquesta fotografia feta per joh_cavalcanti de la presentació de Robert Govers (que per cert, m'hauria de comprar el seu llibre i també els d'en Dimitrios Buhalis)
Parlant de llibres, en ple començament dels e-book, en Marek Fodor, va rebre peticions de tot el públic físic i virtual perquè publicàs la seva llista de llibres de capçalera sobre social media, i així ho va fer en el seu bloc. Més lectures per la llista d'espera.
Un dels grups més actius en la retransmisió de l'INTO 2009 a través de les xarxes socials va ser part de l'equip de Mind Project (Maribel Rincón, Bernat Comas, Johana Cavalcanti) que van seguir la sessió o bé presencialment o virtualment i no paraven d'interactuar amb els seus portàtils i els seus mòbils. Si vos interessa saber de que s'alimenten aquestes persones que volen revolucionar el món del turisme vos podeu fer admiradors de Mind Project a Facebook.
A l'INTO s'hi van apuntar més de 300 persones. Desconec si tothom era tan actiu als "social media". El que si m'he fixat és que molts dels ponents si que ho són, i ja els he afegit al twitter per tenir-los present i poder seguir-los el fil. Curiosament si a dia d'avui cerques INTO 2009 a Google, la primera pàgina que surt no és la de l'INTO sino la d'un dels ponents de la taula rodona Escoltem els Viatgers i els Turistes 2.0, el bloc d'en Toni Mascaró, que va ser la primera persona que digué parlar del congrés dia 1 d'agost, quasi tres mesos abans de l'acte.
Toni Martín ha estat una de les persones que va seguir l'INTO des de la distància i ha compartit la seva experiència a través de la comunitat Hosteltur.
Ara cal revisar els projectes del ponents assistents a l'INTO 2009 perquè tots són interessants, i de tots es pot aprendre temes de: visibilitat, reputació, identitat, e-branding, contingut generat per l'usuari, gestió, d'informació relacionada amb destins i serveis turístics. En breu hi haurà publicades les presentacions, i també serà un bon exercici tornar-les a revisar.
Al sopar informal entre alguns ponents i públic vaig poder intercanviar impressions amb Carlo Alvarez de Tripadvisor i amb en Matt Jerwood, un consultor anglès que va parlar sobre com les empreses poden adoptar els social media.
Una de les coses que ja he fet és seguir tots els ponents que he trobat el seu twitter a través del twitter. M'estic donant compte que estic subtituint el twitter com una mescla de lector de feeds i estar en contacte en diferit.
La pena que tenc és que no vaig poder assistir als Urbanlabs al Citilab de Cornellà (Barcelona) perquè va coincidir amb part amb l'INTO, però hi vaig enviar tres persones properes que segur que em contaran moltes impressions i he anat seguint alguna cosa a través també de les xarxes socials.
I també em vaig perdre les Jornades sobre Open Source per a Pimes que organitzava l'iBit i on Benjamí parlava.
dilluns, de setembre 28, 2009
Cabueñes, Gijón, Identitat i reputació digital
La setmana passada vaig ser tota la setmana entre Gijón i Cabueñes. El motiu, impartir uns cursos sobre identitat i reputació digital. Van passar uns 250 alumnes, en 6 sessions d'entre 2 i 3 hores, eren joves i tècnics de joventud, en motiu de Los XXVII Encuentros Internacionales de Juventud de Cabueñes. Na Marga Castells, va donar 14 hores més sobre xarxes socials i identitat digital.
Els tallers de noves tecnologies dins el marc de Cabueñes van ser organitzats per la Fundació CTIC, un organisme similar a la Fundació IBIT, que opera a Asturies.
Els continguts dels tallers sobre identitat i reputació digital, que vaig impartir estaven basats en els continguts exposats en l'exposició sobre Identitat Digital i en el llibre Visibilidad, Cómo gestionar la reputación en Internet.
Els Encuentros van tenir lloc a La Laboral, situat a uns pocs kilòmetres de Gijón. A prop hi ha la Universitat, un museu, l'hospital, la universitat i un parc tecnològic, on, entre d'altres organitzacions, hi ha la Fundació CTIC i la seu espanyola del W3C. Aquesta zona es coneix des de fa poc com "La milla del conocimiento".
Em va agradar Gijón. Vam trobar molt bon temps i tot estava cuidat, net, concorregut i a prop. En arribar l'organització ens va donar una targeta ciutadana perquè ens poguéssim moure en transport públic. Teníem 3 línies d'autobusos davant la porta de La Laboral que ens duia fins al centre de la ciutat. L'hotel on ens allotjaren estava davant la Playa de San Lorenzo. Quasi cada horabaixa, hi havia una vintena o més de surfers esperant les ones, que aquella setmana van ser molt suaus.
El menjar boníssim. Tapetes i sidra.
Un capvespre que no teníem cursos vam aprofitar per anar a visitar el Jardín Botánico Atlántico, situat just al costat de La Laboral. Impresionant. S'ha de veure sobretot el bosc Atlàntic.
Un lloc totalment recomanable per viatjar.
Els tallers de noves tecnologies dins el marc de Cabueñes van ser organitzats per la Fundació CTIC, un organisme similar a la Fundació IBIT, que opera a Asturies.
Els continguts dels tallers sobre identitat i reputació digital, que vaig impartir estaven basats en els continguts exposats en l'exposició sobre Identitat Digital i en el llibre Visibilidad, Cómo gestionar la reputación en Internet.
Els Encuentros van tenir lloc a La Laboral, situat a uns pocs kilòmetres de Gijón. A prop hi ha la Universitat, un museu, l'hospital, la universitat i un parc tecnològic, on, entre d'altres organitzacions, hi ha la Fundació CTIC i la seu espanyola del W3C. Aquesta zona es coneix des de fa poc com "La milla del conocimiento".
Em va agradar Gijón. Vam trobar molt bon temps i tot estava cuidat, net, concorregut i a prop. En arribar l'organització ens va donar una targeta ciutadana perquè ens poguéssim moure en transport públic. Teníem 3 línies d'autobusos davant la porta de La Laboral que ens duia fins al centre de la ciutat. L'hotel on ens allotjaren estava davant la Playa de San Lorenzo. Quasi cada horabaixa, hi havia una vintena o més de surfers esperant les ones, que aquella setmana van ser molt suaus.
El menjar boníssim. Tapetes i sidra.
Un capvespre que no teníem cursos vam aprofitar per anar a visitar el Jardín Botánico Atlántico, situat just al costat de La Laboral. Impresionant. S'ha de veure sobretot el bosc Atlàntic.
Un lloc totalment recomanable per viatjar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)