"Necesitamos:
Una persona con dotes para las relaciones "virtuales", para el networking, que le guste escribir en la blogosfera, y en foros de debate afines. "
Això és un retall d'una oferta de feina.
Vista l'oferta, que sembla totalment seriosa, per les persones que la donen a conèixer i pel lloc on està publicada, està clar que està naixent un nou perfil de professional, que és una mescla de vells perfils (relacions públiques) combinat amb noves habilitats (relacionar-se a través de la xarxa).
No sé si bé o malament, però aquesta feina d'anar pels foros i participar, de forma ètica, donant a conèixer allò que interessa donar a conèixer, jo li deia "marketing de guerrillas". Amb aquesta oferta de feina, sembla que per fer de guerrers de guerrillas ara també cal ser blogger. És com si tenir un blog donàs un estatus superior per crear més poder alhora de participar i d'influir a partir de les pròpies aportacions.
El més impresionant, és que tota aquesta "feinada de formigues" (que li dic jo) ja s'està oficialitzant com un perfil de treball, amb unes característiques donades. El més important és no oblidar que tot aquest tipus de comunicació sempre s'ha de fer respectant les regles de joc i de comportament tant de la xarxa (netiquette) com de cada comunitat virtual on es participa, com del bon networking com de la blogosfera. Si no és així, aquest tipus de comunicació serà contraproduent per l'empresa per la qual es treballa. També és molt important que la persona que faci aquest tipus de feina se senti part de l'empresa, accés a informació rellevant d'aquesta, que es pugui difondre , i a més, tengui personalitat pròpia, i que tengui clar sobretot, del que no pot parlar.
dijous, d’abril 20, 2006
divendres, d’abril 14, 2006
Sistemes de recomanacions
Estava cercant recomanacions de pel.lícules, ja que no tenc massa temps de seguir l'actualitat cinematogràfica, i casualment he trobat aquest article interessant per construir sistemes de recomanacions i futures línies d'investigació:
Enrique Herrera-Viedma & Carlos Porcel & Lorenzo Hidalgo. Sistemas de recomendaciones: herramientas para el filtrado de información en Internet [on line]. "Hipertext.net", núm. 2, 2004.
Enrique Herrera-Viedma & Carlos Porcel & Lorenzo Hidalgo. Sistemas de recomendaciones: herramientas para el filtrado de información en Internet [on line]. "Hipertext.net", núm. 2, 2004.
dimecres, d’abril 12, 2006
El cervell global [i el marketing de les neurones]
El "cervell global" és un concepte molt interessant amb el qual em vaig familiaritzar l'any 2001, gràcies a la jornada la web intel.ligent de en.red.ando, en la qual se'l relacionava amb la web semàntica.
Hi ha molta gent que ha treballat el concepte de "global brain", "social superorganism",... Se'n pot trobar un poc de literatura a la Wikipedia. Potser un dels investigadors més coneguts amb més base filosòfica és Francis Heylighen de la Universitat Lliure d'Amsterdam que lidera el projecte de Principia Cybernetica Web.
"Society can be viewed as a multicellular organism, with individuals in the role of the cells. The network of communication channels connecting individuals then plays the role of a nervous system for this superorganism, i.e. a "global brain". http://pespmc1.vub.ac.be/SUPORGLI.html
A les sèries Context, a l'any 2002, es va publicar un article sobre blogs en el qual s'explicaven els blogs com una eina per construir el cervell global:
"Els weblogs són una forma de comunicació originària del nostre món post-web
Tal com la defineix un pioner del blog, Jorn Barger, un weblog (algunes vegades anomenat blog o pàgina de notícies, o filtre) és una pàgina web on un weblogger (algunes vegades anomenat blogger o pre-surfer) 'logs' (registra) totes les altres pàgines web que troba interessants. Així als weblogs, experts en qualsevol tema imaginable, que expressen o no la seva opinió, recopilen notícies i enllaços sobre algun tema en concret.
"Aquests diaris de links, i reflexions sobre els links, són el nou mitjà de comunicació per a l'èlit tecnològica. Reemplaça els costosos llocs web subvencionats amb un altre tipus de web que és intensament personal i construïda a partir de la connectivitat entre persones i idees que crea, així, una nova espècie de sinapsis per al cervell global. No és per casualitat que els weblogs es trobin cada vegada més en els primers llocs dels cercadors, ja que manegen la mateixa divisa que els millors motors derecerca -intel·ligència humana, deduïda a partir de 'qui s'ha fixat abans en què'. Els weblogs no són només la següent generació de pàgines personals, representant una tornada al text des del disseny, i sistemes 'de pes lleuger' de gestió de contingut, també són una plataforma per a experimentar amb la manera com treballa la Web: 'bookmarking' col·lectiu, comunitats virtuals, instruments per a la sindicació, recomanacions i serveis Web..." >de 'Inventing the Future' per Tim O'Reilly. 9 d'abril, 2002".
El cervell global genera el coneixement col.lectiu. Crec que és lògic raonar que tant les persones, els professional, com els treballadors d'empreses, han de formar part d'aquest cervell global, identificant-se i creant-se una bona reputació per ser tengut en compte per formar part del procés de producció en una economia basada en el coneixement.
Per altra banda el tema dels "memes" també es relacionen amb les teories del cervell global. De fet, va ser també Francis Heylighen qui va desenvolupar la teoria dels "memetics", sobre models en com la informació és transferida, a través de "memes".
Al cap i a la fi el marketing viral, que sembla que funciona tan bé a través dels blogs, també està relacionat amb totes aquestes teories.
"In 1976 Dawkins coined the term ‘meme’ to denote the cultural equivalent of the biological gene, i.e. an information pattern that is being copied from person to person. Examples of memes are jokes, ideas, traditions, rumors, fashions and chain letters. Each of these information systems spreads by means of communication from one to several carriers. Thus, a successful meme can be compared to a cultural virus that "infects" a growing group of hosts. Over the past decade, an increasing number of publications has been devoted to memetics (e.g. Blackmore, 2000 & Aunger, 2001), proposing explanations for phenomena from viral marketing to consciousness and religion." http://pespmc1.vub.ac.be/Papers/MemeOperationalization.pdf
El concepte "redundància" que s'estudia en els sistemes de gestió del coneixement, vendria a lligar també amb les teories anteriors. El que passa és que la majoria d'estudiosos sobre la gestió del coneixement ho analitzen en sistemes tancats (dins empreses), per mi l'interessant és analitzar-ho en sistemes oberts, com el cervell global, perquè és on l'aplicació de les teories del marketing hi tendrien més sentit (encara que també en tenen aplicades dins una organització, al cap i a la fi, una organització és com un mercat petit i tancat [yo te doy si tu me das, yo te ayudo si tu me ayudas]).
El fet que hi hagi temes que estiguin en boca de més fa que aquests cobrin més rellevància i confiança, bé sigui en temes de modes o en temes d'idees i coneixement.
" Knowledge redundancy is a necessary condition to develop the trust required for knowledge creation. To create knowledge redundancy management must make structural knowledge accessible across the organisation and support communities of interest where tacit knowledge redundancy occurs. Redundancy of knowledge in the organisation serves as a territory that diverse knowledge workers must inhabit before they can collectively innovate for the client." http://www.gre.ac.uk/schools/business/Dissertation/Conclusion.html
Només volia deixar anotades unes quantes idees i referències sobre com en la societat de la informació i el coneixement, en economies basades en el coneixement, on es considera que les empreses treballen en xarxa i van configurant xarxes segons les necessitats de producció en cada moment (segons explica Manuesl Castells), com es va construint el coneixement i la memoria col.lectiva i com es propaguen idees i coneixements a través del cervell global. Formar part del cervell global per poder participar en la sinapsis, en un moment donat, serà clau per mantenir la competitivitat de cada empresa. En aquest context el marketing ja no només es pot basar en les regles de la societat industrial sino que ha d'actuar d'acord amb les regles de tranferència d'informació de la societat de la informació. Ja no només s'han de vendre els productes i els serveis, també s'han de vendre "les neurones".
PD: quan acabi la tesi [ni idea de quan serà] podré fer vacances de veritat i no emprar el temps deixant fixades referències i idees que ja fa temps que pul.lulen pel meu cap.
Hi ha molta gent que ha treballat el concepte de "global brain", "social superorganism",... Se'n pot trobar un poc de literatura a la Wikipedia. Potser un dels investigadors més coneguts amb més base filosòfica és Francis Heylighen de la Universitat Lliure d'Amsterdam que lidera el projecte de Principia Cybernetica Web.
"Society can be viewed as a multicellular organism, with individuals in the role of the cells. The network of communication channels connecting individuals then plays the role of a nervous system for this superorganism, i.e. a "global brain". http://pespmc1.vub.ac.be/SUPORGLI.html
A les sèries Context, a l'any 2002, es va publicar un article sobre blogs en el qual s'explicaven els blogs com una eina per construir el cervell global:
"Els weblogs són una forma de comunicació originària del nostre món post-web
Tal com la defineix un pioner del blog, Jorn Barger, un weblog (algunes vegades anomenat blog o pàgina de notícies, o filtre) és una pàgina web on un weblogger (algunes vegades anomenat blogger o pre-surfer) 'logs' (registra) totes les altres pàgines web que troba interessants. Així als weblogs, experts en qualsevol tema imaginable, que expressen o no la seva opinió, recopilen notícies i enllaços sobre algun tema en concret.
"Aquests diaris de links, i reflexions sobre els links, són el nou mitjà de comunicació per a l'èlit tecnològica. Reemplaça els costosos llocs web subvencionats amb un altre tipus de web que és intensament personal i construïda a partir de la connectivitat entre persones i idees que crea, així, una nova espècie de sinapsis per al cervell global. No és per casualitat que els weblogs es trobin cada vegada més en els primers llocs dels cercadors, ja que manegen la mateixa divisa que els millors motors derecerca -intel·ligència humana, deduïda a partir de 'qui s'ha fixat abans en què'. Els weblogs no són només la següent generació de pàgines personals, representant una tornada al text des del disseny, i sistemes 'de pes lleuger' de gestió de contingut, també són una plataforma per a experimentar amb la manera com treballa la Web: 'bookmarking' col·lectiu, comunitats virtuals, instruments per a la sindicació, recomanacions i serveis Web..." >de 'Inventing the Future' per Tim O'Reilly. 9 d'abril, 2002".
El cervell global genera el coneixement col.lectiu. Crec que és lògic raonar que tant les persones, els professional, com els treballadors d'empreses, han de formar part d'aquest cervell global, identificant-se i creant-se una bona reputació per ser tengut en compte per formar part del procés de producció en una economia basada en el coneixement.
Per altra banda el tema dels "memes" també es relacionen amb les teories del cervell global. De fet, va ser també Francis Heylighen qui va desenvolupar la teoria dels "memetics", sobre models en com la informació és transferida, a través de "memes".
Al cap i a la fi el marketing viral, que sembla que funciona tan bé a través dels blogs, també està relacionat amb totes aquestes teories.
"In 1976 Dawkins coined the term ‘meme’ to denote the cultural equivalent of the biological gene, i.e. an information pattern that is being copied from person to person. Examples of memes are jokes, ideas, traditions, rumors, fashions and chain letters. Each of these information systems spreads by means of communication from one to several carriers. Thus, a successful meme can be compared to a cultural virus that "infects" a growing group of hosts. Over the past decade, an increasing number of publications has been devoted to memetics (e.g. Blackmore, 2000 & Aunger, 2001), proposing explanations for phenomena from viral marketing to consciousness and religion." http://pespmc1.vub.ac.be/Papers/MemeOperationalization.pdf
El concepte "redundància" que s'estudia en els sistemes de gestió del coneixement, vendria a lligar també amb les teories anteriors. El que passa és que la majoria d'estudiosos sobre la gestió del coneixement ho analitzen en sistemes tancats (dins empreses), per mi l'interessant és analitzar-ho en sistemes oberts, com el cervell global, perquè és on l'aplicació de les teories del marketing hi tendrien més sentit (encara que també en tenen aplicades dins una organització, al cap i a la fi, una organització és com un mercat petit i tancat [yo te doy si tu me das, yo te ayudo si tu me ayudas]).
El fet que hi hagi temes que estiguin en boca de més fa que aquests cobrin més rellevància i confiança, bé sigui en temes de modes o en temes d'idees i coneixement.
" Knowledge redundancy is a necessary condition to develop the trust required for knowledge creation. To create knowledge redundancy management must make structural knowledge accessible across the organisation and support communities of interest where tacit knowledge redundancy occurs. Redundancy of knowledge in the organisation serves as a territory that diverse knowledge workers must inhabit before they can collectively innovate for the client." http://www.gre.ac.uk/schools/business/Dissertation/Conclusion.html
Només volia deixar anotades unes quantes idees i referències sobre com en la societat de la informació i el coneixement, en economies basades en el coneixement, on es considera que les empreses treballen en xarxa i van configurant xarxes segons les necessitats de producció en cada moment (segons explica Manuesl Castells), com es va construint el coneixement i la memoria col.lectiva i com es propaguen idees i coneixements a través del cervell global. Formar part del cervell global per poder participar en la sinapsis, en un moment donat, serà clau per mantenir la competitivitat de cada empresa. En aquest context el marketing ja no només es pot basar en les regles de la societat industrial sino que ha d'actuar d'acord amb les regles de tranferència d'informació de la societat de la informació. Ja no només s'han de vendre els productes i els serveis, també s'han de vendre "les neurones".
PD: quan acabi la tesi [ni idea de quan serà] podré fer vacances de veritat i no emprar el temps deixant fixades referències i idees que ja fa temps que pul.lulen pel meu cap.
dimarts, d’abril 11, 2006
Turisme a Internet
Estam duent una interessant conversació en el bloc de Ca En Julio, en el post "El poder está en el usuario".
dissabte, d’abril 08, 2006
Fins quan escriurem blogs? I comentaris?
El ritme professional és frenètic. Molts projectes. Molts fronts oberts. No crec que sigui l'única. Veig la gent del meu voltant i la gent que de tant en tant xerr igual. Mir els blogs i són reflex de la mateixa sensació.
Llegesc opinions i sembla que preocupa dels blogs:
Me'n vaig a Ca En Fernando Polo: ¿Aburrido de mi blog? on reflexiona sobre perquè no escriu tant i diu que tampoc té ganes de donar a conèixer tota la seva vida a través dels blogs. Per cert, interessant per a la meva tesi el que explica sobre els blogs corporatius:
"A ver, seamos realistas. A día de hoy, además de todo lo que me como vía rutina diaria, tengo que contribuir a dos "blogs corporativos", eTc y el Periódico de LastInfoo. En eTc, Juan Luis se ha puesto las pilas con dos bloggers profesionales (por eso yo contribuyo cada vez menos). En LastInfoo debemos ser nosotros mismos los que escribamos, porque es un blog dedicado al servicio, no a una temática como ocurre en eTc. Además, resulta que últimamente, de lo que más me apetece hablar es precisamente de LastInfoo, y claro, eso aburre hasta a las papeleras del Retiro. Y precisamente para eso hemos creado nuestro Periódico. Así que en este blog, debería ya por fin, dedicarme sólo a mis diatribas personales. Pero, ¿realmente quiero radiar mi vida? Me lo planteo y a día de hoy no lo veo claro. Me gusta hablar y compartir experiencias, pero no creo que me aporte nada limitarme a enviar y reenviar links de un lado al otro. Si escribo es para reflexionar, para decir, para opinar. Precisamente la actividad que más tiempo y más esfuerzo conlleva."
També són molt interessants les respostes dels comentaris.
En fi. Reflexió: un blog, sobretot si és unipersonal, ha de saber per a que es fa i quin és l'objectiu. Entenc la saturació dels RSS sense llegir d'en Fernando, a mi també em passa, i el tema de la gestió dels comentaris d'altra gent. Cal saber quin és el límit. I també, tenir en compte dos conceptes importants per tots:
Llegesc opinions i sembla que preocupa dels blogs:
- Quina capacitat d'influència tenen. Es compara amb els Mass Media, sovint. Jo pens que no són comparables.
- El nombre de visites. Sembla que si no tens XXX visites al dia no ets ningú. I què?
- El nombre de posts que has de posar cada dia, cada setmana o cada mes. No vos preocupeu. Si no hi ha res a dir, val més callar. L'economia de l'atenció que tots patim ho agrairà.
Me'n vaig a Ca En Fernando Polo: ¿Aburrido de mi blog? on reflexiona sobre perquè no escriu tant i diu que tampoc té ganes de donar a conèixer tota la seva vida a través dels blogs. Per cert, interessant per a la meva tesi el que explica sobre els blogs corporatius:
"A ver, seamos realistas. A día de hoy, además de todo lo que me como vía rutina diaria, tengo que contribuir a dos "blogs corporativos", eTc y el Periódico de LastInfoo. En eTc, Juan Luis se ha puesto las pilas con dos bloggers profesionales (por eso yo contribuyo cada vez menos). En LastInfoo debemos ser nosotros mismos los que escribamos, porque es un blog dedicado al servicio, no a una temática como ocurre en eTc. Además, resulta que últimamente, de lo que más me apetece hablar es precisamente de LastInfoo, y claro, eso aburre hasta a las papeleras del Retiro. Y precisamente para eso hemos creado nuestro Periódico. Así que en este blog, debería ya por fin, dedicarme sólo a mis diatribas personales. Pero, ¿realmente quiero radiar mi vida? Me lo planteo y a día de hoy no lo veo claro. Me gusta hablar y compartir experiencias, pero no creo que me aporte nada limitarme a enviar y reenviar links de un lado al otro. Si escribo es para reflexionar, para decir, para opinar. Precisamente la actividad que más tiempo y más esfuerzo conlleva."
També són molt interessants les respostes dels comentaris.
En fi. Reflexió: un blog, sobretot si és unipersonal, ha de saber per a que es fa i quin és l'objectiu. Entenc la saturació dels RSS sense llegir d'en Fernando, a mi també em passa, i el tema de la gestió dels comentaris d'altra gent. Cal saber quin és el límit. I també, tenir en compte dos conceptes importants per tots:
- L'economia de l'atenció: (ho vaig llegir a n'en Cornella) l'atenció és un bé escàs, per tots, per poder seguir els pensaments dels altres.
- La redundància: en gestió del coneixement, la redundància no és soroll, sino que és coses que importen a més d'un, i per tant allò que és redundant pot arribar al llindar d'atenció dels altres.
divendres, d’abril 07, 2006
Multinacionals del coneixement i la comunicació del coneixement
A l'aguait constant de la I+D, na Mariona d'Innobalears, me remet aquesta reflexió de Alfredo Tiemblo a Madrid+D que remet a una notícia de La Vanguardia de dia 26/02/2006 escrita per Ramón Marimon.
Relacionats, amb el seminari de gestió del coneixement que vaig fer al doctorat, descobresc un concepte interessant i en reforç un altre:
"Una Sociedad Civil estructurada y activa, está además en la base de cualquier sistema democrático, circunstancia ésta, que en nuestro país debería, aunque sólo sea por prudencia, recibir mayor atención. Existe otro elemento en esta Sociedad del Conocimiento global al que se alude poco, atañe a la propia naturaleza del esfuerzo científico que está determinando otra circunstancia con pocos precedentes. La Ciencia misma ha llegado a transformarse en importantísimo centro de actividad económica en el que es preciso participar, surgen así proyectos internacionales de carácter global que empiezan a parecerse a multinacionales del conocimiento. Reciente está la consolidación de la investigación en fusión controlada a través del ITER, uno más entre muchos ejemplos que aburrirían al lector, pero conviene insistir en que es la propia naturaleza y dimensiones de la Ciencia actual la que está determinando este proceso de globalización. Esencial entender que estar en un gran proyecto de "Big Science" no es pagar una cuota, así se puede estar en cualquier sitio, si no más bien aportar ideas y sugerencias participando en el propio diseño de las iniciativas, única manera conocida de generar retornos en términos de conocimiento y recursos productivos."
"A finales del siglo XX, el protagonismo lo asume la generación y difusión de ideas. No sólo porque la nueva revolución de los biomateriales (biotecnología y nanotecnología) es impensable sin un conocimiento científico profundo (también cierto en la industria química y la energía nuclear), sino porque el crecimiento en la sociedad global del siglo XXI se organiza en torno al conocimiento y su comunicación. "
________________
Doncs vet aquí la reflexió: en els mercats del coneixement, on hi ha compradors, venedors i intermediaris, no tan sols s'ha de vetllar per gestionar el coneixement dins les empreses, sino que també, s'ha de vetllar per transferir aquella dosi de coneixement necessaris per formar part dels protagonistes. Així caldrà utilitzar metodologies i eines pertinents per acostar el coneixement produït en les empreses, multinacionals i centres d'investigació a possibles compradors: assistència a congressos, indexació de documents a la web, cercadors, bases de dades, escriure articles, participar en blogs, wikies, i utilitzant qualsevol tecnologia que vagi sorgint susceptible d'ajudar en la difusió de la dosi de coneixement necessària per despertar l'atenció i l'interés de possibles compradors que ho vulguin incorporar en els seus sistemes de producció.
Per això cal que a les indústries del coneixement s'apliquin tècniques de comunicació i publicitat. El coneixement, o part d'aquest, s'ha d'empaquetar, en notícies, enunciats, reflexions, opinions, ponències,.... per ser transmès. I s'ha d'aconseguir superar el model AIDA (Atenció-Interés-Desig-Acció) perrquè sigui incorporat en els processos de producció.
Relacionats, amb el seminari de gestió del coneixement que vaig fer al doctorat, descobresc un concepte interessant i en reforç un altre:
- Les multinacionals del coneixement:
"Una Sociedad Civil estructurada y activa, está además en la base de cualquier sistema democrático, circunstancia ésta, que en nuestro país debería, aunque sólo sea por prudencia, recibir mayor atención. Existe otro elemento en esta Sociedad del Conocimiento global al que se alude poco, atañe a la propia naturaleza del esfuerzo científico que está determinando otra circunstancia con pocos precedentes. La Ciencia misma ha llegado a transformarse en importantísimo centro de actividad económica en el que es preciso participar, surgen así proyectos internacionales de carácter global que empiezan a parecerse a multinacionales del conocimiento. Reciente está la consolidación de la investigación en fusión controlada a través del ITER, uno más entre muchos ejemplos que aburrirían al lector, pero conviene insistir en que es la propia naturaleza y dimensiones de la Ciencia actual la que está determinando este proceso de globalización. Esencial entender que estar en un gran proyecto de "Big Science" no es pagar una cuota, así se puede estar en cualquier sitio, si no más bien aportar ideas y sugerencias participando en el propio diseño de las iniciativas, única manera conocida de generar retornos en términos de conocimiento y recursos productivos."
- La comunicació del coneixement
"A finales del siglo XX, el protagonismo lo asume la generación y difusión de ideas. No sólo porque la nueva revolución de los biomateriales (biotecnología y nanotecnología) es impensable sin un conocimiento científico profundo (también cierto en la industria química y la energía nuclear), sino porque el crecimiento en la sociedad global del siglo XXI se organiza en torno al conocimiento y su comunicación. "
________________
Doncs vet aquí la reflexió: en els mercats del coneixement, on hi ha compradors, venedors i intermediaris, no tan sols s'ha de vetllar per gestionar el coneixement dins les empreses, sino que també, s'ha de vetllar per transferir aquella dosi de coneixement necessaris per formar part dels protagonistes. Així caldrà utilitzar metodologies i eines pertinents per acostar el coneixement produït en les empreses, multinacionals i centres d'investigació a possibles compradors: assistència a congressos, indexació de documents a la web, cercadors, bases de dades, escriure articles, participar en blogs, wikies, i utilitzant qualsevol tecnologia que vagi sorgint susceptible d'ajudar en la difusió de la dosi de coneixement necessària per despertar l'atenció i l'interés de possibles compradors que ho vulguin incorporar en els seus sistemes de producció.
Per això cal que a les indústries del coneixement s'apliquin tècniques de comunicació i publicitat. El coneixement, o part d'aquest, s'ha d'empaquetar, en notícies, enunciats, reflexions, opinions, ponències,.... per ser transmès. I s'ha d'aconseguir superar el model AIDA (Atenció-Interés-Desig-Acció) perrquè sigui incorporat en els processos de producció.
diumenge, d’abril 02, 2006
[llibre] Blogs: La conversación en Internet que está revolucionando medios, empresas y a ciudadanos
Per fi acab d’acabar de llegir aquest llibre escrit per Octavio I. Rojas, Julio Alonso, José Luis Antúnez, José Luis Orihuela i Juan Varela.
És interessant tant per gent que es vol iniciar en el món de la blogosfera com per gent que ja fa uns anys que hi és present. Sobretot és interessant per tota aquella gent que es dedica al món de la comunicació i el marketing perquè explica molt bé com el canvi de paradigma de comunicació, gràcies a les eines que tenim disponibles a Internet, afecte les formes de comunicació i la transformació de rols dels comunicadors.
El llibre repassa la història dels blogs i en quin context es creen, exposa les eines necessaris per mantenir un blog i les conversacions amb els altres i detallen el paper dels blogs en el periodisme, els blogs com a negoci i els blogs en les relacions públiques.
Pel tema que m’interessa investigar a mi, una vegada assimilat el context i les eines, el capítol més proper ha estat el de Octavio I. Rojas “Blogs y relaciones públicas”. I concretament, el tema que m’ha interessat més d’aquest capítol ha estat el que fa referència als blogs com a eina per la gestió de la reputació de les organitzacions i el cas d’estudi de Sun.
Rojas manifesta que els blogs serveixen per demostrar coneixement i que els periodistes de cada vegada estan cercant més gent amb qui poder posar-se en contacte, experts en temes concrets. A més, donats dos blogs d’igual qualitat, aquells que tindran més poder d’atracció seran els que mostren més personalitat. La personalitat es pot crear sense por a la polèmica. Si un blogger no està d’acord amb un tema, s’ha de dir clarament.
Rojas també explica punts a tenir en compte alhora de crear blogs des del punt de vista de les relacions públiques de l’empresa. Parla de blogs dels CEOS i dels problemes que hi ha per posar-los en marxa i de blogs de polítics.
El llibre no m’ha donat respostes sobre preguntes que ja fa tens que tenc plantejades, però si referències on poder seguir escrutant.
És interessant tant per gent que es vol iniciar en el món de la blogosfera com per gent que ja fa uns anys que hi és present. Sobretot és interessant per tota aquella gent que es dedica al món de la comunicació i el marketing perquè explica molt bé com el canvi de paradigma de comunicació, gràcies a les eines que tenim disponibles a Internet, afecte les formes de comunicació i la transformació de rols dels comunicadors.
El llibre repassa la història dels blogs i en quin context es creen, exposa les eines necessaris per mantenir un blog i les conversacions amb els altres i detallen el paper dels blogs en el periodisme, els blogs com a negoci i els blogs en les relacions públiques.
Pel tema que m’interessa investigar a mi, una vegada assimilat el context i les eines, el capítol més proper ha estat el de Octavio I. Rojas “Blogs y relaciones públicas”. I concretament, el tema que m’ha interessat més d’aquest capítol ha estat el que fa referència als blogs com a eina per la gestió de la reputació de les organitzacions i el cas d’estudi de Sun.
Rojas manifesta que els blogs serveixen per demostrar coneixement i que els periodistes de cada vegada estan cercant més gent amb qui poder posar-se en contacte, experts en temes concrets. A més, donats dos blogs d’igual qualitat, aquells que tindran més poder d’atracció seran els que mostren més personalitat. La personalitat es pot crear sense por a la polèmica. Si un blogger no està d’acord amb un tema, s’ha de dir clarament.
Rojas també explica punts a tenir en compte alhora de crear blogs des del punt de vista de les relacions públiques de l’empresa. Parla de blogs dels CEOS i dels problemes que hi ha per posar-los en marxa i de blogs de polítics.
El llibre no m’ha donat respostes sobre preguntes que ja fa tens que tenc plantejades, però si referències on poder seguir escrutant.
- Quan una empresa decideix utilitzar blogs com a canal de comunicació extern, per mantenir conversacions amb els seus públics. Quines són les millors persones per conduir els blogs? Supòs que dependrà dels objectius i de les estratègies dels blogs? Rojas parla que subcontractar aquesta tasca no és creïble, per tant el que si està clar és que ha de ser gent de dins l’empresa.
- Quant de temps ha de dedicar un blogger a mantenir la seva part del blog corporatiu? Com es reflecteix això amb les tasques que té assignades?
- Si els que mantenen un blog són els experts en temes concrets (designats a projectes concrets, que no tenen perquè ser del departament ni de màrketing ni de comunicació) com conviu aquesta tasca de comunicació duta a terme per gent que no ha estat tradicionalment de màrketing i comunicació amb les tasques i els rols de comunicació de la gent contractada pel departament de comunicació?
- Són les persones del departament de comunicació les que s’encarregaran de la política del Corporatte Blogging i vetllaran perquè els bloggers de la companyia la segueixin i d’avaluar els resultats de la comunicació a través dels blogs?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)