Comunicació, imatge, prestigi, participació en xarxes socials, gestió del coneixement, comunitats virtuals, web semàntica,... i, també indústria turística digital. Nova secció: "Think global act local"
En el minitrack sobre netnografia es presenten quatre articles que avancen en la recerca netnogràfica amb diferents orientacions i aplicacions:
"Abject Visualization: A Duo Auto-netnography in the Legal Online Adult Entertainment Generative AI Cyborg Context" de Robert Kozinets i Rachel Ashman. Aquest article explora la visualització abjecta a través d'una duo-auto-netnografia en el context de la IA generativa en l'entreteniment per a adults, centrant-se en imatges de cyborgs femenins.
"Born Twice: The Role of Social Media in Identity Redefinition After Sudden Disability" de Lena Cavusoglu, Francesca Bonetti, Stefania Borghini, Nadzeya Sabatini i Russell Belk. Aquest estudi investiga com les persones amb discapacitats adquirides utilitzen les xarxes socials per redefinir la seva identitat.
"Cultural Cartography: Pathways to Enhance Netnographic Integration" de Michael Mulvey, Christopher Belanger i Partha Krishnamurthy. Aquest article introdueix la cartografia cultural com una nova metodologia netnogràfica, utilitzant un estudi de cas sobre una interrupció d'internet al Canadà per analitzar les respostes dels usuaris a través de les xarxes socials.
"Netnographic Insights into Digital Influence: Authenticity in Written Posts of Tourism Influencers on Instagram" d'Irina Gewinner. Aquest estudi analitza com els influencers de turisme a Instagram gestionen l'autenticitat i la confiança en les seves publicacions, identificant estratègies narratives i lingüístiques utilitzades per mantenir la seva credibilitat.
Aquests articles demostren la flexibilitat i utilitat de la netnografia per a la recerca en les ciències dels sistemes, abordant temes contemporanis i rellevants.
El riesgo de comprar un billete de avión de Vueling es no llegar a tu casa, no encontrarte con quienes te esperan, perder el tiempo en los trayectos hacia y desde el aeropuerto, en origen y en destino (los que esperan en el otro aeropuerto), por nada, por no salir ni llegar. El riesgo es tener que volver a algún sitio para al día siguiente, si te va mejor, volver al aeropuerto de nuevo a ver si te dejarán volar. Y el día siguiente, otra vez, tus seres queridos tendrán que volver al aeropuerto a ver si has llegado esta vez.
Una denegación de embarque por overbooking es estafa, Vueling! Y es más estafa si has comprado el billete de avión dos días antes de volar en tu propia página web. La inseguridad de Vueling en la compra de billetes se hace patente cuando el día del vuelo te obligan a pagar por elegir asiento, un mínimo de 14 euros más, y si no te apetece, pues te envían a facturación. Lo deshonesto de Vueling, es que por la mañana ya sabían perfectamente que habría overbooking por la noche. Lo ilícito de Vueling es que al comprar el billete te dejen elegir día y hora a un precio más alto (Yeld Management, le llaman) y luego ese vuelo que has pagado más caro que los otros en oferta te sea denegado. Lo engañoso de Vueling, es que de facturación te manden sin asiento asignado al vuelo en cuestión por si hay suerte si alguien lo perdiera, te puedas subir tú. La estafa de Vueling es que vuelvas a facturación para pedir otro vuelo ya que el tuyo te ha sido denegado, y aunque haya tres el mismo día no te den uno hasta el próximo día porque todos tienen overbooking.
Hasta aquí todo bien. Normal. Normalizamos el problema cuando se podrían adelantar a él y en lugar de hacer al cliente reclamar a posteriori haciéndole aún perder más tiempo, Vueling, podrías reaccionar de forma proactiva, avisar, que tenéis todos los datos, y compensar antes que pase la desgracia, Vueling.
El robo de Vueling, no es sólo el vuelo anulado por overbooking, és también el tiempo perdido, el dinero perdido en trayectos y el tiempo robado de estar con los seres queridos o del trabajo.
Desgraciadamente mientras el transporte aéreo sea un oligopolio y un negocio y no un servicio público a precio de coste seguirán pasando estas tomaduras de pelo.
PD: una cancelación por mal tiempo o por cualquier otra causa mayor se puede entender y comprender, pero no se puede consentir un overbooking previsto desde la mañana con indicios de los precios altos para elegir asiento, señores de Vueling.
El mes d'Octubre em van convidar a participar a l'INTO (Innovation in Tourism). Era el segon any que hi participava com a ponent. Així com l'any 2009 havia convidat viatgers per explicar les seves experièncis com a viatgers 2.0, ja al 2015 vaig poder explicar els resultats de les investigacions de com el contingut creat pels turistes 2.0 i residents influeix en la formació de la imatge del destí turístic. I a més ho vaig enllaçar en com els turistes i residents participen en la co-creació de serveis a partir de l'economia col.laborativa. Vaig plantejar que això ho podríem denominar "hospitalitat 2.0." i analitzar-ho com a fenomen per mesurar quina influència exerceix sobre el destí. Vos deixo amb la presentació, en castellà a partir del minut 4,20.
Taula rodona: Escoltem els viatgers i els turistes 2.0
Moderador: Sra. Bel Llodrà Coordinadora Area Comunicació Digital Fundació IBIT
Couch Surfer Sr. Mateu Batle Cap de projectes de la Fundació IBIT
En solitari o en companyia, cerca per la xarxa persones
hospitalàries que l’acullin a les seves cases. També ofereix casa seva
i/o fa de guia turístic. Pot prendre clients als allotjaments turístics,
però en pot aportar als transports i a l’oferta complementària.
High tech traveller Sr. Toni Mascaró Fundador i director general de eMascaró Crossmedia, SL
L’executiu d’alta tecnologia, sempre amb el mòbil de darrera
generació a la mà i connectat a la xarxa, té la posició localitzada dels
seus contactes per tal de trobar-los com si fos de casualitat entre
reunions i aprofitar-ho per prendre un cafè, una copa o unes tapes.
Cerca les darreres tendències en disseny i carisma de les
ciutats i no li importa gaire el preu. La seva combinació de cerca
favorita és hotels+disseny+ciutat o hotels+modernitat+ciutat. Es fixa en
les opinions i fa sondejos amb amics. I és lector assidu de les
revistes de les companyies aèries, de tendències o llibres
especialitzats en disseny.
Travel blogger Sr. Eduard Balsebre Travel Blogger
El prescriptor s’informa de tot mitjançant diferents fonts en
línia i fora de línia, gaudeix del seu viatge i l’estructura i
l’explica en una pàgina web o blog. En el futur, aquesta pàgina és
consultada per altres viatgers que planifiquen rutes per als seus
viatges.
Idol fan Sra. Marilén González Consultora sènior a l'Àrea d'Administració Digital de la Fundació IBIT
Persegueix el seu ídol al cost mínim. S’informa de les
activitats en webs de referència dels seus ídols. Està subjecte a les
dates de les actuacions. La primera cosa que compra és el bitllet
d’avió. Estalvia en el preu de l’hotel, però per a ell és indispensable
la proximitat al recinte del concert, per la qual cosa mira pàgines de
reserva i opinions i ho contrasta posteriorment amb Google Maps. Viatja
amb amics o es troba amb els amics a la destinació. Té temps mort a les
cues per aconseguir els primers llocs.
Em va tocar a mi coordinar la producció i execució d'aquest curs. L'encàrreg era parlar d'empreneduria, turisme, empreses de base tecnològica i competències digitals. El marc era el de la difusió i transferència de coneixements a través d'un MOOC.
No va ser fàcil conèixer i escollir la plataforma. Les grans universitats tenen les seves com Coursea, Miriada. Però més enllà del món acadèmic existeix un arsenal de professionals que poden compartir els seus coneixements de forma no reglada. Per això vam trobar que Udemy, era una plataforma, que sense requisits d'accés, ens donava l'oportunitat de poder compartir amb el món un introducció a l'ecosistema d'empreneduria de les Illes Balears a través de la Fundació BIT i el ParcBit.
En èpoques de baixos pressuposts un ha d'aprendre bàsicament a fer-ho tot un mateix: producció, gravació, edició, promoció,... Així que el que no sabíem ho apreníem "Learning by doing" a través de continguts publicats per milers de persones arreu del món que d'una forma o altra havien compartit els seus coneixements a través de la xarxa. Apreníem per explicitar part del coneixement que els altres podrien compartir per ensenyar a uns altres a aprendre mentre fan. Redundant, però era així.
"Those who succeed as communicators in the new bazaar will be the ones who can quickly evluate what they're hearing, and learn to pass on only the stuff that matters. These are the people who create more signal and less noise, and become the most valued authorities in a digital media. But the real winners will once again be those who actually discover and innovate - the people who do and find things worthy of everyone else's attention. They're the ones who give us not only good excuses to send messages to one another, but also real ways for us all create more value for one another.
The way to flourish in a mediaspace biase toward nonfiction is to tell the truth. This means having a truth to tell."
2014 ha acabat bé. Ja està online el meu primer article a la prestigiosa revista "Tourism Management" està accessible online fins al febrer i tendrà data de publicació de 2015. Vos deix el resum i l'enllaç a l'article complet que serà accessible fins al febrer. The images of a tourist destination often depend on information and contents generated by travelers, suppliers, and residents. This article analyzes the weight that different information sources exert in defining the overall information source construct. The authors adopt a multidimensional methodology; unlike prior research, this study considers the combined weight of various web platforms for determining the images of tourist destinations. Thus, in addition to integrating various explanatory models to detail how the images of a tourist destination form, this study adds web platform factors and thereby moves beyond the influences of traditional, offline sources of information. The results of a survey of 541 tourists and residents of Mallorca, according to different descriptive statistics and exploratory and confirmatory factor analysis, indicate that different websites, reflecting both supplier- and user-generated content, exert important influences and combine to form an information source construct. Furthermore, users who publish tourist information online value web platforms that offer user-generated content when they seek information about a tourist destination for themselves. These findings in turn offer several managerial recommendations. Llodrà-Riera, I., Martínez-Ruiz, M. P., Jiménez-Zarco, A. I., & Izquierdo-Yusta, A. (2015). A multidimensional analysis of the information sources construct and its relevance for destination image formation. Tourism Management, 48, 319-328.
Des de fa un temps estic fascinada per les dades, les fonts, els indicadors, les relacions, les influències, les correlacions... Vaig aprenent a poc a poc. Vaig aprendre SmartPLS, SPSS i ara estic amb R-Commander.
La propera passa serà, si puc, aprendre a extreure dades.
De moment per anar començant a la fira Menorca Connecta vaig fer un exercici de detectar fonts i indicadors per entedre com ha evolucionat la demanda turística d'aquesta illa i como ho poden aprofitar les pimes per identificar noves estratègies i nous mercats. La gran troballa va ser que els passatgers que venen de França s'han doblat el darrer any i que de les regions franceses on hi ha més interés per Menorca és Languedoc-Rosseló i Midi-Pirinées. Una pregunta és: les pimes de Menorca tenen les seves webs en francès? A la presentació trobareu més preguntes.
El pasado día 23 y 24 de octubre estuve en el Congreso Turitec (turismo y tecnologías de la información y las comunicaciones, en Málaga).
Presenté la ponencia "Búsquedas sobre turismo en Google: un reflejo de la imagen cognitiva del destino percibida por los usuarios de países emisores"
Resumen:
Los buscadores son las herramientas más utilizadas en Internet para informarse sobre destinos turísticos y planificar viajes. Según el grado de conocimiento del destino las búsquedas son más o menos exhaustivas, en función al tipo y el número de palabras empleadas en las cadenas de búsqueda. Analizando las tipologías de las búsquedas medias mensuales sobre un destino turístico se puede observar el tipo de imagen cognitiva que se tiene de ese sitio en función a las asociaciones relacionadas en los términos de búsqueda. En un análisis exploratorio sobre las búsquedas relacionados con Mallorca, realizado con la herramienta Google Global Market Finder, se ha detectado que hay países que tienen una imagen más exhaustiva y compleja del destino que otros que la tienen más simple. A partir de estos análisis una OMD (Organización de Marketing de Destino) puede contrastar cuales son los atributos cognitivos del destino más buscados por los potenciales visitantes de diferentes países y verificar, a partir de los resultados, si están correctamente promocionados.
Analizando el volumen y la larga cola de búsquedas relacionadas con los diferentes tipos de productos turísticos de Mallorca, se puede observar que desde Alemania hay una mayor
asociación a tipos de turismo de Mallorca que en el Reino Unido y España.
En general, desde Alemania se buscan más términos y con más volumen de búsquedas. Esto
indica que desde Alemania se tiene un conocimiento mayor de la isla, al buscar términos
mucho más específicos.
Lo que más se busca son el alojamiento y el tiempo. De alojamiento lo más buscado son
hoteles en general en Mallorca; por zonas, sólo los buscan en Palma y en Alcudia. Aunque
hay búsquedas generales de la mayoría de zonas turísticas de la isla sin especificar que
busquen alojamiento. El segundo tipo de alojamiento buscado desde Alemania es ―finca.
Este tipo de alojamiento suele ser una casa de campo muy bien cuidada y de categoría
superior. Se trata de un tipo de turismo en alza, rural, tranquilo y de calidad.
Al igual que concluyeron otros estudios (Xiang et al., 2009) hay una larga cola de palabras
asociadas al destino que reflejan el abanico de atributos de la imagen cognitiva percibida.
Los gestores de turismo deberían analizar si la larga cola de las palabras de búsqueda tiene
correspondencia con los contenidos publicados en las páginas Webs del destino y en los
idiomas que son buscados. De esta forma, podrán ir ajustando la demanda de información o
servicios a la oferta promocionada.
Divendres dia 3 d'Octubre vaig tenir el plaer de participar a la jornada Gate to the Future a Artà (Mallorca), sobre turisme, marketing online i empreneduria.
Allà hi vaig presentar les conclusions de la investigació sobre la formació de la imatge del destí turístic en el context del turisme 2.0., com a cas d'exemple sobre la fragmentació i desmonopolització de la comunicació, en un format més amé que de costum (esper).
Va venir gent del territori nacional de multinacionals i empreses de creació d'events experts en negocis digitals i estratègies digitals de comunicació i marketing, també de "content branded". Hi ha totes les sessions publicades a Youtube.
Vos deix amb la meva presentació i el meu vídeo. Va ser la primera vegada que presentava des d'un escenari d'un teatre. Estava totalment buit. Ni una taula, ni un cadafal, ni una cadira. Només negre amb els llums d'atmósfera. No veia les cares de la gent. Només vaig poder saber la seva impressió quan algunes persones em van comentar posteriorment el que els hi havia parescut. Va ser una experiència diferent.
En aquest cas vaig tenir l'oportunitat de parlar amb la gent que va venir de fora a Mallorca a Artà. Molts es van reservar l'agenda per l'any que ve. Un 3 d'octubre assolellat és un moment ideal per gaudir de les platges més netes, menys massificades, i a una temperatura més agradable, després d'un dia de feina intens. Una nit serena amb reminiscències d'estiu encara és un moment agradable per sopar en un corral d'una casa senyorial en bona companyia. Un matí clar amb un dia prometedor és la millor manera de despertar-se sobretot si un està allotjat en un entorn rural amb vistes obertes. Aquesta és la sensació que em van donar els altres ponents a partir dels seus comentaris i de les imatges que anaven compartint al grup de Whatsapp.
La semana pasada presenté en el marco del Congreso de AEMARK 2014 (XXVI Congreso de Marketing) la ponencia titulada "FUENTES DE INFORMACIóN E IMAGEN DEL DESTINO: ANÁLISIS DE LA VALORACIÓN ATENDIENDO AL SEGMENTO".
Os dejo las conclusiones y a continuación os explico mis impresiones sobre Elx (Elche):
"En general, la mayoría de fuentes de
información y plataformas Web no presentan diferencias
significativas en cuanto a la utilidad que representan para los
segmentos analizados. De forma global, las fuentes orgánicas y
autónomas adquieren una mejor valoración que las inducidas. Aunque
si se desea llegar a potenciales visitantes que nunca han estado en
Mallorca y que tampoco conocen a residentes y viven en el extranjero,
se deben seleccionar los mejores y más rentables canales de
comunicación. Por este motivo, hay que tener en cuenta una serie de
pequeñas diferencias a la hora de planificar las acciones de
comunicación de un destino turístico. Se observan algunas fuentes
de información y plataformas Web más idóneas según los segmentos
de población en tipos de comunicación tradicionales y emergentes.
El grueso de diferencias más relevantes se da en las fuentes de
información autónoma, que son mejor valoradas por los residentes
fuera de España.
Atendiendo a la ubicación
geográfica, cuando se trata de impactar a residentes fuera de España
para darles a conocer Mallorca, hay que tener en cuenta, además de
las fuentes mejor puntuadas en general, los medios especializados en
turismo y los rodajes de cine y televisión como soportes de gran
impacto para dar visibilidad a la isla. El resto de fuentes de
información autónoma también son mejor valoradas por parte de los
residentes extranjeros. Por tanto, cuando se plantea el dar a conocer
el destino en mercados emergentes, resulta de gran interés analizar
las fuentes autónomas de más impacto entre la población de un país
concreto para intentar difundir el destino en dicho país. Por otro
lado, el hecho de conocer a residentes hace que se valore mejor la
fuente orgánica de amigos y conocidos. En este sentido, resulta
interesante implicar a los propios residentes en las campañas de
comunicación del destino.
En cuanto a las plataformas Web, la
mayor parte de las que recibe unas medias significativas diferentes
se concentra en las que el contenido es generado por los propios
usuarios. Es en este grupo donde existe más variabilidad en las
puntuaciones. Cabe destacar que cuanto más se conoce el destino,
mejor se valoran los mapas tipo Google; esto puede deberse a que se
tiene acceso a un mejor conocimiento del territorio. Por otro lado,
es importante señalar que está incrementando el auge de una nueva
modalidad turística que sigue las pautas de los modelos de negocio
de consumidor a consumidor (C2C). En el caso del turismo, se trata de
ofrecer servicios turísticos de viajero a viajero, o de residente a
viajero, como intercambio de casas para pasar las vacaciones, el
alquiler de habitaciones o casas particulares para turismo o foros.
El tipo de plataformas que permiten esta modalidad de turismo se
valora más positivamente por parte de los residentes fuera de
España.
Se ha constatado que conocer a
residentes ofrece un conocimiento del destino también mayor, lo cual
proporciona una utilidad superior a los buscadores, al conocerse de
antemano lo que se está buscando. En cambio, no conocer a residentes
proporciona más valor, tanto a la información oficial publicada en
la Web de las OMD cómo a la información de tipo informal sobre
turismo publicada por los UGC, en concreto por los propios
residentes. Destacan las Web de alquiler propio y la de viajeros
hospitalarios que acogen a turistas en sus casas.
No haber visitado Mallorca con
anterioridad sólo presenta ligeras diferencias en las Web de
viajeros hospitalarios, foros y Web de alojamientos turísticos, que
son mejor valoradas por los no visitantes. En este sentido, se
recomienda a las OMD seguir publicando información turística y útil
en sus Web e implicar a residentes y viajeros en las campañas de
comunicación para llegar de una forma más orgánica a futuros
viajeros potenciales.
Este estudio tiene la limitación que
sólo se consideran a usuarios de Internet para realizar la encuesta,
sin embargo hay que tomar en consideración que en según datos de la
Encuesta de Gasto Turístico (EGATUR, 2013) del Instituto de Estudios
Turísticos, el 63,3% de los turistas que visitaron las Islas
Baleares en 2011 utilizan Internet en la preparación de sus viajes.
Como futuras investigaciones, se
propone tomar en consideración el uso de los dispositivos móviles a
la hora de consultar información turística y en concreto de las
Apps y su tipología. Por ejemplo, en este estudio no se han tenido
en cuenta aplicaciones tipo Forsquare o Pinterest que en el último
año se han puesto tan de moda entre los usuarios de “smartphones”.
Otra línea de investigación que se recomienda desarrollar es
examinar si la proyección de la imagen deseada de un territorio
explicada en el plan de marketing de la OMD se ajusta a la imagen
proyectada en la Web de la OMD. Además, también se propone analizar
si la imagen proyectada por la OMD se ajusta a la imagen compartida
por los UGC."
Como en todos los congresos la parte enriquecedora es conocer a los otros congresistas. En esta ocasión la gente venía de España y latinoamérica, todos ellos eran profesores de márketing, y algunos de ellos especializados en márketing turístico. Algunos con los que hablé tenían interiorizado lo que supone Internet en el cambio de paradigma de comunicación y comercialización y en consecuencia en los contenidos a explicar a sus alumnos en sus asignaturas.
En esta ocasión para romper el hielo mi trabajo de estudio de los congresistas era de dónde venían y con qué medio de transporte habían llegado hasta Elx. La conclusión fue que España está muy mal comunicada en transporte público, que cualquier trayecto que no tenga como destino o punto intermedio Madrid se convierte en un viaje largo y tedioso para ir en transporte público. De hecho me sentí una afortunado porque hay vuelo directo PMI - Alicante (Elx) y a buen precio.
El programa turístico del congreso fueron las tapas por la ciudad y la visita a un huerto de Palmeras que es patrimonio de la Unesco: El Palmeral. Sólo para descubrir la cultura de la palmera vale la pena la visita a esta ciudad y a éste oasis en medio de la urbe.
El congrés es feia a la Universitat d'Econòmiques. Un edifici que gairebé passa desapercebut quan camines per davant, perquè la façana és com qualsevol altre façana de la ciutat, antiga i senyorial, camuflada per un parc, però que quan hi entres descobreixen una modernitat inesperada. Aquí algunes imatges.
El que presentava eren els resultats d'una ampliació de la meva tesi doctoral, "Gestión de la Imagen del destino en el contexto del turismo 2.0. Recomendaciones estratégicas para las Organizaciones de Marketing de Destino (OMD)". En aquest cas, els resultats demostren que les motivacions que algú té per viatjar a un lloc condiciona la imatge que pugui percebre d'aquell lloc. Això significa, que quan es promociona un destí turístic ha d'apelar a les diferents motivacions dels diferents públics objectius". En tot cas, si vos interessa el tema també podeu consultar la tesi doctoral. L'interessant d'aquests congressos no és només el que hi presentes sino el que escoltes. A més de les diferents sessions sobre turisme i TIC i alguna de Big Data, hi havia bastantes sessions sobre gestió de qualitat en salut i sistemes de mobilitat. Al cap i a la fi la qualitat és transversal a tots els sectors. La gran novetat era que parlaven de l'"economia de l'experiència", fent referència en com el servei percebut afecta al sistema econòmic. Un dels exemples que van posar un dels ponents de les sessions plenàries va ser el cas de Samsung. Des que Samsung havia implantat un sistema de cultura corporativa les seves ventes havien crescut exponencialment. A part d'aprendre dels ponents de les sessions que un pot assistir, ja que hi havia al mateix temps 4 sessions paral.leles, és interessant parlar amb la gent. Saber d'on ve, cap on va, a què es dedica i com a cas d'estudi que m'interessa a mi, quina percepció tenen de Mallorca. Gairebé tothom amb qui vaig parlar sabia on era Mallorca. Alguns d'ells hi coneixien algú (un de Dinamarca i un Mexicà), encara que cap d'ells hi havia estat i tenia pendent anar-hi. Només una persona de Malasya no sabia on era. Cap d'ells tenia previst anar-hi en breu, tot i que algun d'ells els hi agradaria. En canvi, la gent amb qui vaig parlar sabia on era Barcelona, gairebé tots amb els que hi vaig parlar hi havien estat. Algun hi havia estudiat un master. Una persona de Nova Zelanda hi anava de visita al cap de dos dies, a una ruta per Espanya que passava també per Sevilla (només per visitar l'Alhambra) i Málaga, de camí a Portugal on enllaçava amb un altre congrés. Em va demanar si li podia assenyalar punts d'interés turístic damunt Google Maps al seu flamant nou Samsung Galaxy que acabava d'estrenar. Li vaig demanar que li interessava i em va contestar: "old stones". Una al.lota d'Itàlia estava interessada en anar a Barcelona només per comprar roba de Desigual. Deia que sempre que hi podia hi anava per carregar de roba, i al grup amb qui parlaven més gent va admetre que també ho feia. Explicaven que algunes amigues seves també ho feien. Vaig trobar Praga una ciutat fàcil, i global. Però com amb totes les ciutats turístiques, el centre, que és una senya d'identitat i d'atracció turística, a més d'estar poblat de turistes, està envaït de marques globals. Els aparadors d'aquestes marques globals roben identitat a les ciutats substituïnt-la per les seves identitats corporatives que es reprodueixen o clonen de forma idèntica als centres de la resta de ciutats turístiques del món. Hi havia algun moment que no sabies molt bé a quin cantó de quina vella ciutat estaves. Per escapar d'aquesta sensació la millor manera és agafar el transport públic i arribar a l'altra punta de la ciutat, fugir del centre, arribar a la perifèria, i pel camí veure com canvia la percepció d'estar en un entorn global homogeni en un ambient local amb personalitat pròpia. De totes maneres, Praga és una ciutat per tonar-hi, per perdre's pels carrerons darrera els portals de les grans marques, i descobrir racons com Charles University, en concret l'edifici Carolina, on hi ha l'Aula Magna de la universitat més antiga d'Europa. També és una ciutat on anar a descobrir les diferents barriades, i perdre's entre la gent local. I si hi ha temps, per arribar més enllà de la perifèria i descobrir quin tipus de natura l'envolta.
Dijous es van publicar al BOIB dues informacions interessants que fan reflexionar de com està evolucionant la promoció del turisme a les Illes Balears:
La reflexió que es despren de llegir aquestes dues informacions és:
Núm. 14471:
Voluntad de col.laboració público-privada per dur a terme la promoció de les marques de les Illes.
Ànim de diversificar i fragmentar la promoció d'esdeveniments capaços d'atreure a públic cap a les Illes.
No acab d'entendre per què s'hi exclouen els workshops o les exposicions, si poden ser igualment un reclam cultural alienat amb la categoria de producte cultural que proposa el PITIB.
Tampoc no acab d'entendre per què només es valoren els acords amb operadors turístics, que em sembla bé, però no es valoren els acords amb altres tipus d'entitats de fora de les Illes Balears, que podrien ser co-organitzadores o una forma d'atreure a una llarga coa de segments. Per exemple: universitats, associacions de qualsevol índole, federacions,...
Crida l'atenció, de forma positiva, els barems de puntuació per tot el que és la comunicació i la comercialitzación a través d'Internet. Tot i que potser seria interessant analitzar també l'estratègia en les diferents plataformes i la global, no només indicar si les utilitzaran o no.
En total sembla que hi ha disponible per subvencionar en espècie 300.000 €.
Ja tenc ganes de veuere quins esdeveniments se subvencionaran per saber quina serà l'agenda cultural-turística de l'any 2015. [Vaig descobrir la fantàstica web www.40putes.com, gràcies a que li havien concedit una subvenció i ho havia vist a un boib]
Núm. 14473:
Els projectes subvencionables sembla ser que són els vinculats en la creació o millora de rutes o itineraris, i els relacionats amb el posicionament i la millora de les marques i la imatge. Sempre vinculats a les categories turístiques definides en el PITIB.
En cas d'indicar un import sol·licitat superior a 10.000 euros, el projecte quedarà exclòs.
En total sembla que hi ha disponible per subvencionar en espècie 300.000 €.
c) Import total d’adjudicació: 1.451.727,75€ (IVA inclòs)
En aquest document hi ha les 20 pàgines dels plecs tècnics. Es tracte d'un projecte ambiciós on hi ha reflectits inventariar cada m2 de les Illes, dirigit als turistes, govern, inversors i emprenedors. Millor llegir el document que no jo fer-ne un resum i que em pugui equivocar.
Serà interessant veure com evolucionen aquest tres projectes: promoció, creació de nous productes i desenvolupament tecnològic de l'escaparate turístic. I també veure com es creen i difonen tots els continguts relatius als tres projectes. Crec que és prudent no opinar fins a veure els resultats.
Aquests dies m'he endinçat en algunes plataformes de turisme p2p. Totes elles destaquen el contacte amb els locals per atreure gent. També ofereixen poder rendibilitzar l'espai, o que les vacances puguin sortir més econòmiques si intercanvies nits o la casa.
La veritat és que crear-se una confiança dins aquest sistema de reserves d'allojaments particular o de menjar a casa, és una feinada. I a més, com més confiança vols crear, perquè surti bé la reserva, més informació sobre tu i la teva vida has de compartir.
Això que en un principi pot parèixer fàcil i assequible potser a la llarga és excessiva feina i complex. Has de crear xarxa, t'han de puntuar, has de puntuar, t'han de deixar comentaris, has de comentar. A més, no tothom està disposat a deixar part de la informació de la seva vida en diferents plataformes.
Davant aquest fenòmen crec que els hotels tenen un clar element diferencial, de valor afegit i competitiu: l'ANONIMAT i la inmediatesa si no està tot ocupat. És a dir, poder fer una reserva, relativament ànonima, només amb un Document d'Identitat i 4 dades personals, però sense entrar en els detalls de qui ets, d'on vens, on t'agradaria anar, si tens la teva casa ordenada, desordenada, animalets de companyia, família, bicicleta, les plantes mig vives o mig mortes i un llarg etcètera etcètera etcètera.
La següent pregunta és, com poden competir els hotels amb els preus dels particulars. Bé, aquesta competència ja va sortir fa dècades, quan van néixer els apartaments turístics. La diferència substancial entre els apartaments turístics i els hotels, és que s'abaratia els preus perquè no oferien serveis de neteja i menjar durant l'estada, o mínims. I després van aparèixer els híbrids aparthotels.
No sé, potser ara diré una barbaritat. Però, podríen els hotels entrar en l'economia p2p mantenint l'anonimat? Com? Baixant preus, com? Exemples:
Poder seleccionar quan el client vol que li fassin el llit i l'habitació neta. Potser no cal fer-ho a diari.
Oferint intercanvi de feines. Per exemple: arreglar una tuberia, crear continguts per la pàgina web corporativa, fer de barman una nit, realitzar un anàlisis financer,... (Bé, segur que tot això entraria en la il.legalitat, o alegalitat,..., però bé la innovació mai ha estat regulada, es regula posteriorment, tot es pot analitzar i veure si convé o no).
Si algú té ganes d'invertar-se una plataforma SAS per oferir als hotels per crear un hibrid entre outsourcing de feinetes i descomptes en habitacions, m'apunt. Seria alguna cosa així però integrat dins la central de reserves de l'hotel. Com ho veis?
Estos días de verano tengo la suerte de trabajar en el análisis de plataformas de economía colaborativo y cual es su uso en Baleares. He visitado más de 100 y leído alguna bibliografía. El documento aún está en pañales y van apareciendo más preguntas que respuestas.
En primer lugar, intento entender la evolución del concepto y así como voy descubriendo y analizando plataformas que van desde compartir habitaciones, pisos, coches, intercambiar casas, hasta prestar dinero a desconocidos, me vienen a la cabeza multitud de conceptos, que quizás hayan hecho possible que, hoy en día, confiemos en los desconocidos. Mañana lunes, seguiré investigando, por el momento dejo anotados una cadena de conceptos:
Pasamos de la sociedad agrícola, a la sociedad industrial, a la sociedad de la información y del conocimiento.
Poco a poco llegaron otras plataformas p2p, la economía p2p. La gente empieza a compartir coche, alquilar su coche, alquilar habitaciones, intercambiar sus casas en vacaciones! Las empresas empiezan a alquilar espacios sobrantes. Nacen un montón de plataformas de Crowfounding. La gente alquila, presta o intercambia lo que es suyo.
La confianza se convierte en la nueva moneda de cambio.
Mientras la Comisión Europea habla de "innovación social", entendido como innovaciones al alcance de la ciudadanía que solucionan problemas a los cuales los gobiernos no llegan.
De forma casi paralela, nos damos cuenta que se trata de Economía Colaborativa (Sharing Economy).
Parecía que las webs de intercambiar, como las de vender y comprar productos de segunda mano, habían nacido en un contexto de crisis, pero quizás si se adentra en la tipología de usuarios se descubre que estos son de clase media o media-alta. Las clases medias comparten sus activos para seguir siendo clases medias.
Ya se había hablado de "Open Innovation". Parecía que este concepto no había calado, pero alcanza otra dimensión si se analiza en el contexto del Crowdsourcing,
Javier Creus, habla de Pentagroth, las palancas que posibilitan el crecimiento de las empresas basadas en la producción de sus usuarios.
De la aplicación de todos estos conceptos en el modelo de producción capitalista me llaman la atención varios fenómenos:
La capacidad de montar empresas cuya producción o servicios los producen las multitudes, ellas sólo organizan y se preocupan de generar la confianza suficiente. No tienen ni plantas de producción ni posesiones. Se basa en tecnología y en la capacidad de formar una comunidad que produzca (contenidos, o servicios, o conocimiento,...).
El reto de poner en marcha fácilmente plataformas bajo estos conceptos pero con la dificultad de hacer crecer esta comunidad, lo cual las llevaría al fracaso.
La posibilidad de cambiar el sistema financiero. Sobretodo, en este sentido, me ha llamado la atención el concepto de Crowdlending, es decir, la capacidad de los particulares de prestar dinero de forma directa a las empresas que les interesa, en lugar de invertir en fondos de inversión de un banco, por ejemplo.
La oportunidad de las empresas existentes (y los gobiernos) de meter el Crowdsourcing en sus estrategias empresariales o políticas. ¿Sólo los más innovadores, arriesgados y apasionados por su trabajo serán capaces de beneficiarse de esta evolución?
Muchas de estas prácticas no están reguladas, y los políticos en vez de apostar por regularlas y contribuir al desarrollo de la economía local se apresuran a legislar en contra, seguramente porque atentan contra el "establishment". Las cuotas de mercado se fragmentan, haciendo gala de la "Long Tail", y cada día se hace más difícil controlar una economía descentralizada.
Será intersante ver cómo evoluciona esto a nivel económico:
Mercados P2P
Regulación
Fiscalización
Calidad
Sostenibilidad
PIB
...
Para Baleares es importante, porque el mercado turístico es uno de los que ha calado más hondo en la economía P2P.
Tomeu Crespí i Joaquín Inarejos venen samarretes i amb la comanda regalen un llibre imprès sobre Smart Cities. Deu ser sobre les anècdotes de Palma com a Smart City. En algun moment del llibre parla de Bicing Palma. En to d'humor narren la lleugera línia que hi ha entre una Smart City i una Stupid City.
El llibre es pot llegir també en digital, només deixant les dades de contacte i sense cap cost.
Jo l'he llegit amb un SmartPhone, entre temps morts. Hi ha troços enginyosos, com per exemple com explicar que és una Smart City a un fontaner, un abogat o un fuster. M'ha entretingut una estona mentre esperava per altres coses i al manco no estava "enxufada" a les xarxes socials.
Crec que més enllà d'una Smart City, ens hauríem de plantejar construir una Smart Island a partir de Smart Citizens. Tot i que la cosa es complica, perquè amb això ja implica posar d'acord a més persones.
En resum, està bé per passar una bona estona i imaginar-se el llarg recorregut que queda per posar d'acord als "Smart Poders" perquè fassin viable una Smart Regió, per fins funcionals i útils.
Magaluf era una zona turística más de Mallorca especializada en sol y playa y ocio nocturno, frecuentada por jóvenes ingleses, y se está convirtiendo en un reclamo mundial a causa de las etiquetas #mamading y #balconing. Se está convirtiendo en un "reality" de alcohol y sexo (británco) que está desbancando mediáticamente a la famosa área Ballerman6 frecuentado por los compatriotas germanos.
¿Y por qué despierta tanto interés en USA, que el precio de esta palabra "Magaluf" en Google Adwords supera los 18euros el click (Google Global Market Finder)? Y además, en poco tiempo se está convirtiendo en una tendencia de búsqueda que incluso supera Mallorca, aunque no le llega ni a la suela de los zapatos a la codiciada Ibiza (Google Trends).
Creo que hay muchas incógnitas abiertas sobre cómo tratar la marca "Magaluf", qué estrategias elaborar y que acciones tomar. ¿Qué impacto puede tener sobre la marca "Mallorca" y sobre el conocimiento de esta isla y de esta zona en diferentes países del mundo?
Kleon es defineix com una escriptor que dibuixa. De fet, el llibre està ple de dibuixos, il.lustracions, figures, en blanc i negre. Explica com es pot mostrar i compartir el treball encara que no estigui acabat.
Diu que no mostris ni cans, ni moixos, ni bebés, ni menjars,.. mostra la teva feina, crea networking. I, explica que si la feina no està acabada i no es pot mostrar el producte final, mostris el procés. El procés és, un esboç, el que has après, el que estàs llegint,... En fi, un llibre molt evident, però que està ben ordenat, fàcil de llegir, i que et recorda el que ja saps, el que has de fer, però que per circumstàncies no fas (no faig).
Un consell que dóna Kleon és tenir en compte el temps. Diu: no pensis en projectes, no pensis en anys, no pensis en setmanes, no pensis en mesos. Pensa en dies. Pensa que la teva unitat de treball és un dia. Per tant, pensa quin temps tens del dia per donar a conèixer el que fas. Un dia pot ser un tweet, un altre un apunt al facebook, un altre una fotografia a instagram, un altre un pin a pinterest,.... Però no oblidis el blog o el web. El teu espai digital, el teu arxiu, el lloc on les coses han de quedar ordenades i arxivades és el teu blog o la teva web. És el lloc on poses les teves notes, i on ordenes el teu treball, per poder-lo consultar en el futur i que te serveixi de font d'inspiració. La resta, totes les plataformes socials, són eines d'inspiració i de difusió, però l'important és mantenir un blog o un web.
Kleon recorda que avui en dia és quasi més important l'activitat digital que no el CV (ell escriu "résumé"). Per tant, ens recorda l'importància de mantenir aquesta activitat digital, però no per compartir el dia a dia personal, sino els aprenentatges per seguir amb la nostra vida professional.
Vos recoman el llibre com a lectura d'estiu, per recordar i inspirar-vos, i perquè vos torni venir ganes o vos faci ganes mantenir un blog amb les vostres reflexions, anotacions, "book",...
Aprofit l'apunt per comprovar si funciona el sistema d'afiliació d'Amazon. Si vos fa ganes comprar el llibre clickau aquí primer i comprau-ho en menys de 24 hores. Si vos agrada comprar ensumant i tocant, qualsevol llibreria es bona per perdre's entre les estanteries i el paper.
Aquí teniu un estudi - experiment que explora que quan les emocions fluïen a Twitter el dia següent la borsa baixava: "To put this in simple words, when the emotions on twitter fly high, that is when people express a lot of hope, fear, and worry, the Dow goes down the next day. When people have less hope, fear, and worry, the Dow goes up. It therefore seems that just checking on twitter for emotional outbursts of any kind gives a predictor of how the stock market will be doing the next day.
Just to be clear, what we have presented here are very early preliminary results, and much more work is needed to scientifically verify it".
En el nuevo paradigma de la comunicación, acaecido por la irrupción de las Tecnologías de la Información y las Comunicaciones (TIC), la formación de la imagen de un destino turístico se ve afectada por los contenidos generados por los propios viajeros. En esta Tesis Doctoral se revisa cómo se forma la imagen de un destino turístico, cómo incide Internet en la información turística y se analiza qué peso tienen las diferentes plataformas Web en la formación de la imagen de un destino turístico, y en especial la Web 2.0 (e.g., redes sociales, foros, blogs, plataformas de intercambio de casas, plataformas de viajeros hospitalarios). Para ello, se fusionan varios modelos explicativos sobre la formación de la imagen de un destino turístico y se añade el factor plataformas Web a las fuentes de información clásicas. Esta evolución de modelos anteriores intenta explicar el peso que tienen no sólo las fuentes de información, sino además, las plataformas Web utilizadas para informarse sobre un destino sobre la formación de la imagen turística de un destino. Se tiene también en cuenta los aspectos personales, como los sociodemográficos, motivaciones de viaje y satisfacción de la visita previa -en el caso que el encuestado haya visitado el destino previamente. Con todas estas variables, se analizan los elementos que influyen en la formación de la imagen cognitiva, la imagen única y la imagen afectiva y que peso tienen estas tres imágenes en la imagen global del destino. Finalmente, se estudia el peso de la imagen global del destino en la intención de repetición, primera visita o recomendación del destino turístico.
Para llevar a cabo el estudio se han considerado 182 variables relacionadas con la formación de la imagen de Mallorca como destino turístico y las características sociodemográficas de los viajeros y turistas. Se analiza si hay diferencias entre residentes, no residentes, visitantes previos y no visitantes, y la influencia que puede ejercer conocer a residentes sobre la formación de la imagen del destino. Para realizar todo este análisis se aplican las técnicas de análisis factorial exploratorio para la reducción de componentes, análisis factorial confirmatorio y un modelo estructural de ecuaciones (SEM).
Los resultados obtenidos permiten obtener conclusiones importantes sobre cómo los contenidos generados por los propios viajeros, así como por los residentes y las motivaciones de viaje influyen en la formación de la imagen del destino. Además, permiten ofrecer diferentes recomendaciones de gran utilidad en la gestión estratégica de la imagen del destino por parte de administraciones, organizaciones e instituciones de ámbito público y privado.
La primera presentació pública d'una part dels resultats de la meva tesi serà a:
Universitat de les Illes Balears, Palma de Mallorca from 23 to 25 October 2013Celebrating and Enhancing the Tourism Knowledge-based Platform: A Tribute to Jafar Jafari
Thursday 24 October, 2013 11:50 to 12:10
Oral Communication
Influence of the contents generated by travellers in the formation of the image of a tourist destination
Expose: Bel Llodrà, Fundació BIT, Coordinadora àrea cibersocietat Authors: Bel Llodrà Riera, Maria Pilar Martinez Ruiz, Ana Isabel Jimenez Zarco Més informació aquí. In the new communication paradigm, brought about by the irruption of Information and Communication Technologies (ICT), the formation of the image of a tourist destination can be affected by the contents generated by travellers themselves. In this study, we seek to analyse the weight of the different Web platforms in the formation of the image of a tourist destination and, especially, the Web 2.0 (e.g. social networks, forums, blogs, house swapping platforms, couch surfing platforms). To carry this out, various explanatory models are merged regarding the formation of the image of a tourist destination and the Web platform factor is added to the classical sources of information. This evolution of previous models seeks to explain the weight which not only the sources of information have but also the Web platforms used to gain information about the destination regarding the touristic image of a destination. Personal aspects are also taken into account such as socio-demography, the reasons for the trip and the satisfaction with the previous visit (should the person surveyed have visited the destination previously). With all these variables, we analyse the elements which influence the formation of the cognitive image, the unique image and the affective image and what weight these three images have on the global image of the destination. Finally, we seek to analyse the weight of the global image of the destination on intention to return, the first visit or recommendation of the tourist destination. To carry out the study, we have considered 182 variables related to the formation of the image of Mallorca as a tourist destination and the socio-demographic characteristics of the travellers and tourists. By means of a questionnaire distributed via Google Forms, a sample of 541 individuals was obtained of which 129 are from Mallorca, 186 from Spain (outside Mallorca) and 226 from the rest of the world. It is of interest to analyse whether there are differences between residents, non-residents, previous and first-time visitors and the influence which knowing residents may exercise on the formation of the image of the destination. To carry out this study exploratory factorial analysis techniques are applied for the reduction of components, confirmatory factorial analysis and a structural equations model (SEM). From these results, we propose different conclusions regarding how the evolution of the communication paradigm influences the components considered in the models with regard to the formation of the image of a tourist destination and what influence the contents generated by the travellers and the residents themselves exercise. The findings obtained not only enable us to draw important conclusions regarding how the contents generated by the travelers themselves, as well as by the residents, influence the formation of the image of the destination. They also make it possible to offer different recommendations of great use in the strategic management of the image of the destination on the part of administrations, organizations and institutions in both the public and private sphere.
". El vaig comprar a la llibreria del 
